Location via proxy:   [ UP ]  
[Report a bug]   [Manage cookies]                
Vejatz lo contengut

Popian

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
Vilatge d'Occitània
Popian
Popian
Descobridor o inventaire
Data de descobèrta
Contrari
Color
Simbòl de quantitat
Simbòl d'unitat
Proprietat de
Fondador
Compren
Data de debuta
Data de fin
Precedit per
Seguit per
Coordenadas
La comuna e lo castèl de Popian.
Armas
Geografia fisica
geolocalizacion
Coordenadas 43° 37′ 15″ N, 3° 32′ 09″ E
Superfícia 5,86 km²
Altituds
 · Maximala
 · Mejana
 · Minimala
 
130 m
70 m
47 m
Geografia politica
País Armas de Lengadòc Lengadòc
Estat Bandièra de França França
Region
76
Occitània
Departament
34
Erau Armas del Departament d'Erau
Arrondiment
342
Lodeva
Canton
3414
Ginhac
Intercom
243400694
CC de la Vau d'Erau
Cònsol Marie-Agnès Vailhé Sibertin-Blanc
(2008-2014)
Geografia umana
Populacion
Populacion totala
(2018)
351 ab.
Evolucion de la populacion
Evolucion de la populacion

366 ab.
Densitat 59,04 ab./km²
Autras informacions
Gentilici popianet -eda[1]
Còde postal 34230
Còde INSEE 34208

Popian[2][1] (Poupian en grafia mistralenca[3]; Popian en francés) es una comuna lengadociana situada dins lo departament d'Erau e la region d'Occitània, ancianament de Lengadòc-Rosselhon.

Lo gentilici es popianet -eda[1].

Comunas a l'entorn.

Las fòrmas ancianas son : villa Pupiano en 842 (?), in ministerio Pupianense en 959, ministerium Pupianense en 962, vicaria Pupianense en 968, 972, vicaria Pupianianense [legir : Pupianense] en 990, valle Popianensi, cap a 1005, castro Popianense en 1013, vicaria Popianense en 1031-60, castri quod vocatur Popian, de castro Popiano en 1077-99, parrochia S. Vincencii de Popiano en 1094-1107, Popiano en 1094-1108, etc., de Popian en 1113, 1149, 1201, 1529, de Popiano en 1361, Popian en 1571, 1590, Poupian en 1622, 1626, 1643, 1740-60 , cap a 1780, Paupian ou Poupian en 1740-60, Popian en 1770-72 (mapa de Cassini)[4].

Segon Dauzat e Rostaing, Popian ven dau nom latin d'òme Poppius, amb lo sufixe -anum[5]; segon Hamlin, Popian ven dau gentilici latin Puppius, amb lo sufixe -anum. Popian èra una proprietat galloromana[4].

Fòrma anciana tirada dau diccionari topografic d'Eugène Thomas (1865)

[modificar | Modificar lo còdi]

Popian - Popianum castrum en 996[6].

Administracion

[modificar | Modificar lo còdi]
Lista dels cònsols successius
Periòde Identitat Etiqueta Qualitat
març de 2008 2026 Marie-Agnès Vailhé Sibertin-Blanc sense avocata
2007 2008 Norbert Sanchez    
març de 1989 2007 Fernand Nadal    
març de 1965 1989 Philippe Lapeyre    
març de 1959 1965 Pierre Vailhé   avocat
1947 1959 Aimé Bonnel    
  1947      
Totas las donadas son pas encara conegudas.
modificar « persona »
 v · d · m 
Evolucion demografica
Populacion comunala actuala (2013): 346, totala: 367

1793 1800 1806 1821 1831 1836 1841 1846 1851
168 154 170

1856 1861 1866 1872 1876 1881 1886 1891 1896
- - - - 157 - - - -

1901 1906 1911 1921 1926 1931 1936 1946 1954
- - 156 - - - - - -

1962 1968 1975 1982 1990 1999 2006 2007 2008
233
214
198
168
195
248
322
275
340
356
2009 2010
359
373
360
373
Fonts
Base Cassini de l'EHESS (recercar) - Nombre retengut a partir de 1962 : Populacion sens comptes dobles - Sit de l'INSEE
Evolucion de la populacion 1962-2008
Evolucion de la populacion 1962-2008


  • En 2018 la populacion èra de 351 abitants e la densitat èra de 59,9 ab/km².

Luòcs e monuments

[modificar | Modificar lo còdi]

Personalitats ligadas amb la comuna

[modificar | Modificar lo còdi]

Ligams extèrnes

[modificar | Modificar lo còdi]
  1. 1,0 1,1 et 1,2 https://books.google.com/books?newbks=1&newbks_redir=0&id=YL0iAQAAIAAJ&focus=searchwithinvolume&q=Popian
  2. https://www.oocities.org/toponimiaoccitana/34d.html
  3. https://tdf.locongres.org/files/assets/common/page-substrates/page1834.jpg
  4. 4,0 et 4,1 Frank R. Hamlin, Toponymie de l'Hérault, Dictionnaire Topographique et Étymologique, Éditions du Beffroi e Études Héraultaises, 2000, p. 308
  5. Albert Dauzat, Charles Rostaing, Dictionnaire étymologique des Noms de Lieux en France, Librairie Guénégaud, reedicion 1984, p. 542
  6. https://dicotopo.cths.fr/places/P15388615