Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.
|
|
| Descobridor o inventaire
|
|
| Data de descobèrta
|
|
| Contrari
|
|
| Color
|
|
| Simbòl de quantitat
|
|
| Simbòl d'unitat
|
|
| Proprietat de
|
|
| Fondador
|
|
| Compren
|
|
| Data de debuta
|
|
| Data de fin
|
|
| Precedit per
|
|
| Seguit per
|
|
| Coordenadas
|
|
-
↑
Zn
↓
Cd
|
|
| Generalitats
|
| Nom, Simbòl, Numèro
|
zinc, Zn, 30
|
| Tièra quimica |
metals de transicion
|
| Grop, Periòde, Blòc
|
12, 4, d
|
| Aparéncia |
bluish pale gray
|
| Massa atomica |
65.409(4) g/mol
|
| Configuracion electronica |
[Ar] 3d10 4s2
|
| Electrons per nivèl energetic |
2, 8, 18, 2
|
| Proprietats fisicas
|
| Fasa |
solid
|
| Densitat (temperatura ambienta) |
7.14 g/cm³
|
| Densitat liquida al punt de fusion |
6.57 g/cm³
|
| Punt de fusion |
692.68 K
(419.53 °C, 787.15 °F)
|
| Punt d'ebullicion |
1180 K
(907 °C, 1665 °F)
|
| Calor de fusion |
7.32 kJ/mol
|
| Calor de vaporizacion |
123.6 kJ/mol
|
| Capacitat calorifica |
(25 °C) 25.390 J/(mol·K)
|
|
|
| Proprietats atomicas
|
| Estructura cristallina |
exagonal
|
| Estat d'oxidacion |
2
(oxid amfotèr)
|
| Electronegativitat |
1.65 (Escala de Pauling)
|
Potencials d'ionizacion
(mai)
|
1èr : 906.4 kJ/mol
|
| 2nd : 1733.3 kJ/mol
|
| 3en : 3833 kJ/mol
|
| Rai atomic |
135 pm
|
| Rai atomic calculat |
142 pm
|
| Rai covalent |
131 pm
|
| Rai de Van der Waals |
139 pm
|
| Informacions divèrsas
|
| Magnetisme |
diamagnetic
|
| Resistivitat electrica |
(20 °C) 59.0 nΩ·m
|
| Conductivitat termica |
(300 K) 116 W/(m·K)
|
| Dilatacion termica |
(25 °C) 30.2 µm/(m·K)
|
| Velocitat del son |
(a temperatura ambienta) (rolled) 3850 m/s
|
| Modul de Young |
108 GPa
|
| Shear modulus |
43 GPa
|
| Modul de Bulk |
70 GPa
|
| Coeficient de Poisson |
0.25
|
| Duretat de Mohs |
2.5
|
| Duretat de Brinell |
412 MPa
|
| Numèro CAS |
7440-66-6
|
| Isotòps pus estables
|
|
|
|
|
Lo zinc (de l'alemand zink) es un element quimic metallic de simbòl Zn e de numèro atomic 30. Es un metal de transicion, lo primièr del grop 12 de la taula periodica. Lo zinc es quimicament similar al magnesi, pr'amor que son ion a una talha similària e son unic estat d'oxidacion comun es +2. Zinc es lo 24en element mai abondant de l'escòrça terrèstra e ten cinc isotòps estables. La mena de zinc mai esplechada es l'esfalerita, o sulfur de zinc; los despaus esplechables pus grands es tròban en Austràlia, Canadà e als Estats Units.
