boca

Vejatz tanben : boca, bòça

Occitan

Etimologia

Del latin bucca « gauta ».

Prononciacion

lengadocian, gascon /ˈbuko̞/, /ˈbuko̞/

provençau /ˈbukə/, /ˈbukə/

França (Bearn) : escotar « boca »

Sillabas

bo|ca

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
boca	bocas
[ˈbuko̞]	[ˈbuko̞s]

boca femenin

Una boca umana

La boca de l'Aude (fluris)

La boca del forn.

1. Organ de l'èsser uman e aparentats, compausat de doas labas orizontalas situat al bas de la cara, es l'orifici al començament del tub digestiu, contenent las dents e la lenga, que li servís a engolir, tanben li servís a parlar, potonar, e far d'expressions de cara.
   • Sus sa boca, niu de potons
     

   L'enveja vai cridant famina.

   (Pau Froment, Flor d'Estiu dins A travèrs règas?)

2. (al plural) Las labras
3. (par metonimia, Geomorfologia) Luòc per ont s'escampa un fluvi dins la mar o un riu dins un fluvi.
   • Lei Bocas de Ròse.
4. (par metonimia, Geomorfologia) Obertura o pas per òm quicòm passa
5. (figurat) Tota mena d'orifici que permet d'i metre de causas.
   • La boca del forn.

Sinonims

Luòc per ont s'escampa un fluvi

• bocal
• embocadura

Obertura o pas

• pertús

Labras

• pòts / pòtas

pels animal / vulgar pels umans

• gola
• morre

Parents

• bucal

Derivats

abocadura abocament abocar aboconar bocada bocafenduda bocafina bocal bocalar bocapudent bocar bocarut bocassa

bocolar desbocar desbocassament desbocassar desbocat embocadís embocadura embocaire embocar embocat rebocar trasbocar trasbucar

Forma de vèrb

boca

1. tresena persona del singular del present de l'indicatiu de bocar
2. segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de bocar

Catalan

Etimologia

Del latin bucca « gauta ».

Prononciacion

oriental /ˈbokə/, /ˈbokə/, occidental /ˈboka/, /ˈboka/

Sillabas

bo|ca

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
boca	boques

boca femenin

1. boca ^(oc)

Espanhòl

Etimologia

Del latin bucca « gauta ».

Prononciacion

/ˈboka/, /ˈboka/

Sillabas

bo|ca

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
boca	bocas
[ˈboka]	[ˈbokas]

boca femenin

1. boca ^(oc)

Portugués

Etimologia

Del latin bucca « gauta ».

Prononciacion

Portugal /ˈbokɐ/, /ˈbokɐ/

Brasil /ˈbokɐ/, /ˈbokɐ/, /ˈbokə/, /ˈbokə/

Sillabas

bo|ca

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
boca	bocas

boca femenin

1. boca ^(oc)