insulte
Aparença
Occitan
Etimologia
Prononciacion
lengadocian /inˈsylte/
Sillabas
in|sul|te
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Dialècte : lengadocian | |
Singular | Plural |
insulte | insultes |
[inˈsylte] | [inˈsyltes] |
insulte masculin
- Accion o efièch d’insultar.
- Paraula o acte qu’insulta
Variantas dialectalas
Parents
Sinonims
Traduccions
|
Forma de vèrb
insulte
- Primièra persona del singular del present del subjonctiu de insultar.
- Tresena persona del singular del present del subjonctiu de insultar.
Espanhòl
Prononciacion
lengadocian [?]
Sillabas
in|sul|te
Forma de vèrb
insulte
- Primièra persona del singular del present del subjonctiu de insultar.
- Tresena persona del singular del present del subjonctiu de insultar.
Francés
Etimologia
Prononciacion
/ɛ̃sylt/
Sillabas
in|sulte
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Dialècte : lengadocian | |
Singular | Plural |
insulte | insultes |
[ɛ̃sylts] |
insulte femenin
Forma de vèrb
insulte
- Primièra persona del singular del present de l'indicatiu de insulter.
- Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de insulter.
- Sefonda persona del singular de l'imperatiu de insulter.
- Primièra persona del singular del present del subjonctiu de insulter.
- Tresena persona del singular del present del subjonctiu de insulter.
Portugués
Prononciacion
Sillabas
in|sul|te
Forma de vèrb
insulte