Sherlock Holmes

Sherlock Holmes, maletg da Sidney Paget, 1904

Il detectiv Sherlock Holmes è ina figura ficziunala stgaffida dal scriptur britannic Arthur Conan Doyle l’onn 1886. Quella stat en il center da ses raquints e romans criminals che giogan en la Gronda Britannia da la fin dal 19avel e l’entschatta dal 20avel tschientaner (e ch’èn per part er vegnids translatads en rumantsch).

Muntada speziala per la litteratura criminala ha l’ovra da Doyle cuntanschì tras la metoda da lavur forensica che vegn descritta detagliadamain e la quala sa basa sin observaziuns acribicas e conclusiuns concisas. Sco cronist da las retschertgas ed intermediatur da la lavur da Holmes al lectur figurescha per ordinari l’ami ed accumpagnader da quel, Dr. Watson. Holmes vala fin oz sco simbol dal pensader analitic-raziunal e sco stereotip dal detectiv privat. Il canon litterar cun raquints dal detectiv cumpiglia 56 istorgias curtas e 4 romans.

La seria da Sherlock Holmes

En general

Tavla commemorativa a la Baker Street

Sherlock Holmes viva a la Baker Street 221b a Londra. I sa tracta d’ina adressa fictiva, essend che la Baker Street tanscheva dal temp da Conan Doyle be fin la nr. 85. Al lieu nua che sa chattass oz la Baker Street 221b (quella è vegnida prolungada l’onn 1930), s’extendeva dal temp da las istorgias da Sherlock Holmes l’Upper Baker Street. Là cumenzan savens las istorgias cun clients ch’arrivan tar Holmes en tschertga da cussegl, suenter avair udì da las abilitads spezialas da quel. Sherlock Holmes lavura sco «consulting detective», vul dir ch’el s’occupa da cas che clients privats al suttamettan. Holmes vesa pia sasez sco cumplettaziun u alternativa al «police detective» (policist criminal). Magari al dumonda er la polizia statala (p.ex. l’inspectur Lestrade da Scotland Yard) per cussegl e sustegn. Il detectiv chatta adina a basa da conclusiuns insolitas e deducziuns innovativas il profil dal delinquent e ses motivs, e quai savens refutond ils resultats da las retschertgas da la polizia.

Magari vegn Holmes er attent a fatgs interessants tras la lectura da la gasetta u tras novitads or da la societad da Londra che ses accumpagnader fidaivel e biograf Dr. Watson al fa a savair. Alura poi esser che Holmes sa metta a far retschertgas senza incumbensa u ch’el s’intermetta en la lavur da polizia. Sco ‹ultima instanza› intervegna el savens precis en quel mument ch’i para ad auters nunpussaivel da sclerir la situaziun. La lavur da schliar il cas stat en il center da las istorgias, las qualas na s’occupan betg tuttas cun il cumbat cunter crims: Tenor la stimaziun da Doyle n’è en radund in quart dals cas vegnì commess nagin crim u gida l’intervenziun da Holmes a prevegnir a tal.

Punct da vista narrativ

Raquintader da la gronda part da las istorgias è Dr. Watson, ina persuna pratica e genuina, che sa schluita sco stretg ami dal detectiv (e temporarmain cunabitant da quel) en la rolla dal cronist.

En duas istorgias daventa Holmes sez il narratur (‹The Lion’s Mane› e ‹The Blanched Soldier›). Duas ulteriuras (‹The Musgrave Ritual› e ‹The Gloria Scott›) èn structuradas en furma enchastrada: Tar il raquint enramà sa tracti d’in cas criminal che Holmes raquinta or da la memoria, Watson daventa l’auditur e furma il narratur da la curta acziun da basa.

Duas istorgias (‹His Last Bow› e ‹The Mazarine Stone›) vegnan raquintadas en la terza persuna. Ed en il roman ‹A Study in Scarlet› vegn il raquint en il qual Dr. Watson furma il narratur che discurra al jau interrut tras in’agiunta davart eveniments dal passà che vegn medemamain raquintada en la terza persuna.

Temas e stil

Las tematicas dals raquints èn fitg multifaras. Tratgs a strada vegnan problems tranter umans da tuttas classas socialas, organisaziuns secretas, lias criminalas, criptograms, enguladitschs, persunas sparidas, smanatschas ed extorsiuns, mortoris apparentamain inexplitgabels, secrets statals e periclitaziuns da la segirezza publica.

En il center stat per ordinari in misteri fitg pretensius u in crim. Sper plans criminals spezialmain perspicazis e lur impediment, è quai savens il passà betg elavurà d’in uman che penetrescha tuttenina en sia vita actuala. L’autur elavura en sias istorgias er atgnas enconuschientschas ed opiniuns ed exprima en intgins cas in pensament social u istoric ch’al stat a cor. Uschia lascha Holmes per exempel mitschar en intginas istorgias ils delinquents, damai ch’el è da l’avis che lur acziun saja moralmain giustifitgada ubain ch’el constatescha che la vita haja gia punì avunda ils culpants.

In’impurtanta rolla per l’effect da las istorgias giogan ils dialogs tranter Holmes ed auters, savens Watson. In exempel or da l’istorgia ‹Silver Blaze›:

«Datti anc in auter fatg, sin il qual Vus vulais manar mi’attenziun?» – «Sin il schabetg remartgabel cun il chaun la notg.» – «Il chaun n’ha fatg nagut durant la notg.» – «Precis quai è il schabetg remartgabel», ha remartgà Sherlock Holmes.

Origin

L’onn 1886 pratitgava Doyle sco medi a Southsea, Hampshire. Da quel temp ha el elavurà emprimas ideas d’ina istorgia davart in detectiv che lavurava a moda raziunala, sa numnava Sherrinford Holmes e viveva cun ses ami Ormond Sacker a la Baker Street 221b a Londra. Doyle vuleva scriver in nov tip d’istorgia criminala, en il qual betg la casualitad, mabain l’observaziun e l’analisa duevan gidar a schliar il cas («where science would take the place of chance»).

En retrospectiva ha Doyle ditg il 1927 en in’intervista: «En mes temp liber hai jau legì istorgias criminalas. Mai disturbavi fitg, quant a la moda veglia ch’ellas eran scrittas. Il detectiv chattava evidentamain adina ina schliaziun. Ubain per casualitad, ubain ch’i na vegniva insumma betg menziunà co. Quai m’ha rendì pensiv. Jau era da l’avis ch’i dovria in’explicaziun co ch’el saja vegnì a sias conclusiuns. Uschia hai jau gì l’idea d’includer metodas scientificas en la lavur da detectiv.»

L’emprima istorgia, ‹A Study in Scarlet›, è cumparida il 1887 en il ‹Beeton’s Christmas Annual›. Doyle aveva en il fratemp renumnà ils dus caracters principals en Sherlock Holmes e John Watson. L’emprim roman n’ha betg chattà grond’attenziun da vart dal public u da la critica; bain però da l’editur american John Marshall Stoddart, il qual era en tschertga d’ina istorgia criminala per sia revista da litteratura britannica ‹Lippinscott’s› ch’era en planisaziun. Il 1890 ha el publitgà ‹The Sign of Four›. Er quest segund roman n’è betg fruntà sin grond resun. Pir la publicaziun da l’emprim raquint pli curt ‹A Scandal in Bohemia› en ‹The Strand Magazine› l’onn 1891 ha cuntanschì in public pli vast ed ha manà ad ina pli gronda popularitad da las istorgias e dal caracter principal Sherlock Holmes.

Dedicaziun

L’emprima collecziun da raquints ‹The Adventures of Sherlock Holmes› ha Doyle deditgà al renumà professer Joseph Bell, il docent da chirurgia da Doyle e pli tard superiur da quel a l’Universitad dad Edinburgh. Joseph Bell fascheva smirvegliar ses pazients cun far emprimas diagnosas avant che quels hajan insumma exprimì lur quità. Bell contemplava ed observava ils umans a moda fitg precisa e tirava da quai sias conclusiuns. Il matg 1892 ha Doyle scrit a Bell ch’era il model vivent da sia figura litterara: «Sherlock Holmes hai jau cleramain d’engraziar a Vus.»

La ‹mort› da Holmes

Plastica da Holmes a Meiringen

Da scriver regularmain novas istorgias da Holmes absorbava memia bler da ses temp che Doyle avess gugent impundì per scriver romans e tractats istorics. Perquai ha el empruvà da sa liberar da l’obligaziun da stuair scriver ulteriurs raquints davart il detectiv famus. Uschia ha el pretendì dal ‹Strand-Magazin› adina pli grondas summas per ulteriuras istorgias, fin ch’el ha mess a quint per dudesch istorgias curtas 1000 glivras. Ma pervi dal grond success commerzial da las istorgias da detectiv, han er quests auts onuraris pudì vegnir pajads.

Perquai ha Conan Doyle planisà il 1893 da terminar la retscha cun la mort dal detectiv. La mamma dal scriptur, che legeva las istorgias cun grond entusiassem, ha empruvà adumbatten da far renunziar ses figl da far quest pass. Il medem onn è Doyle viagià cun sia dunna ch’era malsauna da tuberculosa en Svizra a far ina cura. Tar ina visita als Reichenbachfälle en la Part Sura Bernaisa, al è vegnida l’idea per l’ultima istorgia curta che dueva terminar la vita da Holmes.

Cun James Moriarty aveva Doyle stgaffì il pli privlus adversari da Holmes. Intellectualmain steva quel a pèr a Holmes, ma el impundeva sias abilitads sco delinquent schenial a donn da l’umanitad. Moriarty è l’alter ego da Holmes, in «spievel somber» da l’erox da las istorgias. En ‹The Final Problem›, l’ultima istorgia en l’antologia ‹The Memoirs of Sherlock Holmes›, èsi vegnì ad in cumbat dals contrahents Holmes e Moriarty, durant il qual omadus crodan la finala en ils Reichenbachfälle sper Meiringen. Il sistem da fops cumplitgà ha rendì nunpussaivel da salvar ils dus.

Suenter la publicaziun ha Doyle remartgà il december 1893 en ses diari: «Killed Holmes». Il 1896 ha Doyle defendì sia decisiun cun ils pleds: «If I had not killed him, he certainly would have killed me.» («Sche jau n’al avess betg mazzà, avess el per franc mazzà mai.»)

La gronda popularitad che Holmes aveva cuntanschì en il fratemp, ha manà a cordoli public, uschia che lecturs trumpads purtavan a Londra bindels nairs vi dal bratsch sura ubain cravattas nairas. Doyle ha sinaquai retschet bleras brevs da lecturs da las istorgias da detectivs ch’èn s’indignads pervi da la fin andetga da las istorgias; 20 000 clients han ultra da quai disditg l’abunament dal ‹Strand-Magazin›.

La ‹resurrecziun› da Holmes

L’onn 1901 ha in ami rendì attent Doyle ad ina legenda, tenor la quala ina famiglia en il Dartmoor vegniva persequitada d’in chaun da spiert. Doyle è stà fascinà da questa tematica ed è sa decidì da far londeror in nov roman cun Sherlock Holmes, il qual dueva giugar avant sia mort en l’ultima istorgia curta. Il grond success dal roman ‹The Hound of the Baskervilles›, ensemen cun l’enorma summa che ses editur al aveva mess en vista, ha intimà Doyle da reveder litterarmain la mort da Holmes. En l’istorgia curta ‹The Empty House› ch’è suandada al roman, lascha Doyle rapportar Holmes ch’el saja – grazia a l’art da cumbat giapunais bartitsu – vegnì da mitschar l’ultima secunda dal tegn da Moriarty ed haja silsuenter pudì raiver da la grippa siador, uschia che be Moriarty saja mort en las cascadas. Cur che Holmes è vegnì declerà mort, saja el sa profità da la chaschun da mitschar dal cumplizi da Moriarty, il qual aveva observà tut ed empruvà da sturnir Holmes cun bittar in crap. A medem temp haja Holmes planisà da returnar il mument decisiv a Londra per far fin als malfatgs dal pli pussant allià da Moriarty, Colonel Moran, e destruir definitivamain l’organisaziun criminala. Holmes haja passentà ils trais onns a l’exteriur cun viadis d’expediziun e studis scientifics, ses frar Mycroft saja stà al current ed haja mess a disposiziun ils meds finanzials necessaris.

Cun quest’istorgia ha cumenzà la segunda perioda d’activitad da Doyle areguard Sherlock Holmes, durant la quala el ha scrit trais collecziuns d’istorgias curtas e l’ultim roman ‹The Valley of Fear›. L’onn 1927 è cumparida en il ‹Strand-Magazin› l’ultima istorgia da Holmes ‹The Adventure of Shoscombe›.

Relaziun tar la realitad e filosofia

Museum da Sherlock Holmes a Londra

En sias istorgias da Sherlock Holmes èsi reussì a Conan Doyle da stgaffir in mund fictiv, enserrà, il qual para a medem temp uschè real ch’il detectiv famus fa l’impressiun dad esser ina persuna istorica.

Ils cas survegnan lur caracter autentic tras quai ch’els vegnan per ordinari raquintads or da la memoria da Watson. Las istorgias giogan davant ina culissa tipica per il temp ed enserran tant detagls davart il stil da viver victorian ed eveniments actuals dal temp sco er l’exotica coloniala dal British Empire. Pervi da las descripziuns datiers da la realitad, per exempel da caracters u lieus d’acziun, sa laschan las istorgias attribuir a la tradiziun dal realissem.

Las istorgias rinforzan il lectur en sia cretta en las scienzas natiralas e la tecnica, damai ch’il pensar raziunal schlia apparentamain tuttas situaziuns nunchapiblas e mintga misteri. Confurm al spiert dal temp victorian sa lascha oramai mintga eveniment explitgar a moda empirica e far urden uschia en in mund caotic. Las istorgias sustegnan tendenzialmain las ideas dal temp areguard la societad, sco il pensar en classas socialas, la xenofobia ed il schovinissem; ma ellas reflecteschan a medem temp l’engaschament da Conan Doyle per umans supprimids e vegnids en pitgiras.

La metoda da lavurar applitgada da Sherlock Holmes reflectescha l’optimissem en las scienzas dal temp ch’ils raquints èn vegnids scrits. Quel stat en connex cun las ideas da l’illuminissem e da la filosofia orientada a la raschun. Sias ragischs èn da chattar en il pensar raziunal da Conan Doyle da quel temp ed en ses dun d’observaziun scolà a moda scientifica. Doyle era fascinà da las abilitads diagnosticas da ses professer da medischina Joseph Bell e descriva la moda da proceder da Holmes en suandanta moda: «L’erox tractava crims sco che Dr. Bell tractava malsognas.»

Doyle ha designà la metoda da Holmes d’arrivar a conclusiuns sco deductiva. Umberto Eco e Thomas A. Sebeok renvieschan ultra da quai a las sumeglientschas cun la metoda da l’abducziun tenor la filosofia da Charles S. Peirce.

Caracteristicas da Sherlock Holmes

Or dal canon d’ovras cun Sherlock Holmes sco protagonist, sa lascha gudagnar in maletg cumplessiva dal detectiv. Intgins detagls da sia biografia sa cuntradin però, quai che dat als lecturs e critichers in pau spazi d’interpretaziun. Conan Doyle sez ha declerà che questas inconsistenzas derivian da negligientschas da sia vart che resultian dal fatg che l’ovra saja sa sviluppada sur plirs decennis.

Fundaments

En l’emprima istorgia, il roman ‹A Study in Scarlet›, vegn Holmes introducì sco student da chemia segir da sasez e d’orientaziun extremamain scientifica, il qual tgira, lontan da las carrieras usitadas, in grond dumber d’interess cun la finamira da render realisablas sias imaginaziuns da lavur da detectiv. En quest roman vegn mess il fundament per las ovras che suondan: Il caracter spezial da l’observatur raziunal, la culissa da l’istorgia e la relaziun amicabla tranter Holmes e Watson.

Il caracter da Holmes è segnà da sias abilitads intellectualas e da sia moda da lavurar extremamain objectiva, accurata ed effectiva. Quai ha gì per consequenza ch’el vegn associà d’auters en las istorgias cun ina maschina.

En las istorgias mussa Holmes però er tratgs emoziunals sco simpatia u antipatia, umor, empatia, gritta u tema, giudizi moral e l’amur per la musica. Per sa distrair suna el violina e posseda tranter auter in instrument da Stradivari. El unescha bleras caracteristicas tipicas da ses temp, tranter auter quellas dal dandy.

I vegn implitgà ch’el saja finanzialmain independent e possia passentar pliras emnas senza incaricas en si’abitaziun. Alura al vesa Watson savens a seser en ina pultruna a fimond ubain a sunar violina.

Cumparsa

Attributs tipics da Sherlock Holmes

Sherlock Holmes vegn savens descrit sco um grond (dapli che sis pes, ca. 1,83 meters) e magher. Sia fatscha vegn designada en intginas istorgias sco marcanta, satiglia, cun chantas e ‹sco in utschè da rapina›, damai ch’el ha in nas da sprer. Ultra da quai vegn el descrit en inqual’istorgia sco sblatg resp. cun fatscha pallida. En in’istorgia hai num che ses egls grischs hajan glischà cur ch’el haja chattà la schliaziun dal cas. La colur dals chavels variescha da nair sur brin stgir fin levamain grisch.

A Londra è Holmes per il pli vestgì sco in abitant da la citad ordinari da la classa sociala mesauna, burgaisa. Sin la champagna porta el ubain in lung mantè da viadi grisch, in tschop d’enviern, ina mantella ubain in mantè da plievgia. La saira porta el en tuttas istorgias ina mantella da chombra cotschen-aurada.

Il chapè da chatscha dal tip deerstalker, ch’è daventà in’ensaina dal detectiv, vegn menziunà explicitamain be en in’istorgia da Doyle (‹The Adventure of Silver Blaze›). La cumparsa stereotipa dal detectiv, sco ch’ella dueva daventar populara, cun mantè dal tip inverness e chapè da chatscha, deriva da las illustraziuns da Sidney Paget (cf. sutvart).

Derivanza e furmaziun

La famiglia da Holmes cumpara en la persuna da ses frar Mycroft Holmes. En il raquint ‹The Greek Interpreter› designescha Holmes quel sco anc pli talentà ch’el sez, ma da caracter flegmatic, uschia ch’el n’haja naginas ambiziuns da lavurar sco detectiv. Mycroft è tranter auter cussegliader politic en servetsch statal (quai che vegn descrit detagliadamain en ‹The Bruce-Partington Plans›) ed in dals commembers fundaturs dal Diogenes Club, il qual Holmes numna il club dals «umens ils pli retratgs da Londra». En la medem’istorgia vegn ins er a savair ch’ina da las tattas da Holmes è la sora dal pictur artist franzos Horace Vernet.

En il raquint ‹The Adventure of the Gloria Scott› vegnan tematisadas las circumstanzas ch’han intimà Sherlock Holmes da daventar detectiv: Il bab d’in ami da studi al ha gratulà per sias abilitads sco observatur, suenter sez esser vegnì confruntà cun quellas. Durant ses ultims semesters da studi ha Holmes gia cumenzà a lavurar sco detectiv; cun ils cas vegniva el en contact tras commilitons, sco che Holmes raquinta en ‹The Adventure of The Musgrave Ritual›, il terz cas or da quest temp. Quests dus raquints furman ils sulets che giogan cronologicamain avant che Holmes ha scuntrà Watson, vul dir avant ‹A Study in Scarlet›.

En istorgias che giogan pli tard rapporta Watson che Holmes saja sa retratg a la sava dal tschientaner da la vita publica e sa deditgeschia a Sussex a l’apicultura. ‹The Adventure of the Lion’s Mane› gioga là dal temp da sia pensiun. En il raquint ‹His Last Bow› sa lascha Holmes reactivar a l’entschatta da l’Emprima Guerra mundiala per incumbensa da la regenza sco agent secret e scuvra las operaziuns secretas d’in spiun tudestg.

Las ‹varts stgiras› da Holmes

En intginas istorgias vegn rendì attent al consum da drogas da Holmes. Ultra da quai fima el regularmain pipa, cigaras e cigarettas. La frequenza e quantitad dal consum paran da variar tut tenor sentiment, stress e lungurella – quai che cuntrastescha cun sia moda raziunala d’uschiglio. Watson è perquai repetidamain preoccupà pervi da la sanadad e las abilitads spiertalas da ses ami.

En il segund roman ‹The Sign of Four› rapporta Dr. Watson che Holmes consumeschia en temps da mancanza d’occupaziun intellectuala cocain e morfium. Watson numna quai il sulet vizi da Holmes che mainia a conflicts tranter els dus. «Tge èsi oz, cocain u morfium?», dumonda Watson ses ami in pau grit en l’emprim chapitel.

Dal temp che las istorgias èn vegnidas scrittas pudev’ins cumparar morfins en apotecas senza recept. Er il cocain n’era betg anc scumandà sco droga; ins stimava ils effects positivs da quel ed al duvrava en il mintgadi. Percunter vegn magari inditgà ch’i saja per Holmes anc adina pli impurtant da chattar la schliaziun d’in cas, uschia che er la vista da visitar ina tauna d’opium n’al vegn betg da metter en empruvament. E cur che l’effect da dependenza è vegnì enconuschent, ha Conan Doyle integrà questa tematica en ulteriuras istorgias. En las ultimas istorgias ha Holmes chalà dal tuttafatg da consumar drogas. En ‹The Adventure of the Missing Three-Quarter› rapporta Watson ch’i al saja reussì da far smetter Holmes cun sia mania da drogas ed uschia forsa da spendrar sia carriera da detectiv.

La tendenza da Holmes da rumper en situaziuns d’urgenza leschas, renviescha a l’agen sentiment moral da Conan Doyle ed a ses senn per giustia exprimì. Gia en l’emprim raquint ‹A Scandal in Bohemia› instighescha Holmes Watson da bittar ina chandaila en da fanestra per fingir in incendi. En ‹Charles Augustus Milverton› commettan Holmes e Watson in’infracziun e daventan senza vegnir observads perditgas d’in mazzament; il detectiv impedescha Watson d’intervegnir en ils schabetgs e lascha mitschar l’assassina or da chapientscha morala.

Holmes en las illustraziuns

Holmes (a dretga) e Dr. Watson, illustraziun da Sidney Paget

La gronda part da las illustraziuns da las istorgias da Holmes en ‹The Strand Magazine› ha fatg Sidney Paget. Quel ha prendì ses frar Walter sco model per il detectiv ed ha represchentà Holmes sco estet schlanc, grond, cun tratgs pregnants e tempras chalvas creschentas.

Ils tratgs caracteristics exteriurs dal detectiv, sco ch’els duevan vegnir enconuschents e populars en la publicitad, derivan da las illustraziuns da Sidney Paget: il dissegnader duvrava privat sez gugent in chapè dal tip deerstalker, perquai ha el savens represchentà Holmes en viadi cun in tal chapè da chatscha. Il mantè dal tip inverness è medemamain in’invenziun da Paget, cumpara però main savens sin ils maletgs. Las illustraziuns da Paget mussan Holmes sin la champagna per il pli cun in mantè cun capuza. Deerstalker e mantè cumparan l’emprima giada il 1891 en in’illustraziun fatga per il raquint ‹The Boscombe Valley Mystery› e danovamain il 1893 en ‹The Adventure of Silver Blaze›. Quellas èn er da vesair en l’antologia ‹The Return of Sherlock Holmes›.

Context litterar

Cun sias istorgias ha Sir Arthur Conan Doyle introducì intgins impurtants elements en la litteratura criminala, surtut la moda d’agir forensica dal detectiv. Savens vegn Doyle er designà sco inventader dal duo da detectivs classic.

Antecessurs

In’impurtanta inspiraziun per Doyle èn stadas las istorgias da detectiv dad Edgar Allan Poe ‹The Murders in the Rue Morgue› (1841), ‹The Mystery of Marie Rogêt› (1842) e ‹The Purloined Letter› (1844). La figura da Sherlock Holmes ha gronda sumeglientscha cun la figura fictiva dal detectiv franzos Auguste Dupin en las trais istorgias da Poe.

Doyle fa en sias istorgias sez renviaments a l’ovra da Poe. Gia en l’emprim roman da Holmes ‹A Study in Scarlet› lascha el discurrer Watson e Holmes davart il detectiv da Poe. Watson remartgescha rient la sumeglientscha tranter Holmes e Dupin; sinaquai manegia Holmes: «El disponiva d’in tschert talent analitic, senza dubi; ma el n’era per lunschor betg in tal talent sco che Poe pareva da s’imaginar.»

Doyle menziunescha las istorgias da Poe en ‹The Resident Patient› e ‹The Adventure of the Cardboard Box›. En omadus cas reconstruescha Holmes ils patratgs da Dr. Watson per cumprovar ch’in observatur che pensa logic saja abel da far quai. Watson aveva avant dubità quai tar la lectura dal raquint da Poe ‹The Murders in the Rue Morgue›.

Er la constellaziun da figuras dal detectiv cun in accumpagnader confident deriva dal model da Poe. Cuntrari a las istorgias da Poe, en las qualas il narratur senza num è be in medium litterar per intermediar als lecturs la genialitad da Dupin, daventa Watson in caracter purtant entaifer l’acziun e sa participescha a moda activa a las inquisiziuns da Holmes.

In ulteriur antecessur è il detectiv Monsieur Lecoq da l’autur Émile Gaboriau. Er quel menziunescha Holmes explicitamain en ‹A Study in Scarlet›, al disqualifitgond però sco «miserabel dilettant».

Elavuraziuns posteriuras

Numerus auturs èn sa servids da las figuras da Holmes e Watson per scriver ulteriurs romans ed istorgias. Sper questas uschenumnadas istorgias da pastiche e parodias è s’etablida ina ritga litteratura accumpagnanta tar la seria: en furma d’uschenumnada fan-science (p.ex. la biografia da Holmes da William S. Baring-Gould), ma er da perscrutaziun litterara en connex cun Conan Doyle.

Museum e monuments

A la Baker Street a Londra porta ina chasa dapi il 1990 il numer 221b, perquai che sa chatta là il Museum da Sherlock Holmes. En vardad sa tracti da la chasa nr. 235. Al lieu da la chasa nr. 221, pli precis 219–229 Baker Street steva l’anteriura centrala da l’Abbey National Building Society (ch’è vegnida cumprada il 2002 da la Banco Santander); quella occupava er ina secretaria che respundeva posta drizzada a Sherlock Holmes.

Sper divers museums datti er monuments da Sherlock Holmes, tranter auter a Londra, Edinburgh, Meiringen e Moscau.

Ovras

‹The Strand Magazin›, nua ch’èn vegnids publitgads e daventads populars la gronda part dals raquints da Sherlock Holmes

Il canon d’ovras uffizial cumpiglia 4 romans e 56 raquints. Ultra da quai ha Doyle scrit pliras ovras ch’èn colliadas cun la retscha dal detectiv, ma che na vegnan betg attribuidas a la retscha da Sherlock Holmes.

Il canon uffizial en survista

Sir Arthur Conan Doyle ha l’emprim scrit dus romans davart Sherlock Holmes: ‹A Study in Scarlet› e ‹The Sign of the Four› ch’èn cumparids il 1887 resp. 1890.

Alura èn suandadas 12 istorgias curtas en la revista ‹The Strand›, las qualas èn cumparidas ils 14 d’october 1892 en il tom ‹The Adventures of Sherlock Holmes›. ‹The Memoirs of Sherlock Holmes› è suandà il 1893 ed è ì a fin ad interim cun la mort da Holmes en ‹The Final Problem›.

L’onn 1901 è cumparì en la revista ‹The Strand› in ulteriur roman en cuntinuaziuns davart Sherlock Holmes ‹The Hound of the Baskervilles›. L’onn 1903 ha Doyle cuntinuà las istorgias curtas cun ‹The Empty House›. Tut en tut èn cumparidas en ‹The Strand› 13 novas istorgias e publitgadas silsuenter en l’antologia ‹The Return of Sherlock Holmes› dal 1905.

L’ultim roman da Sherlock Holmes ‹The Valley of Fear› è cumparì il 1915.

‹His Last Bow› dal 1917 ha cuntegnì otg istorgias curtas, il 1927 è suandà cun ‹The Case-Book of Sherlock Holmes› in tom cun dudesch raquints.

Gieus auditivs

Ils cudeschs e raquints da Sherlock Holmes èn vegnids translatads en numerusas linguas e vegnan legids en tut il mund. Correspundentamain existan en bleras linguas numerusas versiuns da gieu auditiv e da cudesch auditiv. Sco versiun classica englaisa valan ils gieus auditivs realisads da la BBC il 1954/55 cun Sir John Gielgud (Holmes) e Ralph Richardson (Watson), vi dals quals ha tranter auter er collavurà Orson Welles.

Versiuns cinematograficas

Da blers dals romans e da las istorgias curtas èn vegnidas realisadas versiuns cinematograficas; dal roman ‹The Hound of the Baskervilles› datti schizunt plirs films. Igl existan numerusas producziuns britannicas, americanas, tudestgas, russas etc. en furma da film da televisiun, film da kino, retscha da crimi, seria etc. I dat en egl en quest connex che la figura da Sherlock Holmes sa lascha interpretar en differenta furma e da differents temps.

Litteratura

• Ronald B. DeWaal: World Bibliography of Sherlock Holmes and Dr. Watson. A classified and annotated list of materials relating to their lives and adventures. New York Graphic Society, Boston, Mass. 1974, ISBN 0-8212-0420-3.
• Gerhard Lindenstruth: Arthur Conan Doyle. Eine illustrierte Bibliographie der Veröffentlichungen im deutschen Sprachraum. (Das Phantasmaskop, tom 5), Munniksma, Amsterdam 1994.
• Michael Ross (ed.): Sherlockiana, 1894–1994. Eine Bibliographie deutschsprachiger Sherlock-Holmes-Veröffentlichungen. Baskerville, Kempen 1995, 2. ed., ISBN 3-930932-01-6.
• Jens Arne Klingsöhr: Sherlock Holmes in der Literatur. Elms & Oaks, Hannover 2015.
• Mattias Boström: Von Mr. Holmes zu Sherlock. Meisterdetektiv – Mythos – Medienstar. btb, Minca 2015, ISBN 978-3-442-71336-3.
• Nicole Glücklich: Die Abenteuer zweier britischer Gentlemen in der Schweiz: Auf den Spuren von Sir Arthur Conan Doyle und Sherlock Holmes. DSHG Verlag, Ludwigshafen am Rhein 2016, ISBN 978-3-00-052252-9.
• Nicole Glücklich: Die Abenteuer zweier britischer Gentlemen in Deutschland: Auf den Spuren von Sir Arthur Conan Doyle und Sherlock Holmes. DSHG Verlag, Ludwigshafen am Rhein 2018, ISBN 978-3-00-057285-2.
• Friedrich Depken: Sherlock Holmes, Raffles und ihre Vorbilder, en: Paul Gerhard Buchloh e.a. (ed.): Der Detektiverzählung auf der Spur. Essays zur Form und Wertung der englischen Detektivliteratur, Wissenschaftl. Buchgemeinschaft, Darmstadt 1977, ISBN 3-534-06143-8, p. 67–102.
• Umberto Eco, Thomas A. Sebeok (ed.): Der Zirkel oder Im Zeichen der Drei. Dupin, Holmes, Peirce. Fink, Minca 1985, ISBN 3-7705-2310-5.
• Nino Erné: Sherlock Holmes chronologisch. Ein Wort zum Geleit, en: Id. (ed.): Sämtliche Sherlock Holmes Stories, Mosaik-Verlag, Hamburg, 1967 (2 toms, qua: tom 1, p. 9–16).
• Maria Fleischhack: Die Welt des Sherlock Holmes. Lambert Schneider Verlag, Darmstadt 2015, ISBN 978-3-650-40032-1.
• Constanze Gehrke: Schema und Variation in den Sherlock-Holmes-Stories von Arthur Conan Doyle (PDF; 5,1 MB), Dissertation, Universität, Aachen 2003.
• Karl Heinz Göller: Doyle, the speckled band, en: Id. e.a. (ed.): Die englische Kurzgeschichte, Bagel, Düsseldorf 1973, ISBN 3-513-02221-2, p. 70–79.
• Hanjo Kesting: Der Mann, der Sherlock Holmes erfand, en: Die Horen. Zeitschrift für Literatur, Kunst und Kritik, NW Verlag für neue Wissenschaft, Bremerhaven, 38. annada (1993), nr. 172, p. 15–22.
• Peter J. Malborn: Sherlock Holmes. Historizität von Exotik und Alltäglichkeit., Tectum-Verlag, Marburg 1999, ISBN 3-8288-8074-6.
• Viktor Schlovskij: Die Kriminalerzählung bei Conan Doyle, en: Jochen Vogt (ed.): Der Kriminalroman. Poetik, Theorie, Geschichte, Fink, Minca 1998, ISBN 3-8252-8147-7.
• Thomas A. Sebeok, Jean Umiker-Sebeok: «Du kennst meine Methode». Charles S. Peirce und Sherlock Holmes. Suhrkamp, Francfurt a.M. 1982, ISBN 3-518-11121-3.
• Joseph A. Kestner: Sherlock’s men. Masculinity, Conan Doyle, and Cultural History. Ashgate Books, Aldershot, 1997, ISBN 1-85928-394-2.
• Jeffrey Richards: Sherlock Holmes, Conan Doyle and the British Empire. An investigation into Conan Doyle's links with the British Empire as expressed through his Sherlockian and other literature. Northern Musgraves Sherlock Holmes Society, Halifax, Nova Scotia, 1997, ISBN 0-9522545-9-X.
• Philip Tallon, David Baggett: The Philosophy of Sherlock Holmes. University Press of Kentucky, Lexington 2012, ISBN 978-0-8131-3671-4.

Colliaziuns

 Commons: Sherlock Holmes – Collecziun da maletgs, videos e datotecas d'audio

• Survista cumpletta da tut las istorgias da Sherlock Holmes ed illustraziuns classicas
• The Sherlock Holmes Museum
• Sherlock Holmes Society of London
• Sherlock Holmes international
• The Sherlockian Who’s who
• Deutsche Sherlock-Holmes-Gesellschaft