Alfabetu
Artìculu in LSC
S'alfabetu est unu sistema de iscritura in ue sos sinnos gràficos (grafemas) rapresentant sos sonos de sas limbas. A segunda de su sistema, unu grafema podet rapresentare unu sonu solu, prus sonos o puru podet èssere unu sonu a èssere iscritu chin prus grafemas.
Sa paràula alfabetu benit dae s'unione de sos nùmenes de sas primas duas lìteras gregas, Alpha e Beta.
Alfabetu sardu
[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]In s'iscritura de sa limba sarda, dae su medioevu a oe, ant impreadu totu is lìteras de s'alfabetu latinu. Dae unu sèculu a s'àteru sunt cambiados meda is impreos ortogràficos, mescamente pro s'influèntzia de is limbas de is natziones dominantes. Segundu s'ortografia istandard isperimentale, impreada dae sa Regione Sardigna dae su 2006, s'alfabetu sardu est cumpostu dae 22 lìteras de s'alfabetu latinu:
A (A)
B (Bi)
C (Ci)
D (Di)
E (E)
F (Efa)
G (Gi)
H (Aca)
I (I)
J (Jota)
L (Ella)
M (Emma)
N (Enna)
O (O)
P (Pi)
R (Erra)
S (Essa)
T (Ti)
U (U)
V (Vu)
X (Scèscia)
Z (Zeta)
B'at de cunsiderare chi sa X (chi in s'època ispagnola fiat impreada in totu sa Sardigna, ma chi oe est abbarrada isceti in s'iscritura de is limbàgios meridionales) no est previdida in s'alfabetu de sa Limba Sarda Comuna, ma est impreada aici etotu in s'iscritura de topònimos e sambenados. In prus pro marcare sa diferèntzia intre sa zeta surda e sa sonora, in sardu, s'impreat su digramma TZ.
Áteras propostas pro su sardu
[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]S'ùnica àtera ortografia chi at àpidu su reconnoschimentu de un'ente pùblicu est una grafia locale, pensada pro iscrìere is limbàgios meridionales ebbia, numenada “Arrègulas po ortografia, fonètica, morfologia e fueddàriu de sa Norma Campidanesa de sa Lìngua Sarda”[1], adotada in su 2010 dae sa provìntzia de Casteddu[2]. Est un'ortografia chi assimìgiat bastante a sa de sa LSC, e is diferèntzias prus mannas sunt sas matessi chi distinghent su sardu faeddadu de su Cabu de Giosso dae su de su Cabu de Susu.
Custas pagas diferèntzias morfològicas, at chircadu de nche las pònnere a un'ala su prof. Bolognesi, cun sa proposta sua de sa Grafia Sarda Comuna, chi impreende calicuna règula simple de letura, diant permìtere a totu is sardos de lèghere sa LSC segundu sa pronùntzia issoro.
Intre sas grafias non reconnotas in manera ufitziale, sa de importu prus mannu est sa Limba de Mesania. Custa ortografia impreat su digramma DH pro distìnghere su sonu cacuminale dae cussu dentale, sighende un'impreu chi aiat bogadu a campu fintzas calicunu autore de is sèculos passados comente Fabrés e Pedru Casu.
S'ortografia prus a tesu dae sa LSC est sa Grafia Sarda Autònoma, istudiada dae Antoni Lèpori. Sa GSA impreat fintzas sa lìteras Ç (ci truncada), K (capa) e Y (ìpsilon/i grega) e sos digrammas LLY e NNY.
Boghes curreladas
[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]- ↑ Archive copy (PDF), in provincia.cagliari.it. URL consultadu su 19 abrile 2016 (archiviadu dae s'url originale su 15 austu 2020).
- ↑ http://www.provincia.cagliari.it/ProvinciaCa/resources/cms/documents/Delibera_di_Giunta_adozione_lingua_sarda_campidanese..pdf