Sa Birìllia Asula
Limba Sarda Comuna. Abbàida sas àteras bariedades gràficas:
Sa Birìllia Asula (o Blue Marble) est una fotografia famada de sa Terra fata su 7 de idas de su 1972 de s'iscuadra de s'Apollo 17 (s'ùrtima missione de su Programma Apollo) a un'istesiada de unos 45000 km. Est una de is prus immàgines ispainadas in s'istòria de sa fotografia, pro ite ca est una de is pagas chi figurant sa Terra de s'in totu illuminada, sende chi cando est istada fata su Sole fiat a palas de is osservadores.[1][2] De cussa istesiada sa Terra apariat a is astronàutas che una birìllia.
Istòria
[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]Sa fotografia est istada fata su 7 de idas de su 1972 a is 10:39 UTC, est a nàrrere unas 5 oras e 6 minutos a pustis de su làntziu e 1 oras e 48 minutos a pustis chi su veìculu ispatziale at abbandonadu s'òrbita terrestre pro incumentzare su biàgiu suo in diretzione de sa Luna. In su momentu de sa partèntzia s'Àfrica fiat illuminada dae sa lughe de sa die e, sigomente ca in cussu perìodu s'acurtziaiat su solstìtziu de ierru, fintzas s'Antàrtide fiat totu illuminada.
Su nòmine ufitziale de s'immàgine est AS17-148-22727. Sa NASA nde reconnoschet a manera ufitziale sa paternidade a totu s'echipàgiu de cussa missione (Eugene Cernan, Ronald Evans e Harrison Schmitt). Totus, difatis, in s'ìnteri de sa missione aiant fatu fotografias cun màchinas fotogràficas de su pròpiu tipu, duncas no faghet a nàrrere chi apat in realidade fatu sa foto. A pustis, comente e chi siat, Schmitt at decraradu de èssere s'autore. S'Apollo 17 est istadu s'ùrtima missione chi at batidu un'echipàgiu umanu a sa Luna, duncas nissunu èssere umanu dae insandus at tentu sa possibilidade de fàghere una foto chi figuraret sa Terra che in Sa Birìllia Asula.
Custa immàgine est sa prima a rapresentare sa Terra de s'in totu illuminada. In is annos setanta fiat cunsiderada dae is ambientalistas comente sìmbulu de sa debilesa e fertura de su praneta nostru. Immàgines imbenientes de sa Terra pretzisas meda a Blue Marble (inclùdidas immàgines fatas cun risolutzione prus manna) ddas narant a sa pròpiu manera e is ambientalistas impreant custu nòmine pro responsabilizare sa populatzione a is problemas de s'ambiente.
Riferimentos
[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]- ↑ History of the Blue Marble, in earthobservatory.nasa.gov. URL consultadu su 24 agosto 2012.
- ↑ Apollo 17: The Blue Marble, in ehartwell.com. URL consultadu su 24 agosto 2012 (archiviadu dae s'url originale su 9 ghennàrgiu 2008).