Vatzinu
Unu vatzinu est unu preparadu biològicu produtu cun su fine de ingennerare un'immunidade achirida ativa contras unu tipu piessignu de infetzione a is sugetos a is cales est suministradu.[1][2]
Sa pràtica de sa suministratzione de vatzinos, denumenada vatzinatzione o vatzinu-profilassi, tenet su fine de isfrutare in manera ativa sa memòria immunològica de su sistema immunitàriu, permitende a su corpus de isvilupare unu sistema de defensa contra unu batèriu, unu virus o àteru microrganismu (massimamente contras is formas issoro wild type opuru contras diversas intre is variantes prus patogènicas) ancora in antis de bènnere a cuntatu cun issu. In custu si distinghet dae s'immunidade artifitziale passiva, chi si basat subra s'impreu de soros, est a nàrrere de flùidos de su corpus bènnidos de unu àteru indivìduu umanu (soru omòlogu) o animale (soru eteròlogu) chi est giai intradu in cuntatu cun s'agente patògenu.[3]
I vatzinos sunt presìdios preventivos fundamentales pro sa salude, sa cale introduida at permìtidu de reduire in pagos deghes de annos, in manera segura e estremadamente rilevante, su pesu de maladias graes e potentzialmente letales chi fiant ispaniadas dae millis de annos, sa mortalidade infantile e vàrias formas de disabilidades in su mundu.
Unu de is traguardos prus de importu cunsighidos gràtzias a sa vatzinatzione est istadu cròmpidu in su 1980 cando s'Organizatzione Mundiale de sa Salude aiat decraradu isperdidu dae sa Terra sa pigota (Variola virus). In die de oe sunt disponìbiles tipos diferentes de vatzinos contra maladias medas, sa cale aplicatzione est regulada dae is legislatziones sanitàrias de is diversas natziones de su mundu.
Genias de vatzinos
[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]Foras de sa patologia dae chi amparant, sa distintzione intre vatzinos est acapiada a sa manera cun sa cale sunt otentos e prodùidos is cumponentes capatzos de iscadenare sa risposta immunitària. Esistent vatzinos chi cuntenent:
- organismos atenuados, comente is vatzinos pro sa poliomielite de Sabin (OPV)[4], calentura groga, ermigiolu, paròtigas, pigone de sa rosa, pigota burda, rotavirus e pigota.
- organismos inativados o mortos, comente is vatzinos pro s'arràbiu, s'anti-poliomielite de Salk (IPV), anti-influentzales, tussi caninu, còlera, epatite A, calentura tifòide e peste;
- antìgenos purificados (o vatzinos a subunidades), comente is vatzinos (costituidos dae anatossinas) contra de su tètanu o sa difterite;
- antìgenos ricombinantes e pèptidos sintèticos, comente su vatzinu contra s'epatite B;
- DNA o RNA, comente diversos vatzinos contra su SARS-CoV2;
- carradores protèicos coniugados a sos antìgenos chi permitent una risposta immunitària prus manna e sunt s'ispissu impreados in is vatzinos chi cuntentent antìgenos polisacarìdicos (prus difìtziles de reconnòschere pro is linfotzitas) comente cussos contra de meningococos, pneumococos e Haemophilus influenzae de tipu B.
Medas de is vatzinos in impreu oe atuant mescamente induende una risposta umorale.
Riferimentos
[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]- ↑ Etimologia Archiviadu su 26 ghennàrgiu 2012 in s'Internet Archive. dae etimo.it.
- ↑ Igiene. Medicina preventiva e del territorio, Idelson-Gnocchi, p. 257.
- ↑ Cellular and Molecular Immunology, 8th, Abul K. Abbas, Andrew H. Lichtman, p. 352.
- ↑ Netribe Business Solutions srl, Vaccinazione antipolio - Informazioni sui farmaci, in www.informazionisuifarmaci.it (archiviadu su 26 nadale 2018).
Àteros progetos
[modìfica | modìfica su còdighe de orìgine]Wikimedia Commons tenet files chi ligant a: Vatzinu |