2016. PhD. Thesis title: “L'amor en el surrealisme grec: Andreas Embirikos i Nikos Engonópulos” (“Love in Greek surrealism: Andreas Embirikos and Nikos Engonopoulos”). University of Barcelona.
: Forum classicorum: perspectivas y avances sobre el Mundo Clásico / Jesús de la Villa (dir.), Antonio López Fonseca (dir.), Emma Falque Rey (dir.), María Paz de Hoz (dir.), María José Muñoz Jiménez (dir.), Irene Villarroel Fernández (dir.), Victoria Recio Muñoz (dir.), Vol. 2, 2021
La construcción de La Papisa Juana de Emmanuil Roídis como novela histórica y a la vez «estudio d... more La construcción de La Papisa Juana de Emmanuil Roídis como novela histórica y a la vez «estudio de la Edad Media» convierte esta obra en una de las más eruditas de la literatura griega moderna. Entre sus múltiples fuentes, ocupan un lugar destacado las latinas. Aquí estudiamos el uso de las citas latinas, tanto las que provienen de fuentes medievales y modernas como las de obras clásicas, en la construcción del narrador, del universo narrado y de las reflexiones autoreferenciales. Estudiamos así algunas funciones de la erudición latina en Roídis y su relación con la tradición clásica en Europa.
Grecia y la Tradicion Clasica Actas del Congreso de Neohelenistas de Iberoamerica VII Jornadas De Literatura Neogriega Vol 1 2002 Isbn 84 7756 532 5 Pags 157 168, 2002
RESUM Aquest article estudia el tractament de l'Antiguitat en Andreas Embirikos i Nikos Engonópul... more RESUM Aquest article estudia el tractament de l'Antiguitat en Andreas Embirikos i Nikos Engonópulos a través de la figura d'Alexandre el Gran, especialment interessant per les dimensions mítiques que adquirí a Orient i a Occident. En el folklore grec, és el protagonista d'una multitud de llegendes i mites, i en la historiografia, des del començament del segle XIX i sobretot a partir de Paparrigópulos, esdevé un element clau del relat de la "continuïtat" (συνέχεια) que uneix els grecs actuals a l'Antiguitat, integrant-hi l'època hel·lenística, la romana i la bizantina. A través de l'anàlisi de la figura d'Alexandre en els dos autors, es posa en pràctica la lectura dels usos de la tradició per presentar la seva originalitat i la seva visió alternativa del passat. Embirikos utilitza elements de la biografia d'Alexandre per desenvolupar narrativament problemàtiques i conceptes psicoanalítics, com també del relat de Paparrigópulos per a la projecció de la seva utopia de futur, i Engonópulos mostra el convencionalisme de la tradició establerta alhora que fa d'Alexandre un emblema de la seva visió heteròclita del passat. ABSTRACT This paper studies the treatment of Antiquity in Andreas Embirikos' and Nikos Engonopoulos' works through the figure of Alexander the Great, with especially interesting mythical dimensions both in the East and in the West. In Greek folklore, Alexander the Great is the protagonist of a large number of legends and myths, and in Greek historiography, from the beginning of the nineteenth century and especially after Paparrigopoulos, he is a key element of 'continuity' (συνέχεια), the cultural construction that unites Ancient and Modern Greece through Byzantium and Orthodoxy. Through the analysis of Alexander´s figure in both authors, our understanding of the uses of tradition is put into practice in order to show their originality and alternative vision of the past. Embirikos uses elements from Alexander's biography to develop psychoanalytic concepts and problems in his narrative, as well as from Paparrigopoulos' history to project his utopia of the future, and Engonopoulos shows the conventionality of established tradition at the same time as he makes Alexander an emblem of his heteroclite vision of the past.
RESUM : Salvador Dalí apareix citat en les lletres gregues des que hi arriba el surrealisme. Al m... more RESUM : Salvador Dalí apareix citat en les lletres gregues des que hi arriba el surrealisme. Al mateix temps que alguns crítics aprofiten les excentricitats del pintor català per exacerbar l'escarni que fan dels surrealistes grecs, aquests darrers s'interessen per la seva obra i hi dialoguen en els seus textos. Nicolas Calas és un dels primers a rebre'n la influència i també un dels primers a criticar des de Nova York el canvi de postura de Dalí que es desenvolupa a finals dels anys 30. Nikos Engonópulos coincideix amb Dalí en les recerques en l'espai del desig, mentre que en Embirikos l'empremta daliniana es fa visible en la creació de personatges paranoics així com en la transformació de processos psíquics en mecanismes narratius. ABSTRACT : Salvador Dalí has been mentioned in Greek litterature ever since the arrival of surrealism. While critics often take advantage of the eccentricities of the Catalan painter to strengthen their mockery of Greek surrealists, these surrealists poets are interested in his work and they dialogue with it in their writings. Nicolas Calas is the first to come under his influence and also one of the first to criticize, from New York, the change in Dalí's work that took place in the late 30s. Nikos Engonopoulos' research into the space of desire overlaps Dali's, while in Embirikos Dalí's influence is visible in the creation of paranoid characters as well as in the transformation of psychic processes into narrative mechanisms. INTRODUCCIÓ Salvador Dalí, malgrat les polèmiques que suscita la seva relació amb Catalunya, és un dels personatges que més han contribuït al seu coneixement a l'exterior. Els seus quadres són inseparables del paisatge de Cadaqués, igual que els seus escrits ho són de les expressions catalanes. N'és un exemple el text «Métamorphose de Narcisse» (1937), en què analitza «le premier poème et le premier tableau obtenus entièrement d'après l'application intégrale de la méthode paranoïaque-critique» i mostra com tant la imatge com l'escriptura sorgeixen d'una associació a partir d'una conversa d'uns pescadors de Port-Lligat. L'autor els sent com diuen d'un jove que té una «ceba al cap», cosa que el porta a la següent reflexió: ««oignon dans la tête», en catalan, correspond exactement à la notion psychanalytique de «complexe». // Si l'on a un oignon dans la tête, celle-ci peut fleurir d'un moment à l'autre, Narcisse!» (Dalí, 1971: 199). L'expressió de Dalí és clarament humorística, pel contrast de la terminologia psicoanalítica amb la cultura popular, però alhora molt característica de la connexió constant de l'expressió lingüística amb el llenguatge plàstic i les seves transformacions, una de les manifestacions dels processos actius de la paranoia-crítica, que en aquest cas es fa evident amb una «corporalització del cliché» (Amossy, 1995: 37.). Un dels poetes grecs que recollí tant la catalanitat com l'humor de Dalí va ser el surrealista Nikos Engonópulos. Sent ell mateix poeta i pintor, va precedir les seves traduccions de poemes de Picasso d'una llista de cèlebres artistes que compaginaven les dues ocupacions. Entre ells hi cita «els tres grans surrealistes», és a dir, De Chirico, Dalí i ell mateix:
In " Le Noyau de la comète " , the prologue to the Anthologie de l'Amour sublime, courtly love is... more In " Le Noyau de la comète " , the prologue to the Anthologie de l'Amour sublime, courtly love is extensively studied by the surrealist poet Benjamin Péret as he forges his own theory of love. Within the anthology , however, the only representation of courtly love is a figure situated in the margins of this tradition: Jordi de Sant Jordi, central in Catalan literature, but dislocated with regard to trouba-dours in time, place and language. This article studies the relationship between the eroticism of Jordi de Sant Jordi and his poem " Estramps " and the poetics and ideology of " amour sublime " through the history of the text, its language and the subsequent translation into French, quoted by Péret, by the occi-tanist René Nelli, a writer also found on the margins of XX century French literature.
The translations of K.P Kavafis by Carles Riba and Alexis Eudald Solà aim to be at the same time... more The translations of K.P Kavafis by Carles Riba and Alexis Eudald Solà aim to be at the same time the most literary and the most literal. According to Solà himself, this aim requires the greatest precision in each word and expression, combined with the recreation of a language imbued with great expressive power and attention to rhythm. In relation to this third point, it must be noted that beyond the metrics, Kavafis' poetry is characterized by multiple voices and changes of rhythm, modulated by peculiar punctuation. This article deals with how it can be translated, focusing on the study of the use of dashes. It's a sign of rupture that perfectly fits the dialogic tone of Kavafis’ poetry. Its richness becomes clear in the three options that are offered, without any explanation by their authors, by the three volumes of translations by Riba and Solà that we have at our disposal, and leads us to question again what is literal and what is literary
38 prayer texts from the 2nd to the 11th century, written in six Ancient languages (Greek, Latin,... more 38 prayer texts from the 2nd to the 11th century, written in six Ancient languages (Greek, Latin, Hebrew, Syriac, Coptic and Armenian), translated into Catalan in a bilingual edition, plus an appendix with 2 modern texts in Modern Greek and Latin.
Actes de les Jornades Internacionals sobre la Poesia de Iannis Ritsos (Reial Acadèmia de Bones Ll... more Actes de les Jornades Internacionals sobre la Poesia de Iannis Ritsos (Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona - Universitat de Barcelona, 8-9 d'octubre de 2009)
For a writer in the Catalan language, the Sant Jordi Prize represents the same as the Goncourt fo... more For a writer in the Catalan language, the Sant Jordi Prize represents the same as the Goncourt for the French or the Booker for the English: the highest award that can be won, the most prestigious, the one that culminates a career or writes one's name in letters of gold in the history of the country's literature. The prize was created in 1960 by Òmnium Cultural, during the Franco dictatorship and at a time of repression against Catalan Culture. Its aim was to stimulate literary creation in the country's own language and for Catalan authors to be able to make their work known. Over the years it has been the quality of the books winning the Sant Jordi prize that has made it prestigious. Now, winning it means joining a list headed by the most important names in Catalan contemporary literature, such as Pere Calders, Mercè Rodoreda, Miquel Àngel Riera, Montserrat Roig, Jaume Cabrè, Baltasar Porcel, Miquel de Palol, Emili Teixidor, Carme Riera, Joan F. Mira, Julià de Jòdar or Jordi Coca. This book present you with the authors and the works that have won the price in the last ten years, and it is intended as an opportunity to make this important contribution to Catalan literature known, especially to the Europen public.
: Forum classicorum: perspectivas y avances sobre el Mundo Clásico / Jesús de la Villa (dir.), Antonio López Fonseca (dir.), Emma Falque Rey (dir.), María Paz de Hoz (dir.), María José Muñoz Jiménez (dir.), Irene Villarroel Fernández (dir.), Victoria Recio Muñoz (dir.), Vol. 2, 2021
La construcción de La Papisa Juana de Emmanuil Roídis como novela histórica y a la vez «estudio d... more La construcción de La Papisa Juana de Emmanuil Roídis como novela histórica y a la vez «estudio de la Edad Media» convierte esta obra en una de las más eruditas de la literatura griega moderna. Entre sus múltiples fuentes, ocupan un lugar destacado las latinas. Aquí estudiamos el uso de las citas latinas, tanto las que provienen de fuentes medievales y modernas como las de obras clásicas, en la construcción del narrador, del universo narrado y de las reflexiones autoreferenciales. Estudiamos así algunas funciones de la erudición latina en Roídis y su relación con la tradición clásica en Europa.
Grecia y la Tradicion Clasica Actas del Congreso de Neohelenistas de Iberoamerica VII Jornadas De Literatura Neogriega Vol 1 2002 Isbn 84 7756 532 5 Pags 157 168, 2002
RESUM Aquest article estudia el tractament de l'Antiguitat en Andreas Embirikos i Nikos Engonópul... more RESUM Aquest article estudia el tractament de l'Antiguitat en Andreas Embirikos i Nikos Engonópulos a través de la figura d'Alexandre el Gran, especialment interessant per les dimensions mítiques que adquirí a Orient i a Occident. En el folklore grec, és el protagonista d'una multitud de llegendes i mites, i en la historiografia, des del començament del segle XIX i sobretot a partir de Paparrigópulos, esdevé un element clau del relat de la "continuïtat" (συνέχεια) que uneix els grecs actuals a l'Antiguitat, integrant-hi l'època hel·lenística, la romana i la bizantina. A través de l'anàlisi de la figura d'Alexandre en els dos autors, es posa en pràctica la lectura dels usos de la tradició per presentar la seva originalitat i la seva visió alternativa del passat. Embirikos utilitza elements de la biografia d'Alexandre per desenvolupar narrativament problemàtiques i conceptes psicoanalítics, com també del relat de Paparrigópulos per a la projecció de la seva utopia de futur, i Engonópulos mostra el convencionalisme de la tradició establerta alhora que fa d'Alexandre un emblema de la seva visió heteròclita del passat. ABSTRACT This paper studies the treatment of Antiquity in Andreas Embirikos' and Nikos Engonopoulos' works through the figure of Alexander the Great, with especially interesting mythical dimensions both in the East and in the West. In Greek folklore, Alexander the Great is the protagonist of a large number of legends and myths, and in Greek historiography, from the beginning of the nineteenth century and especially after Paparrigopoulos, he is a key element of 'continuity' (συνέχεια), the cultural construction that unites Ancient and Modern Greece through Byzantium and Orthodoxy. Through the analysis of Alexander´s figure in both authors, our understanding of the uses of tradition is put into practice in order to show their originality and alternative vision of the past. Embirikos uses elements from Alexander's biography to develop psychoanalytic concepts and problems in his narrative, as well as from Paparrigopoulos' history to project his utopia of the future, and Engonopoulos shows the conventionality of established tradition at the same time as he makes Alexander an emblem of his heteroclite vision of the past.
RESUM : Salvador Dalí apareix citat en les lletres gregues des que hi arriba el surrealisme. Al m... more RESUM : Salvador Dalí apareix citat en les lletres gregues des que hi arriba el surrealisme. Al mateix temps que alguns crítics aprofiten les excentricitats del pintor català per exacerbar l'escarni que fan dels surrealistes grecs, aquests darrers s'interessen per la seva obra i hi dialoguen en els seus textos. Nicolas Calas és un dels primers a rebre'n la influència i també un dels primers a criticar des de Nova York el canvi de postura de Dalí que es desenvolupa a finals dels anys 30. Nikos Engonópulos coincideix amb Dalí en les recerques en l'espai del desig, mentre que en Embirikos l'empremta daliniana es fa visible en la creació de personatges paranoics així com en la transformació de processos psíquics en mecanismes narratius. ABSTRACT : Salvador Dalí has been mentioned in Greek litterature ever since the arrival of surrealism. While critics often take advantage of the eccentricities of the Catalan painter to strengthen their mockery of Greek surrealists, these surrealists poets are interested in his work and they dialogue with it in their writings. Nicolas Calas is the first to come under his influence and also one of the first to criticize, from New York, the change in Dalí's work that took place in the late 30s. Nikos Engonopoulos' research into the space of desire overlaps Dali's, while in Embirikos Dalí's influence is visible in the creation of paranoid characters as well as in the transformation of psychic processes into narrative mechanisms. INTRODUCCIÓ Salvador Dalí, malgrat les polèmiques que suscita la seva relació amb Catalunya, és un dels personatges que més han contribuït al seu coneixement a l'exterior. Els seus quadres són inseparables del paisatge de Cadaqués, igual que els seus escrits ho són de les expressions catalanes. N'és un exemple el text «Métamorphose de Narcisse» (1937), en què analitza «le premier poème et le premier tableau obtenus entièrement d'après l'application intégrale de la méthode paranoïaque-critique» i mostra com tant la imatge com l'escriptura sorgeixen d'una associació a partir d'una conversa d'uns pescadors de Port-Lligat. L'autor els sent com diuen d'un jove que té una «ceba al cap», cosa que el porta a la següent reflexió: ««oignon dans la tête», en catalan, correspond exactement à la notion psychanalytique de «complexe». // Si l'on a un oignon dans la tête, celle-ci peut fleurir d'un moment à l'autre, Narcisse!» (Dalí, 1971: 199). L'expressió de Dalí és clarament humorística, pel contrast de la terminologia psicoanalítica amb la cultura popular, però alhora molt característica de la connexió constant de l'expressió lingüística amb el llenguatge plàstic i les seves transformacions, una de les manifestacions dels processos actius de la paranoia-crítica, que en aquest cas es fa evident amb una «corporalització del cliché» (Amossy, 1995: 37.). Un dels poetes grecs que recollí tant la catalanitat com l'humor de Dalí va ser el surrealista Nikos Engonópulos. Sent ell mateix poeta i pintor, va precedir les seves traduccions de poemes de Picasso d'una llista de cèlebres artistes que compaginaven les dues ocupacions. Entre ells hi cita «els tres grans surrealistes», és a dir, De Chirico, Dalí i ell mateix:
In " Le Noyau de la comète " , the prologue to the Anthologie de l'Amour sublime, courtly love is... more In " Le Noyau de la comète " , the prologue to the Anthologie de l'Amour sublime, courtly love is extensively studied by the surrealist poet Benjamin Péret as he forges his own theory of love. Within the anthology , however, the only representation of courtly love is a figure situated in the margins of this tradition: Jordi de Sant Jordi, central in Catalan literature, but dislocated with regard to trouba-dours in time, place and language. This article studies the relationship between the eroticism of Jordi de Sant Jordi and his poem " Estramps " and the poetics and ideology of " amour sublime " through the history of the text, its language and the subsequent translation into French, quoted by Péret, by the occi-tanist René Nelli, a writer also found on the margins of XX century French literature.
The translations of K.P Kavafis by Carles Riba and Alexis Eudald Solà aim to be at the same time... more The translations of K.P Kavafis by Carles Riba and Alexis Eudald Solà aim to be at the same time the most literary and the most literal. According to Solà himself, this aim requires the greatest precision in each word and expression, combined with the recreation of a language imbued with great expressive power and attention to rhythm. In relation to this third point, it must be noted that beyond the metrics, Kavafis' poetry is characterized by multiple voices and changes of rhythm, modulated by peculiar punctuation. This article deals with how it can be translated, focusing on the study of the use of dashes. It's a sign of rupture that perfectly fits the dialogic tone of Kavafis’ poetry. Its richness becomes clear in the three options that are offered, without any explanation by their authors, by the three volumes of translations by Riba and Solà that we have at our disposal, and leads us to question again what is literal and what is literary
38 prayer texts from the 2nd to the 11th century, written in six Ancient languages (Greek, Latin,... more 38 prayer texts from the 2nd to the 11th century, written in six Ancient languages (Greek, Latin, Hebrew, Syriac, Coptic and Armenian), translated into Catalan in a bilingual edition, plus an appendix with 2 modern texts in Modern Greek and Latin.
Actes de les Jornades Internacionals sobre la Poesia de Iannis Ritsos (Reial Acadèmia de Bones Ll... more Actes de les Jornades Internacionals sobre la Poesia de Iannis Ritsos (Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona - Universitat de Barcelona, 8-9 d'octubre de 2009)
For a writer in the Catalan language, the Sant Jordi Prize represents the same as the Goncourt fo... more For a writer in the Catalan language, the Sant Jordi Prize represents the same as the Goncourt for the French or the Booker for the English: the highest award that can be won, the most prestigious, the one that culminates a career or writes one's name in letters of gold in the history of the country's literature. The prize was created in 1960 by Òmnium Cultural, during the Franco dictatorship and at a time of repression against Catalan Culture. Its aim was to stimulate literary creation in the country's own language and for Catalan authors to be able to make their work known. Over the years it has been the quality of the books winning the Sant Jordi prize that has made it prestigious. Now, winning it means joining a list headed by the most important names in Catalan contemporary literature, such as Pere Calders, Mercè Rodoreda, Miquel Àngel Riera, Montserrat Roig, Jaume Cabrè, Baltasar Porcel, Miquel de Palol, Emili Teixidor, Carme Riera, Joan F. Mira, Julià de Jòdar or Jordi Coca. This book present you with the authors and the works that have won the price in the last ten years, and it is intended as an opportunity to make this important contribution to Catalan literature known, especially to the Europen public.
Uploads
Papers by Helena Badell
Books by Helena Badell
Translations by Helena Badell