Joan Cuscó

... m'ha deixat consultar les obres a sant Fèlix que es con-serven a l'Arxiu Musical de l'Abadia de Montserrat, per les dades que ha aportat respecte al mestre Magí Bosch i pels seus suggeriments; a Guy Bourligueux (Université de Nantes) per les referències de Manel Camps i ...

... Page 4. Page 5. JOAN CUSCÓ I CLARASÓ FRANCESC XAVIER LLORENS I BARBA Un filòsof del Vuit-cents PUBLICACIONS DE L'ABADIA DE MONTSERRAT 1999 Page 6. ... El concepte d'història de la filosofia L'obra filosòfica de Llorens i Barba no és una producció arriscada. ...

En aquest article l'autor reflexiona, des d'un punt de vista antropologic, per que els humans fem musica, aspecte que es converteix en clau de volta per tal de dilucidar com i per que l'ensenyem. Des d'aquesta perspectiva, l'educacio musical implica tot l'esser huma ates que incideix en la seva manera de viure, alhora que facilita la comprensio i autocomprensio humanes. Si educar vol dir trobar sentit a la vida, la musica te molt a dir en aquesta direccio. Es tracta, en definitiva, d'una reflexio –a mig cami entre l'antropologia i la musicologia, entre la filosofia i l'art– i que afecta molt directament a l'educacio, des de la doble vessant teoretica i practica. A mes, l'autor te ben present en el seu plantejament les recents aportacions de la neurociencia que complementen les consideracions classiques, que parteixen de la formula pedagogica platonica que descansa sobre la gimnastica pel cos i la musica per l'anima. _____________________________________________ Dans cet article, l'auteur reflechit, d'un point de vue anthropologique, sur les raisons pour lesquelles les humains font de la musique, et cet aspect se convertit en clef de voute pour elucider la maniere dont on enseigne la musique ainsi que les raisons pour lesquelles on le fait. Dans cette perspective, l'education musicale implique tout l'etre humain puisqu'elle a une incidence sur sa maniere de vivre, en meme temps qu'elle facilite la comprehension et l'auto-comprehension humaines. Si eduquer veut dire trouver un sens a la vie, la musique a beaucoup a dire de ce point de vue. Il s'agit, en definitive, d'une reflexion –a mi-chemin entre l'anthropologie et la musicologie, entre la philosophie et l'art– qui affecte tres directement l'education, dans son double versant theoretique et pratique. En outre, l'auteur conserve bien presentes dans sa perspective les recentes contributions de la neuroscience completant les considerations classiques, qui partent de la formule pedagogique platonique reposant sur la gymnastique pour le corps et la musique pour l'âme.

EnglishThe influence of Pau Mila i Fontanals on the aesthetics of Gaudi [JOAN CUSCO i CLARASO] In the wake of the tourist and mass media maelstrom of Gaudi Year the author of this article invites us to take a more relaxed reading of some of the influences on the illustrious architect from Reus throughout his life. In this regard, the influence of Pau Mila i Fontanals on the aesthetics of Gaudi was decisive. As Joan Cusco points out, there are multiple and decisive points of convergence between Gaudi and Pau Mila: the observation of nature as a point of departure for art and as a place where sensitivity is first formed, the return to the medieval past and its myths and legends, or romanticism, which allowed them to get round prevailing rationalist neoclassicism. Moreover, Pau Mila i Fontanals, Verdaguer orAntoni Gaudi share different fundamental motives in their ideological substrate: they used and learned from popular craft and culture, to elevate it to the status of art or architecture, reclaiming popular and national wisdom, the defence of creation as a space where light appears, a light reborn from the artist's search for the harmony of the cosmos. This is where Gaudi says that the essential quality of the work of art is harmony, and that plastic works are born of light, which affords relief, and decorates. This is where Gaudi was a master, and where he coincides with Pau Mila i Fontanals. catalaLa influencia de Pau Mila i Fontanals en l'estetica de Gaudi [JOAN CUSCO i CLARASO] Tot just acabada la voragine turistica i mediatica de l'Any Gaudi, l'autor d'aquest article ens invita a fer una relectura mes pausada d'algunes de les influencies que l'il.lustre arquitecte de Reus va retire al llarg de la seva vida. En aquest sentit, la influencia de Pau Mila i Fontanals en l'estetica de Gaudi va ser determinant. Tal i com afirma Joan Cusco, entre Gaudi i Pau Mila hi ha multiples i decisius llocs d'encontre: l'observacio de la natura com a punt de partida de l'art i com a lloc de primera formacio de la sensibilitat, el retorn al passat medieval i als seus mites i les seves llegendes, o el romanticisme que els permetia superar amb escreix el neoclassicisme racionalista imperant. Tanmateix, Pau Mila i Fontanals, Verdaguer o Antoni Gaudi comparteixen diferents motius fonamentals en el seu substrat ideologic: l'us i l'aprenentatge de l'artesania i de la cultura popular per elevar-la a art o a arquitectura, la reivindicacio de la saviesa popular i nacional, la defensa de la creacio com espai d'aparicio de la llum, d'una Hum que reneix de la recerca artistica de l'harmonia del cosmos. Es aqui on Gaudi diu que la qualitat essencial de l'obra d'art es l'harmonia i que les obres plastiques neixen de la llum, la qual dona relleu, decora. Es en aquestes coses on Gaudi mostra el mestratge i coincideix amb Pau Mila i Fontanals.

Conferencia a carrec del Dr. Joan Cusco i Claraso sobre la biografia intel·lectual de Francesc Pujols, es a dir amb qui parla, quins autors utilitza, quins filosofs i cientifics surten a la seva obra i segueix i com llegeix la historia en Francesc Pujols, emmarcada dins el 'Symposium Realitat i veritat en Francesc Pujols', celebrat a Martorell els dies 13 i 14 de desembre de 2012

S?ha parlat forca de Josep Torras i bages com a pilar del nacionalisme catala d'arrel catolica i conservadora. No obstant aixo, la seva aportacio gairebe mai no se situa dins el context de la seva produccio intel·lectual (al costat de les seves refelxions estetiques i teologiques) ni dins el context del pensament politic al voltant del catalanisme i del nacionalisme. Primer oferirem una visio general del catalanisme durant el segle XIX i despres analitzarem l'aportacio de Torras i Bages.

... homes, la millor de les conformacions, tant pel que fa a l'elegància de la disposició i l'equilibri de la complexió en el cos, com també pel que fa a la dignitat de la perfecció en l'esperit».5 Per a Arnau de Vilanova i per als beguins, doncs, cal redescobrir Crist (i la divinitat) per a ...

... El seu estil sol ser l'assaig filosòfic i on més utilitza el rigor i el mètode és en les investigacions històriques, per exemple, en l'estudi ... La intel.ligència de què parla Turró i que caracteritza Eugènia (la protagonista de La Ben nascuda): «El saber de la Ben Nas-cuda és igualment ...

Comunicacions a càrrec de Pilar Godayol de la Universitat de Vic i Central de Catalunya sobre tres moments del feminisme català i en Maria Aurèlia Capmany i Joan Cuscó de la Universitat de Barcelona sobre l'assaig i la filosofia en Maria Aurèlia Capman

Presentació de les tres comunicacions següents: "Pere Coromines i la recepció del pensament sociològic a Catalunya" a càrrec de Jordi Riba de la Universitat Autònoma de Barcelona sobre la propiciació de la introducció del pensament sociològic a Catalunya dins el període modernista de Pere Coromines; "Pere Coromines i Descartes" a càrrec de Joan Cuscó de la Universitat de Barcelona, sobre la visió de l'ésser humà o subjectivitat humana de Pere Coromines, i "Pere Coromines analitzant els papers “d’inventors” de Companys i Macià el 14 d’abril de 1931", a càrrec de Fonxo Blanc (professor jubilat de l'Institut Eugeni d'Ors de Vilafranca del Penedè

Aquestes darreres dècades l'etnomusicologia ha parlat de la música-coma -cultura i a partir d'aquí ha desenvolupat línies teòriques i metodològiques de re-cerca que han pretès un nou tractament formal i estructural de l'acció musical. És en aquest sentit que s'ha parlat del «paradigma culturalista» 1 o del «segon para-digma de l'etnomusicologia». 2 Aquesta manera d'entendre la investigació etno-musicològica va iniciar-se als EUA sota l'impuls dels estudis d'autors com Alan P. Merriam o Charles L. Seeger, i a Europa varen tenir com a màxim exponent John Blacking. El que es pretenia era allunyar-se de la noció occidental de música (de la música com a activitat artística) i acostar-s'hi com a fenomen cultural o des de la perspectiva antropològica. La definició més concisa i concreta que podem donar per caracteritzar aquesta vessant de l'etnomusicologia contemporània és la que va fer Alan P. Merriam: «L'estudi de la música com a cultura». 3 El...

Vist el que passa en el mon en que vivim (tambe a Catalunya i a l’Estat Espanyol) el titol que hem escollit sembla un oximoron. Hi ha politics amb seny? Que vol dir tenir seny? Perque als catalans se’ns diu i rediu que som gent de seny? Aquestes son preguntes importants. I les intentarem descabdellar a partir d’autors i de fets concrets. I centrant-nos en el periode del segle xx

catalaEn aquest article tractem la musica des de diferents ambits. Tot i mostrar la riquesa de la musica simfonica i operistica que es va produir i que s’interpreta al Penedes (i, per extensio, a Catalunya), tambe copsem la presencia de la musica en altres ambits de la vida. Aquest fet permet un acostament singular al segle xviii i, mes concretament, a la cultura musical d’aquest moment. I suposa revaluar la musica en la Catalunya del segle xviii . EnglishIn this paper we deal with music from different fields. Apart from evidencing the wealth of symphonic and operatic music that was produced and interpreted in El Penedes region and in Catalonia at large, it also highlights the presence of music in other aspects of life. This allows a singular approach to the 18th century and, more precisely, to the musical culture of that time, as well as a reassessment of the music and the musicians of 18th-century Catalonia and their position in the European context.