Location via proxy:   [ UP ]  
[Report a bug]   [Manage cookies]                


El Gabon xe no Stato de l'Africa Centrale.
El confina cola Guinea Equatorial a nordovest, el Camerun a nord e la Republica del Congo a sudest.
El xe bagnà dal Golfo de Guinea a ovest.

Gabon
République gabonaise (fr) Cànbia el vałor in Wikidata
Bandiera Stema
Bandiera Stema
InoLa Concorde Cànbia el vałor in Wikidata


Bomò«Union, Travail, Justice»
«Union, Work, Justice»
«Единство, труд и справедливост»
«Undeb, Gwaith, Cyfiawnder»
«Enotnost, delo, pravica» Cànbia el vałor in Wikidata
EpònemoCaban (it) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Pozision

Map

0°40′59.99″S 11°30′00″E

ContinenteAfrica

Capitałe  Libreville Cànbia el vałor in Wikidata
Popołasion
Totałe2 025 137 (2017) Cànbia el vałor in Wikidata
Densità7,57 hab./km²
Zènaro
left 1 098 462 (%54,2) (%56,5) 1 144 323 Òmani
Demònemogabonezo, gabonezi, gaboneza, gaboneze  Edit this at Wikidata
Idiomafranseze Cànbia el vałor in Wikidata
Speransa de vita66,105 (2016) Cànbia el vałor in Wikidata
0,42 (2015)
Zeografia
Parte deAfrica sentrałe Cànbia el vałor in Wikidata
Àrea267 667 km² Cànbia el vałor in Wikidata
Bagnà daOsèano Atlàntego Cànbia el vałor in Wikidata
Ponto pì altoMonte Bengoué (1 070 m) Cànbia el vałor in Wikidata
Ponto pì basoOsèano Atlàntego (0 m) Cànbia el vałor in Wikidata
Rente a
Prima mesion documentadaMiddle Congo (en) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Organizasion pułìtega
Forma de goernorepùblega Cànbia el vałor in Wikidata
Òrgano lejislativoParlamento de Gabon (en) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata
Presidente de Gabon Cànbia el vałor in WikidataAli Bongo Ondimba (it) Traduzi (16 de otobre del 2009) Cànbia el vałor in Wikidata
Primo Ministro del Gabon Cànbia el vałor in WikidataRaymond Ndong Sima (it) Traduzi (7 de setenbre del 2023) Cànbia el vałor in Wikidata
Ìndaze de Democrasia

3.54/10

   

Menbro de
Economia
PIL nomenałe4 800 000 000 $ (2003) Cànbia el vałor in Wikidata
Persentuałe IVA18 % Cànbia el vałor in Wikidata
Ìndaze de desviłupamento oman0,706[14] Cànbia el vałor in Wikidata (2021[14] Cànbia el vałor in Wikidata)
Monedafranco CFA de l'Àfrica Sentrałe Cànbia el vałor in Wikidata
Banca sentrałeBanca dei Stati de l'Àfrica Sentrałe Cànbia el vałor in Wikidata
Taso de dezocupasion20 %[15] Cànbia el vałor in Wikidata
Coefisente de Gini

38/100

   

Còdazi de identifegasion
ISO 3166-1GA Cànbia el vałor in Wikidata GAB Cànbia el vałor in Wikidata 266 Cànbia el vałor in Wikidata
Còdaze de matricołasionG Cànbia el vałor in Wikidata
Fuzo oràrio
Domìnio de primo liveło.ga
Prefiso tełefònego+241 Cànbia el vałor in Wikidata
Tełèfono d'emerzensa
Preza ełètrega
Istòrego
Middle Congo (en) Traduzi Cànbia el vałor in Wikidata

Sito webgouvernement.ga Cànbia el vałor in Wikidata

MusicBrainz: d14441fe-3bce-34b5-aed5-dfbe987329c9

Zeografia

canbia

La majoria del paexe xe ocupà da la pianura costiera.
A est e a ovest ghe i altipiani.

El Gabon l'è un paexe equatorial.

La foresta equatorial cuerze l'85% del paexe.

Storia

canbia

Antighità

canbia

I primi abitanti del Gabon xera grupi de pigmei che vivea co la cacia e la racolta de fruti.

Inte el X secolo xe rivà i bantu, che i ga dà vita all'etnia mpongwe.

I portoghexi xe rivà inte el XV secolo, suito dopo anca i olandexi i ga tacà a visitar le coste del Gabon.

I ultimi a rivar xe stà i fang che scendea da nord e i sa stabilì in Gabon dozento ani fa circa.

I francexi xe stà i primi a costruir de le fortificazioni su la costa inte el 1843. Co la scusa de fermar el marcà dei sciavi, la Francia l'ha trasformà la costa in on protetorato.
Inte el 1849 ghe stà la fondasion de Libreville[19], destinà a i s-ciavi libarà.

El teritorio che ancò forma el Gabon l'è stà conquistà da la Francia inte el 1885, ma no ghe fu na aministrasion govenativa fin al 1903.

Indipendensa

canbia

El Gabon ga otegnù l'indipendenza aministrativa inte el 1946 e quela pułìtega inte el 1960.
El primo presidente, Lèon M'Ba, l'è morto inte el 1967 e el so vice presidente, Albert Bernard Bongo, sa tolto el poder e aprovò el partio unico.

Dopo le proteste de piaza del 1990, l'ano de la primavera democràtega in tuta l'Africa, Bongo ga aprovà el sistema multipartìtego ma xe anca riusio a vinsar le elesion del 1993 e 1998.

Zeografia politega

canbia

Libreville l'è la cavedal del Gabon.

Popolasion

canbia

40 difarenti grupi etnici vive in Gabon, tuti co le so lengoe e tradisioni.
I grupi banti pi importanti xe i myene, i bandjabi, i eshira, i bapounou e i okande.
I grupi pigmei oncora presenti xe i bagielli e i baka.

Religione

canbia

La majoria (60%) de la gente xe catolega, quei che segue i riti tradisionali el 20%, i protestanti el 19% e i musulmani l'1%.

Léngue

canbia

En Gabon se parla francese.

Economia

canbia

El Gabon l'è un paexe de mèdia richeza.
Le materie prime e la industria le ga parmeso la cresita de l'economia.

Se sfruta le foreste par el legname pregiato.
El xe presente el petrolio.

La xe presente n'industria legera.

Etimołozia

canbia

El fiume Komo se buta inte el Golfo de Guinea el ga la foce co la forma de on capoto invernal, che i portoghexi i ciama gabo [20]. Da qi vien el nome del paexe.

Gałeria de someje

canbia

Notasion

canbia
  1. Declarà da: Constitution of Gabon. Sesion del documento: 2. Łéngua de l'òpara o del nòme: franseze. Data de publicasion: 1961.
  2. URL de refarensa: http://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/gb.html. Data de consultasion: 5 de zenaro del 2016. URL di archivio: https://web.archive.org/web/20160119073512/https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/gb.html. Data di archiviazione: 19 de zenaro del 2016.
  3. 3,0 3,1 URL de refarensa: http://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/gb.html. Data de consultasion: 5 de zenaro del 2016.
  4. URL de refarensa: https://www.oic-oci.org/states/?lan=en. Data de consultasion: 29 de otobre del 2022.
  5. URL de refarensa: https://www.interpol.int/Member-countries/World. Editor: Interpol. Data de consultasion: 7 de disenbre del 2017.
  6. URL de refarensa: https://www.opcw.org/about-opcw/member-states/. Editor: Organizasion par ła Proibision de łe Arme Chìmeghe. Data de consultasion: 7 de disenbre del 2017.
  7. URL de refarensa: http://www.unesco.org/eri/cp/ListeMS_Indicators.asp.
  8. URL de refarensa: http://www.upu.int/en/the-upu/member-countries.html. Data de consultasion: 4 de majo del 2019.
  9. URL de refarensa: https://www.itu.int/online/mm/scripts/gensel8. Data de consultasion: 4 de majo del 2019.
  10. URL de refarensa: https://public.wmo.int/en/members/gabon. Data de consultasion: 26 de majo del 2020.
  11. URL de refarensa: https://www.who.int/choice/demography/by_country/en/. Data de consultasion: 21 de lujo del 2020.
  12. voze de refarensavrt.be.
  13. URL de refarensa: https://www.wcoomd.org/-/media/wco/public/global/pdf/about-us/wco-members/list-of-members-with-membership-date.pdf. Data de consultasion: 16 de marso del 2024. Pajina: 8. Sostiene il qualificatore: data del scumìsio.
  14. 14,0 14,1 voze de refarensahdr.undp.org.
  15. URL de refarensa: http://data.worldbank.org/indicator/SL.UEM.TOTL.ZS.
  16. voze de refarensaitu.int.
  17. 17,0 17,1 voze de refarensaitu.int.
  18. voze de refarensaiec.ch.
  19. "la cità dei omeni libari"
  20. pronuncià "gabon"


Altri projeti

canbia

Łinganbi forèsti

canbia


Controło de autoritàVIAF (EN159367021 · ISNI (EN0000 0001 2195 6165 · LCCN (ENn79063286 · GND (DE4019052-3 · BNF (FRcb119341957 (data) · BNE (ESXX451012 (data) · NDL (ENJA00562094 · WorldCat Identities (ENn79-063286
Traesto fora da Wikipèdia - L'ençiclopedia łìbara e cołaboradiva in łéngua Vèneta "https://vec.wikipedia.org/w/index.php?title=Gabon&oldid=1157585"