K Í3o8] *• RBVISTA D E ^ DDAA. La innovado docent a la Olniversitat de Gimna: presentado de projectes d'innovació docent. Girona: LJniversitat de Girona, 2003, 223 p, DDAA- Memoria 1937-2001. Instituí de Química Computación a!. Girona: Universitat de Girona, 2003, 145 p, DEMESTRE, Montserrat Impacte de íanossegament sobre les comunitats de fons. Girona/ Paiamós; Universitat de Girona/Museu de la Pesca, 2003, 19 p, ESCURA I DALMAU, Xavier, Eis mites de Muret i Montsegur. Barcelona: Daimau, 2 0 0 3 , 96 p. GRANELL I NOGUÉ, Gloria. I'rudenci Bertrana: e/s primers passos de ¡'artista. Disset narracions iriédites. Girona: Ajuntament, 2003, 255 p. Guia del cap de Creus. Barceiona: Triangle Postáis, 2003, 108 p. IJZERMAN, Atíriaan P. [editor], Inverse agonism: proceedings of the Esteve Foundation Symposium X. A m s t e r d a m / l o n dres: Excerpta Medica, 2003, 266 p. LLEONART, Jordi. Ei ilug, Girona/Palamós: Universitat de Girona/Museu de la Pesca. 2003, 23 p. LLÍMARGAS, Marc. Gaudí, el maestro de la luz. Madrid/Girona: Dirección General de Relaciones Culturales y Científicas/ Caixa de Girona, 2003. 48 p. Los 40 mejores rincones de la Costa Brava en automóvil. Barceiona: RACC/Península, 2003. 189 p. Los 40 mejores rincones del Montseny en automóvil. Barc e i o n a : RACC/Península, 2003, 191 p, MALLARACH, Josep M, La introducció de íavaluació estratégica en i'ordenació territorial: reptes i experiéndes. Girona: Universitat de Girona, 2003,151 p, iVlALLOL, Sandra. La seiectivitat d'arrossegament. deis arts Girona/Palamós: Universitat de Glrona/Museu de ia Pesca, 2003,18 p. • Í - N L I M . 2 2 ; Í MARI^: - ABRll 3OO4 inclou extciises i inerescudes fxplicacions sobre duts poblacions aiidaluses: C a m pillos i Pozo Alcón. £ n el darrer capítol, el picsent —scmprc el mes difícil de tractar-. rcdescobrini l ' a t r a c e i ó q u e Palafrugcll exerccix sobre nous habitants, des deis fluxos poblacionals mes propers, provineiits de la comarca, passanC per l'arribada de gcnt de la cmtat de Barcelona, fiíis a la iminigració estrangera: rcLiropea (jubilats, petits empresaris, assalariats, «artistes», m a j o r i t á r i a m e n t en rcJació anib el turisme) i la de la resta del inón, el principal represcntant de la qiial es el c o M c c t i u m a r r o q u í . Aqüestes darreres t e n d é n cies poblacionals son, segur a m e u t , les q u e q u e d e n menys detallades en l'cstudi, justament en el nivell que els c o r r e s p o n s e g o n s cIs objcctius iniciáis. Precisanieni:, dones, aquests darrers tlilis teñen el mérit d'obrírnos les portes, d'cncoratjar a escriure el que podria ser un altre Q u a d e r n sobre mes h i s t o r i e s n i i g r a t ó r i e s del Falafrugell d'avui. En definitiva, un treball correctíssini i imprescindible que ha d'esdevemr un m o d e l per a aqucst tipus d'estiidis i que s'afcgeix a la vaiuosa i constant col-lecció p r o m o g u d a des de l'Arxiu Municipal de Palafi-ugell. Rosa flA. Medir <• CRÍTICA Cap a una socíetat intercultural OíAo, A,; D E L P O Z O , j,M.; LANAO, P,; VlNYOl.hS, C ; li.-\M'\l,A, J. El blanc i el negre. Un diálegafons sobre immigració, política i ciutadania. lid, tlRAMC, C";iron,i, 2003, Aquest no és un Ilibre mes entre els que darrerament es publiquen sobre la immigració i els reptes socials i culturáis q u e té plantejats la h u m a n i t a r avui, Fins ara s'han editat pocs textos, en la nostra llengua, que recullin amb tanta sensibilitat qiiestions tan candents com les que ja s'entreveucn des que el Ilibre és a les mans. A q u e s t a p u b l i c a c i ó és u n bon exemple de la necessitat de diáleg entre la socíetat de recepció i la d'imniigració, perqué mostra que la coniunicació és una eina essencia! per construir una socíetat intercultural. proposa unes bases per construir una alternativa que reculli les expressions polítiques, socials i culturáis que aporta la diversitat cultural, no com a fet abstráete, sino c o m a realitat q u e es. La idea que transnieí í.;7 hlanc í ei ncgre és que el diáleg entre les cultures eiis ofereix la possibílitat d'cnderrocar els blmdatges culturáis que dificulten la crcació d'un model de ciutadania fonanientat en la dignitat i la personalítat de tot ésser h u m a , i n o e n L e x c l u s í ó i o p r e s s i ó deis altres diferents. El concingut es divideix en d u e s grans parfs q u e m o s t r e n un equilibri poc usual en publicacions que abracen qiiestions tan diverses i c o m p l e x e s . La clau d'aquest equilibri rau en la senzillesa i en la pedagogía a m b q u é s ' e x p o s e n els temes. Aquesta obra mostra ais lectors la sensibilitat deis seus autors i editors, i és una expressió mes de la tasca de defensa que fan deis drets humans per a tothom i a Cot arrcu, delatant les desígualtats que avui vui el planeta Tena. Pero aquest Uíbre no solament denuncia; també A la p r i m e r a p a r t es recull un diáleg cjue reflecteix, tal com s'expressa a la presentació del Ilibre, «tant récica de la denuncia com la de Laprenentatge». És u n a conversa que entra de pie, amb profundítat i h u m a n i tat, en els reptes que planteja una socíetat globalitzada per u n cocli étic que cada cop genera mes desigualtats 1 incomprensió. El contingut deis primers capítols gira entorn d'onzc temes que teñen com a denominador c o m ú la construcció de les bases per tal d'aconseguir la convivencia, tant ais paísos •REVISTA H E G Í R O N A • * NM. 223 MARc - AHHTL 2004 *-12091 93 CRÍTICA •> rics c o m iils e n i p ü b n t s , a partir d'uiia proílnida reüe-xió sobre la historia de la humanicat, incidint en les causes q u e han provocat i p r o v o q u e n les i m p o r t a n t s desiguültats entre ci N o r d i el Sud. Entre les qüestions que s b i debaten destaquen l'esclavitud. el eolonialisnie, el d e s e n v o h i p a m e n t de la humanitat, la cooperaeió. la política migratoria, la plurieultiiralicat. el racismc, els valors dominants.... abordades amb ducs virtuts que no és fiícil trob;.ir; en p r i m e r lioc, s'aporta el Cestimoni d'escriptors africans, fet que p e r m e t eiitendre c o m des del contiiient áfrica s'ha vlscut i es viu el pols de la humanicat i l'espoliaeió a que s'ha vist i es veu sotmés per Occideiif; i en segon Uoe, es p r o p o r c i o n a u n a exceldent docuinenCació a p e u d e p á g i n a q u e sitúa, amb detall i actualitat, una sene de dades 1 dates q u e possibil i t e n sospesar la dunensió quantitativa i qualitativa de les opinions que expressen els contertulians. A la segona part, el IHb r e p r e s e n t a , a través de viut-i-un árdeles i reportatges, divevses visions sobre els temes debatuts a la primera part, Algunes d'aquestes aportacions aprofundeixcn en aspectos ja tractats; d'altres iMustren i sitúen q ü e s t i o n s q u e ja s' h a 11 esmentat; alguns articles ens encoratgen a seguir trebaIkint per una societat millor. Les m a t é r i e s de les quals p a r t e i x e n els t e x t o s son diverses; l'educació, la p()lítica, I' e t i c a, els d r e t s liumans, la c o o p e r a e i ó , la ciiicadania... Aquesta segona meitat va ereant un discurs de sensibilització que deix;i el lector molt ben situat en temes d'actualitat, p e r q u é els articles, en el seu c o n juiít, responen a qüestions d'avui inforniant 1 formant. Kn definitiva, ens t r o bem amb una publicació que és una eina pedagógica de gran udlitat per a les persones que busquen rcspostes ais mtcrrogants socials del present 1, en particular, per ais e d u c a d o r s q u e v o l e n g e n e r a r al seu e n t o n i el debat necessari per entendre millor alguns deis reptes que avui té plantejats la socictaL. Josep Miquel Paíaudárias ^ Una biografía apassionada liOUlS. Pt'p:i. Sebas Parra i Ñuño. Aproximació biográfica. Ed. Mestrcí, (iS i Kosa Scns.it. B,ivcelona, 200,1. 11)8 pagines. Des que el diari Hl Piiiil ha assolit ja la niajoria d'edat en tenini uns quants indicadors. U n deis mes signifieatius és, potser, la producció de Ilibres per part deis scns r e d a c t o r s . A q u e s t a de la Pepa lioius n"és un niés. Cl Uibre és conseqüéncia del Premi Mestrcs 6 8 , • • MEStRES 68 mH ''"''*'''"''"S!^— '\ ^ U A ' D •••'' I 1 a t o r g a t a Sebas Parra i a l ' E s c o l a d ' A d u l t s de Salt r a n y 2000 per diversos niotius, entre altres per «la ildusió i excmple de la seva acció professional en la lluita p e í d r e t d e n i o e r a t i c i igualatori de totes les persones sense d i f e r e n c i e s de raca, genere o religió i pels socialinent mes desvalguts». CÁvisia de íiues parís heii dila-cnciadcí. LÜ prímcrü i mh bn'u és propiament una aproxiiH.ír/ó biográfica al mestrc Sebas ¡'ana (Socuéilamos, 1946), Jeta aiiih piuzeUadcs molt i^niixudcs i rclalives sohrclol al seu ¡'cssaiií píihlic. \'oiiiés un comenlari il-liisiratiu: «lil seu crcixcnieul co}¡¡ a home es herí difereui del dv la resta d'lnuuans. (.".om mes fértil! r.s /í!, mes ha radiealitz^al les sei'es po^iures, mes ¡¡nransii^eiil es loma davant les eoses que no li agraden». La segona part és u n a mena de monóleg on Sebas Parra explica quins son els fonaments i els motors del seu peiisament, de la seva vida i de la seva acció. Es p r e s e n t e n en c i n c g r a n s apartats: La c o m u n i c a c i ó ( p e n sant e n E d u a r d o Galeano, l'escriptor uruguaia), p e r qué l'educador ha de ser un comunicador competent: d'aqui les seves poesies. els seus nombrosissims articles i el m u n t de c o n f e r e n c i e s , taules rodones 1 actes diversos en qué ha participat. La solidaritat (pensant en Orlanclo Pineda, el macsli'o n i c a r a g ü e n c ) . premissa indissociable de TEscola d'Adults de Salt, el projecte i la realitat que ha liderat i d i r i g e i x e n c a r a , 3 0 anys d e s p r é s , el m a t e i x Sebas Parra. La piílitica (pensant en Karl Marx, el redactor del Maiiifcst comunista), pertpié política i e d u c a d o son ducs cares de la niateíxa moneda, 011 la un repás de les seves múltiples militáncies en organitzacíons dívcrses. L'educació (pensant en Paulo íñ'eire, el p e d a g o g brasiler), p e r q u é educar requereix creure en la possibilitat que tenim de c a n viar la historia, de canviar el món. I Taféete («pensant e n les persones que m'estimen i q u e e s 11111 o '>), |.i e r q u é només l'afecte dona sendt a la vida i a l'educació. és fácilment Com d e d u l b l e , a q u e s t a és u n a biografía apassionada, enam o r a d a . 1 a q u e s t és u n m o n ó l e g r a d i c a l , sense embtits, vital i esperan^at, discret i tendré. Una aleñada d'aire frese. Xavier Besaiú