Location via proxy:   [ UP ]  
[Report a bug]   [Manage cookies]                
ARTES AD HVMANITATEM I Esperanga Borrell Vidal Pilar Gómez Cardó, edd. w Seccró C¡rer.eN¿ Barcelona 20L0 ARTES AD HVMANITATEM I Esperança Borrell Vidal Pilar Gómez Cardó, edd. Barcelona 2010 Artes ad humanitatem Esperança Borrell Vidal i Pilar Gómez Cardó, edd. Mitologia, pensament, literatura, lingüística, filologia, tradició clàssica, filologia grega, món grec, Secció Catalana de la SEEC © Secció Catalana de la SEEC Aquest volum és una coedició de la Secció Catalana de la SEEC i de l’Excel·lentíssima Diputació Provincial de Tarragona Primera edició, 2010 La reproducció total o parcial d’aquesta obra per qualsevol procediment, compresos la reprografia i el tractament informàtic, i la distribució d’exemplars mitjançant lloguer o préstec públic, resta rigorosament prohibida sense l’autorització escrita dels titulars del copyright, i estarà sotmesa a les sancions establertes a a Llei. ISBN de l’obra completa: 978-84-614-5789-2 ISBN del primer volum: 978-84-614-5791-5 Dipòsit Legal: B-41360-2010 Comitè científic Eulàlia Vintró Castells, Universitat de Barcelona Jesús de la Villa Polo, Universidad Autónoma de Madrid Pilar Gómez Cardó, Universitat de Barcelona Dorio epicórico, dorio literario y transmisión textual. A propósito de Th. 5,77 y 79 Alcorac Alonso Déniz Resumen El autor analiza los rasgos dialectales de Th. 5,77 y 79, a la luz de los conocimientos actuales del laconio. Contrariamente a lo que normalmente se cree, algunos rasgos prueban que 5,79 estaba escrito también originalmente en laconio. Ambos capítulos proceden por tanto de la misma fuente espartana. Palabras clave Tucídides, laconio, transmisión textual Abstract The author analyses the dialectal features of Th. 5,77 and 79, in light of the current knowledge of the Laconian dialect. Contrary to what is usually believed, some features show that 5,79 was also writen originally in Laconian. Both chapters come therefore from the same Spartan source. Key words Thucydides, Laconian, textual transmission 1. Los capítulos 5,76-81 de la Historia de la Guerra del Peloponeso narran la breve alianza entre Esparta y Argos del año 418 a.C. Más concretamente, los capítulos 77 y 79 recogen los documentos en que se establecen los términos de la alianza. Ambos capítulos son excepcionales, puesto que son los únicos ejemplos de documentos citados integralmente en dorio en la obra de Tucídides1. A pesar de que, como veremos inmediatamente, los manuscritos no son siempre coherentes, éstos han transmitido de manera unánime algu1 Para el problema de este tipo de documentos en la obra de Tucídides, cf. Hornblower (1996) 113-119. Vol. I ARTES AD HVMANITATEM 190 Alcorac Alonso Déniz nos rasgos indiscutiblemente dorios: 1) - - larga: ᾶ , ὅ ᾳ (77,6), ά ῳ (79,1), ᾶ (79,3); 2) contracción -ᾱω- > -ᾱ-: ᾶ ᾶ (79,1), ᾶ (79,4), ό ω (79,1); 3) apócope de preposiciones: ά (77,1; 79,1), ὼ (77,1); 4) artículo plural ὶ (77,1; 79,2), ὶ (79,1); 5) 3ª pl. - : ἴ ω (77,2), ἔ (77,3), ἐ (77.7, 79.2); 6) inf. atem. :ἀ ό (77,3), ῆ (79,4); 7) artículo como relativo: ἐ ῷ (77,7; 79,2), ῖ (79,7)2; 8) conjunción condicional ἰ y partícula modal (passim); 9) orden de palabras ἰ έ (77,2; 77,6); 10) sustantivo ἀ ί con geminación (79,4); 11) verbo ῆ (77,4); 12) el giro ὅ ᾳ ό (77,6;79,3); 13) prótasis condicional con subjuntivo sin , tipo ἰ έ ί έῃ ᾶ (79,3). Además de estos, otros rasgos unánimemente conservados en la tradición manuscrita hablan en favor de un origen laconio: 1) vocalismo severior: ὼ Ἀ ίω (77,1), ῶ ῶ (77,4), ίω ὶ Ἀ ίω (79,3); 2) < > por < >: ῶ ῶ ύ (77,1). Las circunstancias históricas descritas por Tucídides confirman la tesis de un original laconio. La propuesta de alianza ( ὸ ή ό , 5,76,3) contenida en 5,77 seguramente formaba parte de la documentación que Licas, enviado por Esparta para llevar a cabo las negociaciones, trajo consigo a Argos como propuesta. Sin embargo, hay algunas dudas sobre el dialecto original de 5,79, sobre el que volveremos más abajo (cf. § 10). 2. A pesar de la unanimidad de los rasgos vistos en § 1, los manuscritos conservan variantes totalmente contradictorias con el laconio. Pero, como han supuesto los investigadores, las anomalías pueden atribuirse a errores que han tenido lugar a lo largo de la transmisión. A priori, las anomalías pueden haber surgido en cualquiera de las cuatro fases de la historia del texto: a) el original; b) la copia que manejó Tucídides; c) los editores posteriores; d) la transmisión manuscrita. En las siguientes secciones analizamos las anomalías más sobresalientes y el origen de las mismas. 3. Los manuscritos presentan contradicciones en el vocalismo, por ejemplo ἀ ά (77,7) A B, pero ἀ ά C E F G M Z. En otros 2 A pesar de no haber ejemplos en las inscripciones laconias, el tema del artículo como relativo presenta paralelos en Aristófanes, cf. Colvin (1999) 226, y en las tablas de Heraclea, cf. Uguzzoni-Ghinatti (1968) 50. ARTES AD HVMANITATEM Vol. I Dorio epicórico, dorio literario y transmisión... 191 casos, la tradición manuscrita es unánime en transmitir el vocalismo mitior, por ejemplo Ἐ ύ (77,1; 77, 2), έ (77,6), ά (77,7), ἶ (79,1), ύ (79,3). Al igual que en las inscripciones espartanas anteriores al s. IV a.C., el texto original manejado por Tucídides estaba escrito en mayúsculas y no distinguía ni la cantidad ni el grado de abertura de las vocales medias. En consecuencia, debía de presentar gen. sg. Α , acus. pl. Μ , inf. Μ , Α , etc. En particular, esto se ve confirmado por el acuerdo entre Esparta y los erxadios de ca. 425 a.C. (SEG 26,461), relativamente contemporáneo de la alianza con Argos. Según Kirchhoff3, el vocalismo mitior se introdujo cuando el texto se adaptó al alfabeto jónico. Esta adaptación a la nueva ortografía se produjo en las sucesivas ediciones, en Atenas tras la muerte del autor y posteriormente en Alejandría, probablemente por Aristófanes de Bizancio4. A pesar de los errores que pudieron haber penetrado en el texto con anterioridad, la edición alejandrina debió de codificar un texto homogéneo en lo que al vocalismo respecta, dado el cuidado que los editores prestaban al estudio de los dialectos5. La unanimidad en algunas lecturas con vocalismo severior parece apuntar en esta dirección. Sin duda la alejandrina era una edición crítica, por lo que las variantes con vocalismo mitior de una edición anterior pudieron conservarse como lecturas discrepantes. Posteriormente, estas divergencias textuales y el propio celo aticista de los copistas debieron de modificar sustancialmente el vocalismo de los textos6. 4. Frente a ῶ, (77,4) el texto presenta la secuencia < > intacta en ό ω (79,1), pero con contracción en ἀ ῦ (77,1) y ἐ ῦ /ἐ ῦ (77,7; 79,2). Todas estas formas deben corregirse, pero a mi juicio no en el mismo sentido en que se ha hecho hasta ahora. En el caso de ό ω, a excepción de C, los manuscritos transmiten una lectura sintácticamente imposible: ὰ ἐό ω A E F 3 Kirchhoff (1895) 107 s. 4 Cf. Hemmerdinger (1955) 15-22. 5 Sobre los conocimientos dialectales de Aristófanes de Bizancio, cf. Cassio (2007). La acción de los copistas es responsable también de la ausencia de geminada en ὅ (77,7) y del dat. sg. ό (79,4) por el esperable ό . 6 Vol. I ARTES AD HVMANITATEM Alcorac Alonso Déniz 192 G M Z1, ὴ ἐό ω Z, ὰ ὲ ἐό ω B. A pesar de lo que han supuesto los editores modernos, ό ω (C) no es necesariamente la originaria: una corrupción a partir de ό ω es posible. Paralelamente, la forma ática ἀ ῦ sustituyó a la laconia ἀ ό . Esta sustitución cuenta con paralelos en el texto: el optativo ί (79,4) encubre sin duda la forma laconia esperable ί (cf. § 10), pero algunos copistas lo han sustituido por el optativo ático ί (<G> F8 H2). La comparación con el acuerdo espartano de 425 a.C. con Exardes (SEG 26,461) es ilustrativa, puesto que muestra el mismo comportamiento de la secuencia < >: h ίō (§ 6). En cuanto a los futuros ἐ ῦ /ἐ ῦ (77,7; 79,2), Ahrens y Kirchhoff los corrigen sistemáticamente en ἐ ί , corrección adoptada por los editores posteriormente. Sin embargo, los testimoniados en laconio7 y en heracleota8 hacen mucho más atractiva la 9 propuesta ἔ . Al transformar el texto al alfabeto jónico, algunos editores pueden haber aplicado en ( ) Α el modelo flexivo dorio testimoniado en la comedia siciliota10 y en la prosa científica de origen dorio, único conocido por los gramáticos tardíos11. 5. Frente a ῶ ῶ ύ (77,4), los manuscritos han transmitido Ἀ ῖ (77,3), ἁ ό (77,6) y ῆ (79,4). Es posible que ῶ ύ figurara en el original, mientras que el resto de formas con < > serían correcciones de la tradición del texto. La lectura de del Barrio Vega (2007) < Α>= (= át. ῀ ῆ ) en el tratado SEG 26,461 (§ 11), contemporáneo de estos documentos, confirmaría que < > por < > se empleaba ya en esta época12. Sin embargo, la ortografía < > por < > es aún minoritaria a finales del s. V a.C., y aunque el fenómeno de espirantización debió de 7 Cf. [ἔ] (IG V 1,3,7, Esparta, fin. s. IV—princ. s. III a.C.), y especialmente los testimonios literarios: [ ] ή (Alcm. fr. 1,12 Page), ί (Ar. Lys. 168). 8 9 Cf. ἀ ά (IG XIV 645,1,102), ἔ /ω-, vid. Méndez Dosuna (1993). (ib. 112+), etc. Para la evolución - /ω- > Cf. ya Ahrens (1843) 213. 10 Cf. Willi (2008) 128 s. 11 Cf. ῦ A su vez, < Α < Α Α Α >= ά 12 ,ἐ ῦ (sic) (Heracl. Mil. fr. 45 Cohn). Α Α > en el mismo documento (§ 7) sería una grafía inversa por ( ) . ARTES AD HVMANITATEM Vol. I Dorio epicórico, dorio literario y transmisión... 193 haberse producido en época temprana, la ortografía < > pudo mantenerse intacta como grafía histórica13. Es verosímil, por tanto, que el original ίō ύ fuera glosado mediante ῶ ύ (sobre la existencia de un comentario, cf. infra n. 19)14. Esta explicación se ve refrendada por el hecho de que H2 presenta la corrección Ἀ ᾶ (sic) donde la tradición transmite unánimemente Ἀ ῖ . 6. La /s/ intervocálica aparece intacta en ambos tratados, por ejemplo ά (77,3), ά - (77,5; 6; 7). La ausencia de aspiración de este fonema es llamativa, teniendo en cuenta que el rasgo se documenta en la epigrafía laconia desde finales del s. VI a.C. y que el texto de Aristófanes, ligeramente posterior a este tratado, presenta ejemplos del mismo. En contra de lo que supone Kirchhoff15 no resulta convincente que los laconios consideraran la aspiración de /s/ intervocálica como un rasgo excesivamente local y lo evitaran en los documentos publicados en el extranjero. Si bien es cierto que los documentos públicos en la epigrafía laconia epicórica son escasos, lo que hace difícil conjeturar si el rasgo estaba restringido a los documentos de naturaleza más privada16, el paralelo del argivo resulta revelador, pues en varios documentos públicos publicados fuera de sus fronteras la aspiración de /s/ se mantiene intacta17. A mi juicio, al igual que hemos visto con otros rasgos, la aspiración de /s/ pudo eliminarse a lo largo de la tradición. Un dato corroboraría esta hipótesis: frente al resto de la tradición, el manuscrito E conserva la lección en 77,5, forma que podría responder fácilmente a una corrupción de ά < ά . 7. El dat. pl. ί , respetado por todos los editores, no es unánimemente transmitido (77,3: ί A, ί cet.; 79,4: ό C, ί <G>, ί cet.). En principio, ί podría ser un 13 Cf. Kirchhoff (1895) 106 s. A esto contribuyó el hecho de que ό / ό expresión ὶ ὼ ώ (Arist., Xen., Plu., etc.). 14 15 era ampliamente conocido, cf. la Kirchhoff (1895) 107 s. La supuesta aspiración [ έ( ) ]h por έ ω en el tratado entre Esparta y los erxadios (SEG 26,461,14-15, 426-425 a.C.) es imposible, cf. Alonso Déniz (2008) 110. 16 17 Cf. Alonso Déniz (2008) 238 s. Vol. I ARTES AD HVMANITATEM 194 Alcorac Alonso Déniz rasgo laconio, dado que hay ejemplos de en la flexión de los temas en *-i- en varios dialectos dorios del Peloponeso18. Más atractiva resulta la hipótesis de que el texto original presentara , i.e. ό ( ) , especialmente teniendo en cuenta el paralelo del cir. ό (SECir 103,8, ca. 330 a.C.)19. La forma ό habría sido transformada erróneamente en ί (C) y posteriormente asimi20 lada a la forma épica ί . 8. Parece obvio que el infinitivo ἀ έ (77,6: A B C E F G M, ἀ ά Z) es una suplantación del original ἀ έ , como sugirió Ahrens. No obstante, se trata de un caso especial, puesto que la forma original no ha sido sustituida por la ática. El error puede comprenderse si admitimos que en una nota lingüística del pasaje21 22 se ponía como paralelo la forma homérica ἀ έ . Esta forma pudo conservarse como variante textual y acabó desbancando a ἀ έ . El triunfo de ἀ έ se explica porque los gramáticos tardíos consideraban que era un infinitivo propio del dorio. 9. La ortografía ἐ ί y ά (79,4), con < >, no parece laconia. Sin embargo, las inscripciones epicóricas no muestran un comportamiento unitario en este rasgo. Así, ὀ ( )ό [ ] (CEG 1, 373, Selasia, ca. 525 a.C.) y ῦ (CEG 1,367, Olimpia < Esparta, ca. 490 a.C.) contrastan con la más reciente ό [ ] (CEG 1, 377, Esparta, ¿ca. 500-475 a.C.?). Por tanto, es posible que en las inscripciones laconias < >, quizás por influencia temprana de otros dialectos o por arcaísmo gráfico, alternara durante algún tiempo con < ( )>, la ortografía fonética23. 10. Se ha supuesto que 5,79 pudo estar redactado originariamente en argivo, dado que ninguna de las formas dorias es específicamente laconia y que la ausencia de rasgos como - (ἐ , 79,4, etc.) o el alar18 Cf. epid. ί [ ] (IG IV 12 74,4, s. III a.C.), corint. Cos < Camarina, ca. 242 a.C.), ί (ib.17). ί (IGDGC I 117,22, 19 Cf. Dobias-Lalou (2000) 96. A esta forma hay que añadir seguramente cret. ό 20 Cf. Schulze (1913) 368 y Wilamowitz apud Ferri (1925) 38. ( ). 21 Sobre la posible existencia de un comentario de época alejandrina, cf. Luschnatt (1955) 25 y Pfeiffer (1968) 225 y 277. 22 Cf. Wackernagel (1914) 102 n. 1. 23 El uso de < > en 79 podría atribuirse al argivo, pero no hay más ejemplos de tal influencia. ARTES AD HVMANITATEM Vol. I Dorio epicórico, dorio literario y transmisión... 195 gamiento compensatorio en ὅ ω (79,4)24 puede atribuirse a la acción editorial de Tucídides o a la tradición posterior25. Por otro lado, Ahrens26 sostuvo que el decreto se habría redactado en una variedad de koiná doria (vulgaris Doris) que se habría empleado en la época de la liga peloponesia, cuyo rasgo más sobresaliente sería el vocalismo mitior, idea retomada por Colvin27. Sin embargo, creemos que el texto muestra de forma incontrovertible cuatro rasgos cuyo origen argivo resulta poco probable o imposible, a la luz de los datos. Bien al contrario, todos ellos apuntan hacia un origen laconio del texto. a) Ausencia de -νς final y 2º alargamiento compensatorio -ως Al igual que en 5,77, los ejemplos conservados unánimemente por la tradición en 5,79 prueban que existió una versión estandarizada con vocalismo severior. Resulta poco plausible que, si el texto hubiera estado redactado en argivo, ό hubiera sido eliminado en favor de ώ , dado que este no era un rasgo argivo. b) Evolución *-eoi > -ίοι La forma ί responde sin duda a la forma laconia ί 28. Por el contrario, el argivo testimonia sistemáticamente - ῖ como resultado de la secuencia *-eoi29. Este ejemplo es de capital importancia, puesto que se ha conservado intacto a través de un error, sólo modificado parcialmente a lo largo de la tradición (mediante la sustitución por la forma ática ί , cf. § 4). c) Αὐ ός = ἑα ός El pronombre ὐ ό como reflexivo en ὰ ὐ ῶ ἔ (79,2, cf. igualmente 77,7) es completamente desconocido en Argos30, pero se 24 Para la ausencia de aspiración de /s/ intervocálica, cf. supra § 6. 25 Cf. Ahrens (1843) 21 y 106, y Kirchhoff (1895) 114 s. 26 Ahrens (1843) 406. 27 Colvin (1999) 66 s. Cf. lac. ( 138), etc. 28 ί (IG V1 828,2, Esparta, arc.), ἐ ίω (Ar. Lys. 198), heracl. ἀ 29 Cf. ῖ (Schwyzer 84, Tíliso < Argos, ¿ca. 460-450 a.C.?), [ ] 168, Hereo, ¿ca. 575-550 a.C.?), etc.; vid. Nieto Izquierdo (2009) 208. 30 Cf. ὐ ὶ ὐ ῖ (SEG 11,1084,12, Palantion < Argos, 318-316 a.C.), ὐ 22: 266.8, Argos, ca. 100 a.C.); vid. Nieto Izquierdo (2009) 463 s. Vol. I ίω ῖ (LSAG p. ό (SEG ARTES AD HVMANITATEM 196 Alcorac Alonso Déniz testimonia en laconio31. d) Ἔ ας La forma ἔ (79,4) ‘ciudadano particular’ (por oposición a los funcionarios públicos) no puede ser argiva, pues en este dialecto se testimonia fh έ (Buck 83,7, Argos, ¿ca. 575-550 a.C.?) para el mismo concepto32. En consecuencia, sólo puede atribuirse al laconio33. La conjunción de estos rasgos prueba que el segundo decreto no puede haber estado redactado en laconio. En consecuencia, 5,79 debe de haber sido la copia espartana del tratado34. El historiador habría obtenido ambos documentos de una misma fuente laconia, sea cual sea el origen de la misma (inspección propia o a través de otra persona). 11. Conclusiones Exponemos a continuación las principales conclusiones de nuestro estudio. 1. Los documentos 5,79 y 77 estaban redactados originariamente en laconio. La mayor parte de las desviaciones pueden explicarse satisfactoriamente como producto de los avatares de la transmisión en sus diversas fases. 2. Nuestro conocimiento del dialecto laconio nos permite mejorar algunas de las lecturas de los editores modernos, como el futuro ἔ , el imperativo ί ω y el optativo ί . 3. Algunos rasgos conservados por 5,79 impiden atribuirlo a una fuente argiva. Bien al contrario, estos rasgos pueden atribuirse fácilmente al laconio. Tucídides obtuvo ambos documentos de una misma fuente espartana. 31 Cf. ̑ ὐ ̑ ί̣ ō[ ] (IG V1 213,7+, Esparta, post 403 a.C.). Además, se testimonia en heracleota: ὰ ὐ ῶ ω ί (IG XIV 645, I 132). 32 Ambas formas están etimológicamente emparentadas, cf. Schywzer (1930). La forma se encuentra en otros dialectos dorios, cf. fέ IÉD 10,8 (Olimpia, 500-475 a.C.) y ἔ IG IX 12 583, 74 (Olimpia < Acarnania, 216 a.C.). 33 34 En los acuerdos internacionales (alianzas o tratados de paz), cada ciudad conservaba su propia copia redactada en el dialecto local, cf. Buck (1913) 155-159. ARTES AD HVMANITATEM Vol. I BIBLIOGRAFIA Acosta-Hughes, B.; Kosmetatou, E.; Baumbach, M. (2004, edd.), Labored in Papyrus Leaves. Perspectives on an Epigram Collection Atributed to Posidippus (P. Mil. Vogl. VIII 309). Washington, Harvard University Press. Adrados, F.R. (1961), “Más sobre el culto real en Pilos y la distribución de la tierra en época micénica”, Emerita 29, pàg. 53-116. Aguilar, D. (1993), “Fantasías reales”, Nosferatu 11, pàg. 78-87 Ahrens, H.L. (1843), De Graecae linguae dialectis. II: De dialecto Dorica. Götingen, Vandenhock & Ruprecht. Alaux, J.; Létoublon, F. (1998), “Athlothetousa tyche. Les vicissitudes des choses humaines dans le roman grec: l’exemple des Éthiopiques”, CGita 11, pàg. 145-170. Alexandrescu, P. (1980), “La nature de Zalmoxis selon Hérodote”, DHA 6, pàg. 113-122. Alonso Déniz, A. (2008), Estudios sobre la aspiración de /s/ en los dialectos griegos del I milenio. Madrid, Universidad Complutense de Madrid. Ambaglio, D. (1980), L'opera storiografica di Ellanico di Lesbo. Pisa, Giardini ed. Alsina Clota, J. (1968), “Presentación”, BIEH 2/2, pàg. 3 i ss. Amigues, S. (1992), “Le rôle de la métaphore dans la formation des noms grecs de plantes”, a Gély, S. (ed.), pàg. 295-308. Anderson, G. (1976a), Lucian. Theme and variation in the Second Sofistic. Leiden, Brill. Anderson, G. (1976b), Studies in Lucian's comic fiction. Leiden, Brill. Anderson, G. (1997), “Athenaeus: the sophistic environment”, ANRW XI 34/3, pàg. 2173-2185. Andújar Cantón, J.I. (2006), Comentario de las citas de la Eneida que aparecen en el Ars Dicendi de Francisco Sánchez de las Brozas. Murcia, Aurea Verba. Vol. I ARTES AD HVMANITATEM 392 Bibliografia Aprà, A.; Parigi, S. (1993), Moravia al/nel cinema. Roma, Associazione Fondo Moravia. Arena, R. (1967), "La terminazione “eolica” Α (-A Α)", Acme 20, pàg. 215-227 [citado por Arena, R. (1999), Scriti filologici e linguistici, Milano, Guerini e Associati, pàg. 57-70]. Arnott (1973), “Imitation, variation, exploitation: a study in Aristaenetus”, GRBS 14, pàg. 197-211. Arnott (1982), “Pastiche, pleasantry, prudish eroticism: the leters of Aristaenetus”, YCS 27, pàg. 291-320. Asper, M. (1998), “Zur Struktur und Funktion eisagogischer Texte”, en Kullmann, W.; Althoff, J.; Asper, M. (edd.), pàg. 309-340. Auctores varii (1985), Los géneros literarios. Actes del VIIè Simposi d’Estudis Clàssics de la Secció Catalana de la SEEC. Sitges, 21-24 de març de 1983. Bellaterra, Secció Catalana de la SEEC- Servei de Publicacions de la UAB. Auffarth, Ch. (1991), Der drohende Untergang. ‘Schöpfung’ im Mythos und Ritual in alter Orient und in Griechenland. Berlin-New York, de Gruyter. Bagnall, R.S. (2002), “Alexandria: Library of Dreams”, Proceedings of the American Philosophical Society 146, pàg. 348-362. Bagnall, R.S.; Worp, K.A. (20042), Chronological systems of byzantine Egypt. Leiden-Boston, Brill. Bagordo, A.; Zimmermann, B. (2000, edd.), Bakchylides. 100 Jahre nach seiner Wiederentdeckung. München, C.H. Beck. Baldinucci, F. (1974-1975), Notizie dei professori del disegno da Cimabue in qua (ed. facsímil: reproducció anastàtica de l’edició de 1845-1847) vol. V. Firenze, Spes. Baldwin, B. (1973), Studies in Lucian. Toronto, Hakkert. Baldwin, B. (1982), “The Church Fathers and Lucian”, Studia Patristica 17, pàg. 626-630. Ballard, J.G. (1996), “Guía del usuario para el nuevo milenio”, a Navarro, A.J. (2008, ed.), pàg. 111-127. Balmforth, Ph. (2002), “Harry Poter, witchcrat, magic and Classics”, Omnibus 43, pàg. 7-8. Baroni, M. (2007), Bernardo Bertolucci. Milano, Mediane. ARTES AD HVMANITATEM Vol. I Bibliografia 393 Barrio Vega, M.L. del (1998), “Vocalisme mitior, innovation ou archaïsme? État de la question”, Mnemosyne 51/3, pàg. 257-281. Barrio Vega, M.L. del (2007) “A propos de quelques formes du laconien et du messenien”, a Hajnal, I.; Stefan, B. (2007, edd.), pàg. 1-18. Bartley, A. (2009, ed.), A Lucian for our Times. Cambridge, Cambridge Scholars Publishing. Bartoněk, A. (1962), “Problems of double ē-, ō- sounds in ancient Greek dialects”, a Stiebitz, F.; Hošek, R. (1962, edd.), pàg. 79-92. Bartoněk, A. (1966), Development of the Long-Vowel System in Ancient Greek Dialects. Praha, Státní pedagogické nackladatelství. Bartsch, S. (1989), Decoding the Ancient Novel. The Reader and the Role of Description in Heliodorus and Achilles Tatius. Princenton, Princenton University Press. Bauer, A.; Frost, F.J. (1967, edd.), Themistokles. Literary, epigraphical and archaeological testimonia. Chicago, Argonaut. Beaton, R. (1994), An Introduction to Modern Greek Literature. Oxford, Oxford University Press. Becerra, D. (2005), “¿Mandragora officinarum en el origen del nephentes homérico?, Habis 36, pàg. 25-34. Bechtel, F. (1923), Die griechischen Dialekte. Zweiter Band: Die westgriechischen Dialekte. Berlin, Weidmann. Benediktson, D. (2000), Literature and the visual arts in ancient Greece and Rome. Norman, University of Oklahoma Press. Bennett, E.L. Jr. (1956), “The Landholders of Pylos”, AJA 60/2, pàg. 103133. Bermejo Romanillos, M.J.; López Vegonzones M.P.; Velasco López, M.H. (1991), “HIKATI, HIKA ... and the Initial Aspiration in Doric”, ZPE 89, pàg. 35-36. Bernal, M. (2006), Black Athena: The Afroasiatic Roots of Classical Civilization. III: The Linguistic Evidence. New Brunswick, Rutgers University Press. Bernardini, P.A. (1994), “Umorismo e serio-comico nell’ opera di Luciano”, a Jäkel, S. et al. (1994, edd.), pàg. 113-120. Bernardini, P.A. (2004, ed.), La cità di Argo. Mito, storia, tradizioni poetiche. Roma, Edizioni dell’Ateneo. Vol. I ARTES AD HVMANITATEM 394 Bibliografia Bertolucci, B. (1987), Bertolucci by Bertolucci. London, Plexus. Bérubé, M. (2007), “Harry Poter and the Power of Narrative”, The Common Review 6/1, pàg. 15-20. Bespaloff, R. (1933), “Letre sur Heidegger à Daniel Halévy”, Revue philosophique de la France et de l’Étranger, novembre-décembre. Bespaloff, R. vid. etiam Rius. Betegh, G. (2002), “On Eudemus Fr. 150 (Wehrli)”, a Bodnár, I.; Fortenbaugh, W.W. (2002, edd.), pàg. 337-357. Bettini, M.; Brillante, C. (2002), Il mito di Elena. Immagini e racconti dalla Grecia a oggi. Torino, G. Einaudi. Bierl (2003), “’Ich aber (sage), das Schönste ist, was einer liebt!’. Eine pragmatische Deutung von Sappho Fr. 16 LP/V”, QUCC 74/2, pàg. 91-124. Bile, M. (1979), “Deux questions de dialectologie grecque: A. La phonologie vocalique de Théra et de Cyrène. B. Les infinitifs contractes en - ”, Verbum 2/2, pàg. 153-168. Billault, A. (1981), “Le mythe de Persée et les Etiopiques d'Heliodore. Légendes, representations et fiction litéraire”, REG 94, pàg. 63-75. Bodnár, I.; Fortenbaugh, W.W. (2002, edd.), Eudemus of Rhodes. New Brunswick, Transaction Publishers. Bompaire, J. (20002), Lucien écrivain. Imitation et création. Paris, Boccard [Les Belles Letres, 19581]. Bonnechère, P. (1994), Le sacrifice humain en Grèce ancienne (Kernos Supplément 3). Athènes-Liège, Centre International d'Étude de la Religion Grecque Antique. Bosch, M.C.; Fornés, M.A. (1997, edd.), Homenatge a Miquel Dolç. Actes del XIIè Simposi de la Secció Catalana i I de la Secció Balear de la SEEC (Palma, 1-4 de febrer de 1996). Palma de Mallorca, Conselleria d’Educació, Cultura i Esports. Govern Balear. Bouvrie, S. des (2002), “The Definition of Myth: Symbolic Phaenomena in Ancient Greek Culture”, a Bouvrie, S. des (2002, ed.), pàg. 11–69. Bouvrie, S. des (2002, ed.), Myth and Symbol I: Symbolic Phaenomena in Ancient Greek Culture. Bergen, Norwegian Institute at Athens. Bowie, E. (2007), “The Ups and Downs of Aristophanic Travel”, a Hall, E; Wrigley, A. (2007, edd.), pàg. 32-51. ARTES AD HVMANITATEM Vol. I Bibliografia 395 Brague, R. (1988), Aristote et la question du monde. Paris, PUF. Brandt, P. (1888), Corpusculum Poesis epicae Graecae ludibundae. Fasc. I. Leipzig, Teubner. Branham, R.B. (1989), Unruly eloquence. Lucian and the Comedy of Traditions. Cambridge, Harvard University Press. Braund, D.; Wilkins, J. (2000, edd.), Athenaeus and his World. Exeter, University of Exeter Press. Brelich, A. (1958), Gli eroi greci. Un problema storico-religioso. Roma, Edizioni dell’Ateneo. Bremmer, J. (1987, ed.), Interpretations of Greek Mythology. London, Routledge. Bremmer, J.N. (2008), “Canonical and Alternative Creation Myths”, a Bremmer, J.N. (2008b), pàg. 1-18. Bremmer, J. (2008b), Greek Religion and Culture, the Bible and the Ancient Near East. Leiden-Boston, Brill. Brock, S. (2007), “Greek and Syriac”, a Christidis, A.F. (2007, ed.), pàg. 819826. Brown J.; Elliot, J.H. (1980), A Palace for a King, the Buen Retiro and the Court of Philip IV. New Haven, Yale University. Brulé, P. (1988), La fille d’Athènes. Besançon, Les Belles Letres. Bruno, B. (2003), La finestra socchiusa: ricerche tematiche su Dostoevskij, Kaka, Moravia e Pavese. Roma, Salerno. Bryant, A.A. (1899), “Greek Shoes in the Classical Period”, HSCP 10, pàg. 57102. Bubenik, V. (2007), “The Rise of Koine”, a Christidis, A.F. (2007, ed.), pàg. 342-345. Buck, C.D. (1913), “The interstate use of the Greek dialects”, CPh 8, pàg. 133159. Buck, C.D. (1955), The Greek Dialects. Grammar, selected inscriptions, glossary. Chicago, Chicago University Press. Bürger, K. (1892), “Zu Xenophon von Ephesus”, Hermes 27/1, pàg. 36-67. Burkert, W. (19972), ‘Homo necans’. Interpretationen altgriechischer Opferriten und Mythen. Berlin-New York, de Gruyter [19721]. Vol. I ARTES AD HVMANITATEM 396 Bibliografia Burnett, A.P. (2005), Pindar’s Songs for Young Athletes of Aigina. Oxford, Oxford University Press. Burri, R. (2004), “Zur Datierung und Identität des Aristainetos”, MH 61/2, pàg. 83-91. Buxton, R. (1994), Imaginary Greece. Cambridge, Cambridge University Press. Buxton, R. (2002, ed.), From myth to Reason? Studies in the Development of Greek Thought. Oxford, Oxford University Press. Cambiano, G.; Canfora, L.; Lanza, D. (1994, edd.), Lo spazio leterario della Grecia Antica. Roma, Salerno Editrice. Calame, C. (1988, ed.), Métamorphoses du mythe en Grèce Antique. Genève, Labor et Fides. Calame, C. (1990), Thésée et l’imaginaire Athénien. Légende et culte en Grèce Antique. Lausanne, Payot. Calame, C. (1991), “’Mythe’ et ‘rite’ en Grèce: des catégories indigènes?”, Kernos 4, pàg. 179-204. Calame, C. (1996), Mythe et histoire dans l’Antiquité grecque. Lausanne, Payot. Calame, C. (2004), “Le funzioni di un racconto genealogico: Acusilao di Argo e la nascita della storiografia”, a Bernardini, P.A. (2004, ed.), pàg. 229-243. Calboli Montefusco, L. (2002, ed.), Papers on Rhetoric IV. Roma, Herder Ed. Calderón, E.; Morales, A.; Valverde, M. (2006, edd.), Koinòs lógos. Homenaje al profesor José García López. Murcia, Universidad de Murcia. Cameron, A. (2004), Greek Mythography in the Roman world. Oxford-New York, Oxford University Press. Camerotto, A. (1998), Le metamorfosi della parola. Studi sulla parodia in Luciano di Samosata. Pisa-Roma, Instituto Editoriali e Poligrafici Internazionali. Campari, R.; Schiaretti, M. (1994, edd.), In viaggio con Bernardo. Venezia, Marsilio. Campbell-Johnston, R. (2006), “Don’t tell the kids, but Rowling would be right to kill of Harry”, The Times, 1 juliol. Campiani, E.M. (1998), L’anticonformista. Bernardo Bertolucci e il suo cinema. Firenze, Edizioni Cadmo. Canfora, L. (2001, ed.), Ateneo. I Deinosofisti: I Doti a Bancheto, Roma, Salerno Editrice. ARTES AD HVMANITATEM Vol. I Bibliografia 397 Capozzi, R.; Mignone, M.B. (1993, edd.), Homage to Moravia. Stony Brook (New York), State University of New York [suplement monogràfic de la revista Forum Italicum]. Capponi, F. (1990), Natura Aquatilium (Plin. nat. hist. IX). Genova, Università di Genova, Publicazioni del D.AR.FI.CL.ET. Carabba, C. et al. (2003), La regola delle illusioni: il cinema di Bernardo Bertolucci. Firenze, Aida. Carena, C.; Manfredini, M.; Piccirilli, L. (1983), Plutarco: Le vite di Temistocle e di Camillo. Milano, Mondadori. Carlier, P. (1984), La royauté en Grèce avant Alexandre. Strasbourg, Université des Sciences Humaines de Strasbourg. Carruesco, J. (2008), “Aspectes iconogràfics de la vil·la: jardins i paisatges”, a Remolà, J.A. (2008, coord.), pàg. 25. Casadio, G. (1999), “Eudemo di Rodi: Un Pioniere della storia delle religioni tra Oriente e Occidente”, WS 112 , pàg. 39-54. Casadio, G. (2009), “Mythos vs. Mito”, Minerva 22, pàg. 41-64. Casas, Q. (1997), James Bond contra Goldfinger / Al rojo vivo. Barcelona, Dirigido por. Casas, Q. (2006), “Don Siegel. Un campo de minas”, Nosferatu 53-54, pàg. 58-67. Casas, Q. (2008), “La presencia invisible. Las películas sin acreditar”, a Latorre, J.M. (2008, coord.), pàg. 121-126. Caseti, F. (1978), Bernardo Bertolucci. Firenze, La nuova Italia. Cassio, A.C. (2007), “Alcman's text, spoken Laconian, and Greek study of Greek dialects”, en Hajnal, I. (2007, ed.), pàg. 29-45. Caster, M. (1937), Lucien et la pensée religieuse de son temps. Paris, Les Belles Letres. Chantraine, P. (1947), Morphologie historique du grec. Paris, Klincksieck. Chaves, M.T. (2001), “Un espectáculo mediceo de Calderón de la Barca (Fortuna de Andrómeda y Perseo)”, a Pedraza Jiménez, F.B.; González Cañal, R.; Marcello, E. (2001, ed.), pàg. 225-252. Cherniss, H. (1935), Aristotle’s Criticism of Pre-Socratic Philosophy. Baltimore, John Hopkins. Vol. I ARTES AD HVMANITATEM 398 Bibliografia Chew, K. (1998), “Inconsistency and Creativity in Xenophon´s Ephesiaka”, The Classical World 91/4, pàg. 203-213. Christidis, A.F. (2007, ed.), A History of Ancient Greek. From the Beginnings to Late Antiquity [trad. angl.], Cambridge, Cambridge University Press. Ciruelo, J.I. (1985), “Discurs d’obertura”, a Auctores varii (1985), pàg. 1-5. Clader, L.L. (1976), Helen. The Evolution fom Divine to Heroic in Greek Epic. Leiden, Brill. Classen, C.J. (1965), “Bemerkungen zu zwei griechischen ‘Philosophiehistorikern’”, Philologus 109, pàg. 175-181. Clement, P. (1934), “New evidence for the Origin of the Iphigeneia Legend”, AC 3, pàg. 393-409. Colvin, S. (1999), Dialect in Aristophanes. The Politics of Language in Ancient Greek Literature. Oxford, Oxford University Press. Coma, J, (1993), Diccionario de cine negro. Barcelona, Plaza y Janés. Conca, F.; de Carli, E.; Zanetto, G. (1983), Lessico dei romanzieri greci, I (A-G), Milano. Conca, F.; de Carli, E.; Zanetto, G. (1989), Lessico dei Romanzieri Greci, II (D-I), Hildesheim-Zürich-New York. Conticello de’ Spagnolis, M. (1984), Il tempio dei Dioscuri nel circo Flaminio. Roma, De Luca. Couch, H.N. (1936), “The Medical Equipment of the Hyppocratean Physician”, TAPhA 67, pàg. 191-207. Crespo, E.; Barrios, MªJ. (2000, edd.), Actas del X Congreso Español de Estudios Clásicos. 3 vol. Madrid, Ediciones Clásicas. Crespo, E.; García Ramón, J. L.; A. Striano (1993, edd.), Dialectologica Graeca. Actas del II Coloquio Internacional de Dialectología Griega. Madrid, Universidad Autónoma de Madrid. Cristóbal, V. (1989), “Perseo y Andrómeda: versiones antiguas y modernas”, CFC 23, pàg. 51-96. Croiset, M. (1882), Essai sur la vie et les oeuvres de Lucien. Paris, Hachete. Cuesta, J.M.; Pastor, I.; (2004), “Estudio sobre dos plantas homéricas: Mandrágora y Moly”, Espacio, Tiempo y Forma, Serie II, Historia antigua 15, pàg. 87-94. ARTES AD HVMANITATEM Vol. I Bibliografia 399 Curnis, M. (2001) “Fra Tauro e Aleion Licia e Cilicia. Le peregrinazioni di Bellerofonte nel P.Oxy. 3651 (Argumentum del Bellerofonte di Euripide)”, Minima Epigraphica et Papyrologica 6, pàg. 25-33. Danés, J.; Gilabert, P. et al. (2007, edd.), Estudis Clàssics: imposició, apologia o seducció? Actes del XV Simposi de la Secció Catalana de la SEEC (Lleida, 21-23 d’octubre de 2005). Lleida, Secció Catalana de la SEEC-Arts Gràfiques de la Diputació de Lleida. Davidson, J. (1997), “Antoninus Liberalis and the story of Procris”, Mnemosyne 50, pàg. 165-184. Deger-Jalkotzy, S.; Lemos, I.S (2006, edd.), Ancient Greece: From the Mycenaean Palaces to the Age of Homer. Edinburgh, Edinburgh University Press. de Polignac vid. Polignac. del Barrio vid. Barrio. Del Freo, M. (2005), I Censimenti di Terreni nei testi in lineare B. Pisa-Roma, Instituti editoriali e poligrafici internazionali. del Hoyo vid. Hoyo. Delcroix, K. (1996), “Ancient Paradoxography: Origin, Evolution, Production and Reception. Part. II: The Roman Period.”, a Pecere, O.; Stramaglia, A. (1996, edd.), pàg. 410-460. des Bouvrie uid. Bouvrie. Desideri, P. (1994), “La leteratura politica delle élites provinciali”, Cambiano, G.; Canfora, L.; Lanza, D. (1994, edd.), vol. 1.3, pàg. 11-33. Detienne, M. (1981), L’invention de la Mythologie. Paris, Gallimard. Deubner, L. (1932), Atische Feste. Berlin, Akademie-Verlag (reimpr. Hildesheim, Georg Olms, 1969). Di Bartolomei, S. (1998), Quell'idea di pace: Moravia politico. Firenze, P. Chegai. Dialismas, S. (1985), “ ω ί Α ί ”, Α 28, pàg. 503-522. ά ή Dionisotti, C. (1982), “From Ausonius Schooldays? A Schoolbook and its Relatives”, JRS 72, pàg. 83-105. Dobias-Lalou, C. (2000), Le dialecte des inscriptions grecques de Cyrène. Paris, CEAM [= Karthago 25]. Vol. I ARTES AD HVMANITATEM 400 Bibliografia do Céu Fialho, M. et alii (2007, edd.), O mito de Hélena. De Troia à actualidade. vol. I. Coimbra, Universidade de Coimbra-Università di Foggia-Universidad de Granada-Universitat de València. Dodd, D. B.; Faraone, Ch.A. (2003, edd.), Initiation in Ancient Greek Rituals and Narratives. New Critical Perspectives. London-New York, Routledge. Domínguez Casado, R. (2007), "SEG XLVIII 1067, ί ή έ ω ήέ ϊ ή ά ;”, a Studies in Greek Linguistics. Proceedings of the Annual Meeting of the Department of Linguistics, School of Philology, Faculty of Philosophy, Aristotle University of Thessaloniki, May 6-7 2006. ί , pàg. 104-114. Donovan, F. (1990), “La longue marche de Bertolucci”, Cinéma 468, pàg. 10. Dorion, L.A. (1995), Aristote: Les réfutations sophistiques. Paris, Vrin. Dover, K. (1980), Plato. The Symposium. Cambridge, Cambridge University Press. Dowden, K. (1989), Death and the Maiden. Girls’ Initiation Rites in Greek Mythology. London-New York, Routledge. Dowden, K. (1990), “Myth: Brauron & Beyond”, DHA 16/2, pàg. 29-43. Drago, A.T. (1997), “Due esempi di intertestualità in Aristeneto”, Lexis 15, pàg. 173-187. Drago, A.T. (2004), “Da Apollonio Rodio ad Aristeneto: persistenze e innovazioni di un paradigma mitico”, Synthesis 11, pàg. 77-89. Dubel, S. (1997), “Ekphrasis et enargeia: la description antique comme parcours”, a Lévy, C.; Pernot, L. (1997, edd.), pàg. 19-26. Durán, M. (1999), “El escudo, la serpiente y la mujer en Arquíloco 12 Adrados = 5 West”, Emerita 57/1, pàg. 87-103. Durling, R.J. (1993), A dictionary of medical terms in Galen, Leiden-New YorkKöln, E.J. Brill. Echavarren, A. (2007), “Sinón como personaje en el teatro español del Siglo de Oro”, CFCL 27/1, pàg. 135-160. Edmunds, L. (1990, ed.), Approaches to Greek Myth. Baltimore, The Johns Hopkins University Press. Edmunds, L. (2007), “Helen’s divine origins”, Electronic Antiquity 10.2 (htp://scholar.lib.vt.edu/ejournals/ElAnt/V10N2/Edmunds.pdf [Consulta: 20/8/2009]). ARTES AD HVMANITATEM Vol. I Bibliografia 401 Effenterre, H. van (1985), “Damos, Damioi et Damiorgoi”, ´ (Α -1 396. Ω 1981), Μ Α, Α Α Α , 25 , pàg. 385- Ekroth, G. (2003), “Inventing Iphigeneia? On Euripides and the Cultic Construction of Brauron”, Kernos 16, pàg. 59-118. El-Abbadi, M. (2004), “The Island of Pharos in Myth and History”, a Harris, W.; Ruffini, G. (2004, edd.), Ancient Alexandria between Egypt and Greece. Leiden-Boston, Brill, pàg. 259-268. Eliade, M. (1972), “Zalmoxis”, HR 11, pàg. 257. Elkann, A. (1990), Vita di Moravia. Milano, Bompiani. Elsner, J. (2007), “Physiognomics: Art and Text”, a Swain, S. (2007, ed.), pàg. 203-224. Erroux-Morfin, M.; Padró, J. (2008, edd.), Oxyrhynchos, un site de fouilles en devenir. Colloque de Cabestany, avril 2007. Barcelona, Universitat de Barcelona. Esposito, R. (1978), Il sistema dell'indifferenza: Moravia e il fascismo. Bari, Dedalo libri. Esteban Santos, A. (2002), “Eos: el dominio fugaz de la Aurora”, CFC 12, pàg. 287-318. Fernández García, A.J. (2007), “Las escenografías teatrales de tema mitológico como recurso didáctico: La fiera, el rayo y la piedra de Calderón de la Barca”, Jornadas Insulae 2005. Las lenguas clásicas, clave para la cohesión europea. Col. Encuentros Educativos, DG de Ordenación e Innovación Educativa de la Consejería de Educación, Cultura y Deportes del Gobierno de Canarias [formato CD-ROM]. [Ferreres, L.] (1991), “Presentació i oferiment”, a Ferreres, L. (1991, ed.), pàg. 14. Ferreres, L. (1991, ed.), Treballs en honor de Virgilio Bejarano. Actes del IXè Simposi de la Secció Catalana de la SEEC (Sant Feliu de Guíxols, 13-16 d’abril de 1988). Barcelona, Secció Catalana de la SEEC-Publicacions de la UB. Ferri, S. (1925), “Alcune iscrizioni di Cirene”, APAW 5, pàg. 1-40. Finney, J. (2002), Los ladrones de cuerpos. Madrid, Bibliópolis. Fleming, K. (2007), “Fascim”, a Kallendorf, C.W. (2007, ed.), pàg. 342-354. Flórez Asensio, MªA. (1998), “El Coliseo del Buen Retiro en el siglo XVII: teatro público y cortesano”, Anales de Historia del Arte 8, pàg. 171-195. Vol. I ARTES AD HVMANITATEM 402 Bibliografia Fontán Pérez, A. (1997), “Miquel Dolç, humanista y filólogo”, a Bosch, M.C.; Fornés, M.A. (1997, edd.), pàg. 677-679. Forbes Irving, P.M.C. (1990), Metamorphosis in Greek Myths. Oxford, Clarendon Press. Fowler, R.L. (2009), “Thoughts on Myth and Religion in Early Greek Historiography”, Minerva 22, pàg. 21-39. Fraser, L. (2001), J.K. Rowling vista per J.K. Rowling, autora de la sèrie Harry Poter. Barcelona, La Magrana. Fredericksmeyer, E.A. (2003), “Alexander’s religion and divinity”, a Roisman, J. (2003, ed.), Brill’s Companion to Alexander the Great. Leiden-Boston, Brill, pàg. 253.278. Frei, P. (1993), “Die Bellerophontessage und das Alte Testament”, a Janowski, B.; Koch, K.; Wilhelm, G. (1993, edd.), pàg. 39-65. Freixas, R.; Bassa, J. (1994), “La ciencia en la ficción”, Nosferatu 14-15, pàg. 38-47. Frost, F.J. (1968), “Scyllias: Diving in Antiquity”, G&R 15/2, pàg. 180-185. Fuhrmann, M. (1960), Das systematische Lehrbuch: ein Beitrag zur Geschichte der Wissenschaten in der Antike. Götingen, Vandenhoeck & Ruprecht. Fusillo, M. (1988), Omero. La bataglia delle rane e dei topi, Batrachomyomachia. Introduzione, premessa al testo, traduzione, commento di M.F. Milano, Guerini e Associati. Gallé Cejudo, R.J. (1993), “Una lectura intertextual de las Imágenes de Filóstrato el Viejo en las Cartas de Aristéneto”, Excerpta Philologica 3, pàg. 35-45. García Ballester, L. (1981), "Experiencia y especulación en el diagnóstico galénico”, Dynamis 1, pàg. 203-223. García Teijeiro, M.; Molinos Tejada MªT. (2000), “Les héros méchants”, en Pirenne-Delforge, V.; Suárez, E. (2000, edd.), pàg. 111-123. García Trabazo, V. (2002), Textos Religiosos Hititas. Mitos, plegarias y rituales. Madrid, Trota. Garzya, A. (1989, ed.), Metodologie della ricerca sulla tarda antichità, Ati del primo convegno dell’Associazione di studi tardoantichi, Nàpols, D’Auria. Gély, S. (1992, ed.), Sens et pouvoirs de la nomination dans les cultures helléniques et romaine. Montpellier, Publications de la recherche, Université Paul Valéry. ARTES AD HVMANITATEM Vol. I Bibliografia 403 Gentilli, L. (1991), Mito e spetaccolo nel teatro cortegiano di Calderón de la Barca. Fortunas de “Andrómeda y Perseo”. Roma, Bulzoni. Geppert, S. (1996), Castor und Pollux. Untersuchung zu den Darstellung der Dioskuren in der römischen Kaiserzeit. Münster, Lit. Gerard, F. S.; Kline, J. T.; Sklarew, B. (2000, edd.), Bernardo Bertolucci Interviews. Jackson, University Press of Mississippi. Gervasutti, L. (1993), I fantasmi di Moravia: gli intelletuali tra romanzo e realtà. Tricesimo (Udine), Aviani. Giannini, A. (1963), “Studi sulla paradossografia greca I. Da Omero a Callimaco: motivi e forme del meraviglioso”, Rendiconti del Instituto Lombardo 97, pàg. 247-266. Giannini, A. (1964), “Studi sulla paradossografia greca II. Da Callimaco all’età imperiale: la leteratura paradossografica”, Acme 17/1, pàg. 99-140. Gigon, O. (1966), “Akusilaos, Cicero und Varro”, WS 79, pàg. 213-218. Gil Fernández, L. (2001), “Medicina, religión y magia en el mundo griego”, a CFC: egi 11, pàg. 179-198. Gil, A. (2001), El personaje del bárbaro en la novela griega. Universidad de Extremadura [Treball de grau inèdit]. Glei, R. (1984), Die Batrachomyomachie. Synoptische Edition und Kommentar. Frankfurt am Main-Bern-New York-Nancy, Peter Lang. Goldin, M. (1971), “Bertolucci on the Conformist”, Sight & Sound 40/2, pàg. 64-66. Gómez Ortiz, T. (2000), “Los diferentes géneros literarios reflejados en el cine negro”, Nickel Odeon 20, pàg. 76-83. González Castro, J.F. (2007, ed.), Actas del IX Congreso Español de Estudios Clásicos. 7 vol., Madrid, Ediciones Clásicas. González-Fierro Santos, J.M. (2005), Vinieron del espacio. Alienígenas de cine. Madrid, Arkadin. González Vázquez, C.; Unceta Gómez, L. (2007, edd.), Literatura clásica, estética y cine contemporáneo: épica. Madrid, UAM. Goulet-Cazé, M.O. (1993), “Les premiers Cyniques et la religion”, a GouletCazé, M.O.; Goulet, R. (1993, edd.), pàg. 117-158. Vol. I ARTES AD HVMANITATEM 404 Bibliografia Goulet-Cazé, M.O.; Goulet, R.; (1993, edd.), Le cynisme ancien et ses prolongements. Paris, PUF [Bracht Branham, R.; Goulet-Cazé, M.O. (1996, edd.), The Cynics. The Cynic Movement in Antiquity and its Legacy. Berkeley & Los Angeles, University of California Press]. Graf, F. (1985), Griechische Mythologie. München-Zürich, Artemis Verlag. Grau, S. (2009), “Come parlavano i filosofi? Analisi delle forme espressive dei filosofi greci nella biografia antica”, Lexis 27, pàg. 405-446. Greene, E. (1996, ed.), Reading Sappho. Contemporary Approaches. BaltimoreLos Angeles-London, Univ. of California Press. Gronewald, M.; Daniel, R.W. (2004a), “Ein neuer Sappho-Papyrus”, ZPE 147, pàg. 1-8. Gronewald, M.; Daniel, R.W. (2004b), “Nachtrag zum neuen Sappho-Papyrus”, ZPE 149, pàg. 1-4. Gualandri, I.; Mazzoli, G. (2003, edd.), Gli Annei. Una famiglia nella Storia e nella cultura di Roma imperiale. Como, New Press. Guarducci, M. (2005), L’Epigrafia Greca dalle origini al Tardo Impero. Roma, Libreria dello Stato. Gubern, R. (2002), Máscaras de la ficción. Barcelona, Anagrama. Gusdorf, G. (1960), Mito y metafísica. Buenos Aires, Nova. Guthrie, W.K.C. (1952), “The Presocratic World-Picture”, Harvard Theological Review 45, pàg. 87- 104. Hager, A. (1999), Understanding Romeo and Juliet: A Student Casebook to Issues, Sources, and Historical Documents. Westport, Greendwood Press. Hajnal, I. (2007, ed.), Die altgriechischen Dialekte. Wesen und Werden. Akten des Kolloquiums Freie Universität Berlin 19.–22. September 2001. Innsbruck, Innsbrucker Beitr. zur Sprachwiss. Hall, J. (1981), Lucian's Satire. New York, Arno Press. Hall, E; Wrigley, A. (2007, edd.), Aristophanes in Performance 421bC-AD 2007: Peace, Birds, and Frogs. Oxford, Oxford University Press. Harris, W.; Ruffini, G. (2004, edd.), Ancient Alexandria between Egypt and Greece. Leiden-Boston, Brill. Hartmann, A. (1930), “Eine Federzeichnung auf einem Münchener Papyrus”, a Festschrit für G. Leidinger. München, pàg. 103-108. ARTES AD HVMANITATEM Vol. I Bibliografia 405 Hartog, F. (20013), Le miroir d'Hérodote. Paris, Gallimard (19801). Hays, R.S. (1983), Lucius Annaeus Cornutus’ Epidrome (Introduction to the Traditions of Greek Theology). Austin, University of Texas (tesi doctoral inèdita). Heidegger, M. (1943), Vom Wesen der Wahrheit. Frankfurt am Main, Vitorio Klostermann (1997). Helm, R. (1906), Lucian und Menipp. Leipzig-Berlin, Teubner. Hemmerdinger, B. (1955), Essai sur l'histoire du texte de Thucydide. Paris, Les Belles Letres. Heredero, C.F. (2000, ed.), Bernardo Bertolucci. El cine como razón de vivir. Donostia, Festival Internacional de Cine de Donostia-San Sebastián, Filmoteca Vasca. Heurtel, C. (2004), Les inscriptions coptes et grecques du temle d’Hathor à Deir al-Médîna. El Caire, Institut Français d’Archéologie Orientale. Hildebrandt, B. (2007), Damos und Basileus. Überlegungen zu Sozialstrukturen in den Dunklen Jahrhunderten Griechenlands. München, Utz. Hill, G.F. (1951), Sources for Greek History. Oxford, Clarendon Press [reedició a cura de Meiggs, R.; Andrewes, A. (1966, edd.)]. Hock, H.H. (1971), The so-called Aeolic Inflection of the Greek Contract Verbs. Yale, Yale University. Hoffmann, G. (2000), “Brasidas ou le fait d’armes comme source d’heroïsation dans la Grèce classique”, a Pirenne-Delforge, V.; Suárez de la Torre, E. (2000, edd.), pàg. 365-375. Hollinshead, M.B. (1985), “Against Iphigeneia’s Adyton in Three Mainland Temples”, AJA 89, pàg. 419-440. Holwerda, A.E.J. (1894), “De Theogonia Orphica”, Mnemosyne 22, pàg. 286329. Hornblower, S. (1996), A commentary on Thucydides. II (Books IV-V.24). Oxford, Oxford University Press. Horton, A.; Magretta, J. (1981, edd.), Modern European Film-makers and the Art of Adaptation. New York, Ungar. Hoyo, J. (2007), “Del héroe clásico al héroe del Far West”, en González Vázquez, C.; Unceta Gómez, L. (2007, edd.), pàg. 51-61. Humbert, J. (1945), Syntaxe grecque. Paris, Klincksieck. Vol. I ARTES AD HVMANITATEM 406 Bibliografia Hunter, R. (1998, ed.), Studies in Heliodorus. Cambridge, Cambridge Philological Society, supp. 21. Hutter, M. (1995) “Der luwische Wetergot pihaššašši und der griechische Pegasos”, a Oftisch M.; Zinko, Ch. (edd.), Studia Onomastica et Indogermanica, Festschrit für F. Lochner von Hütenbach zum 65. Geburtstag. Graz, Institut für Sprachwissenschat, pàg. 79-97. Immerwahr, H.R. (1948), “An Athenian Wineshop”, TAPhA 79, pàg. 184-190. Jacob, Ch. (1983), “De l’art de compiler a la fabrication du merveilleux. Sur la paradoxographie grecque”, (Actes des Sessions de Linguistique et de Litératur. Thessalonique, 24 Août-6 Septembre 1980), Lalies 2, pàg. 121-140. Jacob, Ch. (2000), “Athenaeus the Librarian”, a Braund, D.; Wilkins, J. (2000, edd.), pàg. 85- 110. Jacob, Ch. (2001), “Ateneo o il Dedalo delle Parole”, a Canfora, L. (2001, ed.), pàg. 11-116. Jäkel, S. et al. (1994, edd.), Laughter Down the Centuries. I. Turku, Turun Yliopisto. Janowski, B.; Koch, K.; Wilhelm, G. (1993, edd.), Religionsgeschichtliche Beziehungen zwischen Kleinasien, Nordsyrien und dem Alten Testament. Internationales Symposion Hamburg 17-21 März 1990. Freiburg-Götingen, Universitätsverlag Freiburg Scweiz-Vandenhoeck & Ruprecht Götingen. Jensen, J. (2000), “Harry up!”, Entertainement weekly, Books news 7/09 (htp:// www.ew.com/ew [entrevista amb J.K. Rowling]). Jones, C.P. (1986), Culture and Society in Lucian. Cambridge, Harvard University Press. Jouanna, J. (1997), “Notes sur la scène de la reconnaissance dans Les Choéphores d’Eschyle (v. 205-211) et sa parodie dans l’Electre d’Euripide (v. 532-537)”, a Moreau, A.; Sauzeau, P. (1997, edd.), pàg. 123-137. Kallendorf, C.W. (2007, ed.), A Companion to the Classical tradition. Malden (Massachusets), Blackwell. Karavas, O. (2009), “La religiosité de Lucien”, a Bartley, A. (ed.), pàg. 137144. Karttunen, K. (1989), India in early Greek Literature. Helsinki, Finnish Oriental Society. Kazazis, J.N. (2007), “Aticism”, a Christidis, A.F. (2007, ed.), pàg. 12001212. ARTES AD HVMANITATEM Vol. I Bibliografia 407 Kearns, E. (1989), The Heroes of Atica. London, Institute of Classical Studies (Bulletin supplement, 57). Kemp-Lindemann, D. (1975), Darstellungen des Achilleus in griechischer und römischer Kunst. Bern-Frankfurt, Lang. Kennedy, G. (2003), Progymnasmata: Greek textbooks of prose composition and rhetoric. Leiden, Brill. Killen, J.T. (1994-1995), “A-ma E-pi-ke-re”, Minos 29-30, pàg. 329-333. Kirchhoff, A. (1895), Thukydides und sein Urkundenmaterial: ein Beitrag zur Entstehungsgeschichte seines Werkes. Berlin, Hertz. Kirk, G. S.; Raven, J.E.; Schofield, M. (19832), The Presocratic Philosophers. A Critical History with a Selection of Texts. Cambridge, Cambridge University Press [19571]. Kline, J.T. (1981), “The Unconformist Bertolucci’s The Conformist”, a Horton, A.; Magretta, J. (1981, edd.), pàg. 222-237. Kline, J.T. (1994), I film di Bernardo Bertolucci. Roma, Gremese. Köhnken, L. (1971), Die funktion des Mythos bei Pindar. Berlin, de Gruyter. Kolker, R.P. (1985), Bernardo Bertolucci. New York, Oxford University Press. Kowalzig, B. (2007), Singing for the Gods. Performances of Myth and Ritual in Archaic and Classical Greece. Oxford, Oxford University Press. Kozma, J.M. (1993), The architecture of imagery in Alberto Moravia's fiction. Chapel Hill, U.N.C. Dept. of Romance Languages. Kramer, B.; Römer, C.; Hagedorn, D. (1982) Kölner Papyri 4. Papyrologica Colonensia 7. Opladen, Westdeutscher Verlag. Kullmann, W.; Althoff, J.; Asper, M. (1998, edd.), Gatungen wissenschatlicher Literatur in der Antike. Tübingen, Narr. Kyrtatas, D.J. (2007), “The Greek World during the Roman Empire”, a Christidis, A.F. (2007, ed.), pàg. 346-355. Lacroix, L. (1974) "Chevaux et atelages légendaires", Études d'Archéologie Numismatique 67-106. Laffranque, M. (1964), Poseidonios d’Apamée. Paris, PUF. Lardinois, A. (1996), “Who Sang Sappho’s Songs?”, a Greene, E. (1996, ed.), pàg. 150-286. Vol. I ARTES AD HVMANITATEM 408 Bibliografia Latorre, J.M. (1977), “Unas notas sobre la ciencia ficción”, a Navarro, A.J. (2008, ed.), pàg. 75-107. Latorre, J.M. (1987), El cine fantástico. Barcelona, Fabregat. Latorre, J.M. (1994), “Años 50, años de paranoia. Un género sin lenguaje propio”, Nosferatu 14-15, pàg. 4-13. Latorre, J.M. (2008, coord.), Raoul Walsh. San Sebastián, Donostia Kultura. Lefebvre, G. (1907), Recueil des Inscriptions grecques-chrétiennes d’Égypte. Le Caire, Service des Antiquités de l’Égypte [reimpr. Chicago, Ares Publishers Inc., 1978]. Lefkowitz, M.R. (1987), “Was Euripides an atheist?”, SIFC 3/5, pàg. 149-165. Lejeune, M. (1949), "En marge d'inscriptions grecques dialectales VI. Sur l'extension de H pour noter e long", REA 51, pàg. 5-15. Lejeune, M. (1965), “Le damos dans la société mycénienne”, REG 78, pàg. 1-22. Lejeune, M. (1972), Phonétique historique du mycénien et du grec ancien. Paris, Klincksieck. Lenardon, R.J. (1978), The saga of Themistocles. London, Thames and Hudson. London, Thames and Hudson. Lenne, G. (1970), “La ciencia ficción, un conglomerado heteróclito”, a Navarro (2008, ed.), pàg. 53-72. Lesky, A. (1929), “Alciphron und Aristainetos”, Miteilungen des Vereins Klassicher Philologen in Wien 6, pàg. 47-58. Lesky, A. (1957), “Zur Überlieferung des Aristainetos”, WS 70, pàg. 219-231. Lévy, C.; Pernot, L. (1997, edd.), Dire l’évidence (philosophie et rhétorique antiques). Paris, L’Harmatan. Lisi, F.; Mora, A. (2010, edd.), Actas del Congreso Internacional sobre Tradición clásica y Universidad. Siglos XV-XVIII (Getafe, 25-27 de octubre de 2007). Madrid, Universidad Carlos III [en premsa]. Livrea, E. (1982), “P.Köln 179”, a Kramer, B.; Hübner R.; Gronewald, M. (1982, edd.), pàg. 121-127. Lledó Íñigo, E. (1971), “Palabras inaugurales”, a BIEH 4/2-5/1 (1970-1971). pàg. 5-9. Llinás, F. (1994), “¿Quién teme al forastero?”, Nosferatu 14-15, pàg. 18-25. ARTES AD HVMANITATEM Vol. I Bibliografia 409 Llodrá Peris, J.M. (2005), “El fuego y los dioses: autoría y grandes estudios en la época dorada de Hollywood”, Aurea Verba 1, pàg. 8-11. Lloyd-Jones, H. (1983), “Artemis and Iphigeneia”, JHS 103, pàg. 87-102. Lonati, F. (1990), Grammatica delle iscrizioni cirenaiche. Milano, La Nuova Italia. López Férez, J.A. (2004, ed.), Mitos en la literatura griega helenística e imperial. Madrid, Ediciones Clásicas. Loraux, N. (1978), “Mourir devant Troie, tomber pour Athènes”, Information sur les sciences sociales 17, pàg. 801-817. Loraux, N. (2004), Las experiencias de Tiresias (trad. de C. Serna; J. Pòrtulas), Barcelona, Acantilado. LSAG = Jeffery, L.H.; Johnston, A.W. (19902), The Local Scripts of Archaic Greece. A Study of the Origin of the Greek Alphabet and its Development from the Eigth to the Fith Centuries. Oxford, MacLennan [Jeffery, L.H. (19611)]. Lucarini, C.M. (2003), “Note critiche ai Paradoxographi Graeci”, Bolletino dei Classici 3/24, pàg. 87-92. Ludwich, A. (1896), Die homerische Batrachomachia des Karers Pigres nebst Scholien und Paraphrase, herausgegeben und erläutert von __. Leipzig, Teubner. Luengo, L. (2002), “Los ladrones de cuerpos. La invasión continúa [Prólogo/ Epílogo]“, a Finney, J. (2002), pàg. 235-254. Lukinovich, A. (1990), “The play of reflections between literary form and the sympotic theme in the Deipnosophistae of Athenaeus”, a Murray, O. (1990, ed.), pàg. 263-71. Luque Moreno, J. (2007), “Et in Arcadia ego: muerte en Arcadia”, EClas 131, pàg. 63-104. Luschnatt, O. (1955), “Die Thukydidesscholien. Zu ihrer handschritlichen Grundlage, Herkunt und Geschichte”, Philologus 98, pàg. 14-58. Machin, A.; Pernée, L., Sophocle: le texte, les personnages. Actes du colloque international d’Aix-en-Provence des 10, 11 et 12 janvier 1992. Aix-en-Provence, Publications de l’Université de Provence. Maddoli, G. (1970), “ ᾶ e della polis”, SMEA 12, pàg. 7-57. ῆ . Contributo allo studio delle origini Maestre, R. (1994, ed.), Andrómeda y Perseo. Almagro, Museo Nacional del Teatro. Vol. I ARTES AD HVMANITATEM 410 Bibliografia Magrini, P. (1981), “Lessico platonico e motivi comici nelle Letere erotiche di Aristeneto”, Prometheus 7/2, pàg. 146-158. Marr, J.L. (1998), Plutarch: Life of Themistocles. Warminster, Aris & Phillips. Martínez Sarrión, A. (2000), “Al rojo vivo”, Nickel Odeon 20, pàg. 182-185. Mascaretti, V. (2006), La speranza violenta: Alberto Moravia e il romanzo di formazione. Bologna, Gedit. Massar, P.D. (1977), “Scenes for a Calderon Play by Baccio del Bianco”, Master Drawings 15, pàg. 365-375. Mazal, O. (1977), “Zur Datierung der Lebenszeit des Epistolographen Aristainetos”, Jahrbuch der Österreichischen Byzantinistik 26, pàg. 1-5. Mazzarino, S. [1965-1966], Il pensiero storico classico. Vol. I. Bari, Laterza (1990, reimpr.). Meiggs, R.; Andrewes, A. vid. Hill (1951). Memba, J. (2007), La edad de oro de la ciencia ficción (1950-1968). Madrid, T&B. Méndez Dosuna, J. (1985), Los dialectos dorios del noroeste: gramática y estudio dialectal. Salamanca, Ediciones Universidad de Salamanca. Méndez Dosuna, J.V. (1993), “El cambio de < > en < > ante vocal en los dialectos griegos: ¿una cuestión zanjada?”, a Crespo, E.; García Ramón, J. L.; A. Striano (1993, edd.), pàg. 237-259. Méndez Dosuna, J. (1994), “Contactos silábicos y procesos de geminación en griego antiguo. A propósito de las variantes dialectales (át. ὅ )y Ko (át. Kό )”, Die Sprache 36/1, pàg. 103-127. Merino Martínez, J.I. (1998), “Acusilao de Argos, significado político de su genealogía argiva”, a González Castro, J.F. (ed.), vol. VI, pàg. 177-180. Merino Martínez, J.I. (2000), “La racionalización del mito en Acusilao, Hecateo y Helánico”, a Crespo, E.; Barrios, MªJ. (2000, edd.), vol. I, pàg. 527-532. Merkelbach, R. (1952), “Die Pisistratische Redaktion der homerischen Gedichte”, RhM 95, pàg. 23-47. Mestre, F. (2006), “La reinvention d’Athènes par les écrivains d’époque impériale”, Itaca 22, pàg. 97-105. Mezzadri, B. (1997), “Euripide à contre-pied (A propos des Choéphores, 205211, et de l’Electre d’Euripide, 532-537)”, a Moreau, A.; Sauzeau, P. (1997, edd.), pàg. 87-106. ARTES AD HVMANITATEM Vol. I Bibliografia 411 Mickey, K. (1981a), Studies in the Greek dialects and the language of Greek Verse inscriptions. Oxford University [Tesi doctoral inèdita]. Mickey, K. (1981b), “Dialect consciousness and literary language. An example from ancient Greek”, TPhS 79, pàg. 35-66. Miralles, C. (1968), La novela en la Antigüedad clásica. Barcelona, Labor. Miralles, C. (1982), “El singular nacimiento de Erictonio”, Emerita 50, pàg. 263-278. Moffitt, J.F. (2006), “Alienígenas cinematográficos”, a Navarro, A.J. (2008, ed.), pàg. 275-296. Molina Foix, J.A. (1994), “Pánico en las masas. La década que estremeció a América”, Nosferatu 14-15, pàg. 54-61. Moon, W.G. (1995, ed.), Polykleitos, the Doryphoros, and Tradition. Madison, The University of Wisconsin Press. Moravia, A. (1964), L’uomo come fine e altri saggi. Milano, Bompiani. Moravia, A. (1965), Opere complete. Il conformista, Il disprezzo. Milano, Bompiani. Moravia, A. (1998), Il conformista. Milano, Bompiani. Moravia, A. (2000), L’uomo come fine. Milano, Bompiani. Moreau, A.; Sauzeau, P. (1997, edd.), Cahiers du Groupe Interdisciplinaire du Théâtre Antique 10, Montpellier, GITA-SEMA. Moreschini, C. (1973), Il romanzo greco. Firenze, Sansoni. Morgan, J.R.; Stoneman, R. (1994, edd.), Greek Fiction. The Greek novel in context. London, Routledge. Morrison, J.S. (1964), “Four Notes on Plato’s Symposium”, CQ 14, pàg. 4255. Most, G.W. (1989), “Cornutus and Stoic Allegoresis”, ANRW II 36/3, pàg. 2014-2065. Mühll, P. von der (1962), “Zu den Gedichten des Antagoras von Rhodos”, MH 19, pàg. 28-32. Murray, O. (1972), “Herodotus and the Hellenistic Culture”, CQ 22, pàg. 200-213. Murray, O. (1990, ed.), Sympotica. A symposium on the symposium. Oxford, Clarendon Press. Vol. I ARTES AD HVMANITATEM 412 Bibliografia Nagy, G. (1990), Greek Mythology and Poetics. Ithaca-London, Cornell University Press. Nagy, G. (2007), “Lyric and Greek Myth”, a Woodward (2007, ed.), pàg. 1951. Navarro, A.J. (1995), Alien. Los inconquistables. Barcelona, Dirigido por. Navarro, A.J. (2001), “¿El apocalipsis en la hora del té? Breve historia de la ciencia-ficción británica”, Nosferatu 34-35, pàg. 61-80. Navarro, A.J. (2008), “Al rojo vivo”, a Latorre, J.M. (2008, coord.), pàg. 189191. Navarro, A.J. (2008, ed.), El cine de ciencia ficción. Explorando mundos. Madrid, Valdemar. Nieto, J.Mª (1995, ed.), Estudios de religión y mito en Grecia y Roma. X Jornadas de Filología Clásica de Castilla y León. León, Universidad de León. Servicio de Publicaciones. Nieto Izquierdo, E. (2001), “Estudios de cronología relativa: el tercer alargamiento compensatorio y la monoptongación de /ej/, /ow/”, CFC: egi 11, pàg. 9-30. Nieto Izquierdo, E. (2002), Estudios sobre el tercer alargamiento compensatorio. Madrid, UCM [Treball inèdit per a l’obtenció del DEA]. Nieto Izquierdo, E. (2009), Gramática de las inscripciones de la Argólide. Madrid, Universidad Complutense de Madrid. Nikoloudis (2008), “The Role of the ra-wa-ke-ta. Insights from PY Un 718”, a Sacconi, A.; del Freo, M.; Godart, L.; Negri, M. (2008, edd.), pàg. 587-594. Nilsson, M.P. (1975), The Dionysiac Mysteries of the Hellenistic and Roman Age. New York, Arno Press. Nista, L. (1994, ed.), Castores. L’immagine dei Dioscuri a Roma. Roma, De Luca. Nock, A.D. (1931), “Kornutos”, RE Suppl. 5, pàg. 995-1005. Obbink, D. (2004), “Posidippus on Papyri Then and Now”, a Acosta-Hughes, B.; Kosmetatou, E.; Baumbach, M. (2004, edd.), pàg. 16-28. O’Callaghan, J. (1995), “Letre concernent un prét d’argent”, Chronique d’Égypte 70, pàg. 189-192. ARTES AD HVMANITATEM Vol. I Bibliografia 413 Oftisch M.; Zinko, Ch. (1995, edd.), Studia Onomastica et Indogermanica, Festschrit für F. Lochner von Hütenbach zum 65. Geburtstag. Graz, Institut für Sprachwissenschat. O’Healy, A. (1988), “Re-Envisioning Moravia, Godard’s Le Mepris and Bertolucci’s Il conformista”, Annali d’italianistica 6, pàg. 148-161. Oller Guzmán, M. (2004), El culto de Aquiles en la Antigüedad. Recogida y análisis de fuentes literarias y epigráficas. Barcelona, UAB [TDX-0213106191819]. Osborne, R. (1985), Demos: The discovery of Classical Atica. Cambridge, Cambridge University Press. Ott, J. (2002), “Pharmaka, Philters and Pheromones”, Maps 12.1, htp://www. maps.org/news-leters/v12n1/12126ot.pdf [Consulta: 20/8/2009]. Otto, W.F. (19602), Dionysos. Frankfurt, Klostermann (19331). Padró i Parcerisa, J. (2006), Oxyrhynchos I. Fouilles archéologiques à El-Bahnasa (1982-2005). Barcelona, Universitat de Barcelona. Padró i Parcerisa, J. (2008), “Histoire du site d’Oxyrhynchos”, a ErrouxMorfin, M.; Padró, J. (2008, edd.), pàg. 7-22. Padró i Parcerisa, J. et al. (2007a), “Découverte et premiers travaux à l’Osireion d’Oxyrhynchos”, a Proceedings of the Ninth International Congress of Egyptologists. Grenoble, 6-12 septembre 2004. Lovaina-Paris-Dudley, Peeters, pàg. 1443-1454. Padró i Parcerisa, J. et al. (2007b), “Memòria provisional dels treballs arqueològics duts a terme a Oxirrinc (El-Bahnasa, província de Mínia) durant la campanya de 2007”, Nilus 16, pàg. 4-14. Pagès, J. (2007), Mythographus Homericus: estudi i edició comentada. Universitat Autònoma de Barcelona [Tesi doctoral inèdita]. Palaima, T.G. (1998-1999), “Special VS. Normal Mycenaean. Hand 24 and writing in the Service of the King?”, Minos 33-34, pàg. 205-221. Palaima, T.G. (1999), “Mycenaean militarism from a textual perspective onomastics in context: lawos, damos, klewos”, Aegaeum 19, pàg. 367-379. Paliga, S. (1994), “La divinité suprême des Thraco-Daces”, DHA 20, pàg. 137-150. Palmer, L.R. (1969), The Interpretation of Mycenaean Greek Texts. Oxford, Clarendon Press. Vol. I ARTES AD HVMANITATEM 414 Bibliografia Palmer, L.R. (1984), “The Mycenaean Palace and the Damos”, a Aux origins de l’hellenisme. La Crète et la Grèce. Hommage à Henri Van Effenterre. Paris, Publications de la Sorbonne, pàg. 151-159. Pàmias, J. (2008, en premsa), “Acusilau d’Argos i els primers mitògrafs: entre oralitat i escriptura”, Faventia 30. Pandini, G. (1981), Invito alla letura di Alberto Moravia. Milano, Mursia. Paris, R. (2001), Ritrato dell'artista da vecchio: conversazioni con Alberto Moravia. Roma, Minimum fax. Parisi Presicce, C. (1994), “I Dioscuri capitolini e l’iconografia dei gemelli divini in età romana”, a Nista (1994, ed.), pàg.166-192. Parker, R. (1983), Miasma. Pollution and Purification in Early Greek Religion. Oxford, Clarendon Press. Parker, R. (2005), Polytheism and Society at Athens. Oxford, Oxford University Press. Pearson, L. (1960), The Lost Histories of Alexander the Great. London-Beccles, William Clowes and sons. Pecere, O.; Stramaglia, A. (1996, edd.), La leteratura di consumo nel mondo greco-latino. Ati del Convegno Internazionale. Cassino, 14-17 setembre 1994. Cassino, Università degli studi di Cassino. Pedraza Jiménez, F.B.; González Cañal, R.; Marcello, E. (2001, ed.), Calderón de la Barca: sistema dramático y técnicas escénicas. Actas de las XXIII Jornadas de teatro clásico, Almagro, 11, 12 y 13 de julio de 2000. Almagro, Universidad de Castilla-La Mancha-Festival de Almagro. Pennington, J. (2002), “From Elfland to Hogwarts, or the Aesthetic Trouble with Harry Poter”, The Lion and the Unicorn 26/1, pàg. 78-97. Perlman, P. (1989), “Acting the She-Bear for Artemis”, Arethusa 22, pàg. 111133. Pernigotti, C. (2001), “Tempi del canto e pluralità di prospetive in Saffo fr. 44V.”, ZPE (135) 11-20. Pernot, L. (2002), “Christianisme et Sophistique”, a Calboli Montefusco, L. (2002, ed.), pàg. 245-262. Peterson, T.E. (1996), Alberto Moravia. New York-London, Twayne-Prentice Hall International. Petrie, F. (1925), Tombs of the courtiers and Oxyrhynkhos. Londron, British School of Archaeology in Egypt. ARTES AD HVMANITATEM Vol. I Bibliografia 415 Pfeiffer, R. (1968), History of classical scholarship from the beginnings to the end of the Hellenistic age. Oxford, Clarendon Press (trad. al castellà de Vicuña, J. & Lafuente, Mª R. (1981). Madrid, Gredos). Piedrafita, C. (2008), “L’Épigraphie grecque d’Oxyrhyncos”, a ErrouxMorfin, M.; Padró, J. (2008, edd.), pàg. 135-145. Piot, H. (1914), Les procédés litéraires de la seconde sophistique chez Lucien. L'ecphrasis. Rennes, Francis Simon. Pirenne-Delforge, V.; Suárez de la Torre, E. (2000, edd.), Héros et héroïnes dans les mythes et les cultes grecs. Actes du Colloque organisé à l’Université de Valladolid du 26 au 29 mai 1999 (Kernos Supplément 10). Liège, Centre international d’Étude de la Religion Grecque Antique. Podlecki, J. (1975), The life of Themistocles. A Critical Survey of the Literary and Archeological Evidence. Montreal, McGill-Queen’s University Press. Polignac, F. de (1984), La naissance de la cité grecque: cultes, espace et société, VIIIe-VIIe siècles avant J.-C. Paris, La Découverte [1995, reimpr.], pàg. 51-108. Pollini, J. (1995), “The Augustus of Prima Porta and the transformation of the Polykleitan Heroic Ideal”, a Moon, W.G. (1995, ed.), pàg. 262-283. Pontani, F.M. (2005), Sguardi su Ulisse. La tradizione esegetica greca all’Odissea. Roma, Edizioni di storia e leteratura. Porfirio, R. (2002a), “Entrevista a Daniel Mainwaring”, a Porfirio, R.; Silver, A.; Ursini, J. (2005, edd.), pàg. 173-185. Porfirio, R. (2002b), “Introducción”, a Porfirio, R.; Silver, A.; Ursini, J. (2005, edd.), pàg. 13-21. Porfirio, R.; Silver, A.; Ursini, J. (2005, edd.), El Cine Negro Americano. Los secretos de los cineastas del período clásico. Barcelona, Laertes. Poulsen, B. (1994), “Ideologia, mito e culto dei Castori a Roma: dall’età repubblicana al tardo-antico”, a Nista, L. (1994, ed.). Quintana Cabanas, J.M. (19972), Raíces griegas del léxico castellano, científico y médico. Madrid, Dykinson (19871). Ramelli, I. (2003), Anneo Cornuto. Compendio di teologia greca. Milano, Bompiani. Ramelli, I.; Lucchetta, G.A. (2004), Allegoria I. L'età classica. Milano, V&P Università. Ramon, D. (2009, en premsa), “Heraclit el Mitògraf. Noves dades per a la seva datació”, Faventia. Vol. I ARTES AD HVMANITATEM 416 Bibliografia Randall, J. (2001), “Wizard Words: The Literary, Latin and Lexical Origins of Harry Poter’s Vocabulary”, Verbatim. The Language Quarterly 26/2, pàg. 1-7. Rando, G. (1989), L'illusione della realtà: Verga, Alvaro, Moravia. Messina, EDAS. Reardon, B.P. (1971), Courants litéraires grecs des IIe et IIIe siècles après J.-C. Paris, Les Belles Letres. Rémi, C. (2007), Harry Poter Bibliography / Harry-Poter-Bibliographie. 9 [actualitzada el 3 d’agost 2010]: htp://www.eulenfeder.de/hpliteratur.html [data de consulta, 20 de setembre de 2010]. Remolà, J.A. (2008, coord.), El territori de Tarraco: vil·les romanes del Camp de Tarragona. Tarragona, col. Forum 13. Riambau, E. (2000), “El cine como terapia psicoanalítica”, a Heredero, C.F. (2000, ed.), pàg. 65. Rius, R. (2009, trad.), Rachel Bespaloff, De la Ilíada. Barcelona, Editorial Minúscula. Robertson, M. (1981), A shorter history of Greek Art. Cambridge, Cambridge University Press. Rodríguez Adrados vid. Adrados. Rodríguez Somolinos, H. (2008), “La planta de la inmortalidad en Grecia y el mito de Glauco de Antedón”, Epos: Revista de Filología 24, pàg. 363-405. Romeri, L. (2000), “The logódeipnon: Athenaeus between Banquet and AntiBanquet”, a Braund, D.; Wilkins, J. (2000, edd.), pàg. 256-71. Rosen, S. (19842), Plato’s Symposium. New Haven, Yale University Press [19681]. Ross, J. (1972), The existentialism of Alberto Moravia. Carbondale, Southern Illinois University Press. Roussel, M. (1991), Biographie légendaire d’Achille. Amsterdam, Adolf M. Hakkert. Roux, G. (1974), “Commentaires à l’Orestie, III. Choéphores, v. 164 s.: la scène de reconnaissance, ou: Electre avait-elle de grands pieds?”, REG 87, pàg. 42- 56. Ruijgh, C.J. (1967), Études sur la grammaire et le vocabulaire du grec mycénien. Amsterdam, A.M. Hakkert. ARTES AD HVMANITATEM Vol. I Bibliografia Ruiz Montero, C. (1981), “Jenofonte de Éfeso, ¿ Faventia 3/1, pàg. 83-88. 417 ό oἈ ό ?”, Ruiz Montero, C. (1988), La estructura de la novela griega. Salamanca, Universidad de Salamanca. Ruiz Montero, C. (1994), “Xenophon von Ephesos: Ein Überblick”, ANRW II 34/2, pàg. 1094-1096. Ruiz Montero, C. (2004), “El mito en Caritón de Afrodisias y Jenofonte de Éfeso”, a López Férez, J.A. (2004, ed.), pàg. 345-359. Sacconi, A.; del Freo, M.; Godart, L.; Negri, M. (2008, edd.), Colloquium Romanum. Ati del XII Colloquio internazionale di micenologia (Roma, 20-25 febraio 2006). Pisa-Roma, Fabrizio Serra Editore. Said, S. (1993), “Couples fraternels chez Sophocle”, a Machin, A.; Pernée, L., pàg. 299-328. Sale, W. (1975), “The Temple Legends of the Arkteia”, RhM 118, pàg. 265284. Sánchez, C. (2005), “El mundo del gimnasio y la palestra”, a Reflejos de Apolo. Deporte y arqueología en el Mediterráneo antiguo. Madrid, Secretaria general técnica del Ministerio de Cultura, pàg. 37-50. Sánchez-Ostiz, Á.; Torres Guerra, J.B.; Martínez, R. (2007, edd.), De Grecia a Roma y de Roma a Grecia: un camino de ida y vuelta. Pamplona, EUNSA. Sanguineti, E. (1977), Alberto Moravia. Milano. Mursia. Sanò, L. (2007), La filosofia di Rachel Bespaloff, un pensiero in esilio. Napoli, Istituto Filosofico. Scarcella, A.M. (1977), “Les structures socio-économiques du roman de Xénophon d’Éphèse”, REG 90, pàg. 249-262. Scarcella, A.M., (1995), “Gli emarginati sociali e il tema del buon cativo nei romanzi greci d’amore”, GIF 67, pàg. 3-25. Scharrock, A.; Morales, H. (2000), Intratextuality, Greek and Roman Textual Relations, Oxford, University Press. Schepens, G. (1996), “Ancient Paradoxography: Origin, Evolution, Production and Reception. Part. I: The Hellenistic Period.”, a Pecere, O.; Stramaglia, A. (1996, edd.), pàg. 375-409. Schmeling, G. (1996, ed.), The novel in the Ancient Wrold. Leiden, Brill. Vol. I ARTES AD HVMANITATEM Bibliografia 418 Schmidt, B. (1912), De Cornuti theologiae Graecae compendio. Halle, Niemeyer. Schroeder, G.; Places, É. des (1991), Eusèbe de Césarée. La préparation évangélique. Livres VIII-IX-X. Paris, Les Éditions du Cerf. Schröder, B.J.; Schröder, J.P. (2003, edd.), Studium declamatorium. Untersuchungen zu Schulübungen und Prunkreden von der Antike bis zur Neuzeit. München, Saur. Schulze, W. (1913), “Dorisches”, KZ 45, pàg. 368 [= Kleine Schriten, pàg. 404-405]. Schwabl, H. (1962), “Weltschöpfung”, RE Suppl. 9, cols. 1433-1582. Schwyzer, E. (1930), “Zur Ϝh Seferis, G. [1974], Inschrit”, RhM 79, pàg. 321-325. έ . A’ (1936-1947). Athens, Ikaros (1984, reimpr.). Segal, Ch. (1986), Pindar’s Mythmaking: The Fourth Pythian Ode. New Jersey, Princeton University Press. Sharrock, A.; Morales, H. (2000, edd.), Intertextuality. Greek and Roman textual relations. Oxford, Oxford University Press. Shelmerdine, C.W. (2006), “Mycenaean palatial administration”, a DegerJalkotzy, S.; Lemos, I.S (2006, edd.), pàg. 73-86. Shelmerdine, C.W.; Bennet, J. (2008), “Economy and Administration”, a Shelmerdine, C.W. (2008, ed.), pàg. 289-309. Shelmerdine, C.W. (2008, ed.), The Cambridge Companion to the Aegean Bronze Age. Cambridge, Cambridge University Press Signes, J. (2004), Escritura y literatura en la Grecia arcaica. Madrid, Akal. Šijaković, B. (2002), Mythos, Physis, Psyche. Beograd-Nikšić, Jasen. Smyth, H.W (1920), Greek grammar. Cambridge, Harvard University Press. Solà Farrés, A.E. (1992), “Al professor Josep Alsina Clota”, a Zaragoza, J.; González Senmartí; Artigas, E. (1992, edd.), pàg. 14-17. Solmsen, F. (1967), Electra and Orestes: Three Recognitions in Greek Tragedy. Amsterdam, N.V. Noord-Hollandsche Uitgevers Maatschappig. Sourvinou-Inwood, Ch. (2003), Tragedy and Athenian Religion. LanhamBoulder-New York-Oxford, Lexington Books. Spineto, N. (2005), Dionysos a teatro. Roma, L’Erma. ARTES AD HVMANITATEM Vol. I Bibliografia 419 Stella, M.J. (2000), Self and self-compromise in the narratives of Pirandello and Moravia. New York, P. Lang. Stemplinger, E. (1912), Das Plagiat in der griechischen Literatur. Leipzig-Berlin, Teubner. Stephens, S.; Obbink, D. (2004), “The Manuscript, Posidippus in Papyrus”, a Acosta-Hughes, B.; Kosmetatou, E.; Baumbach, M. (2004, edd.), pàg. 9-15. Stern, J. (2003), “Heraclitus Paradoxographer: ble Tales”, TAPhA 133, pàg. 51-97. ὶἀ ί ω , On Unbelieva- Stiebitz, F.; Hošek, R. (1962, edd.), Charisteia F. Novotny octogenario oblata. Praha, Státni pedagogické nakladatelství. Stramaglia, A. (2003), “Amori impossibili: PKöln 250, le raccolte proginnasmatiche e la tradizione retorica dell’amante di un ritrato”, a Schröder, B.J.; Schröder, J.P. (2003, edd.), pàg. 213-239. Suárez de la Torre, E. (1995), “La función del mito en la religión griega”, a Nieto, J.Mª (1995, ed.). Suárez de la Torre, E. (2000), “Bemerkungen zu den Mythen bei Bakchylides”, a Bagordo, A.; Zimmermann, B. (2000, edd.), pàg. 69-86 (= Zetemata, 106). Suárez de la Torre, E. (2002), “La ‘rationalité’ des mythes de Delphes”, Kernos 15, pàg. 155-178. Suarez de la Torre, E. (2004), “La princesa etíope que nació blanca: la mirada y la contemplación en las Etiópicas de Heliodoro”, CFC(G) 14, pàg. 201-233. Suárez de la Torre, E. (2007), “Helena, de la épica a la lírica griega arcaica (Alceo, Safo, Estesícoro)”, a do Céu Fialho, M. et alii (2007, edd.), pàg. 5579. Suárez de la Torre, E. (2010, en premsa), “Ya vienen los novios. Lectura socioantropológica del fr. 44 V. de Safo”, Faventia. Subias Pascual, E. (2008), Oxyrhynchos II. La maison funéraire de la nécropole haute à Oxyrhynchos (el Minyâ, Égypte), du tombeau à la diaconie. Barcelona, Universitat de Barcelona. Swain, S. (1996), Hellenism and Empire. Language, Classicism, and Power in the Greek World, AD 50-250. Oxford, Clarendon Press. Swain, S. (2007, ed), Seeing the Face, Seeing the Soul. Polemon’s Physiognomy from Classical Antiquity to Medieval Islam. Oxford, Oxford University Press. Vol. I ARTES AD HVMANITATEM 420 Bibliografia Tardón Botas, N. (2001), Reconstrucción escenográfica de la representación de “Hado y divisa de Leónido y Marfisa”, de Calderón de la Barca, dada en el coliseo del Buen Retiro el día 3 de marzo de 1680. Madrid, Universidad Complutense, Vicerrectorado de Extensión Universitaria, [format CD-ROM]. Thomps, D. (2000), “Athenaeus in his Egyptian Context”, a Braund, D.; Wilkins, J. (2000, edd.), pàg. 77-84. Thumb, A.; Kieckers, E. (1932-1959), Handbuch der griechischen Dialekte. I. Heidelberg, Winter. Tiberi, L. (1996), "Epigrammi greci tramandati in versione epigrafica e in versione leteraria", Lexis 14, 71-85. Tonetti, C. (1995), Bernardo Bertolucci. The Cinema of Ambiguity. New YorkLondon, Twayne Publishers-Prentice Hall International. Too, Y.L. (ed.), Education in Greek and Roman Antiquity. Leiden, Brill. Torné, R. (2000a), [Homer]. La Batracomiomàquia. Barcelona, Publicacions Universitat de Barcelona [Tesi doctoral; microforma]. Torné, R. (2000b), “El Códice Escurialense 285 Y III.15: texto y escolios de la Batracomiomaquia”, AF Barcelona Sèrie D 10, pàg. 67-93. Torné, R. (2001a), “El matritense BN 4697: estudio del texto de la Batracomiomaquia”, CFC-egi 11, pàg. 279-285. Torné, R. (2001b), “El Escorialense 475 IV. 1: estudio del texto y escolios de la Batracomiomaquia”, Fortunatae 12, pàg. 239-260. Torné, R. (2002), “El códice Escorialense 414 X IV.19: estudio y colación del texto de la Batracomiomaquia”, Faventia 24/2, pàg. 25-32. Torné, R. (2006), Estudi i col·lació de vint manuscrits de la “Batracomiomàquia”. Madrid, Ediciones Clásicas. Torné, R. (2007), “La Batracomiomaquia en Roma”, a Sánchez-Ostiz, Á.; Torres Guerra, J.B.; Martínez, R. (2007, edd.), pàg. 227-236. Torné, R. (2010, en premsa), “Ediciones de la Batracomiomaquia entre los siglos XV-XVIII”, a Lisi, F.; Mora, A. (2010, edd.). Torre, Ch. (2003), “Cornuto, Seneca, i poeti e gli dei”, a Gualandri, I.; Mazzoli, G. (2003, edd.), pàg. 167-184. Torres-Alcalà, A. (1984, coord.), Josep Maria Solá-Solé. Homenage, homaje, homenatge: Miscelánea de estudios de amigos y discípulos. 2 vol. Barcelona, Puvill libros. ARTES AD HVMANITATEM Vol. I Bibliografia 421 Torres, J.B. (2006), “Vtraque lingua. Autores romanos con obra en griego”, a Calderón, E.; Morales, A.; Valverde, M. (2006, edd.), pàg. 1007-1015. Torres, J.B. (2010, en premsa), “Roman Elements in Annaeus Cornutus’ ᾿ ή”, a Torres, J. B. et alii (2010, edd.). Torres, J. B. et alii (2010, edd.), Bilingüismo social y literario: bajo el imperio de Roma (en premsa). Toye, D.L. (2009), “Akousilaos of Argos (2)”, Brill’s New Jacoby. Editor in Chief: Ian Worthington, (University of Missouri-Columbia), Brill, 2009. Brill Online. BNJ-contributors. <htp://www.brillonline.nl/subscriber/entry?entry=bnj_a2> . Tozzi, P. (1967), “Acusilao di Argo”, RIL 101, pàg. 581-624. Tucci, P.L. (1994), “Il tempio dei Castori in circo Flaminio: la lastra di via Anicia”, a Nista, L. (1994, ed.), pàg. 123-128. Turner, E.G. (1975), “Oxyrhynchus and Rome”, HSCPh 79, pàg. 1-24. Uguzzoni, A.; Ghinatti, F. (1968), Le tavole greche di Eraclea. Roma, "L'Erma" di Bretschneider. Valbuena Briones, A. (1984), “La construcción artística de Fortunas de Andrómeda y Perseo”, en Torres-Alcalà, A. (1984, coord.), II, pàg. 91-102. Valbuena Prat, A., (1930) “La escenografía de una comedia de Calderón”, Archivo español de Arte y Arqueología 6, pàg. 1-16 Vallverdú, J. (2007), “El món clàssic, menú literari”, a Danés, J.; Gilabert, P. et al. (2007, edd.), pàg. 111. Valverde García, A. (2002), “Ulises en el cine”, Thamyris 5, pàg. 21-25. Vanhove, D. (1992), “El gimnàs. Escola per a l’entrenament i l’educació del jove grec”, a Vanhove et al. (1992, edd.), pàg. 57-75. Vanhove et al. (1992, edd.), L’esport a la Grècia antiga. La gènesi de l’olimpisme. Barcelona, Fundació “La Caixa”. Ventris, M.; Chadwick, J. (1956), Documents in Mycenaean Greek. Cambridge, Cambridge University Press (1973 reimpr.). Vernant, J.P (1987), Mythe et religion en Grèce ancienne. Paris, Seuil. Vernant, J.P. (1989), Mythe et société en Grèce ancienne. Paris, Maspero. Vernant, J.P.; Vidal-Naquet, P. (1987-1989), Mito y tragedia en la Grecia antigua. 2 vol. (trad. de Armiño, M.; Iriarte, A.). Madrid, Taurus. Vol. I ARTES AD HVMANITATEM Bibliografia 422 Veyne, P. (1987), ¿Creyeron los griegos en sus mitos? (trad. Padrón, H.J.), Barcelona, Granica. Vitter, C. (1973), L'interpretazione psicanalitica dell'opera di Alberto Moravia atraverso quarant'anni di critica. Roma, G. Pastena. Vitti, A. (1960), Kalvos e i suοi scriti in italiano. Napoli, Istituto Universitareo Orientale. Vitti, M. (1962), “Α ό ό ά ά ”, έα ία 842, pàg. 1084-1086. ί (1811) Α έ Vogel, A. (1971), “Bernardo Bertolucci. An Interview”, Film Comment 7/3, pàg. 25-29. Voultsiadou, E. (2007), “Sponges: an historical survey of their knowledge in Greek antiquity”, Journal of the Marine Biological Association of the UK 87/6, pàg. 1757-1763. Voultsiadou, E.; Vafidis, D. (2007), “Marine invertebrate diversity in Aristotle’s zoology”, Contributions to Zoology 76/2, pàg. 103-120. Voza, P. (1997), Moravia. Palermo, Palumbo. Wachter, R. (1995), “Lakonisch asskoniktei”, MH 52/3, pàg. 155-169. Wackernagel, J. (1914), “Akzentstudien III. Zum homerischen Akzent”, GN, pàg. 97-130 [= Kleine Schriten II, pàg. 1154-1187]. Waegeman, M. (1995), “Metaphor and Verbal Homoeopathy”, Scholia 4, 24-33. Wagner, C.G. (2009), Farmaka y enteógenos: las drogas sagradas en la Antigüedad: htp://pocimae.blogspot.com [Consulta: 20/08/2009]. Wagstaff, C. (1982), “Forty-Seven Shots of Bertolucci’s Il conformista”, The Italianist 2, pàg. 76-101. Wagstaff, C. (1983), “The Construction of Point of View of Bertolucci’s Il conformista”, The Italianist 3, pàg. 64-71. Wallace, P. (1972), “The tomb of Themistocles in the Piraeus”, Hesperia 41, pàg. 451-462. Wathelet, P. (1970), Les traits éoliens dans la langue de l’épopée grecque. Roma, Ateneo, 1970. Webb (1997), “Mémoire et imagination: les limites de l’enargeia dans la théorie rhétorique grecque”, a Lévy, C.; Pernot, L. (1997, edd.), pàg. 229-248. ARTES AD HVMANITATEM Vol. I Bibliografia 423 Webb, R. (2001), "The Progymnasmata as Practice", a Too, Y.L. (2001, ed.), pàg. 289-316. Weil, S. (1940-1941), “L’Iliade ou le poème de la force”, Les Cahiers du Sud. Marseille. Weil, S. (1953), La source grecque. Paris, Gallimard. Weitzmann, K. (1990), El rollo y el códice. Un estudio del origen y el método de la iluminación de textos (trad. Montero Garrido, C.). Madrid, Nerea [trad. ital.: Spoleto, Fondazione Centro italiano di studi sull’alto medioevo (2004)]. Wenskus, O. (2000), “Paradoxographoi I. Antike”, Der Neue Pauly 9, Stutgart-Weimar, pàg. 309-312. West, M.L. (1973), Textual Criticism and Editorial Technique. Stutgart, B.G. Teubner. West, M. L. (1983), The Orphic Poems. Oxford, Clarendon Press. West, M.L. (1994), “Ab ovo. Orpheus, Sanchuniathon, and the Origins of the Ionian World Model”, CQ 44, pàg. 289-307. White, J.A. (1982) “Bellerophon in the Land of Nod”, AJPh 103/2, pàg. 119127. Whitmarsh, T. (1998), “The Birth of a Prodigy: Heliodorus and the genealogy of hellenism”, a Hunter, R. (1998, ed.), pàg. 93-124. Wilamowitz-Moellendorff, U. von [1919], Platon. Beilagen und Textkritik. Dublin-Zürich, Weidmann (1969, reimpr.). Willi, A. (2008), Sikelismos: Sprache, Literatur und Gesellschat im griechischen Sizilien (8.-5. Jh. v. Chr.). Basel, Schwabe. Winiarczyk, M. (1976), “Der erste Atheistenkatalog des Kleitomachos”, Philologus 120, pàg. 32-46. Winiarczyk, M. (1984), “Wer Galt im Altertum als Atheist?”, Philologus 128, pàg. 157-183. Wölke, H. (1978), Untersuchungen zur Batrachomyomachie. Meisenheim am Glan, Anton Hain. Woodward, R.D. (2007, ed.), The Cambridge Companion to Greek Mythology. Cambridge, University Press. Zanetto, G. (1987), “Un epistolografo al lavoro. Le letere di Aristeneto”, SIFC 5, pàg. 193-211. Vol. I ARTES AD HVMANITATEM 424 Bibliografia Zanetto, G. (1989), “La dizione di Aristeneto”, a Garzya, A. (1989, ed.), pàg. 569-577. Zanker, G. (2004), Modes of Viewing in Hellenistic Poetry and Art. Wisconsin, The University of Wisconsin Press. Zaragoza, J.; González Senmartí, A.; Artigas, E. (1992, edd.), Homenatge a Josep Alsina. Actes del X Simposi de la Secció Catalana de la SEEC (Tarragona, 28-30 de novembre de 1990). Tarragona, Secció Catalana de la SEEC-Diputació de Tarragona. Zecchini, G. (1989), La cultura storica di Ateneo. Milano, Vita e pensiero. Ziegler, K. (1949), “Paradoxographoi”, RE 18/3, cols. 1137-1166. ARTES AD HVMANITATEM Vol. I ÍNDEX Presentació 9-11 Mite i pensament Suárez de la Torre, Emilio 15-40 Aprender y vivir el mito: educación del individuo y formación del ciudadano en la antigua Grecia 41-49 Ciglenecki, Jan Interpretatio Aristotelica: Les présupposés ontologiques dans la lecture aristotélicienne des penseurs grecs archaïques Grau Guijarro, Sergi 51-59 Apunts sobre el desenvolupament d’un tòpic biogràfic: l’ateisme dels filòsofs grecs Pàmias Massana, Jordi 61-68 Eros en el pensament cosmogònic d’Acusilau d’Argos 69-77 Piñol Villanueva, Adrià Àrtemis, Ifigènia i l’ἀ ω de Bràuron i Muníquia ί a través dels mites Ramon Garcia, Daniel 79-84 Secrets que amaguen els escolis. Algunes claus per entendre el ὶ ἀ ί ω d’Heraclit el Mitògraf Salvador Castillo, Jesús A. 85-94 Plantas psicotrópicas y mujeres en la mitología clásica: el helenio y Helena 95-101 Torres Guerra, José B. Mitos didácticos. El significativo caso de Anneo Cornuto Vol. I ARTES AD HVMANITATEM 426 Literatura Bofill Torres, Laia 105-113 La Biblioteca d’Alexandria a l’obra d’Ateneu de Nàucratis Carruesco García, Jesús 115-124 Posidip i l'articulació simbòlica de l'espai a l'Alexandria ptolemaica Fau Ramos, M.Teresa 125-129 Temístocles, l’heroi González Julià, Lluís 131-140 Déus agalmatomòrfics: Hermes i Apol·lo observen una estàtua dels Diòscurs en el DDeor. 25 de Llucià Oller Guzmán, Marta 141-149 Les esponges d’Aquil·les Pagès Cebrian, Joan 151-157 Retòrica i erotisme en les Lletres d’Aristènet: l’ús de tecnicismes com a artifici retòric Pajón Leyva, Irene 159-167 La búsqueda de explicaciones científicas en el viaje a Gádira de Posidonio de Apamea Saint-Martin, Marie 169-176 Les indices de la reconnaissance entre Electre et Oreste: entre signification sociale et portée dramatique Villagra Hidalgo, Nereida 177-185 Pègasos i el fragment 13 d'Asclepíades de Tràgilos Filologia i lingüística Alonso Déniz, Alcorac 189-196 Dorio epicórico, dorio literario y transmisión textual. A propósito de Th. 5,77 y 79 Càmara Gómis, Ángela 197-205 Corpus de papirs literaris il·lustrats ARTES AD HVMANITATEM Vol. I 427 207-216 Cerezo Magán, Manuel Un vademécum médico del siglo II d.C., Ad Glauconem de methodo medendi de Galeno Clua Serena, Josep Antoni 217-226 Problemes textuals i filològics en l´edició de les Efesíaques de Xenofont d´Efes (I) Flores Fernández, Mónica 227-232 El ῆ en los documentos en Lineal B. Algunas observaciones Guijarro Ruano, Paloma 233-240 Observaciones lingüísticas sobre algunas inscripciones métricas laconias Mestre Roca, Francesca 241-251 Llucià i les variants de la llengua grega Nieto Izquierdo, Enrique 253-259 Alargamientos compensatorios en griego antiguo: los grupos de sonante más wau en el dialecto de la isla de Tera Piedrafita Carpena, Concepció Padró Parcerisa, Josep 261-268 Dues noves inscripcions d’Oxirrinc (Campanya de 2007) Segarra López, Raül 269-276 Hel·lanic de Lesbos i Zalmoxis Torné Teixidó, Ramon 277-283 Editar la Batracomiomàquia: problemes i estat de la qüestió Tradició clàssica 287-296 Andújar Cantón, José Ignacio Llodrá Peris, Juan Miguel El motivo del caballo de Troya en el cine negro y en el cine de ciencia-ficción Camps Gaset, Montserrat 297-306 Els referents clàssics a les novel·les de Harry Poter Vol. I ARTES AD HVMANITATEM 428 Fernández García, Aurelio J. 307-317 Las escenografías teatrales de tema mitológico: Andrómeda y Perseo de Calderón de la Barca Gilabert Barberà, Pau 319-333 El conformista de Bernardo Bertolucci: Alberto Moravia + Plató contra el feixisme Jufresa Muñoz, Montserrat 335-351 Comentarios a De l’Iliade, de Rachel Bespaloff Martin Arroyo, Àngel Marcos Hierro, Ernest 353-364 La glòria dels caiguts: epigramàtica antiga i poesia revolucionària a la Grècia del XIX Reig Calpe, Montserrat 365-371 La blancor d’Andròmeda: un motiu iconogràfic en la tradició literària González Senmartí, Antoni 373-387 Els estudis clàssics a Catalunya i els simposis de la Secció Catalana de la SEEC Bibliografia ARTES AD HVMANITATEM 391-424 Vol. I