Tórtora Streptopelia turtur

Atles dels ocells de Catalunya a l’hivern 2006-2009 Catalan Winter Bird Atlas 2006-2009 Espècies molt escasses Very rare species Curroc Gelochelidon nilotica Pràcticament cosmopolita, presenta una distribució molt discontíinua. La població europea nidifica a la regió mediterrània i a l’entorn del mar Negre, i hiverna a l’Àfrica subsahariana (del Hoyo et al. 1996). A Catalunya és una espècie estival i un hivernant excepcional, que nidifica únicament al delta de l’Ebre, on es troba en augment. A la resta del territori és un migrador escàs al litoral, més ocasional a l’interior (Clavell 2002, Estrada et al. 2004). Durant el present Atles s’ha detectat únicament al delta de l’Ebre: 1 exemplar entre el Trabucador i els arrossars de Fabra l’hivern 2006/07 i 1 exemplar als arrossars dels Panissos i els de Fabra l’hivern 2007/08. En aquesta localitat anteriorment ja s’havien citat 1 exemplar a les salines de Sant Antoni el 3.XII.96, 1 als arrossars de Favà el 30.I.05 i 1 vist repetidament entre els arrossars de Migjorn i el Goleró l’hivern 2005/06 (Copete 1998, Sales 2006, Estrada & Anton 2007). A més, i un cop ja finalitzat el període de prospecció, s’ha detectat 1 exemplar el 19.XII.09 al delta de l’Ebre i 1 exemplar, potser el mateix, al port de Tarragona el 26.XII.09. Totes les observacions fan referència a ocells de 1r hivern i s’han realitzat en arrossars i platges. English summary Despite its strong breeding population in the Ebro delta, the Gull-billed Tern is a scarce migrant and only an exceptional wintering species in Catalonia. During the study period it was only recorded in the Ebro delta, with 1 bird in winter 2006/07 and another in winter 2007/08. The only previous winter records were also from the Ebro delta, the first a well documented bird in December 1996 and the second in January 2005 and winter 2005/06. In December 2009 there were records of 1 Gull-billed Tern in the Ebro delta and, possibly the same bird, in Tarragona harbour, which constitutes the first winter record for the species outside the Ebro delta. All winter sightings have been from beaches or in rice paddies, and all of first-winter birds. Vittorio PEDROCCHI, David BIGAS i Arnau BONAN-BARFULL Xatrac comú Sterna hirundo El xatrac comú és una espècie migratòria que nidifica a les regions temperades de l’hemisferi nord i hiverna majoritàriament als tròpics i a l’hemisferi sud, amb el gruix de la població nidificant europea concentrat a l’hivern al litoral de l’Àfrica occidental (del Hoyo et al. 1996, Becker & Ludwigs 2004). A Catalunya és un ocell estival, que nidifica únicament al delta de l’Ebre, localitat que acull la colònia més important de tota la Mediterrània (Estrada et al. 2004). És comú durant les migracions i el període reproductor a la franja litoral i a mar obert, especialment als voltants de l’àrea de cria, essent excepcional a l’hivern (Clavell 2002). Durant la realització del present Atles s’ha detectat únicament 1 exemplar al port de Tarragona el 6.I.08. Al nostre país hom ha compilat un total de 6 registres els mesos de desembre i gener d’aquests darrers 25 anys, fet que confirma la presència excepcional de l’espècie durant el període hivernal. A banda, hi ha tot un seguit d’observacions el novembre, en algun cas dins el període de prospecció de l’Atles, però aquestes corresponen molt probablement a migrants tardans, fet cada cop més habitual aquests darrers anys i que podria estar relacionat amb qüestions climàtiques. English summary The Common Tern breeds in the northern hemisphere, but winters in the tropics and the southern hemisphere. European populations mostly winter in West Africa. In Catalonia, this tern breeds only in the Ebro delta. It is often observed at sea during migration and breeding periods, but winter records are exceptional. During the study period, 1 bird was observed in the port of Tarragona on 6.I.08, 502 Atles dels ocells de Catalunya a l’hivern only the sixth strictly winter record (December-January) in the last 25 years and confirmation of the exceptionality of winter records of this species. On the other hand, in recent years there have been an increasing number of observations in November, most likely corresponding to late migrants. Antonio HERNÁNDEZ-MATÍAS, Jose Manuel ARCOS i David BIGAS Tórtora Streptopelia turtur La tórtora és una espècie estival àmpliament distribuïda per tot el territori català (Estrada et al. 2004). Les poblacions d’Europa occidental passen l’hivern al Sahel, entre el Senegal i Mali (Bernis 1967). La presència de tórtores més enllà de finals d’octubre a les àrees de cria és un fet excepcional, com ho demostren els escassos registres hivernals al Marroc (12 des de 1962; Thévenot et al. 2003), França (la Camarga, 15.XII.04; Kayser et al. 2008), Espanya (Àvila, 8.XII.64; Club Alcyon 1969) o Catalunya (Badalona, 2.I.96; Copete 1998; Sant Boi del Llobregat, 4.XII.04; Sales 2006). En el decurs de l’Atles s’ha observat regularment 1 ocell de 1r any al bosc de ribera del marge occidental de l’illa de Buda (delta de l’Ebre), des del 8.XI.08 fins a l’1.II.09. L’individu presentava poca activitat i certes dificultats pel vol, fet que suggereix que estava malalt o ferit i era incapaç de continuar la migració. Finalment, l’exemplar fou mort per un caçador fora de l’illa i es va comprovar que presentava muda activa. Tot i que la tórtora no cria a la major part del delta de l’Ebre, cal destacar que és aquí on es produeixen anualment les darreres citacions postnupcials de Catalunya (data extrema 4.XI.03; Sales 2006). English summary The European Turtle Dove is a common breeder in Catalonia. It occurs usually from April to October in a wide variety of habitats, but there are also some exceptional winter records from near Barcelona (2.I.96; 4.XII.04). During the sampling period of this study, 1 immature bird was regularly recorded between November 2008 and February 2009 in the Ebro delta. Its behaviour suggests that this individual was probably ill or injured and was unable to continue migration. It was finally killed by a hunter and it was found in active moult. Óscar GORDO i David BIGAS Falciot negre Apus apus Espècie nidificant molt comuna a Catalunya (Estrada et al. 2004). Els primers individus arriben a finals de març i les colònies de cria es comencen a abandonar al juliol. El gruix de la població ja ha marxat a l’agost, però s’observen individus migrant fins a finals d’octubre. Passa l’hivern a l’Àfrica, al sud de l’equador (Cramp 1985). Durant la realització de l’Atles, es trobà un individu mort al centre urbà de Reus (Baix Camp) el 21.XII.06 (Estrada & Anton 2007). Gairebé tots els hiverns, s’observen individus aïllats en localitats properes al litoral, especialment de l’Empordà, Barcelonès, Tarragonès i tram final de l’Ebre. Tot i això, el nombre de citacions varia molt entre anys. Cal destacar els anys 1996 i 2003, amb nombroses observacions durant el gener i principi de febrer (Copete 1999, Sales 2006). La capacitat de moure’s milers de quilòmetres en pocs dies en resposta a condicions meteorològiques desfavorables (Bernis 1971), suggereix que la presència hivernal de falciots podria estar relacionada amb moviments d’irrupció des de latituds tropicals. Altrament, les observacions de desembre podrien correspondre també a individus que no han migrat, sense descartar possibles confusions amb falciots pàl·lids Apus pallidus (Muntaner et al. 1983). Referències Bernis, F. 1966‐1971. Aves Migradoras Ibéricas. Madrid: Sociedad Española de Ornitología. Club Alcyon. 1969. Algunas observaciones ornitológicas en el interior, temporadas 1963/64 y 1964/65. Ardeola 10: 33‐35. Copete, J.L. (ed.) 1999. Anuari d'Ornitologia de Catalunya 1996. Barcelona: Grup Català d’Anellament. Cramp, S. (ed.) 1985. The birds of the Western Palearctic. Vol 5. Oxford: Oxford University Press. Estrada, J. & Anton M (eds.) 2007. Anuari d'Ornitologia de Catalunya 2006. Barcelona: Institut Català d'Ornitologia. Estrada, J., Pedrocchi, V., Brotons, L. & Herrando, S. (eds.) 2004. Atlas dels ocells nidificants de Catalunya 1999‐2002. Barcelona: Institut Català d'Ornitologia (ICO)/Lynx edicions. Kayser, Y., Gauthier‐Clerc, M., Béchet, A., Poulin, B., Massez, G., Chérain, Y., Paoli, J., Sadoui, N., Vialet, E., Paulus, G., Vincent‐Martin, N., Pilard, P. & Isenmann, P. 2008. Compte rendu ornithologique camarguais pour les années 2001‐2006. Revue d’Ecologie‐La Terre et la Vie 63: 299‐349. Muntaner J, Ferrer X, & Martínez‐Vilalta A (1983) Atlas dels ocells nidificants de Catalunya i Andorra. Barcelona: Ketres. Sales, S. (ed.) 2006. Anuari d'Ornitologia de Catalunya 2002‐2005. Barcelona: Institut Català d'Ornitologia. Thévenot, M., Vernon, R. & Bergier, P. 2003. The Birds of Morocco. An Annotated Checklist. BOU Checklist 20. Tring: British Ornithologists’ Union. Els atles ornitològics solen ser una de les eines més precises per millorar al coneixement i la gestió de l’avifauna d’un país. Fins ara, Catalunya disposava de dos atles d’ocells nidificants (publicats el 1984 i el 2004), però quedava pendent l’elaboració d’un que tractés els ocells del període hivernal, moment de l’any crucial tant per a moltes de les espècies nascudes aquí, com per aquelles que procedeixen del centre o nord d’Europa. Amb la participació de més de 1.000 col·laboradors, l’Atles dels ocells de Catalunya a l’hivern 2006-2009 representa un dels majors èxits col·lectius en matèria de coneixement de la biodiversitat del nostre país i alhora constitueix un referent més enllà de les nostres fronteres. Un total de 318 espècies d’ocells han estat observades a Catalunya durant el període d’estudi, de les quals 206 hi han hivernat de forma prou abundant i regular. La distribució i abundància d’aquestes espècies ha estat, sovint, ben diferent de la del període reproductor i, en determinats casos, molt canviant d’un hivern a un altre. Tot plegat es mostra amb un nivell de detall molt alt, amb mapes de fins a 250x250 m de resolució, i, per primera vegada, es reuneixen i analitzen dades dels seguiments temporals que s’estaven recopilant des de l’any 1972. Des de l’extraordinària abundància dels tallarols de casquet als oliverars a la presència del pela-roques a les serres calcàries mediterrànies, tots i cadascun dels ocells d’aquest llibre revelen sorpreses que fascinaran tant als amants de la natura com per als gestors del medi natural. Ornithological atlases are often one of the best ways of improving knowledge and management of a country’s avifauna. To date two breeding-bird atlases have been published in Catalonia (1984 and 2004), but a winter atlas was lacking, despite the importance of this season for many local breeding species and migrants from central and northern Europe. Thanks to the work of over 1,000 contributors, this Catalan Winter Bird Atlas 2006-2009 is one of the most important collective contributions to the knowledge of biodiversity in Catalonia to date and becomes a reference reaching far beyond its limited territorial scope. A total of 318 bird species were observed in Catalonia during the study period, of which 206 wintered regularly and relatively abundantly. The distributions and abundances of these species are often quite different from those of the breeding period and in some cases change from one winter to another. All the information gathered is depicted in great detail on maps with a resolution of up to 250x250 m; as well, for the first time, data from monitoring projects operating since 1972 have been collated and analyzed. From the extraordinary abundance of Blackcaps in olive groves to the presence of Wallcreepers in Mediterranean limestone mountains, each and every one of the birds discussed in this book provides surprises that will fascinate nature lovers as much as wildlife managers.