Filòlegs àrabs i occidentals davant el genitiu

Josep PUIG I Fil61egs arabs i occidentals davant el problema del genitiu Separata de lo Revista Sharq AI-Andalus n. o 6 de lo Universidad de Alicante ALICANTE, 1989 FILÒLEGS ÀRABS I OCCIDEI\ITALS DAVANT DEL PROBLEMA DEL GENITIU Per JOSEP PUIG Sota la influència de les lIengues europees i de lIurs gramàtiques, hi ha una tendència a aplicar a l'àrab categories i motlles exclusius de les mateixes. Això es d6na evidentment en la qOesti6 dels cassos, doncs arribem a parlar de nominatiu, genitiu o acusatiu. En aquestes pàgines no em pro poso més que d'observar el tractament que en fan alguns filòlegs arabs tradicionals i altres occidentals però conscient de les possibles diferències, a la recerca d'una millor comprensi6 del feto * * * Eis filòlegs àrabs es refereixen al que anomenem «genitiu» amb els termes mahfOçJ, «rebaixat» o magrOr «Ilimat», segons pertanyin a les escoles gramaticals de Kufa o de Bassora, respectivament. Ambd6s s6n uns participis passius que descriuen un fenòmen fonètic afectant a la darrera consonant d'una paraula: Es fa «baixar» o es <dlima» aquesta consonant al pronunciar-la amb una vocal, la «i». Sembla doncs que el que ens volen dir és que aquesta «i» o bé serveix per a atenuar l'explosi6 consonàritica que suposa una sn·laba tancada o per a possibilitar una cadena fònica, doncs la «i» té sovint una funci6 auxiliar (cf. Bravmann, Studies) però això no té res a veure amb les funcions sintàctiques pròpies del que entenem per «cas». En aquest contexte, ja S. de Sacy (Grammaire, I, 3.97) va cercar una altra interpretaci6 del terme magrOr, en base al senti t originari de garra com 11 «arrosegar», «tibanl i que seria la del genitui com cas de l' «atragut» per un altre nom. No obstant, Fleischer (K/. Schriften, 306) observa i amb molt de raò que com «atraccio}) s'aplica a la figura de l'anexio, içJafa, en resulta una contradiccio amb el punt de vista tradicional sobre la içJafa. És dificil de creure que el primer terme, el muçJaf, «afegitn pugui ésser «el que atrau», mentres que el seg6n, el muçJaf i/aihi, «allò al que s'afegeix» vagi a ésser (d'atragut». El primer terme no té un sentit actiu sino el segon, que precisament es posa en genitiu. Sense donar-nos compte, hem passa t d'una questi6 fonètica aillada a la de la içJafa amb la que sembla relacionada molt de prop, tal com s'ha vist des del moment dels primers gramàtics. Prenguem STbawaihi (+ 793) i az-Zamab ilarT (+ 1143) com representatius de la IInia clàssica, en la qual es situen separats per prou de temps. Malgrat això, Ilegim la mateixa sentència: «El genitiu (garrI existeix en cada nom al que se li afegeix un altre (muçJaf i/aihil (ST bawaihi, Kitab, # 100, 1,177). "Un nom no es posa en genitiu més que per l'anexio)} (ZamabsarT, Mufa$$8/, 36). El genitiu es presenta vinculat inevitablement amb una construcci6; dientho amb paraules del segon gramàtic: «1'anexi6 l'exigeix, tal com l'ésser subjecte o objecte exigeixen el nominatiu i l'acusatiu)) (ibidem!. Cal doncs conèixer aquesta figura i una manera de fer-ho és per inducci6, aprofitant la classificaci6 que ens ofereix az-ZamabsarT. A travers de la mateixa, podem fer-nos una idea del que és l'anexi6 i del paper del genitiu. Podem dibuixar aquest quadre sinòptic: { ｅｳｰ･｣ｩｦｇ｡ｾ＠ (tab;;T;;) Determmaclo (térrf) Anexi6 significant Necesària (lazima) { Circumstancial (+ ?urofl { No circumstancial Innecessària (gair lazima) Adjectìu-Objecte (pacient) (a;;-;;ifa ilà mafOliha) Anexio terminol6gica { Adjectiu-subjecte (agent) (a;;-;;ifa i/à facilìhf!j) Aquesta classificaci6 del ZamabsarTes més completa que la del Sibawaihi, doncs aquest en l'esmentat # 100, es limitava a dir que el garr es dona quan se li afegeix -pel davant- 1 l quelcom que no és ni nom ni adverbi Ｈｾ｡ｲｦＩＬ＠ 2) un adverbi o mot de circumstància, o 3) un nom. Uns exemples ho aclaren: de 1 l, les partfcules bi-, /i-, ka-, la-, ta-; de 21, baffa, amama, quddama, wara'a, etc.; i de 31 a més del que nosaltres anomenem $ubstantius, noms com mi!}, gair, kull o bacçJ. Quan az-ZamabsarTfa la primera divisio, entre una anexi6 semantica i una Tormal, està senyalant la complexitat del fenòmen que es d6na a diferents nivells de la lIengua. En principi, podem fixar-nos en un niveI! purament formaI. 12 FILÒLEGSÀRABS I OCC1DENTALS DAVANT... / Puig Agafem, per exemple, una anexi6 pel significat -i és clar, també per la formacom constitueixen les frases: daru cAmrin, «la casa de cAmr», o també gula mu ragu/in, «un vailet d'un home». Si observem com es comporten aquestes paraules dintre del conjunt de la lIengua, fàcilment establim unes regles: el primer terme té llibertat en quant al cas, però no admet ni el tanwTn ni l'article. El segon terme té la Ilibertat en quant a determinaci6, però no en quant al cas (genitiu o cas oblic!. Entre l'un i l'altre hi ha una concordància en el nombre i crida l'atenci6 el fet de que només l'article pot intercalar-se entre primer i segon terme. Si el primer rep un qualificatiu o demostratiu, aquests van darrera del grup, doncs afecten tot el grup: kitabu Llahi l-cazTzu, {(el lIibre glori6s de Déu». Com que la intercalaci6 no és possible, cal rec6rrer al pronom: saifu Zaidin wa-rumhuhu, literalment: {(l'espasa de Zaid i la lIança no obstant reconeix el en Mufa$$al (p. 42, 1. 12 i ss.) d'eli». ａｺＭｚ｡ｭ｢ｾｲｔＬ＠ que la poesia admet la intercalaci6 i ens d6na exemples, entre ells aquest de Farazdaq: baina diracav wa-gabhati I-asadi, «entre els dos braços i el front del lIe6», i aquest de Durna: huma ahwa fTl-barbi man la aha lahu, «ells dos s6n els germans en la guerra del qui no té germà». La interpretaci6 més fàcll en aquests cassos és la de c0nsiderar-ho una llicència poètica, però fins a quin punt aquesta seria possible si el genitiu com a cas hagués perdut tota la seva funcionalitat? Sembla més lògic creure que hi havia un estat de recci6 nominai marcada per la vocal desinencial, de manera que l'ordre de les paraules en la frase no era imprescindible per a comprendre la situaci6 de dependència. Aquestes normes però no es compleixen del tot, com sabem, quan l'anexi6 no és «autèntica» gair al-baqrqTya sin6 tan sols formaI. Dels exemples que ens donen els esmentats gramàtics, podem subratllar-ne tres: rakibu farasin {(que munta un cavali», una construcci6, en la qual davant del genitiu es posa un adjectiu verbal o participi i en la qual el genitiu equival a l'objecte verbal; Hindun ga'ilatu I-wisabi. «Hind, el cintur6 de la qual està salt», on també un adjectiu verbal precedeix el muçlàf, però on el genitiu no és objecte sin6 subjecte de l'acci6 verbal; i finalment l'exemple tan utilitzat de basanu I-waghi «beli de cara», en la qual el {(regent» és un qualificatiu sense connotaci6 verbal i el genitiu és subjecte d'una oraci6n nominaI. La construcci6 en si ofereix un ordre «irregular», doncs un adjectiu, verbai o no, babar o tabi C va darrera del substantiu corresponent i aqui és al revés. En quant al comportament linguistic, la nota principal és l'admissi6 de l'article. El fet d'afegìr un adjectiu al muç!af ilaihi fa que tota la construcci6 funcioni com a tal, en el sentit de no crear determinaci6 i això ens ho recorda el mateix STbawaihi: ({Tens que saber que en àrab el primer terme de l'anexi6 (muç!af) no admet l'article més que quan s'afegeix a la determinaci6 de cosa coneguda, dins d'aquest capitai, com dient: aquest beli de cara» (Kita b, I, # 41, p. 83). 13 \ car l'adjectiu «malgrat de tenir un genitiu darrera, no es determina» (Ibidem). Doncs bé, aquesta construcci6 divergent va cridar molt l'atenci6 dels filòlegs àrabs, en especial quan el muçlàf no era un adjectiu (l?ifa) qualificatiu o bé verbal, sobre tot passiu (maf COI) sin6 actiu i transitiu (fàcill. I L/expressio rakibu farasin «que munta un cavali» i que seria representativa d'aquest grup com hem vist, poc ens diu de les complicacions que poden sortir, i en les quals té que veure la determinacio o indeterminaci6 del conjunt i que inclouen també la possibilitat de l'acusatiu en eliloc del genitiu. D'elles ens en parla Sibawaihi en els caprtols # 37 del Kitàb (p. 70­74, equiparaci6 del participi amb l'imperfectiul, # 39 (pp. 77­79, participis amb l'articlel, # 41 (pp. 81­88, i ｡ｺＭｚｭ｢ｾｲｩＬ＠ pp. 37 (1.17)­38 (1 .5) aquest amb la brevetat que el caracterisa en el ｍｵｦ｡ｾｬＮ＠ Tan Noeldeke (Zur Grammatik, pp. 29­31) com Fleischer s'ajusten al que aquells presenten i em sigui permès de recollir l'exposici6 del çlarrer (KI. Schriften, 605­6081, d'aquesta manera: ..... '/il 1. L'exemple posat abans, rakibu farasin, on el genitiu està indeterminat, su posa que la idafa no produeix determinaci6. 2. El complement pot estar determinat: gamiCu n­nasi «que reuneix la gent», i en tal cas el conjunt pot ésser­ho o no. 2.1. Ho serà si 2.1 .1. el participi ha perdut tota nocio temporal: ba cilu çl­çiabki «que provoca el riure», i si 2.1.2. es pot identificar amb un nom d'accio i té sentit de passat: kà tibu I­kitàbi «el que va escriure el lIibre». Pel contrari, la indeterminaci6 s'imposa quan 2.2. l'accio expressada en el participi és transitòria tan si està referida al passat, present o futuro I Fleischer fa arribar una cita corànica: Rabbanà. Innaka gamiCu n­nasi li­yaumin la raiba n­hL (Sura 3.7) «Senyor meu! Tu seràs el que reunirà la gent un dia, del qual no n'hi ha dubte». Sibawaihi ens dona molts exemplesen p. 71 (1.7)­73 (1.5). El comportament d'aquesta içiafa amb l'article, a situar­Io davant del muçlaf té la seva lògica, però veiem primer els fets: l'article no pot determinar ni les construccions de # 1. ni les de 2.1. En quant a les de 2.2., les donades no son unànims: 2.2.1. Hi ha acord generai en admetre que si el genitiu té article, també el pot dur el primer terme: açi­çlaribu r­raguli, i en el dual i plural masculf extern tenim una soluci6 de compromfs: la nunaci6 desapareix: açi­çlàribà rraguli, açi­çiaribO r­raguli. 14 , FllÒlEGS ÀRABS I OCCIDENTAlS DAVANL / Puig 2.2.2. Si el muçlaf ilaihi està determinat d'una forma diferent que per l'article, per exemple, per ésser un nom propi «Zaid» i el muçlaf està en singular, els gramàticsde Bassora no ho admeten, però si els de Kufa, com al-Farra' (+ 822) que diu aQ-çJaribu Zaidin. Ara bé, tots ho admeten si el muçlaf és un dual o plural masculi sa. Guines s6n les raons d'aquest comportament? Sembla fàcil de comprendre que en el primer dels cassos la presència de l'article destrui'ria la indeterminaci6 que deu prevaler quan el segon terme va ｳｾｮ･＠ eli. Sota un aspecte formai, es d6na una regia que exclou simplement la possibilitat de que l'article només pugui anar davant del primer terme. En el segon cas (2.1.) manca la natura adjectival, caracteristica de l'anexi6 descriptiva i que en si és indiferent a la determinaci6, i per tant el comportament negatiu respecte de l'article correspon al de la iQafa primària. Finalment en 2.2., l'aspecte imperfectiu s'associa amb l'adjectival i si el segon terme porta l'article el conjunt és susceptible de portar-Io també. El problema es planteja qua n el muçJaf ilaihi està determinat pel sentit, però no fornalment. En si no hi ha motiu per a que el grup no admeti l'article, tal com fan els de Kufa, però la lIengua té la seva dinamica formai, i sembla imposarse la Ifnia que l'exclou, precisament per a no «xocar» amb la norma de que l'article si va davant del grup, també té que anar-hi davant del segon terme. En definitiva, crec que també aquf es reflecteix l'evoluci6 sugerida en pag.13, és a dir, que l'ordre dels mots i la posici6 de l'article s6n norma dominant i que la funci6 d'una marca de genitiu cal buscar-la de manera residua!. No és aquesta, és clar, l'explicaci6 dels filòlegs àrabs que considerem. i Llur explicaci6 es basa en l'<<alleugerement)) fonètic: prenem ｡ｺＭｚｭ｢ｾｲｔ＠ p. 37. El que tothom acson tractament del darrer cas (2.2.2.) en ｍｵｦ｡ＤｾｬＬ＠ cepti les construccions wa-huma çJ-çJar'iba Zaidin wa humu çJ-çJaribO Zaidin però la majoria no accepti açJ-çJaribu Zaidin es deu a que «no guanyes un alleugerement amb l'anexi6, com l'aconseguixes en el dual o en el plural». El que voi dir sens dubte, és que hi ha una f6rmula alternativa: amb l'acusatiu, per exempie, açJ-QaribOna 'r-ragula, però que és més pesada. Aquesta és l'explicaci6 que també ens d6na STbawaihi (Kitab, # 37, pp . . 71-72; # 39, p. 78) encara que és evident que la substituci6 no es pot fer comptant només amb aquest factor. Les possibilitats d'aquesta les considera entre els capitols 37 i 41 del Kitab i l'aspecte duratiu que el nom de facii pugui tenir resulta fonamental (v. Noeldeke, Zur Grammatik, p. 33). D'aquesta manera tan podem lIegir kullu nafsin ga'iqatu I-mauti (SOra 3. 182) (<<Tot.es les ànimes tastaran la morbI com al-muqTmTna $-$alata wa'l-mu'tOna z-zakata (SOra. 4. 160 ((els que fan la oraci6 i donen l'almoina))). El primer exemple l'explica per l'alleugerement (Kitab, # 37, p. 71, 1. 11) i el segon, més o 15 , \ menys pel contrari, «perquè el nOn està fixell (Kitab, # 39, p. 78, 1. 2­3l. En ambd6s cassos el sentit duratiu no es pot negar. '* Malgrat l'interès que té la conversi6 entre el genitiu i l'acusatiu, no podem oblidar que el nostre objectiu està en la relaci6 entre el primer i la construcci6 de la içlafa. Fins ara hem vist les caracterfstiques comuns i les diferencials entre l'anexi6 formai i la semàntica des del punt de vista del comportament lingufstic com és l'ordre o la posici6 d'una partfcula. Però dintre de la içlafa pròpia, az-Zamab!3arT i els demés filòlegs arabs aprofondeixen en noves distinciones, no sempre estrictament lingOfstiques. Aquest és el cas de la divisi6 que fa segons el resultat que produeix l'anexi6 de dos noms substantius en quant a la determinaci6. Abans hem vist (p. ) que si el muçlaf tenia valor «adjectival», no en resultava una determinaci6, i això també pot passar amb dos «substantius». En el ｍｵｦ｡ｾｬＢ＠ p. 37, parla de taCrTf i de ｴ｡｢ｾｔ＠ y posa aquests exemples: «produeix determinaci6 (tacrTf) daru cAmrin (la casa de CAmr) i produeix gulamu ragulin (un vailet d'un home)>>. Altres exemples especificaci6 Ｈｴ｡｢ｾｔＩ＠ «un aneli de plata», siwaru dahabin «un que proporciona s6n batamu ｦｩｾ｡ｴｮＬ＠ braçalet d'or» o babu sagin «una porta de fusta de teca», però no en canvi imra'atu baggamin, «una dona d'un barben), popularitzat per Fleischer (KI. Schriften, p. 602). Igual doncs que en l'anexi6 formai, el bloc resultant és indeterminato Les raons s6n ben diferents: en el cas de la primera, la natura adjectiva I el feia «neutre» a la determinaci6, i podia rebre l'article en molts cassos. Aquf pel contrari, la indeterminaci6 és quelcom d'essencial: gràcies a ella, el nou concepte que resulta de l'anexi6 manté una extensi6 generaI. En una especifical'article no pot aparèixer ni davant ni en mig del grup, aixf com ci6, ｴ｡｢ｾｔＬ＠ tampoc el segon terme pot estar determinat per altres vies. El ｴ｡｢ｾｩ＠ s'associa p. 50). Resulta el mai es confon amb l'aposici6 catf al-bayan (cf. ｍｵｦ｡ｾｬＬ＠ dahabun que ｾ｡ｮｭｵ＠ dahabun «un idol d'or», o de dir teix de dir ｾ｡ｮｭｵ＠ ｾ｡ｮｭｵ＠ çI-dahabi, que ｡ｾＭｮｭｵ＠ d-dahabu. En el segon exemple, hem passat de l'especificaci6 a la determinaci6 concreta. Si prescindim de les desinències de cas, la construcci6 en el primer exempie és la mateixa. Wright (A Grammar, V. Il, p. 229B) diu però que la construcci6 aposicional és més antiga. Seria perquè abans el genitiu tenia una funcionalitat que no comprenia l'especificaci6, i menys la del material? Està clar que l'anexi6 autèntica té el comportament formai descrit al començament degut a que produeix determinaci6, però aquesta no és resultat exclusiu d'aquella: «la determinaci6 (maCrifa) és el senyalar una cosa concreta, i com- 16 FILÒLEGS ÀRABS I OCCIDENTALS DAVANL / Puig prèn cinc classes: el nom propi, el pronom personal, el delctic (demostratiu i relatiul, el nom que porta l'article i el primer terme en una anexi6 pròpia» (Mufa{l{lal, p. 81). Això no voi dir que la determinaci6 no sigui un factor essencial en l'anexi6 pròpia, on el primer terme té que ésser un substantiu, i aquest factor és precisament el que la dif.erència de l'anexi6 també entre noms com és la «impròpia» d' espec ificaci6. La classificaci6 d'az-Zamabsari inclou una subdivisi6 de l'anexi6 semàntica sota el criteri de la regularitat, o fins i tot necessitat, amb la qual determinats «noms» sempre apareixen com afegits a altres, és a dir com a primers termes d'una iQafa. De seguida passa, però a una altra subdivisi6 d'aquella, segons aquests primers termes pertanyin a dues categories de significat: una relativa a les posicions en l'espai i el temps, i l'altra, a normes lògiques. Per al primer grup, l'àrab té un nom <qarfll, però no per al segon, del qual en s6n exemples ({tob (kulll, «pari» (bacQ), «semblant» (mi1ll o «diferent» (gair), els quals no produeixen determinaci6: marartu ｢ｩＭｲ｡ｾｵｬｮ＠ milli-ka, «vaig passar a p. 38). costat d'un home igual que tlh Ｈｍｵｦ｡ｾｬＬ＠ Utilitzar per a la classificaci6 un criteri de significat, com és de pertànyer a les relacions espai-temps o a les lògiques, significa passar d'un niveI! Hngufstic a un de meta-linguistic, d'un conductista a un lògic. És una cosa frequent en la gramàtica àrab tradicional. Pensem que la classificaci6 que acabem de veure té un antecedent en Sibawaihi (Kitàb, # 100) i abans esmenEl seu criteri era molt senzill: divideix la içUlfa segons s'afegeixi tat en pago un muçJàf nominai (ism), circumstancial ({:arf) o diferent dels dos, les particules, al corresponent genitiu. Evidentment hi ha unes diferències entre els dos filòlegs, que reflecteix tan el desenvolupament de la ciència gramatical com de la mateixa lIengua. Az-ZamabsarT, per exemple, no parla de partfcules com bi, li, min, etc. dintre de la içJafa) nominai, és a dir, d'un nom afegit a un altre, sin6 que ho fa més pp. 131-134) en un capltol a part i advertint d'entrada endavant Ｈｍｵｦ｡ｻｬｾＬ＠ la conexi6 verbal d'aquestes partfcules, les quals «fan arribar els continguts dels verbs als noms» (ibidem, p. 131, 1. 4). Sens dubte, aquesta conexi6 verbai és més important que el fet de que la partfcula afegida a un nom, pugui fer-Io acabar en ({genitiu». En conjunt, no obstant, no se'ns ofereix una teoria consequent de la içJà fa i del ｾ｡ｲＬ＠ de l'afegir mots i de l'acabar en -i, potser per les dificultats d'un mètode que opera a diversos nivells indistintament, però en qualsevol cas per la complexitat i el nombre de construccions que s'arrenglen amb les esmentades figures. Veiem doncs si filòlegs occidentals la completen. * un mèrit indiscutible de H. Reckendorf, com ja ho va reconèixer H. 17 Gatje (Strukturen, p. 61) haver establert que les diferents classes de genitiu, constitu'ides en base a la terminologia de la gramàtica /latina, responen en definitiva a les possibles menes de relaci6 entre dos noms: «caIdria veure si en la construcci6 del genitiu no poden reaparèixer totes les relacions sintàctiques que existeixen en generai, entre dos noms» (Die synt. Verh., p. 125). Per això Gatje introdueix l'expressi6 de «conexions de genitiu com proposicions enunciatives en potència» *. Eis potencials enunciats poden classificar-se segons categories filosòfiques que també venen de l'analisi del nostre lIenguatge, per exemple les aristotèliques, i resulta que la classificaci6 de Reckendorf està molt a prop d'aquestes. Ens enumera onze forms de re/aci6: 1) entre subjecte i predicat (el genitivus exepegeticus dels gramàtic Ilatins), 2) del subjecte amb la matèria o forma (recordem exemples de ｴ｡｢ｾｉＩＬ＠ 3) entre la mesura i el mesurat: lalàlatuaCbudin, «tres esclaus», 4) una relaci6 de valor moral: gannatu naCjmin, «un jardi de felicitat» (SOra 56:88), 5) entre predicat i subjecte, com en els exemples d'anexi6 descriptiva amb un adjectiu o participe de muçlàf, 6) entre l'objecte i el seu posseTdor. En aquest punt, Reckendorf !Die synt. Verh., pp. 129130) fa una interpretaci6 personal de la relaci6 de possessi6 en les /lengues semitiques. Li sembla que en aquestes, l'objecte posse"it és gramaticalment el subjecte i d'aquf que els exemples siguin «derivats»: gàru buyotihim «el vei (que tenen) Ilurs cases» (ibid., p. 130). 7) La relaci6 de la part (1er. terme) amb el tot (20n.): un partitiu que inclou l'elatiu: a:;;garuhum, «el més petit d'ells», 8) amb l'espai o temps circumdant en un sentit d' «àmbit}): qutlà Ubudin «els morts de (la batalla d') Uhud», 9) relaci6 del verb -en forma de nom d'acci6- amb el seu subjecte, i.e., genitivus subjectivus, 10) o amb el seu objecte, g. objectivus, i 11) una relaci6 comparable amb la de 3), però on el genitiu no és res mesurat, sin6 només delimitat: fl ayyàmi CUtmàna, «en els dies de CUtman» (ibidem, p. 132). Amb paraules d'az-ZamaMarl, aquests s6n exemples d'anexi6 no obligatòria. Com explica Reckendorf la que si ho és? La seva resposta introdueix una expressi6 anàloga: conexions de genitiu «rigides» (erstarrte). Aquestes comprenen: a) la correlaci6, b) tot o part, c) igual o diferent i d) la identitat. Eis exemples els podem posar fàcilment i les pàgines corresponents de Reckendorf (op. cit., pp. 133-153) en sadollen. Encara que Reckendorf es mogués bàsicament en categories de la filologia /latina o clàssica, el seu intent sistematitzador ha aconseguit de fer-nos comprendre la complexitat que es descubreix en les construccions de «genitiu». De fet, les categories que eli emplea no san molt diferents de les que • Genitivverbindungen als potentielle Aussagesihze. 18 '\ FILÒLEGS ÀRABS I OCCIDENTALS DAVANL I Puig un linguista actual pugui aplicar, i aqui tenim l'analisi de V. Cantarino (Syntax, # 71­89, pp. 90­157) per a confirmar­ho. Utilitza aquest unes «categories of meaning» que san lès de possessio, pertenència a un grup, partitiu, relacio amb el materia I (una modalitat del partitiul, amb l'objecte, amb l'agent o subjecte, de la qualitat amb el que la posseeix, o a la inversa. Exemples d'aquestes dues darreres san: f)asanu mucàmalatihi, «el seu noble comportament» (ibidem, p. 114) ì la salutacio masà'a l-bairi, «bona tarda» {p. 1151. Altres categories san les de desti o contingut, d'explicacio (= epexegètic), temps, 1I0c o mesura i «la relaci6 entre un nom i la seva especificaci6 o determinacio». Entren aquf, normalment, els cassos d'anexi6 impròpia: lubnàniyu l-a$li, «libanès d'origem) (p. 116). També parla Cantarìno d'unes construccions «especials» de manera semblant a les conexìons «rfgides» de Reckendorf o les «forçoses» d'az-ZamaMari . A més de les conegudes senyalant la «part» o el «tot», «identitat», «semblança», etc., voldria destacar les referèncìes a $àf)ib, ahi i termes de relaci6 familiar, que perden el significat originari i funcionen en analogia: a$f)àbu I-f)aqiqati, «els realistes» (ibidem, p. 1201. Podem dir no obstant que malgrat estudiar un arab modern on es reflecten els resultats d'una evoluci6 inevitable, les coincidències amb Reckendorf predominen. Un avantatge de Cantarino crec és la clara distinci6 entre el nivelilinguistic, Le., normes de construcci6, i el meta-linguistic, de les categories de significat que s6n les que ara ens interessen. Encara que eliles consideri des d'una aproximaci6 empirica, no s6n molt diferents de les que establia Reckendorf seguint més aviat les guies de la filologfa clàssica. Les raons tenim que buscar-Ies en la mateixa natura dellienguatge i del pensament que recorre a unes categories universals, encara que les construccions que les expressen varrin. L'intent més profund d'explicar unitàriament aquesta varietat de relacions o categories el fa H. Gatje en l'article «Strukturen der Genitivvervindung» citat en la bibliografia, on estableix que en el genitiu es manifesten dues categories filosòfiques: una lògica i una ontològica. Gatje es basa en l'exposici6 de Reckendorf, per una part, i en l'instrumentari de von Freytag, autor de l'obra Logik. Ihr System und ihr Verhaltnis zur Logistik (Stuttgart, 3a, 1961 l, per l'altra. La lògica ordena els ents en espècies i gèneres, i per això l'àmbit dels genitius «Iògics» comprèn sobre tot les relacions entre subjecte (espèciel i el predicat (gènere). Aquelles entre subjecte i objecte no s6n explicables per una identitat parcial entre gèneres i espècies, perÒ no obstant hi ha una relaci6 como, que Gatje considera «ontològica». Exemples de nivell «Iògic» provinents de Reckendorf els trobem en el seu genitiu exepegètic, de la matèria, la forma, del mesurat, etc. (v. Strukturen, p. 72). De relaci6 ontològica, ho san tan l'objectiu, com el del possei'dor, el partitiu o les conexions «rfgides». 19 \ La meva referència a Gatje és sens dubte parcial i simplificada; espero però que sigui suficient per a demostrar que darrera d'una construcci6 determinada, la lIengua àrab no ({enmagatzema)} un desordre de categories inconexes, sin6 aquelles que articulen el nostre coneixement i en darrer grau, una funci6 que eli anomena «Ontologisierung)} (ontologitzaci61 i que afecta tan als conceptes com a les relacions lògiques, constituint-Ios en entitats independents. En aquesta funcio, Gatje hi veia la força linguistica autèntica de la construcci6 de. genitiu (Strukturen, p. 65) . ., Després de lIegir els filòlegs àrabs i occidentals esmentats, diffcilment podem parlar de «genitiu)} com d'un cas gramatical en el sentit clàssic. Ja el mateix Sìbawaihi l'associava amb una construccio, la içlafa, que des del punt de vista històric, i seguint a Reckendorf (Die synt. Verh., pp. 124-125) serà posterior. L'anexio que no volia dir res més que afegir un nom a un altre, el qual pren la desinència -i, resta funcionalitat al genitiu i només les «excepcions» en queden com testimonis. L'ordre dels mots, la posicio de l'article o l'efecte de determinacio s6n els veritables factors que la defineixen. L'anexio, ara bé, té un espectre més ampli que el d'un cas genitiu, encara que aquest fos el cas ad-nominai en exclusiva (*), doncs cobre també alguna part del verb (a travers de les partfculesl. S'ha convertit en la construccio per excel.lència entre noms. D' aquf que uns segles més tard, az-Zamabsarrtingui neccessitat d'entrar en una classificaci6 que expliqui els sentits ben diferents que pot tenir. La tendència regularitzadora de la lIengua, evident en la içlafa, no anul·la fenòmens o categories del coneixement. Aquest cami és el que segueixen sobre tot Reckendorf i Gatje, i pel que completem la nostra aproximaci6. ') Recordem la vinculaci6 del genitiu amb els noms de pertenència (nisbal que sembla limitar la seva funci6. Cfr. Reckendorf, Die synt. Verh., pp. 121-122. 20 \ ＭＮｾ FILÒlEGS ÀRABS I OCCIDENTALS DAVANT.. / Puig BIBLIOGRAFIA (Les abreviacions utilitzades figuren al final de les donades) BRAVMANN, Meir. Srudies in Semiric Phi/%gy. Leiden, 1977. V. en especial, pp, 3­93: .The vowel -i as an auxiliary vowel», pp. 209­211: "Genatic aspacts of tha g. in tha Semitic languages». Studies. CANTARINO, Vicente. Syntax of Modern Arabic prose. Voi I:The simple sentence. Londres­Bloomington, Ind 1975. Syntax. FLEISCHER, K. L. K/einere 5chriften. Vol. I: Beitrage zur arabischen Sprachkunde (Zu de Sacys Grammaire Arabe!. Leipzig, 1885. Ki. Schrìfren. GAT JE, Helmut. "Strukturen der Genitiwerbindung. Untersuchungen am arabischen Genitiv». Die Sprache, 11/1965/61-73. Strukturen. NOELDEKE, Theodor. Zur Grammatik des klassichen Arabisch. Viena, 1897. R. Darmstadt, 1976. Zur Grammarik. RECKENDORF, Hermann. Die syntaktischen Verha/tnisse des Arabischen. Leiden, 1895, R 1967. Die synt. Verh. SACY, Silvestre de. Grammaire Arabe. Par,s, 1810. Grammaire .. SiBAWAIHI. KitlJb S. Le livre de Sìbawaihi. Ed. H. Derenbourg. Peris, 1881, R Hildesheim, 1970. Kitab. WRIGHT, W. A Grammar of che Arabic Language. Londres, 1859­1862, L. R. Cambridge, 1967. A Grammar. az­ZAMAtlSARi. A/-Mufa$$8/ fT'n-Nal)w. Ed. J. P. Broch. Osio, 1859. Mufa$$a/. 21 .... ｟Ｍｾ .. ｾＭＮ｟＠ __ .. ｟ｾＭ ..- - -.. ｾ｟Ｎ ...-