Inscription in four movements. Styles in the informative-interpretative texts’ construction Los textos periodísticos responden a una serie de estrategias comunicativas que, inevitablemente, dejan su huella en ellos. Desde la elección... more
Inscription in four movements. Styles in the informative-interpretative texts’ construction
Los textos periodísticos responden a una serie de estrategias comunicativas que, inevitablemente, dejan su huella en ellos. Desde la elección del léxico a la contextualización de los hechos, pasando por la focalización o la inclusión de otras voces, el periodista incorpora su punto de vista, también en los géneros informativos-interpretativos. Este artículo aporta herramientas metodológicas para estudiar cómo se inscribe la interpretación en ellos.
-----
The journalistic texts reflect a sequence of communicative strategies that inevitably leave his fingerprint in them. Through the choice of lexicon, the contextualization of the facts, the focalization or the inclusion of other voices, journalists incorporate their viewpoint, also in the informativeinterpretive texts. This article details some methodological tools in order to contribute to the study of these interpretative strategies.
Pradilla, M. A. (2012): Fabra encara. Actes del III Col·loqui Internacional "La lingüística de Pompeu Fabra". Barcelona, IEC. P. 127-135. El treball següent és una aproximació a la llengua literària de Joan Fuster des de l‘òptica de... more
Pradilla, M. A. (2012): Fabra encara. Actes del III Col·loqui Internacional "La lingüística de Pompeu Fabra". Barcelona, IEC. P. 127-135. El treball següent és una aproximació a la llengua literària de Joan Fuster des de l‘òptica de l’estàndard fabrià. L'objectiu és presentar una aproximació a la praxi fusteriana, no sols des d’un punt de vista estrictament gramatical, sinó també (i amb una certa posició pragmàtica) des del convenciment que Fuster usa la llengua amb una intenció ben determinada: la defensa dels seus plantejaments ideològics mitjançant l'ús magistral de l’eina de què disposa, la llengua catalana.
