See discussions, stats, and author profiles for this publication at: https://www.researchgate.

net/publication/39407485

El final del Paleolític Mitjà i l'inici del Paleolític Superior a la cova de

l'Arbreda (Serinyà)

Article · January 1990

Source: OAI

CITATIONS READS

24 155

2 authors:

Narcis Soler Julià Maroto

Universitat de Girona Universitat de Girona
104 PUBLICATIONS 1,885 CITATIONS 86 PUBLICATIONS 2,164 CITATIONS

SEE PROFILE SEE PROFILE

Some of the authors of this publication are also working on these related projects:

Face to face: Study of Neanderthal behaviour in high resolution contexts View project

Proyecto arqueológico en Sluguilla Lawaj (Sahara Occidental) View project

All content following this page was uploaded by Julià Maroto on 01 June 2014.

The user has requested enhancement of the downloaded file.

CYPSELA, VIII, 1990, Girona, pp. 7 - 13

El final del PaleolItic Mitjà

i l'inici del PaleolItic Superior
a la cova de l'Arbreda (Serinyà)
NarcIs SOLER i MASFERRER (A)
Julia MAROTO i GENOVER (*)

ABSTRACT
In the cave of l'Arbreda (Serinyà, Pla de l'Estany) one can observe that from an archeological point of view,
the passage from the Middle to the Late Paleolithic, takes place, not through a smooth transition but with a very
clear cultural rupture. On the other hand the data recently obtained by the carbon-14 accelerated confirms that
the cultural replacement took place in a short period of time, within which, it is posible that the cultures of the
Middle Paleolithic and the Aurignacian, could have been contemporaries. In the european context this cultural
replacement also corresponds to the one of the Neanthertal man by the modern man. This new data together
with the one obtained in the cave of el Castillo (Puente Viesgo, Cantabria) are interesting because it makes
earlier the arrival of the modern man in Europe.
Key words: Rupture, Modern Man, Late Paleolithic, Middle Paleolithic, Aurignacian, Mosterian.

LA COVA DE L'ARBREDA
Situació i descripció
La cova de l'Arbreda és una de les cavitats que hi
BOAA GRAD DEN CARRERAS
ha al paratge del Reclau (Serinyà, Pla de l'Estany).
Altres jaciments prehistôrics dignes d'ésser citats
d'aquest mateix lloc son les coves de Mollet i del
Reclau Viver (fig. 1).
Aquestes coves estan formades per travertI de font
carstificat. L'Arbreda està en bona part enfonsada i,
abans de les excavacions, es trobava totalment reom-
plerta de sediment. La seva entrada estaria situada
pel canto oest, en el vessant que baixa al petit riu
Serinyadell, mentre que els cantons nord, sud i est
tancarien la cavidat (fig. 2).

RECLAU VVER Histbria de les investigacions

COVA DEN PAU
• MULLET I
• MULLET III
L'excavació de la cova de l'Arbreda va ser inicia-
• LARBREDA da per J. M. Corominas, el qual hi realitzà entre
1972 i 1973 un sondeig d'uns 6 m2 de superfIcie
inicial i 8,80 m de profunditat, anomenat sector Alfa,
sense arribar a la base del reompliment.
El 1975 N. Soler comença en el sector Beta les
excavacions sistemàtiques que avui en dia encara
Fig. 1.— SituaciO dels jaciments del paratge del Reclau i de Ia continuen, situades al canto sud del sondatge de J.
cova de l'Arbreda.
M. Corominas, amb una extensió actual de 22 m2
(*) Centre d'Investigacions Arqueolàgiques, (fig. 3). El 1983 J. Maroto s'incorpora a la direcció
ci Gaspar Casal, s/n - 17001 Girona. de les excavacions. Actualment la major part
Programa d'Investigació de la CAICYT PB85-0288-0O3-03. d'aquesta excavació es troba a 5,65 m de profunditat.
 - COVA d CAR BR ADA ny

Fig. 2.— Planta de la cova de l'Arbreda amb els seus sectors més importants.

Estratigrafia tat en el seu sostre en 25.830±400 BP, Aurinyacià

arcaic i Mosterià (Soler & Maroto, 1987 b, Delibrias
Sintetitzem aquI l'estratigrafia de la cova de l'Ar- etal., 1987).
breda publicada a Soler & Maroto (1987 a). De dalt
a baix tenim: B.2 - Seqüència inferior
La seqüència inferior es divideix, fins els 8,80 m
A - "Terra rossa" de profunditat excavada, en els segilents estrats dife-
Tot el nivell superficial que recobreix el jaciment rents.
està format per argues vermelles, "terra rossa", pro-
cedents del sôl fersialItic del pla d'Usall, situat a una B.2.1 - Format per 1,8 m d'argila vermellosa, de
cota superior a la de les coves. color més clar que l'argila suprajacent. Sense blocs
Aquestes argues, que recobreixen els estrats plisto- ni rocs, almenys al sector Alfa, on s'han alterat.
cènics erosionats, son pobres en materials arqueolô- Conté nivells mosterians.
gics i s'acumularen en diverses etapes durant l'època B.2.2 - Format per sorra de diàmetre de gra va-
postglacial. riable amb lutites. Conté alguns blocs i rocs alterats,
amb concrecions de manganès, al sector Alfa. Les
B - El reompliment plistocènic restes d'indüstria lItica i de fauna son molt abundants
Tot el reompliment que es troba per sota del "terra i corresponen també a nivells mosterians. S'hi han
rosa" és plistocènic, i s'hi poden diferenciar dues se- obtingut les seguents datacions: U-Pa 83.000
qliències principals. +10.000 —8.700; U-Th 85.100 +38.200 —26.700;
B.1 - Seqiiencia superior U-Ra 89.100 +36.800 —24.300 (Yokoyama et al.,
1987 a).
Està formada per argiles dares arenoses que conte-
nen quantitats variables de blocs i rocs. El contacte PaleolItic Superior - PaleolItic Mitjà
S'inicia amb un tram bàsicament estèril, a! que Se-
gueixen els següents nivells arqueolôgics: Solutrià Per sota de 1'Aurinyacià, primer nivell del PaleolI-
amb puntes d'escotadura de tipus mediterrani, Solu- tic Superior, i sense cap diferenciació sedimentolôgi-
trià nivell superior (17.320 ± 290 BP), Solutrià nivell ca, ja que continuen les mateixes argiles arenoses de
inferior (17.720 ± 290 BP), Gravetià nivell superior la seqüència superior, aquI amb menys blocs de tra-
(20.130 ± 220), Gravetià nivell inferior, Aurinyacià vertI que en nivells superiors, trobem un nivell mos-
evolucionat (22.130 ± 220 BP), Aurinyacià antic, da- terià, que constitueix el sostre de la seqilència cultu-
 /- o.•
0
- . -
r o (
E2 BE1 11 AURINYACIA
E2 BE116 MOSTERIA

Mostres per a Ia dataciO

radiocarbônica

Fig. 3.— Secció est de Ia cova de l'Arbreda amb indicació de l'estratigrafia cultural i del lIoc on han estat preses les mostres de carbó per
a ilur datació pel mètode del carboni 14 accelerat.
ral del PaleolItic Mitjà de l'Arbreda. Aquests dos ni- L'Aurinyacià antic o primitiu
veils arqueolôgics estan quasi en contacte. A vegades El podem descriure en base a les segUents caracte-
només hi ha alguns centimetres de sediment entre rIstiques (Soler & Maroto, 1987 b):
ells, perô arqueolôgicament i culturalment se separen La indüstria utica és abundant, majoritàriament ta-
netament. llada en sIlex, perô el quars i altres roques també hi
A la cova de l'Arbreda, la diferència entre un i son presents. El sIlex és importat, ja que aquesta
altre PaleolItic s'aprecia particularment be degut a la roca falta en la regió, mentre que les altres son lo-
gran escassetat de sIlex a la regió. Aixi, l'utillatge cals. Bona part del sIlex és d'un color grisós caracte-
del Paleolitic Mitjà tallat majoritàriament en quars i rIstic d'aquest nivell i que el diferencia del silex dels
quarsita, contrasta molt amb el del PaleolItic Supe- altres nivells del Paleolitic Superior. En la talla BE
rior tallat en sIlex importat. Aquest fenomen es dóna 111 del quadre E2, lloc concret d'on es van prendre
també a la cova Tournal (Bize-Minervois, Aude, Fran- els carbons per datar l'Aurinyacià més profund, so-
ça), jaciment que conté igualment un Mosterià recent bre més de 500 restes lItiques tallades, el 77% son
al qual se superposa un Aurinyacià, datat aquest Iltim de silex, i la resta de quars o quarsita.
amb el sistema tradicional del C14 en més de 34.200 Entre els titils lItics sobre silex, tots de bona factu-
BP i 35.800 BP (Yokoyama et al., 1987 b). ra, tenim raspadors carenats, de morro i sobre làmi-

Fig. 4.— Utils de sIlex del nivell més profund de l'Aurinyacià arcaic de l'Arbreda. Tots procedeixen del quadre E2 i de Ia talla BEll].
na, raspadors-burins, burins sobre truncadura, burins La fauna, encara que no molt abundant, està repre-
diedres, làmines aurinyacianes i, sobretot, laminetes sentada, entre altres espècies, pel conili (Oryctolagus
Dufour (fig. 4). En quars i altres roques hi ha aiguna cuniculus), el cavali (Equus caballus), el gran bôvid
rascadora i ascies abundants. Les peces sobre côdol paleolItic (Bos-Bison) i el cérvol (Cervus elaphus).
Sófl Poe nombroses. La base de l'Aurinyacià ha estat datada també pel
La indüstria ôssia està representada per alguns mètode del carboni 14 acceierat. Quatre carbons han
punxons i, a les seves cotes superiors, hoc on es va donat les quatre datacions seglients: 37.700±1.000
realitzar la primera datació d'aquest Aurinyacià, per BP; 37.700±1.000 BP; 39.900±1.300 BP i
dues tIpiques puntes d'os de base fesa. A les seves 38.700±1.200 BP (Bischoff et al., 1989).
cotes inferiors falta la indüstria èssia, i és possible Hi ha una datació prèvia per i'Aurinyacià antic de
que aquest moment pugui qualificar-se d'Aurinyacià l'Arbreda: 25.830±400 BP (Delibrias et ai., 1987).
arcaic o primitiu. Caldrà revisar aquesta data, que des del primer mo-
Hi ha algunes plaquetes de sorrenca (utihitzades ment s'ha significat com a excessivament moderna.
per a la construcció de liars) i alguns ocres (utihitzats Els carbons per obtenir-la van ser agafats de diferents
potser com a colorants). Com element d'ornamenta- ilocs de les tailes més altes, les primeres que s'exca-
ció tenim un gasterôpode marl (Trivia pulex). varen, de 1'Aurinyacià antic. Els que s'han datat re

Fig. 5.— Utils en quars i quarsita del nivell superior del Mosterià de l'Arbreda. Tots procedeixen del quadre E2 i de Ia talla BEI16.
centrnent corresponen a! nivell més profund de l'Au- DEL PALEOLITIC MITJA
ranyacià, del qual ja hem indicat que podria tractar- AL PALEOLITIC SUPERIOR
se d'un Aurinyacià primitiu.
A Catalunya, l'Aurinyacià primitiu i antic està ben La diferenciació entre el PaleolItic Mitjà
documentat. N'hi ha als jaciments seglients: les co- i el PaleolItic Superior
ves de 1'Arbreda, de Mollet I i del Reclau Viver, La diferenciació cultural entre el PaleolItic Supe-
l'abric RomanI i a diversos jaciments a l'aire iliure, rior i el PaleolItic Mitjà a Catalunya és molt clara.
entre els quals destaca el de Can Crispins (Liagoste- El primer es diferencia del segon per les caracterIsti-
ra). Només es disposa de datacions absolutes a la ques principals segUents: aparicio de la tècnica de
cova de l'Arbreda. fabricaciO de làmines amb secció trapezoIdal, diver-
Després d'aquest Aurinyacià tan antic que s'ha da- sificació de l'utillatge, generalitzacio de la importa-
tat a la cova de l'Arbreda, sembla ser que seguiria el ció de les matèries primeres, aparició de la indCstria
del Reclau Viver. Es tracta d'un Aurinyacià primitiu en os ben elaborada, apariciO de l'ornamentaciO i
corn el de 1'Arbreda, caracteritzat per laminetes Du- aparició de l'art.
four (laminetes de retoc semi-abrupte altern), espàtu- Pensem que aquest criteri és valid per tota Europa
les i puntes triangulars d'os, sempre molt aplanades, si es considera que el Chatelperronià, l'Uluzià, l'Es-
ja que son fetes sobre fragments de diàfisi. Aquesta zeletià i en general totes les industries que suposen
rica indüstria ôssia falta en 1'Aurinyacià més antic un Mosterià evo!ucionat o aculturat, pertanyen a! Pa-
de l'Arbreda. En el mateix Reclau Viver s'hi super- leolItic Mitjà, i no al Pa!eo!Itic Superior com es vol
posava un Aurinyacià tIpic antic amb puntes d'os de donar a entendre sovint. D'aquesta manera, la dife-
base fesa (Soler, 1981). renciació PaleolItic MitjàlPaleolItic Superior seria
més cultural i antropolôgica que cronolôgica.
El nivell superior del PaleolItic Mitjà A la cova de 1'Arbreda, la diferència entre els dos
PaleolItics s'aprecia particularment per la gran raresa
Fins ara, en els treballs recents de la cova de 1'Ar- de sIlex a la regió. D'aquesta manera, l'uti!latge del
breda només s'ha excavat, parcialment, un nivell
PaleolItic Mitjà, tallat en majoria en quars i quarsita,
Mosterià. La resta de la seqUència del PaleolItic Mit-
contrasta molt amb el del PaleolItic Superior tallat
ja, que en total supera els 3 m dé potència, la conei- en sIlex importat. Es troba també aquest fenomen a
xem a partir de l'excavació antiga al sector Alfa. la cova Toumal (Bize-Minervois, Aude) (Tavoso,
El primer Mosterià conté una indüstria lItica rica
1987).
(fig. 5), tallada essencialment, i per aquest ordre, en
quars, quarsita i roques filonianes. El sIlex és escàs.
Altres datacions del PaleolItic Mitjà recent
Tota, o quasi tota, la matèria primera ds local. En la
o del PaleolItic Superior antic comparables
talla BE 116 del quadre E2, on es van prendre les a les de la cova de l'Arbreda
mostres de carbó per datar l'ültim Mosterià de 1'Ar-
breda, sobre més de 200 restes d'indiistria lItica talla- El Mosteria més jove de Cueva MorIn (Cantabria)
da, el 90% son de quars, quarsita i altres roques lo- es data en 37.700±700 BP (Straus, 1985; Straus &
cals. El 10% és de sIlex. Heller, 1988). Per sobre d'el! el Chate!perronià
La proporció de peces retocades és molt elevada. d'aquest mateix jaciment es data en 35.900±1.400
La major part d'ütils retocats son rascadores i denti- BP, 1'Aurinyacià arcaic en 27.700±900 BP, i l'Auri-
culats; també hi ha alguna osca. La indüstria proce- nyacia tIpic en 31.600 ± 900 BP. Totes aquestes dates
dent del sector Alfa, en concret del primer horitzó han estat obtingudes amb el mètode del C14 conven-
que s'atribueix a! Mosterià (H 30, de 5,80 m a 6 m), cional. Cal fer notar que la relaciO de les dues Cltimes
es distribueix, també pel que fa als ütils retocats, en no esta d'acord amb la seva posició estratigrafica.
rascadores (45,2%), denticulats (25,8 %), osques A l'abri Pataud (Las Eisiás de Taiac, Perigord,
clactonianes (16,1%) i altres (12,9%) (Just, 1980). Aquitania) l'Aurinyacia més profund es data en
Entre les ascies, incloses les retocades, abunden les 34.000±1.500 (Movius, 1977).
de tipus levallois. L'Aurinyacià de la cueva del Castillo acaba d'és-
Les làmines i els côdols tallats son pràcticament ser datat pel carboni 14 accelerat per la Universitat
absents. Hi ha dues puntes de Châtelperron en quar- d'Arizona, a l'igual que a 1'Arbreda, i ha donat
sita, perô no hi hem identificat, de moment, cap altre 40.000±2.000, 38.500±2.000 BP i 37,000±2,000
element evolutiu o aculturat. BP (Cabrera & Bischoff, 1989; Straus, 1989).
La fauna és molt pobra. Podem citar-hi conill i Aquestes dates vindrien a confirmar les obtingudes
cavall, entre les restes aportades per l'home, i l'ós per a la cova de 1'Arbreda.
de les cavernes entre les no aportades. Hi ha una datació pel Mosterià de la cova dels
Aquest nivell superior mosterià ha estat datat tam- Ermitons (Sales de Llierca, Catalunya), jaciment si-
be a la Universitat d'Arizona pel mètode del carboni tuat a menys de 20 Km de l'Arbreda, feta per car-
14 accelerat. Tres carbons han donat els resultats Se- boni 14 convencional sobre ossos i que donà
guents: 39.400±1.400 BP, 34.100±750 BP i 36.430±1.800 BP (Maroto, 1986).
41.400±1.600 BP (Bischoff et al., 1989). Excepte El mateix fenomen de ruptura cultural de L'Arbre-
la segona dataciO, les altres dues son coherents entre da es dóna també a la cova Tournal (Bize-Minervois,
elles i amb les datacions que s'han fet dels carbons Aude, Lienguadoc), jaciment que conté també un
agafats una mica més amunt, a la base de 1'Aurinya- Mosterià recent datat en 33.650±1.250 BP. Parado-
cia, ja esmentades abans. xalment aquesta és una datació més moderna que a!-
gunes de les de 1'Aurinyacià suprajacent, datat en 1'Aurinyacià antic amb els nous mètodes del carboni
>29.000 BP, >34.200 BP i >35.800 BP (Yokoya- 14, en particular el carboni 14 accelerat, per veure si
ma et al., 1987 b). Totes aquestes dates han estat es confirma d'una manera més general l'envelliment
obtingudes pel sistema tradicional del carboni 14. d'aquesta arribada.
Recentment el conjunt del reompliment de l'abric Per ültim, aquestes datacions obliguen a revisar
RomanI s'ha datat pel mètode de la sèrie isotôpica les dades que permetien de defensar l'existència d'in-
de l'urani (Bischoff et al., 1988). Segons aquests re- düstries mosterianes molt tardanes a l'est i al sud de
sultats, el nivell arqueolôgic mosterià més recent es- la Peninsula Ibèrica.
taria comprès entre 39.100 i 43.800 BP. L'associació d'un esquelet neandertalià amb una
indüstria del Paleolitic Superior a Saint-Césaire no
fa ombra a la qliestió. Aquesta indüstria de Saint-Ce-
ALTRES CONSIDERACIONS saire és chatelperroniana (Lévêque & Vandermeersch,
1981). El Chatelperronià és l'ünica de les industries
Les noves datacions absolutes de la cova de 1'Ar- atribuIdes al Pa!eolItic Superior en la qual sempre
breda verifiquen les impressions que tenIem a partir s'hi han reconegut arrels en industries mosterianes.
de l'estratigrafia i l'arqueologia: el reemplacament La seva relació amb el Gravetià, del qual el separa
del PaleolItic Mitjà pel PaleolItic Superior, en aquest tot 1'Aurinyacià, relació que havia estat defensada
jaciment, es va fer ràpidament. Aquest mateix fet ja per D. Peyrony, està encara per provar i és cada dia
estava demostrat a la cova Tournal (Tavoso, 1987). més incerta. Nosaltres pensem que el Chatelperronià
Amb aquestes datacions absolutes de la cova de és més el final del Mosterià, que potser s'anava
l'Arbreda no podem canviar el quadre general de adaptant als nous models, que no una indüstria del
l'arribada de l'home modern a Europa; suggereixen PaleolItic Superior. A les costes mediterrànies la pri-
més aviat, com diu J. Bischoff (Bischoff et al., mera indüstria del PaleolItic Superior és sempre
1989) que caldria tornar a datar els jaciments de l'Aurinyacià.

BISCHOFF J. L., JULIA R. & MORA R. (1988) Uranium-series SOLER N. (1981) Les primeres inddstries del PaleolItic Superior
dating of the Mousterian occupation at Abric Romani, Spain, al Nord de Catalunya. L'Aurinyacià del Reclau-Viver, Estudi
Nature, 332, 6159, London, pp. 68-70. General, I, 1, CoFlegi Universitari de Girona, pp. 13-30.
BISCHOFF J. L., SOLER N., MAROTO j . & JULIA R. (1989) SOLER N. & MAROTO J. (1987 a) L'estratigrafia de la cova de
Abrupt transition from Mousterian to Aurignacian at ca 40 ka 1'Arbreda (Serinya, Girona), Cypsela, VI, Girona, pp. 53-66.
bp: Accelerator Radiocarbon dates from Arbreda Cave (Catalun- SOLER N. & MAROTO J. (1987 b) Els nivells d'ocupació del
ya, Spain), Journal of Archeological Science, 16, pp. 553-576. PaleolItic Superior a la cova de l'Arbreda (Serinyà, Girona),
Cypsela, VI, Girona, pp. 221-228.
CABRERA V. & BISCHOFF J. L. (1989) Accelerator '4C dates STRAUS L. G. (1985) Stone age prehistory of northern Spain,
for Early Upper Paleolithic (Basal Aurignacian) at El Castillo
Cave (Spain), Journal of Archaelogical Science, 16, pp. 577- Science, 230, New York, pp. 501-507.
STRAUS L.G. (1989) Age of the modem Europeans, Nature,
584.
342, London, pp. 476-477.
DELIBRIAS G., ROMAIN 0. & LE HASIF G. (1987) Datation STRAUS L. G. & HELLER C. W. (1988) Explorations of the
par la mhthode du carbone 14 du remplissage de la grotte de twilight zone: the early Upper Paleolithic of Vasco-Cantabrian
l'Arbreda, Cypsela, VI, Girona, pp. 133-135. Spain and Gascony, The Early Upper Paleolithic (J. F. Hof-
JUST J. (1980) Les grottes de Serinyà (Province de Gdrone, Es- fecker & C. A. Wolf, eds.), BAR International Series, 432,
pagne). Etude de l'industrie moustérienne de la grotte de Oxford, pp. 97-110.
l'Arbreda, Laboratoire de Paléontologie Humaine et de Préhis- TAVOSO A. (1987) Le remplisage de la grotte Tournal a Bize-
toire, mdmoire n.° 6, Paris, 320 pp. Minervois (Aude), Cypsela, VI, Girona, pp. 23-35.
LEVEQUE F. & VANDERMEERSCH B. (1981) Le néander- YOKOYAMA Y., NGUYEN H.-V., QUAEGEBEUR J.-P., LE
talien de Saint-Césaire, La Recerche, 12, Paris, pp. 242-244. HASIF G. & ROMAIN 0. (1987) Datation par la spectromé-
trie gamma non destructive et la resonance de spin électronique
MAROTO J. (1986) Un jaciment prehistoric a l'interior del massIs (ESR) du remplissage de la grotte de l'Arbreda, Cypsela, VI,
de l'Alta Garrotxa: la cova dels Ermitons, Vitrina, 1, Olot, Girona, pp. 137-143.
pp. 37-48. YOKOYAMA Y., NGUYEN H.-V., QUAEGEBEUR J.-P. &
MOVIUS H. L. (1977) Excavation of the Abri Pataud, Les Eyzies JEAN-PIERRE F. (1987) Datation par la spectrométrie gamma
(Dordogne). Stratigraphy, American School of Prehistoric non destructive et la resonance de spin électronique (ESR) du
Research Bulletin, 31, Peabody Museum Press, Cambridge, remplissage de la grotte Tournal a Bize, Cypsela, VI, Girona,
Massachusetts. pp. 145-149.

View publication stats