Location via proxy:   [ UP ]  
[Report a bug]   [Manage cookies]                
SlideShare a Scribd company logo
Colosseu      (amfiteatre Flavi) 72-80




Arquitecte: desconegut
(comitent: Flavi
Vespasià, emperador)

Localització: vall del
Coliseu (Roma)

Estil: romà imperial
Materials: morter cobert de maó i recobert de marbre (travertí), tova i pedra
Sistema constructiu: arquitravat i voltat
Dimensions: 187 m (llarg) x 155 m (amplada), 525 m (perímetre)
El context històric
Després del regnat de terror i excessos de Neró, havent estat deposat i havent-
se suïcidat després (any 68), hi hagué un any, el 69, en que varen disputar-se el
tron quatre emperadors, dels quals en sortí vencedor Vespasià, el qual instaurà
una nova dinastia, la Flàvia, formada només per ell i els seus dos fills, Titus i
Domicià.

Amb Vespasià l’exèrcit pujà a primer ordre polític. Durant el seu imperi es
propicià la recuperació econòmica de Roma, es reformà el Senat i es promogué
l’ascens de l’ordre aqüestre, de la qual ell provenia, a l’administració de l’Estat. Va
emprendre grans obres públiques, de les que destacà el Colosseu, iniciat l’any 72.
Les fronteres es reforçaren en diverses regions perilloses de l’imperi, i va
esclafar la rebel·lió dels jueus, amb l’exèrcit comandat per Titus, que acabà
destruint Jerusalem. Va ser quan els símbols jueus es traslladaren a Roma com a
botí, tal i com es recull en els relleus de l’arc de Titus, que commemorà el fet.

El breu regnat de Titus (79-81) deixà el record de la fi de les obres i la
inauguració de l’amfiteatre Flavi o Colosseu (any 80), així com l’esmentat arc de
triomf. Durant el seu regnat es van produir dos desastres: la desaparició de
Pompeia i Herculà sota l’erupció del Vesuvi i un nou incendi a Roma. Fou el seu
successor, Domicià, qui completà del tot l’obra, l’any 82. El Colosseu es convertí en
l’amfiteatre més gran de tots els que s’havien fet mai.
Vespasià (69-79)



Emperadors
Flavis

              Domicià
              (81-96)                               Tit
                                                    (79-81)
http://www.xtec.net/~sgiralt/labyrinthus/roma/roma.htm
Relleus de l’arc de Titus, on els romans s’emporten els símbols
jueus agafats del temple de Jerusalem.
L’estil
 Romà imperial
 Amfiteatre vol dir unió de dos
 teatres (genuí romà).
 Es feien en superfícies planes
 gràcies a l’ús de la volta de canó i
 la d’aresta




Gran influència en el
Renaixement
                                   Volta d’aresta (encreuament de
                                   dues voltes de canó)
Cinc ordres arquitectònics
                Columna i base toscanes
Combinació d’arc de    Volta de canó
mig punt i arquitrau
Anàlisi formal




Construcció arquitravada i voltada als tres primers pisos.
Arquitectura de voltes típica dels romans.
Cada pis separat per arquitraus, frisos i cornises, suportats per les
columnes adossades de l’ordre corresponent i aixecat sobre un podi, el qual
no es correspon als pisos interiors.
Elements de suport




                                Columnes adossades decoratives,
                                dels diferents ordres




Contraforts gruixuts   Pilars
Elements suportats




                               Entaulament format per arquitraus,
                               frisos i cornises (decoratius)


Arcs de mig punt i voltes de
canó i d’aresta
Secció de la càvea, sostinguda per
voltes superposades sostingudes per
pilastres de travertí.

No aprofita els desnivells, sino que
s’aixeca sobre una superfície plana.

         Galeria del circ romà de Tarraco, les
         voltes de canó sostenen la càvea
El cor de l’edifici és
ple de quilòmetres de
passadissos i galeries,
anulars i radials,
cobertes amb voltes
de canó i d’aresta, i
d’escales, per garantir
el moviment fluid de
molta gent.

Cada nivell es
comunicava amb
escales i rampes que
accedien a les grades
per unes portes
(vomitoris)
Espai exterior

Àtic amb lesenes
(faixes verticals)
corínties

     Ordre
     corinti

 Ordre jònic




   Estilòbat


                     Ordre dòric toscà   4 pisos
                     (80 arcades)
Quart pis fou afegit
posteriorment (Domicià). Àtic
massís, amb lessenes i finestres
quadrades i 24 màstils de fusta.
 Millorava efecte visual exterior.
Reconstrucció




Pals de fusta
pel velarium
(240) (tendal
immens)


Exterior
recobert d’estuc


Estàtues als
intercolumnis
del 2n i 3r pis
Planta el·lipsoidal              vomitoria




 arena
                               càvea


                  Àtic o quart nivell
                  (estructura massissa)
                                                                   Sistema       Fou situat en el llac dessecat de
                             Tercer nivell                         esglaonat     l’antiga Casa Daurada de Neró. El
                             d’ordre corinti                       de galeries
                                                                   amb voltes
                                                                                 nom de Colosseu prové de la
                                                                                 colossal estàtua de Neró que
                                                                                 l’acompanyava.


                                                   Segon nivell
                                                   d’ordre jònic




Primer nivell
d’ordre dòric



         Vuitanta accessos

Sunion
Espai interior


                 Vomitòria
                              Càvea




                      Arena




                    Subsòl
La planta el·líptica defineix l’espai concèntricament. Al centre, l’arena,
amb la mateixa forma, crea el lloc on es produïen els espectacles, i la
càvea estava al voltant. En aquesta graderia hi cabien uns 50.000
espectadors.
Graderia envolta l’arena,
sota la qual Domicià hi feu
construir un subsòl amb
passadissos, escales,
corredors voltats,
habitacions i cambres.
També un sistema de
conducció d’aigua per
crear una gran piscina a
l’arena per fer-hi
naumàquies.
Colosseo
Colosseo
Entorn i integració urbanística

Situat al llac dessecat de l’antiga domus àurea de Neró. Probablement l’edifici
més gran de l’antiguitat. El Colosseo fou un regal de l’emperador Vespasià
(69-79) al poble, per tornar-li un espai que Neró (54-68) li havia pres.

Es va situar en un extrem dels antics fòrums de Roma i proper al circ Màxim.
El 1936 s’alterà el seu entorn per l’obertura de la Via dels Fòrums Imperials.


                                                               Localització en
                                                               el plànol de la
                                                               Roma imperial
                                                               (actual: vall del
                                                               Colosseu, a
                                                               Roma)
Interpretació (Contingut i significat)
El nom li ve d’una estàtua colossal (40 m) de Neró que hi havia a prop, que
es conservà fins l’Edat Mitjana, canviant-li el rostre. Vespasià utilitzà per
construir-lo part del botí robat després de la gran rebel·lió dels jueus. Al
contrari del costum de situar els amfiteatres als afores de les ciutats, el
Colosseo es col·locà al vell mig de Roma. Vespasià morí l’any 79 i Titus
l’acabà (nivell superior) i l’inaugurà l’any següent. Després el seu germà
Domicià construí les galeries subterrànies que servien per als esclaus i els
animals.




                                                                  Neró
Caràcter públic i civil. Oferia espectacles gratuïts entre gladiadors (munera)
i amb feres (venationes), batalles... Es calcula que hi varen morir entre
500.000 i 1 milió de persones.
Els 50.000 espectadors s’hi distribuïen segons la seva categoria social.
La graderia a la planta baixa tenia 80 accessos. Ràpida sortida
espectadors.
Posteriorment se li han donat diversos usos que l’han malmès força.
Els gladiadors i les
                                                 lluites amb feres




Mentre es mantingui dret el Colosseo, es
mantindrà dreta Roma. Quan caigui el Colosseo,
caurà Roma. Quan caigui Roma, caurà el món.

Beda el Venerable, historiador del segle VIII.
Ens mostra la perdurable glòria d’aquest
monument.
Colosseo
Funció
El Colosseu simbolitza i glorifica l’emperador Vespasià, sota el regnat del
qual començaren les obres (72); manifesta el seu poder i les seves gestes. Es
creà per donar-ne una imatge benefactora i amb clara intenció
propagandística. La seva inauguració sota el regnat de Titus (80), fill de
Vespasià, va convertir-se en una festa que durà 100 dies. El Colosseo
s’utilitzà durant quasi bé 500 anys, fent-se els últims jocs al s. VI, bastant
després de la caiguda de Roma (476). Posteriorment se li donaren diferents
usos.

Servia també, com tots els amfiteatres, per fer-hi les lluites de gladiadors,
entre ells o amb feres, batalles navals …
Models i influències

Els amfiteatres varen ser una tipologia
arquitectònica original de l’Imperi
Romà, sorgint de la unió de dos
teatres.

La superposició d’ordres arquitectònics
en diferents pisos era típica de l’època
hel·lenística. S’usà al teatre Marcello
(13 a C) de Roma anteriorment, i
després, durant el Renaixement i
Barroc es repetí sovint.
                                           Palau Rucellai d’Alberti, segle XV
Algunes solucions en la construcció de
graderies i altres instal·lacions han
servit de model a construccions
esportives modernes.


                     Palau Farnesi,
                     Miquel Àngel,
                     segle XVI

More Related Content

Colosseo

  • 1. Colosseu (amfiteatre Flavi) 72-80 Arquitecte: desconegut (comitent: Flavi Vespasià, emperador) Localització: vall del Coliseu (Roma) Estil: romà imperial
  • 2. Materials: morter cobert de maó i recobert de marbre (travertí), tova i pedra Sistema constructiu: arquitravat i voltat Dimensions: 187 m (llarg) x 155 m (amplada), 525 m (perímetre)
  • 3. El context històric Després del regnat de terror i excessos de Neró, havent estat deposat i havent- se suïcidat després (any 68), hi hagué un any, el 69, en que varen disputar-se el tron quatre emperadors, dels quals en sortí vencedor Vespasià, el qual instaurà una nova dinastia, la Flàvia, formada només per ell i els seus dos fills, Titus i Domicià. Amb Vespasià l’exèrcit pujà a primer ordre polític. Durant el seu imperi es propicià la recuperació econòmica de Roma, es reformà el Senat i es promogué l’ascens de l’ordre aqüestre, de la qual ell provenia, a l’administració de l’Estat. Va emprendre grans obres públiques, de les que destacà el Colosseu, iniciat l’any 72. Les fronteres es reforçaren en diverses regions perilloses de l’imperi, i va esclafar la rebel·lió dels jueus, amb l’exèrcit comandat per Titus, que acabà destruint Jerusalem. Va ser quan els símbols jueus es traslladaren a Roma com a botí, tal i com es recull en els relleus de l’arc de Titus, que commemorà el fet. El breu regnat de Titus (79-81) deixà el record de la fi de les obres i la inauguració de l’amfiteatre Flavi o Colosseu (any 80), així com l’esmentat arc de triomf. Durant el seu regnat es van produir dos desastres: la desaparició de Pompeia i Herculà sota l’erupció del Vesuvi i un nou incendi a Roma. Fou el seu successor, Domicià, qui completà del tot l’obra, l’any 82. El Colosseu es convertí en l’amfiteatre més gran de tots els que s’havien fet mai.
  • 4. Vespasià (69-79) Emperadors Flavis Domicià (81-96) Tit (79-81) http://www.xtec.net/~sgiralt/labyrinthus/roma/roma.htm
  • 5. Relleus de l’arc de Titus, on els romans s’emporten els símbols jueus agafats del temple de Jerusalem.
  • 6. L’estil Romà imperial Amfiteatre vol dir unió de dos teatres (genuí romà). Es feien en superfícies planes gràcies a l’ús de la volta de canó i la d’aresta Gran influència en el Renaixement Volta d’aresta (encreuament de dues voltes de canó)
  • 7. Cinc ordres arquitectònics Columna i base toscanes
  • 8. Combinació d’arc de Volta de canó mig punt i arquitrau
  • 9. Anàlisi formal Construcció arquitravada i voltada als tres primers pisos. Arquitectura de voltes típica dels romans. Cada pis separat per arquitraus, frisos i cornises, suportats per les columnes adossades de l’ordre corresponent i aixecat sobre un podi, el qual no es correspon als pisos interiors.
  • 10. Elements de suport Columnes adossades decoratives, dels diferents ordres Contraforts gruixuts Pilars
  • 11. Elements suportats Entaulament format per arquitraus, frisos i cornises (decoratius) Arcs de mig punt i voltes de canó i d’aresta
  • 12. Secció de la càvea, sostinguda per voltes superposades sostingudes per pilastres de travertí. No aprofita els desnivells, sino que s’aixeca sobre una superfície plana. Galeria del circ romà de Tarraco, les voltes de canó sostenen la càvea
  • 13. El cor de l’edifici és ple de quilòmetres de passadissos i galeries, anulars i radials, cobertes amb voltes de canó i d’aresta, i d’escales, per garantir el moviment fluid de molta gent. Cada nivell es comunicava amb escales i rampes que accedien a les grades per unes portes (vomitoris)
  • 14. Espai exterior Àtic amb lesenes (faixes verticals) corínties Ordre corinti Ordre jònic Estilòbat Ordre dòric toscà 4 pisos (80 arcades)
  • 15. Quart pis fou afegit posteriorment (Domicià). Àtic massís, amb lessenes i finestres quadrades i 24 màstils de fusta. Millorava efecte visual exterior.
  • 16. Reconstrucció Pals de fusta pel velarium (240) (tendal immens) Exterior recobert d’estuc Estàtues als intercolumnis del 2n i 3r pis
  • 17. Planta el·lipsoidal vomitoria arena càvea Àtic o quart nivell (estructura massissa) Sistema Fou situat en el llac dessecat de Tercer nivell esglaonat l’antiga Casa Daurada de Neró. El d’ordre corinti de galeries amb voltes nom de Colosseu prové de la colossal estàtua de Neró que l’acompanyava. Segon nivell d’ordre jònic Primer nivell d’ordre dòric Vuitanta accessos Sunion
  • 18. Espai interior Vomitòria Càvea Arena Subsòl
  • 19. La planta el·líptica defineix l’espai concèntricament. Al centre, l’arena, amb la mateixa forma, crea el lloc on es produïen els espectacles, i la càvea estava al voltant. En aquesta graderia hi cabien uns 50.000 espectadors.
  • 20. Graderia envolta l’arena, sota la qual Domicià hi feu construir un subsòl amb passadissos, escales, corredors voltats, habitacions i cambres. També un sistema de conducció d’aigua per crear una gran piscina a l’arena per fer-hi naumàquies.
  • 23. Entorn i integració urbanística Situat al llac dessecat de l’antiga domus àurea de Neró. Probablement l’edifici més gran de l’antiguitat. El Colosseo fou un regal de l’emperador Vespasià (69-79) al poble, per tornar-li un espai que Neró (54-68) li havia pres. Es va situar en un extrem dels antics fòrums de Roma i proper al circ Màxim. El 1936 s’alterà el seu entorn per l’obertura de la Via dels Fòrums Imperials. Localització en el plànol de la Roma imperial (actual: vall del Colosseu, a Roma)
  • 24. Interpretació (Contingut i significat) El nom li ve d’una estàtua colossal (40 m) de Neró que hi havia a prop, que es conservà fins l’Edat Mitjana, canviant-li el rostre. Vespasià utilitzà per construir-lo part del botí robat després de la gran rebel·lió dels jueus. Al contrari del costum de situar els amfiteatres als afores de les ciutats, el Colosseo es col·locà al vell mig de Roma. Vespasià morí l’any 79 i Titus l’acabà (nivell superior) i l’inaugurà l’any següent. Després el seu germà Domicià construí les galeries subterrànies que servien per als esclaus i els animals. Neró
  • 25. Caràcter públic i civil. Oferia espectacles gratuïts entre gladiadors (munera) i amb feres (venationes), batalles... Es calcula que hi varen morir entre 500.000 i 1 milió de persones. Els 50.000 espectadors s’hi distribuïen segons la seva categoria social. La graderia a la planta baixa tenia 80 accessos. Ràpida sortida espectadors. Posteriorment se li han donat diversos usos que l’han malmès força.
  • 26. Els gladiadors i les lluites amb feres Mentre es mantingui dret el Colosseo, es mantindrà dreta Roma. Quan caigui el Colosseo, caurà Roma. Quan caigui Roma, caurà el món. Beda el Venerable, historiador del segle VIII. Ens mostra la perdurable glòria d’aquest monument.
  • 28. Funció El Colosseu simbolitza i glorifica l’emperador Vespasià, sota el regnat del qual començaren les obres (72); manifesta el seu poder i les seves gestes. Es creà per donar-ne una imatge benefactora i amb clara intenció propagandística. La seva inauguració sota el regnat de Titus (80), fill de Vespasià, va convertir-se en una festa que durà 100 dies. El Colosseo s’utilitzà durant quasi bé 500 anys, fent-se els últims jocs al s. VI, bastant després de la caiguda de Roma (476). Posteriorment se li donaren diferents usos. Servia també, com tots els amfiteatres, per fer-hi les lluites de gladiadors, entre ells o amb feres, batalles navals …
  • 29. Models i influències Els amfiteatres varen ser una tipologia arquitectònica original de l’Imperi Romà, sorgint de la unió de dos teatres. La superposició d’ordres arquitectònics en diferents pisos era típica de l’època hel·lenística. S’usà al teatre Marcello (13 a C) de Roma anteriorment, i després, durant el Renaixement i Barroc es repetí sovint. Palau Rucellai d’Alberti, segle XV Algunes solucions en la construcció de graderies i altres instal·lacions han servit de model a construccions esportives modernes. Palau Farnesi, Miquel Àngel, segle XVI