Location via proxy:   [ UP ]  
[Report a bug]   [Manage cookies]                
SlideShare a Scribd company logo

Història Local

•Download as PPT, PDF•
•
J
Josep Munté Mateu

Pràctica historiografia

1 of 16
Quarta pràctica historiografia. Alumne: Josep Munté i Mateu.
Entenem per a història local a aquella corrent historiogràfica que analitza l’objecte històric, polític, econòmic i social, succeït a una localitat o a un àmbit geogràfic reduït i que mitjançant l’estudi transdisciplinar ens permet entendre les vicissituds històriques viscudes en llur societat. DEFINICIÓ:
METODOLOGIA: La Història local, utilitza en la seva anàlisi històrica el mètode inductiu, i mitjançant la comparació dels resultats observats en els diferents espais analitzats ens permet extreure les conclusions, mitjançant l’ús d’un mètode deductiu.
MÈTODE INDUCTIU: La inducció és aquell tipus de raonament que permet d’obtenir una afirmació general o universal partint de premisses particulars. La inducció significa un ascens del particular a l’universal.
MÈTODE INDUCTIU:
MÈTODE DEDUCTIU: La deducció és aquell tipus de raonament que parteix de categories generals per fer afirmacions sobre casos particulars.
Disciplines interrelacionades amb l’anàlisi de la història local: • Geografia: orografia, xarxes de comunicacions, demografia, climatologia. • Economia. • Antropologia: toponímia, antroponímia, costums. • Sociologia. • Estudis biogràfics. • Entrevistes i fonts orals. • Importància del treball de camp: observació de lloc per a generar hipòtesis i cercar elements de rellevància patrimonial, arqueologia de superfície per evidenciar objectes i restes de l’objecte històric en estudi.
HISTÒRIA LOCAL:
PRIMERES MOSTRES D’HISTÒRIA LOCAL • Heròdot d’Halicarnàs (c. 485-424 A.n.e), Els nou llibres de la Història. • Historiografia romana. • Historiografia medieval (Cròniques). • Historiografia segle XIX, història liberal i història romàntica.
NOVES INFLUÈNCIES PER A LA HISTÒRIA LOCAL • La geografia regional de Paul Vidal de la Blache.
NOVES INFLUÈNCIES PER A LA HISTÒRIA LOCAL: •La microhistòria italiana: ús de l’espai de la història local més un objecte històric més social i antropològic. •Carlo Guinzburg amb la seva obra: Il formaggio e i verni. (1976)
LA HISTÒRIA LOCAL A CATALUNYA Segons l’historiador reusenc, Pere Anguera Nolla, la història local catalana disposa de dos grans períodes: 1- Renaixença a la segona meitat del segle XIX, crònica històrica associada a la figura de l’erudit local. 2- Època de la Transició entre el franquisme i la democràcia, i reinstauració de la Generalitat de Catalunya.
PRIMERES MOSTRES D’HISTÒRIA LOCAL • Heròdot d’Halicarnàs (c. 485-424 A.n.e), Els nou llibres de la Història. • Historiografia romana. • Historiografia medieval (Cròniques). • Historiografia segle XIX, història liberal i història romàntica.
REFLEXIONS SOBRE LA HISTÒRIA LOCAL: “Història local per a ésser compresa com la història de la societat, incloent-hi les pors, les misèries i les vanitats de la societat.” Història local anatòmica, d’organismes (que són sempre estructures coherents) i no de radiografies”. Història local per a entendre processos amb les seves connexions i no tessel·les descontextualitzades”. Història local de xarxes significatives que ha d’ésser descrites però també explicades i, sobretot tingudes en compte; per apassionar-se, no per a cridar, per a conèixer, no per a semblar conegut. És a dir història local, o senzillament: HISTÒRIA. Dr. León Carlos Álvarez Santaló, Catedràtic emèrit de la Universitat de Sevilla.
“Cal que tota la història que fem sigui el més local possible, perquè només allò que es coneix es pot arribar a entendre, i només a partir d’aquesta comprensió podem arribar a descobrir fins a quin punt els problemes que ens afecten ens són comuns. Josep Fontana, Història local i història (homenatge a Josep Lladonosa) abril de 2007. Penso que és així, enfangant-nos en la terra on els homes i les dones treballen, fan les seves cases i construeixen els seus somnis, que cal escriure la història, no pas acontentant-nos d’imaginar-los des de la taula de la biblioteca o de l’arxiu”. REFLEXIONS SOBRE LA HISTÒRIA LOCAL:
CONCLUSIONS: Com a conclusió, podem afirmar que la història local és una eina fonamental per a realitzar una òptima anàlisi històrica, doncs ens permet conèixer detalladament els processos històrics succeïts en un espai reduït, tanmateix és necessària una idònia comparació d’aquests fets per a extreure’n les conclusions existents. Treballar en l’àmbit de la investigació seguint els paràmetres del mètode inductiu, per a mostrar les conclusions des del treball de la metodologia deductiva. Reivindicar el treball de camp com a metodologia adient en les tasques de l’anàlisi històrica en l’àmbit de la història local. Centrar l’àmbit de l’objecte o del tema d’anàlisi, no només des de les premisses positivistes, de la narració exclusiva de l’esdeveniment cronològic dels fets històrics, sinó cercar alhora les causes que varen motivar aquests i mostrar les conseqüències que van provocar en l’àmbit social d’aquest espai. En definitiva superar el “localisme” per a realitzar una història local que ens ajudi a mostrar el desenvolupament dels processos en un lloc determinat, per a teixir posteriorment, mitjançant la comparació d’aquests preuats coneixements assolits en l’anàlisi històrica reduïda, una història que exemplifiqui els processos de caire general i superior d’abast que s’emmarquen en l’entorn d’una comunitat social més àmplia.

More Related Content

Història Local

  • 2. Entenem per a història local a aquella corrent historiogràfica que analitza l’objecte històric, polític, econòmic i social, succeït a una localitat o a un àmbit geogràfic reduït i que mitjançant l’estudi transdisciplinar ens permet entendre les vicissituds històriques viscudes en llur societat. DEFINICIÓ:
  • 3. METODOLOGIA: La Història local, utilitza en la seva anàlisi històrica el mètode inductiu, i mitjançant la comparació dels resultats observats en els diferents espais analitzats ens permet extreure les conclusions, mitjançant l’ús d’un mètode deductiu.
  • 4. MÈTODE INDUCTIU: La inducció és aquell tipus de raonament que permet d’obtenir una afirmació general o universal partint de premisses particulars. La inducció significa un ascens del particular a l’universal.
  • 6. MÈTODE DEDUCTIU: La deducció és aquell tipus de raonament que parteix de categories generals per fer afirmacions sobre casos particulars.
  • 7. Disciplines interrelacionades amb l’anàlisi de la història local: • Geografia: orografia, xarxes de comunicacions, demografia, climatologia. • Economia. • Antropologia: toponímia, antroponímia, costums. • Sociologia. • Estudis biogràfics. • Entrevistes i fonts orals. • Importància del treball de camp: observació de lloc per a generar hipòtesis i cercar elements de rellevància patrimonial, arqueologia de superfície per evidenciar objectes i restes de l’objecte històric en estudi.
  • 9. PRIMERES MOSTRES D’HISTÒRIA LOCAL • Heròdot d’Halicarnàs (c. 485-424 A.n.e), Els nou llibres de la Història. • Historiografia romana. • Historiografia medieval (Cròniques). • Historiografia segle XIX, història liberal i història romàntica.
  • 10. NOVES INFLUÈNCIES PER A LA HISTÒRIA LOCAL • La geografia regional de Paul Vidal de la Blache.
  • 11. NOVES INFLUÈNCIES PER A LA HISTÒRIA LOCAL: •La microhistòria italiana: ús de l’espai de la història local més un objecte històric més social i antropològic. •Carlo Guinzburg amb la seva obra: Il formaggio e i verni. (1976)
  • 12. LA HISTÒRIA LOCAL A CATALUNYA Segons l’historiador reusenc, Pere Anguera Nolla, la història local catalana disposa de dos grans períodes: 1- Renaixença a la segona meitat del segle XIX, crònica històrica associada a la figura de l’erudit local. 2- Època de la Transició entre el franquisme i la democràcia, i reinstauració de la Generalitat de Catalunya.
  • 13. PRIMERES MOSTRES D’HISTÒRIA LOCAL • Heròdot d’Halicarnàs (c. 485-424 A.n.e), Els nou llibres de la Història. • Historiografia romana. • Historiografia medieval (Cròniques). • Historiografia segle XIX, història liberal i història romàntica.
  • 14. REFLEXIONS SOBRE LA HISTÒRIA LOCAL: “Història local per a ésser compresa com la història de la societat, incloent-hi les pors, les misèries i les vanitats de la societat.” Història local anatòmica, d’organismes (que són sempre estructures coherents) i no de radiografies”. Història local per a entendre processos amb les seves connexions i no tessel·les descontextualitzades”. Història local de xarxes significatives que ha d’ésser descrites però també explicades i, sobretot tingudes en compte; per apassionar-se, no per a cridar, per a conèixer, no per a semblar conegut. És a dir història local, o senzillament: HISTÒRIA. Dr. León Carlos Álvarez Santaló, Catedràtic emèrit de la Universitat de Sevilla.
  • 15. “Cal que tota la història que fem sigui el més local possible, perquè només allò que es coneix es pot arribar a entendre, i només a partir d’aquesta comprensió podem arribar a descobrir fins a quin punt els problemes que ens afecten ens són comuns. Josep Fontana, Història local i història (homenatge a Josep Lladonosa) abril de 2007. Penso que és així, enfangant-nos en la terra on els homes i les dones treballen, fan les seves cases i construeixen els seus somnis, que cal escriure la història, no pas acontentant-nos d’imaginar-los des de la taula de la biblioteca o de l’arxiu”. REFLEXIONS SOBRE LA HISTÒRIA LOCAL:
  • 16. CONCLUSIONS: Com a conclusió, podem afirmar que la història local és una eina fonamental per a realitzar una òptima anàlisi històrica, doncs ens permet conèixer detalladament els processos històrics succeïts en un espai reduït, tanmateix és necessària una idònia comparació d’aquests fets per a extreure’n les conclusions existents. Treballar en l’àmbit de la investigació seguint els paràmetres del mètode inductiu, per a mostrar les conclusions des del treball de la metodologia deductiva. Reivindicar el treball de camp com a metodologia adient en les tasques de l’anàlisi històrica en l’àmbit de la història local. Centrar l’àmbit de l’objecte o del tema d’anàlisi, no només des de les premisses positivistes, de la narració exclusiva de l’esdeveniment cronològic dels fets històrics, sinó cercar alhora les causes que varen motivar aquests i mostrar les conseqüències que van provocar en l’àmbit social d’aquest espai. En definitiva superar el “localisme” per a realitzar una història local que ens ajudi a mostrar el desenvolupament dels processos en un lloc determinat, per a teixir posteriorment, mitjançant la comparació d’aquests preuats coneixements assolits en l’anàlisi històrica reduïda, una història que exemplifiqui els processos de caire general i superior d’abast que s’emmarquen en l’entorn d’una comunitat social més àmplia.