'L'"Uberització" de l'economia'
•Download as PPSX, PDF•
0 likes•779 views
Conferència dintre del cicle 'L'Economia que ve' impulsat per l'Obra Social "la Caixa". Dimarts, 18 d'abril (Palau Macaya)
Report
Share
'L'"Uberització" de l'economia'
- 1. Com afecta l'economia que ve a les persones? L'“Uberització" de l'economia
- 3. Quan parlem de l’economia que ve ens estem referint a dues tendències de fons que, de fet, ja condicionen el funcionament de l’economia global. Indústria 4.0 Economia de plataforma
- 4. Indústria 4.0 En un principi aquest concepte es referia únicament a tecnologies digitals aplicades a processos industrials. Ara, els experts apunten que aquestes mateixes tecnologies afectaran també el sector serveis.
- 5. Al The Global Risks Report 2017, del Fòrum Econòmic Mundial, la gestió de la Quarta Revolució Industrial està entre els tres principals reptes d’aquest 2017, junt amb els riscos globals i els desafiaments polítics i socials.
- 6. Les tecnologies ja estan suficientment evolucionades com per a provocar disrupcions al mercat. La robòtica serà el principal factor disruptor, capaç de destruir i crear nous llocs de treball de forma simultània. La robòtica serà el principal factor disruptor, capaç de destruir i crear nous llocs de treball de forma simultània.
- 7. Les tecnologies ja estan suficientment evolucionades com per provocar disrupcions al mercat. Del Big Data a l’Smart Data. Acabada l’etapa d’eclosió de les dades, entrem a la fase d’anàlisi i obtenció de coneixement.
- 8. Les tecnologies ja estan suficientment evolucionades com per provocar disrupcions al mercat. La Realitat Augmentada provoca canvis experiencials en àmbits com la Salut o l’Educació.
- 9. Les tecnologies ja estan suficientment evolucionades com per provocar disrupcions al mercat. La impressió en 3D està estretament vinculada a nous models de producció i consum com l’economia circular.
- 10. Les tecnologies ja estan suficientment evolucionades com per provocar disrupcions al mercat. El cloud computing s’ha convertit en un dels pilars que permeten bona part dels processos de treball i emmagatzematge digital.
- 11. Les tecnologies ja estan suficientment evolucionades com per provocar disrupcions al mercat. La ciberseguretat s’ha actualitzat per a ser fiable, protegint també sistemes mòbils i dispositius vinculats a l’Internet de les Coses.
- 12. Les tecnologies ja estan suficientment evolucionades com per provocar disrupcions al mercat. El 2020 s’espera que més de 20.000 milions de dispositius estiguin interconnectats. (Wearables, sistemes de monitoratge de la salut, etc.)
- 13. Les tecnologies ja estan suficientment evolucionades com per provocar disrupcions al mercat. Sistemes ciberfísics: Integració de sistemes físics (màquines) amb el món digital (software).
- 14. Les tecnologies ja estan suficientment evolucionades com per provocar disrupcions al mercat. Simulació de processos com a element clau per a habilitar les tecnologies 4.0
- 15. La convergència entre la tecnologia i la humanitat tindrà un impacte enorme en el futur de l’ocupació.
- 17. Segons l’OCDE, un 10 % de les feines són potencialment automatitzables i un 30 % patiran canvis significatius.
- 18. Algunes previsions apunten a que la destrucció de treballs tradicionals superarà la creació de nous llocs de treball.
- 19. Els robots ja estan destruint ocupació al sector industrial i els experts auguren que també es perdran milions de llocs de treball de «coll blanc» si no es prenen mesures.
- 20. El ball de dades ens indica que estem a la fase d’ incertesa. Quin serà l’impacte real?
- 21. En aquest context de canvi i possible augment de la precarietat s’ha obert el debat de la Renda Mínima Garantida.
- 22. Un debat que també ha estat protagonista a escenaris com el Fòrum Econòmic Mundial.
- 23. I el de la possible contribució fiscal dels robots...
- 24. «El talent, més que no pas el capital, serà un factor crucial en el procés de producció», Klaus Schwab
- 25. Al passat Fòrum de Davos, concretament a la sessió `Promise or Peril: Decoding the Future of Work’, es va afimar que, malgrat que la tecnologia pugui amenaçar la prosperitat i l’estabilitat política dels països amb els seus efectes al mercat del treball, és possible preparar els professionals per a les noves ocupacions que els esperen.
- 26. El primer que cal és entendre el canvi (profund) de les necessitats del mercat.
- 27. Les competències digitals creen noves professions... 1. Analista i programador d’Internet de les Coses (IoT) 2. Arquitecte de Noves Realitats (Realitat Augmentada) 3. Científic de dades 4. Dissenyador d’òrgans 5. Robotista 6. Dissenyador de xarxes neuronals per a Intel·ligència Artificial 7. Impressor 3D 8. Enginyer de nanorobots mèdics 9. Advocat especialitzat en ciberseguretat 10. Expert en pròtesis robòtiques
- 28. ...que el mercat poc a poc va demandant.
- 29. L’Internet de les Coses i el seu impacte al mercat de treball: 300.000 llocs de treball al 2012 es convertiran en 4’5 milions l’any 2020. Font: The Internet of Things and Wearable Technology, Universitat de Richmond
- 30. Situació: La innovació canvia la forma de viure, treballar i relacionar-nos. Repte: Liderar de forma inclusiva per a aprofitar la tecnologia
- 31. http://economia.elpais.com/economia/2017/04/07/actualidad/1491558313_712044.html La situació al sector bancari: adaptació o disrupció
- 32. Segons un informe del Citigroup, en el període 2017-2025 desapareixeran el 30 % dels llocs de treball en el sector financer
- 33. Segons l’informe ‘The Future of Retail Banking’, de PwC, només el 20 % dels empleats de banca pensen que la seva organització està preparada per a afrontar els reptes tecnològics.
- 34. Les tecnologies de la informació han provocat que hi hagi una desintermediació entre consumidors i productors/proveïdors de serveis. Economia de plataforma
- 35. “Uberització”: L’economia de plataforma Les plataformes, que generalment han adoptat la forma d’App, han provocat el canvi de paradigma per la seva capacitat de simplificar processos.
- 36. És economia col·laborativa? • El consum col·laboratiu es defineix com la interacció de dos o més subjectes, a través de canals digitals, en què se satisfà una necessitat. • Es tracta d’una nova forma d’entendre els hàbits de consum: de l’individualisme a la col·lectivitat. • A aquestes plataformes s’hi estableixen relacions entre iguals (peer-to- peer) on la confiança entre aquests es genera gràcies als sistemes transparents de valoració de proveïdors i clients.
- 37. Fem-nos algunes preguntes : 1. Fins a quin punt és una col·laboració entre iguals? La desintermediació es produeix gràcies a empreses enormes que centralitzen un servei (i també els beneficis d’aquest).
- 38. Fem-nos algunes preguntes : 2. Ens ajuda a solucionar els problemes de l’economia? Es generen llocs de treball amb falsos autònoms, amb condicions salarials i laborals pitjors que la contractació regular, i amb una aportació menor per a l’Estat.
- 39. Fem-nos algunes preguntes : 3. Estem davant d’un nou model de consum? La idea de que el nou model ens està mostrant noves formes de propietat i de cooperació no es compleix, almenys amb les grans plataformes. Per això les etiquetes importen.
- 40. És economia col·laborativa? Pensem-ho a l’inrevés: Tota Economia Col·laborativa és Economia de Plataforma, però no tota Economia de Plataforma és Col·laborativa.
- 41. L’economia dels intangibles: el valor l’aporta la plataforma.
- 42. Cinc atributs que han provocat l’èxit d’aquestes plataformes 1. Necessitats detectades. S’adrecen a necessitats de les persones com ara el desplaçament dins d’una ciutat o trobar allotjament visitant una ciutat.
- 43. 2. Simplificació. Permeten millorar els processos per a arribar a aquestes necessitats o senzillament se’n generen de nous.
- 44. 3. Centralització. Tenen la capacitat d’aglutinar enormes quantitats d’usuaris, en part gràcies als nivells de connectivitat, fet que els ha permès ser presents arreu del món ràpidament.
- 45. 4. Escalables. Escalen el procés de forma ràpida i senzilla. El cost d’arribar a grans quantitats d’usuaris és relativament petit.
- 46. 5. “Experiencial”. Converteixen l’experiència del client (i del venedor) en quelcom accessible i fàcil, el que genera un vincle entre la plataforma i l’usuari.
- 47. La disrupció arriba als sectors tradicionals
- 48. La tendència és que segueixi evolucionant a través de tots els sectors. Un exemple és el sector financer, on l’entrada d’actors com Facebook, que recentment ha aconseguit llicència bancària a Irlanda, poden provocar canvis estructurals.
- 49. Segons una Enquesta d’Accenture, que ha entrevistat a més de 32.000 persones a 18 països diferents, 1 de cada 3 clients veurien amb bons ulls poder operar amb instruments bancaris gestionats per empreses com Google, Facebook o Amazon.
- 50. També hi ha disrupció al sector de la Salut. A Boston s’ha posat en marxa l’aplicació Ask Me, que dóna eines per a que els pacients expliquin la seva dolència i és la pròpia plataforma la que, a partir d’un pool de metges, permet que un doctor agafi el cas i comenci una videoconferència amb el pacient per a discutir el tractament.
- 51. Un altre exemple és el sector del Transport. Són moltes les empreses que estan experimentant amb sistemes de «càrrega digital». L’App Roadie permet que possibles clients es posin en contacte amb transportistes per al transport de mercaderies. El sistema de GPS permet fer el seguiment i un sistema de càmeres al camió permet veure les operacions de càrrega i descàrrega.
- 52. Airbnb ha guanyat la seva posició perquè el sector hoteler no ha sabut adaptar- se a tres temes: els viatges de grup, els joves i les estades llargues. Hugo Rovira, Director General NH Hotels Espanya.
- 53. Això genera conflicte entre nous i vells actors, obrint conflictes socials i polítics arreu del món.
- 54. La seva generalització també té una gran incidència en altres problemàtiques.
- 55. Amb una repercusió global
- 56. Com s’estructura la relació dels treballadors amb aquestes noves plataformes?
- 57. Un sector a l’alça Als Estats Units representa el 0,37 % dels treballadors, i els experts apunten que el marge de creixement és altíssim.
- 58. Els conflictes de les noves companyies amb les persones que presten serveis a través seu s’estan produint cada cop amb més freqüència.
- 59. Tenen motius… • Condicions salarials amb marge de millora. Als Estats Units els treballadors d’aquest tipus de plataformes cobren un 47 % menys que els treballadors contractats de forma regular. • Condicions laborals poc atractives. No hi ha vacances pagades, ni baixa mèdica, ni cap dels beneficis tradicionals de la contractació regular. • Activitats “refugi”. Diferents estudis han demostrat que quan l’economia va malament el nombre de llicències per a treballar amb companyies com Uber augmenta, i al contrari, quan l’economia millora. En aquest sentit, la major part d’aquests treballadors afirma voler un treball a temps complert però que senzillament no han pogut aconseguir-lo.
- 60. Els sindicats han signat el que es coneix com a ‘Document de Frankfurt’ per mirar d’afrontar el repte de protegir el treball basat en plataformes, així com les noves relacions contractuals que s’estableixen entre els nous gegants tecnològics i les persones que presten serveis a partir de les seves plataformes.
- 61. Una investigació del The New York Times ha posat al descobert els experiments que Uber ha dut a terme per condicionar els recorreguts dels seus conductors.
- 62. S’enfronta també a una societat vigilant, més exigent i atenta que mai.
- 63. Un error de comunicació durant el ‘Muslim ban’ de Trump va provocar una crisi greu de reputació... que encara no ha acabat.
- 64. Comparteixen dos atributs: - Avenços tecnològics com a factor necessari per a la disrupció. - El model suposa una ruptura respecte a la visió del s. XX: propietat de materials i productes tangibles, i el pas a una altra visió característica del s. XXI: ús de serveis digitals. Indústria 4.0 Economia de plataforma
- 65. Acabem amb una reflexió sobre el marc regulador de l’economia que ve. Quan parlem de com ha de ser el nou marc legal ens trobem amb tres problemàtiques que indiquen una certa ineficàcia regulatòria.
- 66. 1. El factor TEMPS - La regulació va força més lenta que la demanda. El seu ritme de reacció la fa anar per darrera de cada nou escenari que es planteja.
- 67. 2. El factor d’ESCALA - La regulació actúa en uns àmbits diferents als que ho fa l’economia de plataforma que, des d’un marc global, és capaç d’influir en el camp impositiu i regulatori arreu del món.
- 68. 3. El factor NORMA - És possible que les normes no siguin suficients i necessitem també experimentar amb temes vinculats al comportament (Behavioural Economics).
- 73. Com afecta l'economia que ve a les persones? L'“Uberització" de l'economia @antonigr