| dbo:abstract
|
- Caront o també Carun o Karunt va ser, segons la mitologia etrusca, un psicopomp o conductor de les ànimes a l'inframón. No s'ha de confondre amb Aita, el déu etrusc de l'inframón. Sovint va acompanyat de Vanth, una figura femenina alada a la que de vegades es compara amb les erínnies. El seu nom va ser copiat del de Caront, el personatge grec que guiava cap a l'Hades, però no se sap si els etruscs tenien un altre nom per aquest personatge abans d'això. El Caront etrusc era completament diferent del grec. Era el guardià de l'entrada a l'inframón i se'l representava amb un martell , que era el seu símbol religiós. Tenia les orelles punxegudes, serps al voltant dels braços i una color blavosa a la pell que simbolitzava la decadència de la mort. En algunes imatges portava unes ales enormes. També se'l representava com una gran criatura amb escames semblants a una serp, el nas ganxut com el bec d'un voltor, uns ullals grans com els d'un senglar, celles enormes i sortints, llavis grans, ulls ardents, orelles punxegudes, una gran barba negra, pell descolorida d'un color crema pàl·lid, blavós o grisenc, i serps que portava entortolligades als braços. Larissa Bonfante i Judith Swaddling expliquen de Caront: «Moltes escenes mostren els dos dimonis de l'inframón purament etrusc, Vanth i Caront, que tenien per missió, no castigar els morts, sinó escoltar-los fins que arribessin al seu destí final». No obstant s'han trobat exemples de pintures de Caront amb actitud amenaçadora, aixecant el seu martell sobre el cap d'una persona, segurament el difunt. La naturalesa grotesca de la representació de Caront sembla haver estat, almenys en part, de naturalesa apotropaica. L'art apotropaic el practicaven els grecs en aquella època, i al segle vi aC a les copes de vi es pintaven ulls exagerats per allunyar els esperits mentre bevien. I també la monstruosa representació de Medusa de la que es deia que la seva imatge convertia els homes en pedra. A través d'aquestes imatges de tema grotesc, amb violència i sang, els etruscs podrien haver cregut que allunyaven els mals esperits de la tomba i també que santificaven la tomba, potser en lloc del sacrifici real d'un animal que normalment es realitzava en un ritus funerari. El martell també podria servir per protegir els morts, i de vegades Caront l'aixeca contra les serps que ataquen el difunt (com es mostra a l'àmfora d'Orvieto). Molt sovint només el subjecta, o planta el mànec a terra i es recolza en el cap del mall.[14] Thomson de Grummond assenyala que la barca d'aquest Caront només apareix una vegada en l'art etrusc que ens ha quedat, i que alguns dimonis etruscs estan equipats amb rems que normalment utilitzen com a armes més que en la seva funció marítima. (ca)
- Charun (oder Charu) ist ein etruskischer Unterweltdämon, in der Funktion dem griechischen Hermes vergleichbar, in welcher er als Begleiter während der Totenreise auftritt. Er ist jedoch auch in der Funktion eines Grabwächters, auch zusammen mit weiteren Charunten, zu sehen. Der Name stammt von Charon, in der griechischen Mythologie der Fährmann, der die Toten über den Totenfluss Acheron setzt. Der etruskische Charun geleitet die Toten mit einem großen Hammer in die Unterwelt. Er wird oft zusammen mit Aita und Vanth abgebildet, ebenfalls Figuren aus der etruskischen Unterwelt. Charun wird erst seit dem 4. Jahrhundert v. Chr. bildlich dargestellt. Ähnlich den Tuchulcha kann Charu(n) auch als Gattungsbezeichnung auftreten und das Geschlecht der Charunten variieren. (de)
- Ο Χαρούν (ή Χαρού ή Καρούν) είναι ο ψυχοπομπός του στην ετρουσκική μυθολογία, απευθείας δανεισμένος από τον Χάροντα της ελληνικής μυθολογίας. Δεν θα πρέπει να συγχέεται με τον άρχοντα του Κάτω Κόσμου, γνωστό στους Ετρούσκους ως Άιτα. Συχνά αναπαρίσταται μαζί με την θεά Βανθ, φτερωτή θεά επίσης σχετιζόμενη με τον Κάτω Κόσμο. (el)
- In Etruscan mythology, Charun (also spelled Charu, or Karun) acted as one of the psychopompoi of the underworld (not to be confused with the god of the underworld, known to the Etruscans as Aita). He is often portrayed with Vanth, a winged figure also associated with the underworld. (en)
- En mitología etrusca, Charun (también escrito Charu o Karun) actúa como uno de los psicopompos del inframundo, y que no debe ser confundido con el señor del inframundo, conocido por los etruscos como Aita. Lo retratan a menudo con Vanth, una diosa alada también asociada con el inframundo. (es)
- Charun (ou Charu ou Karun) est le psychopompe du monde souterrain dans la mythologie étrusque, emprunté directement de Charon de la mythologie grecque. À ne pas confondre avec le seigneur des enfers, connu pour les Étrusques comme Aita. Il est souvent représenté avec la déesse Vanth, une déesse ailée également associée avec les enfers. (fr)
- Nella mitologia etrusca, Charun (o Charu) era uno psicopompo o necropompo del mondo sotterraneo chiamato Ade. È il nome equivalente della figura della mitologia greca Caronte. (it)
- Charun of Charu (een oudere vorm) is een figuur uit de Etruskische mythologie. Hij is een chtonische demon die de poort naar het Dodenrijk bewaakte. Ook fungeerde Charun, net als de gevleugelde demone Vanth, als psychopompos. (nl)
|
| rdfs:comment
|
- Charun (oder Charu) ist ein etruskischer Unterweltdämon, in der Funktion dem griechischen Hermes vergleichbar, in welcher er als Begleiter während der Totenreise auftritt. Er ist jedoch auch in der Funktion eines Grabwächters, auch zusammen mit weiteren Charunten, zu sehen. Der Name stammt von Charon, in der griechischen Mythologie der Fährmann, der die Toten über den Totenfluss Acheron setzt. Der etruskische Charun geleitet die Toten mit einem großen Hammer in die Unterwelt. Er wird oft zusammen mit Aita und Vanth abgebildet, ebenfalls Figuren aus der etruskischen Unterwelt. Charun wird erst seit dem 4. Jahrhundert v. Chr. bildlich dargestellt. Ähnlich den Tuchulcha kann Charu(n) auch als Gattungsbezeichnung auftreten und das Geschlecht der Charunten variieren. (de)
- Ο Χαρούν (ή Χαρού ή Καρούν) είναι ο ψυχοπομπός του στην ετρουσκική μυθολογία, απευθείας δανεισμένος από τον Χάροντα της ελληνικής μυθολογίας. Δεν θα πρέπει να συγχέεται με τον άρχοντα του Κάτω Κόσμου, γνωστό στους Ετρούσκους ως Άιτα. Συχνά αναπαρίσταται μαζί με την θεά Βανθ, φτερωτή θεά επίσης σχετιζόμενη με τον Κάτω Κόσμο. (el)
- In Etruscan mythology, Charun (also spelled Charu, or Karun) acted as one of the psychopompoi of the underworld (not to be confused with the god of the underworld, known to the Etruscans as Aita). He is often portrayed with Vanth, a winged figure also associated with the underworld. (en)
- En mitología etrusca, Charun (también escrito Charu o Karun) actúa como uno de los psicopompos del inframundo, y que no debe ser confundido con el señor del inframundo, conocido por los etruscos como Aita. Lo retratan a menudo con Vanth, una diosa alada también asociada con el inframundo. (es)
- Charun (ou Charu ou Karun) est le psychopompe du monde souterrain dans la mythologie étrusque, emprunté directement de Charon de la mythologie grecque. À ne pas confondre avec le seigneur des enfers, connu pour les Étrusques comme Aita. Il est souvent représenté avec la déesse Vanth, une déesse ailée également associée avec les enfers. (fr)
- Nella mitologia etrusca, Charun (o Charu) era uno psicopompo o necropompo del mondo sotterraneo chiamato Ade. È il nome equivalente della figura della mitologia greca Caronte. (it)
- Charun of Charu (een oudere vorm) is een figuur uit de Etruskische mythologie. Hij is een chtonische demon die de poort naar het Dodenrijk bewaakte. Ook fungeerde Charun, net als de gevleugelde demone Vanth, als psychopompos. (nl)
|
