Location via proxy:   [ UP ]  
[Report a bug]   [Manage cookies]                

About: Diaguita

An Entity of Type: ethnic group, from Named Graph: http://dbpedia.org, within Data Space: dbpedia.org

The Diaguita people are a group of South American indigenous people native to the Chilean Norte Chico and the Argentine Northwest. Western or Chilean Diaguitas lived mainly in the Transverse Valleys which incised in a semi-arid environment. Eastern or Argentine Diaguitas lived in the provinces of La Rioja and Catamarca and part of the provinces of Salta, San Juan and Tucumán. The term Diaguita was first applied to peoples and archaeological cultures by Ricardo E. Latcham in the early 20th century.

Property Value
dbo:abstract
  • Els diaguita són un grup de pobles indígenes de l'Argentina (i alguns a Xile). Són uns 35.000 i parlen dialectes diferents segons el lloc on viuen. La conquesta castellana els va sotmetre sense gaire resistència a l'est dels Andes durant la segona meitat del segle XVI; a l'oest de les muntanya els diaguita es van revoltar contra els invasors i foren delmats pel governador García Hurtado de Mendoza de Xile (1557–1561) Les poblacions diaguita de Salta, Catamarca, La Rioja, Tucumán, Atacama i Coquimbo (les dues darreres a Xile i les altres a Argentina) estan agrupades culturalment en la Unión de los Pueblos de la Nacíon Diaguita (UPND). Els diaguita tenen una bandera nacional blanca emmarcada vermell amb molta decoració negre, i diverses figures a la part blanca; una bandera especifica per les comunitats de la Rioja es va presentar el juliol del 2012, sent en certa manera una variació de la nacional, sent vermella amb les mateixes figures al centre (la del mig dins un disc blanc) i amb dos franges estretes (una dalt i una baix) de color negre amb decoració blanca; a Salta la bandera nacional amb tendència a quadrada es posa en drap blau; i a Tucumán l'emblema central està dins una creu inca groga. La UPND té un emblema propi però utilitza la bandera nacional. Algunes comunitats també disposen de bandera. El diaguita de Xile van ser reconeguts tard; a la llei 19253 promulgada amb la tornada de la democràcia, es considerava indígenes als aimares, atacamenys, quítxuas, maputxes, , kolla, yamana, kawashkar i "altres ètnies del nord del país" però no s'esmentava expressament als diaguitas i per això en foren exclosos. Mentre esperaven el reconeixement, els diaguita es van afermar a la zona del , i es van aprofitar de les beques concedides per l'estat sovint declarant-se com a membres d'un altra ètnia (a la regió de Atacama l'únic poble indígena reconegut era el poble atacameny), generalment els kolla, únics reconeguts a la zona habitada per diaguites. Por iniciativa de l'antiga intendenta de la regió d'Atacama i ex-ministra d'Educació, autoreconeguda com diaguita, Yasna Provosne Campillay, amb suport d'algunas organitzacions culturals de la regió, van iniciar el procés de reconeixement (2003) que va culminar amb el “Diagnóstico Socio Cultural de la Etnia Diaguita de la Región de Atacama” 2004-2005, que va servir de base per la inclusió a la llei 19.253 a l'any 2006. Els diaguites xilens s'anomenen diaguites huascoaltinos (per la seva comarca de residència, el Huasco Alto). Disposen d'una bandera blanca amb un emblema al centre de color marró; unes muntanyes (trencades per un riu blanc) darrere les quals surt un disc que figura el sol, el qual està rodejat per un anell de figures pròpies de la cultura; davant el disc del sol, en blanc, la silueta d'una llama. (ca)
  • Das Volk der Diaguitas besiedelte ab 850 das Territorium im von Chile und der Región Noroeste Argentino, südlich vom Volk der Atacameños, zwischen den Flüssen Copiapó und Choapa. Während die Diaguita-Kultur in Chile im 16. Jahrhundert unterging, bezeichneten sich in Argentinien bei der Volkszählung 2001 noch über 30.000 Personen als den Diaguitas zugehörig. Die Diaguitas waren traditionell sesshaft, siedelten in Dörfern und betrieben Viehzucht und Ackerbau. Ihre Felder legten sie in Terrassen an, die sie über Kanäle bewässerten. Sie bauten Mais, Bohnen, Quinoa und Kürbisse an. Mit den am Pazifik wohnenden Changos pflegten sie einen regen Austausch von Waren. Als Transportmittel benutzten sie das Lama. Von den Changos erhielten die Diaguitas unter anderem Guano als Düngemittel für ihre Felder. Keine andere Kultur in Chile hat einen solchen Grad an Perfektion in der Keramikkunst erreicht wie die Diaguitas. Gold, Silber und Kupfer wurden zu Waffen, Schmuck und anderen Utensilien verarbeitet. Ihre Sprache , die auch von den Calchaquíes gesprochen wurde, war zu Beginn des 18. Jahrhunderts ausgestorben; deren Verwandtschaft mit anderen Sprachen ist ungeklärt. Man vermutet, dass der Jesuit (1528–1598) die Sprache dokumentierte, die Aufzeichnungen scheinen jedoch verloren zu sein. Am 12. Oktober 2009 wurde der Menschenrechtler und Diaguita-Häuptling von , Javier Chocobar, in einer Siedlung der Diaguita in Trancas erschossen. Anlass des Mordes war ein argentinisches Gesetz (Ley 26.160 aus dem Jahr 2006), das die Gebietsansprüche der Diaguita in Chuschagasta festschreibt. (de)
  • The Diaguita people are a group of South American indigenous people native to the Chilean Norte Chico and the Argentine Northwest. Western or Chilean Diaguitas lived mainly in the Transverse Valleys which incised in a semi-arid environment. Eastern or Argentine Diaguitas lived in the provinces of La Rioja and Catamarca and part of the provinces of Salta, San Juan and Tucumán. The term Diaguita was first applied to peoples and archaeological cultures by Ricardo E. Latcham in the early 20th century. Ancient Diaguitas were not a unified people; the language or dialects used by them seems to have varied from valley to other valleys and they were politically fragmented into several chiefdoms. Coastal and inland Chilean Diaguitas traded, as evidenced by the archaeological findings of mollusc shells in the upper courses of Andean valleys. According to the 2010 census there are 67,410 self-identified Diaguita descendants in Argentina. In Chile, Diaguitas are the third-most populous indigenous ethnicity after the Aymara and the Mapuche, numbering 88,474 in 2017. The Diaguitas have been recognised as an indigenous people by the Chilean state since 2006. (en)
  • Diaguita, voz quechua,​ es el exónimo impuesto por los incas y divulgado luego por los conquistadores españoles para un conjunto de pueblos independientes que hablaban un idioma común, el cacán. Se ubicaban en el actual noroeste de Argentina —en especial en los valles Calchaquíes— y en el Norte Chico de Chile. A partir de 850, se da el desarrollo arqueológico de la cultura santamariana[cita requerida] que se caracterizó por su gran riqueza, por sus poblados organizados, por el uso de metales y la alfarería. Opusieron resistencia tanto a la conquista del Imperio inca —entre 1471 y 1533, tras la denominada tercera expansión del Imperio incaico— como a la del Imperio español —entre 1560 y 1667, durante las guerras Calchaquíes—. (es)
  • Diaguita, est la dénomination quechua, propagée ultérieurement par les conquérants espagnols, d'un ensemble de peuples indépendants de l'actuelle Argentine et (en) ayant un idiome commun, le kakán ou kakan. Eux-mêmes se dénommaient Pazioca ou Paccioca. (fr)
  • I Diaghiti (o anche Diaguitas, Calchaquì, Diaguita-Calchaquí), il suo vero nome etnico è Paccioca o pazioca, sono una popolazione antica che viveva nei territori andini dell'Argentina nord-occidentale (le odierne province di Catamarca, Salta, Tucumán, La Rioja, nord di San Juan, sud-ovest di Santiago del Estero, nord-ovest di Córdoba) e anche nella regione cilena de il Norte Chico (cioè: Atacama e Copiapó). (it)
  • Diaguita – grupa plemion indiańskich i kultura prekolumbijska istniejąca od VIII w. do XVI w. na obecnych terenach północno-zachodniej Argentyny oraz chilijskich regionów i Coquimbo. Zajmowali się uprawą ziemi na sterasowanych poletkach, nierzadko zasilanych w wodę za pośrednictwem kanałów nawadniających. Hodowali także lamy, których wełnę wykorzystywali do wyrobu tkanin. W XV w. napierani przez Imperium Inków, następnie - mimo zbrojnego oporu - skolonizowani, rozproszeni i zasymilowani przez Hiszpanów. (pl)
  • Діагіта або пасіока - зниклий народ або група народів, що проживали на півдні Південної Америки. Культура діагіта процвітала в період VIII - XVI століття на території сучасних аргентинських провінцій Сальта, Катамарка, і Тукуман, а також чилійських областей Атакама і Кокімбо. Культура діаґітів розвилася між 8 і 16 століттями на території сучасних аргентинських провінцій Сальта, Ла-Ріоха, Катамарка і Тукуман та чилійських регіонів Атакама і Кокімбо. (uk)
  • Диагита или пасиока — исчезнувший народ или группа народов, проживавших на юге Южной Америки. Культура диагита процветала в период VIII—XVI веков на территории современных аргентинских провинций Сальта, Катамарка, Ла-Риоха и Тукуман, а также чилийских областей Атакама и Кокимбо. (ru)
dbo:language
dbo:populationPlace
dbo:related
dbo:thumbnail
dbo:wikiPageExternalLink
dbo:wikiPageID
  • 2559629 (xsd:integer)
dbo:wikiPageLength
  • 13598 (xsd:nonNegativeInteger)
dbo:wikiPageRevisionID
  • 1124594885 (xsd:integer)
dbo:wikiPageWikiLink
dbp:group
  • Diaguita (en)
dbp:langs
  • Cacán QuechuaSpanish (en)
dbp:pop
  • 67410 (xsd:integer)
  • 88474 (xsd:integer)
dbp:related
  • AtamaqueñoQuilmes (en)
dbp:total
  • approximately 155,884 (en)
dbp:wikiPageUsesTemplate
dcterms:subject
gold:hypernym
rdf:type
rdfs:comment
  • Diaguita, est la dénomination quechua, propagée ultérieurement par les conquérants espagnols, d'un ensemble de peuples indépendants de l'actuelle Argentine et (en) ayant un idiome commun, le kakán ou kakan. Eux-mêmes se dénommaient Pazioca ou Paccioca. (fr)
  • I Diaghiti (o anche Diaguitas, Calchaquì, Diaguita-Calchaquí), il suo vero nome etnico è Paccioca o pazioca, sono una popolazione antica che viveva nei territori andini dell'Argentina nord-occidentale (le odierne province di Catamarca, Salta, Tucumán, La Rioja, nord di San Juan, sud-ovest di Santiago del Estero, nord-ovest di Córdoba) e anche nella regione cilena de il Norte Chico (cioè: Atacama e Copiapó). (it)
  • Diaguita – grupa plemion indiańskich i kultura prekolumbijska istniejąca od VIII w. do XVI w. na obecnych terenach północno-zachodniej Argentyny oraz chilijskich regionów i Coquimbo. Zajmowali się uprawą ziemi na sterasowanych poletkach, nierzadko zasilanych w wodę za pośrednictwem kanałów nawadniających. Hodowali także lamy, których wełnę wykorzystywali do wyrobu tkanin. W XV w. napierani przez Imperium Inków, następnie - mimo zbrojnego oporu - skolonizowani, rozproszeni i zasymilowani przez Hiszpanów. (pl)
  • Діагіта або пасіока - зниклий народ або група народів, що проживали на півдні Південної Америки. Культура діагіта процвітала в період VIII - XVI століття на території сучасних аргентинських провінцій Сальта, Катамарка, і Тукуман, а також чилійських областей Атакама і Кокімбо. Культура діаґітів розвилася між 8 і 16 століттями на території сучасних аргентинських провінцій Сальта, Ла-Ріоха, Катамарка і Тукуман та чилійських регіонів Атакама і Кокімбо. (uk)
  • Диагита или пасиока — исчезнувший народ или группа народов, проживавших на юге Южной Америки. Культура диагита процветала в период VIII—XVI веков на территории современных аргентинских провинций Сальта, Катамарка, Ла-Риоха и Тукуман, а также чилийских областей Атакама и Кокимбо. (ru)
  • Els diaguita són un grup de pobles indígenes de l'Argentina (i alguns a Xile). Són uns 35.000 i parlen dialectes diferents segons el lloc on viuen. La conquesta castellana els va sotmetre sense gaire resistència a l'est dels Andes durant la segona meitat del segle XVI; a l'oest de les muntanya els diaguita es van revoltar contra els invasors i foren delmats pel governador García Hurtado de Mendoza de Xile (1557–1561) (ca)
  • Das Volk der Diaguitas besiedelte ab 850 das Territorium im von Chile und der Región Noroeste Argentino, südlich vom Volk der Atacameños, zwischen den Flüssen Copiapó und Choapa. Während die Diaguita-Kultur in Chile im 16. Jahrhundert unterging, bezeichneten sich in Argentinien bei der Volkszählung 2001 noch über 30.000 Personen als den Diaguitas zugehörig. (de)
  • The Diaguita people are a group of South American indigenous people native to the Chilean Norte Chico and the Argentine Northwest. Western or Chilean Diaguitas lived mainly in the Transverse Valleys which incised in a semi-arid environment. Eastern or Argentine Diaguitas lived in the provinces of La Rioja and Catamarca and part of the provinces of Salta, San Juan and Tucumán. The term Diaguita was first applied to peoples and archaeological cultures by Ricardo E. Latcham in the early 20th century. (en)
  • Diaguita, voz quechua,​ es el exónimo impuesto por los incas y divulgado luego por los conquistadores españoles para un conjunto de pueblos independientes que hablaban un idioma común, el cacán. Se ubicaban en el actual noroeste de Argentina —en especial en los valles Calchaquíes— y en el Norte Chico de Chile. (es)
rdfs:label
  • Diaguita (en)
  • Diaguita (ca)
  • Diaguita (de)
  • Diaguitas (es)
  • Diaguita (fr)
  • Diaghiti (it)
  • Diaguita (pl)
  • Диагита (ru)
  • Діагіта (uk)
rdfs:seeAlso
owl:sameAs
prov:wasDerivedFrom
foaf:depiction
foaf:isPrimaryTopicOf
foaf:name
  • Diaguita (en)
is dbo:wikiPageRedirects of
is dbo:wikiPageWikiLink of
is dbp:ethnicity of
is foaf:primaryTopic of
Powered by OpenLink Virtuoso    This material is Open Knowledge     W3C Semantic Web Technology     This material is Open Knowledge    Valid XHTML + RDFa
This content was extracted from Wikipedia and is licensed under the Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported License