| dbo:abstract
|
- Un epítom (del grec ἐπιτομή de ἐπιτέμνειν, epitemnein per 'escurçar') és una forma sumària o abreujada, una instància que representa una realitat més gran. Molts documents del món de l'antiga Grècia i Roma sobreviuen ara tan sols com a «epítom», en referència a la pràctica d'alguns autors posteriors (epitomators) que amb una finalitat didàctica van escriure versions destil·lades de les grans obres que s'han perdut. Alguns autors van tractar de transmetre la postura i l'esperit de l'original, mentre que d'altres afegeixen detalls o anècdotes sobre la temàtica general. Tal com amb totes les fonts històriques secundàries, un diferent biaix cognitiu no present en l'original pot influenciar-hi. Els documents que es conserven en l'epítom difereixen dels que sobreviuen solament com a fragments citats en treballs posteriors, i els que s'utilitzen com a fonts no reconegudes pels estudiosos posteriors, puix que poden presentar-se com a documents discrets, si bé reflectits en l'opinió d'un altre autor. Avui en dia encara es produeixen epítoms d'alguna mena, sobretot quan es tracta d'un corpus de literatura, especialment aquelles obres clàssiques, que sovint es consideren denses i difícil de manejar, i és poc probable que siguin llegides per un públic mitjà, per la qual cosa es tracta de fer-les més accessibles: alguns d'aquests van més en la línia dels resums, com molts que s'han escrit de l'obra de Gibbon The History of the Decline and Fall of the Roman Empire, una obra de vuit volums grans (aproximadament 3.600 pàgines), publicada sovint com un volum de prop de 1.200 pàgines. Un resum es destria d'un epítom perquè s'hi fa un compendi de citacions seleccionades d'un treball més gran, sense fer-ne una nova redacció, en oposició a la personificació, que és una suma original d'una obra, si més no en part. Algunes són del mateix tipus que l'epítom antic, com epítoms diferents de la Summa teològica de sant Tomàs d'Aquino -escrit originalment com un llibre de text d'introducció a la teologia, i ara accessible a molt pocs, a excepció dels erudits en teologia i filosofia aristotèlica; molts epítoms d'avui es publiquen sota el títol general d'El company de..., com ara The Oxford Companion to Aristotle en anglès o Panorama de la o guies, com Una visió general del pensament d'Immanuel Kant, Com llegir o, en alguns casos, com una introducció, en els casos d'Una introducció a Søren Kierkegaard. (ca)
- Eine Epitome (von altgriechisch ἐπιτομή epitomé, deutsch ‚Abriss‘, ‚Auszug‘, ‚Ausschnitt‘; latinisiert epitoma) ist ein Auszug aus einem umfangreicheren Werk. In der Antike wurden unter anderem die umfangreichen Geschichtswerke des Titus Livius und des Pompeius Trogus epitomisiert (Livius-Epitome oder Oxyrhynchos-Epitome, die recht lückenhaft ist). Bei Trogus ist umstritten, inwiefern die Epitome des Marcus Iunianus Iustinus vom nicht erhaltenen Original abweichen und durch Iustinus verändert wurden. Neuerdings wird Iustinus vermehrt als eigenständiger Literat angesehen. Der Inhalt einer zusammenfassenden Epitome sollte allerdings nicht schlicht als korrekte Wiedergabe des Originalwerks betrachtet werden, da der Autor einer Epitome selbst eine Textauswahl vornahm und somit Inhalte neu arrangierte. Sie ist daher nur sehr bedingt dazu geeignet, genaue Rückschlüsse auf die Ansichten des Originalautors im Ursprungswerk vorzunehmen. Zusammenfassen impliziert Informationsverluste. Die Epitome als Textzusammenfassung ist von kurzgefassten Geschichtswerken zu unterscheiden, die teils ebenfalls als Epitome bezeichnet werden, wie die spätantike Epitome de Caesaribus (siehe dazu Breviarium). (de)
- Ως επιτομή (από το επιτέμνειν) χαρακτηρίζεται ένα κείμενο, κυρίως βιβλίου, στο οποίο εκτίθεται συντομευμένο το περιεχόμενο άλλου εκτενέστερου. Αρκετά κείμενα από τα αρχαία ελληνικά και λατινικά επιβιώνουν μόνο σε επιτομές που οφείλονται στην πρακτική ορισμένων συγγραφέων που αργότερα αποκλήθηκαν επιτομείς (epitomators) που έγραφαν συνόψεις μεγαλυτέρων έργων που έχουν χαθεί. (el)
- An epitome (/ɪˈpɪtəmiː/; Greek: ἐπιτομή, from ἐπιτέμνειν epitemnein meaning "to cut short") is a summary or miniature form, or an instance that represents a larger reality, also used as a synonym for embodiment. Epitomacy represents "to the degree of." An abridgment differs from an epitome in that an abridgment is made of selected quotations of a larger work; no new writing is composed, as opposed to the epitome, which is an original summation of a work, at least in part. Many documents from the Ancient Greek and Roman worlds survive now only "in epitome," referring to the practice of some later authors (epitomators) who wrote distilled versions of larger works now lost. Some writers attempted to convey the stance and spirit of the original, while others added further details or anecdotes regarding the general subject. As with all secondary historical sources, a different bias not present in the original may creep in. Documents surviving in epitome differ from those surviving only as fragments quoted in later works and those used as unacknowledged sources by later scholars, as they can stand as discrete documents but refracted through the views of another author. Epitomes of a kind are still produced today when dealing with a corpus of literature, especially classical works often considered dense, unwieldy and unlikely to be read by the average person, to make them more accessible: some are more along the lines of abridgments, such as many which have been written of Edward Gibbon's The History of the Decline and Fall of the Roman Empire, a work of eight large volumes (about 3600 pages) often published as one volume of about 1400 pages. Some are of the same type as the ancient epitome, such as various epitomes of the Summa Theologiae of Thomas Aquinas, originally written as an introductory textbook in theology and now accessible to very few except for the learned in theology and Aristotelian philosophy, such as A Summa of the Summa and A Shorter Summa. Many epitomes today are published under the general title "The Companion to ...", such as The Oxford Companion to Aristotle, or "An Overview of ...", or "guides," such as An Overview of the Thought of Immanuel Kant, How to Read Hans Urs von Balthasar, or, in some cases, as an introduction, in the cases of An Introduction to Søren Kierkegaard or A Very Short Introduction to the New Testament (many philosophical "introductions" and "guides" share the epitomic form, unlike general "introductions" to a field). (en)
- Epitomea (grezieraz ἐπιτομή epitome, "gainetik moztu") lan luze baten laburpena da, funtsezkoena deskribatzen duena. Epitomeen garrantzia gaur egungo historiografiarentzako, kasu askotan, galdutako lanen edukiaren zirriborro bat ezagutzea ahalbidetzean dago. Erregistratuko lehen epitomea, K.a. IV. mendean egin zuen Teoponpo Kiosekoa historialariak, eta Herodotoren Historiak laburtzen zituen. Beste epitome ospetsu batzuen artean, ena dago, Juniano Justino historialari erromatarrarena, Miriobilion edo Liburutegia deitua, Foziorena, epitome bilduma. Antzinako Egiptoren historiaren ezagutzarako, garrantzi handikoak izan ziren Manetonen Aigyptiaka izeneko galdutako laneko epitomeak, baina partzialki kopiatua Flavio Josefo, Julio Sexto Afrikano, Eusebio Zesareakoa eta Sinzelo fraidearen testuetan, faraoien historia dinastietan banatzearen jatorria. Mendeetan zehar, epitome hauek, Herodoto eta beste egile greziar batzuen istorioekin batera, egiptoar munduko informazio iturri bakarrak izan ziren. Jean-François Champollioni esker, hieroglifo idazkera berriz irakurri, eta papiro eta baxuerliebeetako jatorrizko testuetan, bere kultura dizdiratsuaren benetako historia deskubritu ahal izan zen. (eu)
- Un epítome (del griego ἐπιτομή epitome) es el resumen de una obra extensa, que describe lo fundamental o lo más importante. La importancia de los epítomes para la historiografía actual radica en que en muchas ocasiones permiten conocer un esbozo del contenido de obras perdidas. (es)
- Un épitomé (tiré du grec ancien ἐπιτέμνειν / epitemnein, « abréger ») est le condensé d'une chose, généralement une œuvre. Il se distingue d'un résumé par le fait que ce dernier est produit à partir de citations d'un travail plus grand, alors que l'épitomé est une œuvre à part entière faisant intervenir, au moins en partie, un travail inédit. Ainsi, plusieurs écrits de la Grèce et de la Rome antique ne sont disponibles de nos jours que sous forme d'épitomé. Une des causes des pertes de la littérature grecque et latine est que les abrégés supplantèrent en intérêt les œuvres originales qui furent ensuite délaissées. Les auteurs des ouvrages, surtout historiques, fournissaient une version abrégée de leurs travaux (« autoépitomateur »), se diffusant plus facilement (Varron pour ses Hebdomades, Lactance pour ses Institutions divines, également). Et certains auteurs postérieurs, les « épitomateurs », écrivaient des versions allégées des travaux classiques, qui ont été ensuite perdus. Les écrits ayant traversé les âges sous forme d'épitomé se distinguent de ceux que l'on retrouve sous forme de fragments disséminés dans des œuvres postérieures ainsi que de ceux utilisés comme sources non officielles par les académiciens. Contrairement à ces derniers, un épitomé forme un document entier. On peut parfois parler de periochae (terme latin transcrit d’après le grec περιοχή, « sommaire indiquant le contenu », dont l'équivalent latin est comprehendo). Les deux termes sont relativement similaires. Une periocha abrège une œuvre selon l'unité de division (chapitre ou livre), en s'en tenant à ce découpage, elle se distingue de l'épitomé et du Breviarium qui concernent des récits rédigés plus ou moins suivis, comme Eutrope ou Justin. (fr)
- Un'epìtome (dal greco ἐπιτομή, composto dalla preposizione ἐπί epì, "sopra", e dal sostantivo τομή tomè, "taglio") è uno scritto in cui la materia di un'opera di vaste proporzioni è condensata nei suoi contenuti essenziali, in modo da formare un compendio agile e di larga divulgazione. (it)
- En epitom är en förkortad version av ett litterärt verk. Många antika skrifter, till exempel många av böckerna i Titus Livius Ab Urbe Condita , finns idag bara kvar som epitomer. Denna litteraturartikel saknar väsentlig information. Du kan hjälpa till genom att lägga till den. (sv)
- Um epítome (/ ɨpɪtəmiː/ ; do grego ἐπιτομή de ἐπιτέμνειν epitemnein "cortar curto") é uma forma literária sumária ou em miniatura; uma instância que representa uma realidade maior, também usado como um sinônimo para a incorporação. (pt)
- Эпитома́ (от греч. ἐπιτομή, фр. epitomé — «отрывок, выдержка») — краткое изложение большого научного или литературного произведения, составленное эпитоматором — историком, излагающим содержание произведений своих предшественников. Эпитоматорами были Марк Юниан Юстин, Луций Анней Флор и другие. Многие сочинения древних авторов известны нам только в сокращённых версиях. Так сохранилось, например, большинство декад Тита Ливия или всё обширное сочинение Гнея Помпея Трога. (ru)
- Епіто́ма (грец. ἐπιτομή, epitomé — уривок, витяг) — скорочений виклад великого наукового чи літературного твору. Значні витяги дають змогу швидко орієнтуватися, особливо в наукових працях. Багато творів часів Давніх Греції та Риму дійшли до наших часів у вигляді епітом, висліду творчості пізніших авторів-епітоматерів. Приклади:
* Твір Помпея Трога «Філіпова історія» («Historiae Philippicae»), створений в часи римського імператора Августа, не дійшов до наших часів у повному обсязі, проте його зміст зберігся у вигляді досить розлогої епітоми, що її створив у II чи III ст. н. е. Марк Юніан Юстин.
* «Епітоми Тита Лівія», що їх склав у ІІ ст. н. е. Луцій Анней Флор, дають змогу відтворити суть втрачених книг «Історії від заснування міста» («Ab urbe condita») Тита Лівія (107 книг із 142).
* Епітоми втраченої IV книги «Бібліотеки» Псевдо-Аполлодора. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- Ως επιτομή (από το επιτέμνειν) χαρακτηρίζεται ένα κείμενο, κυρίως βιβλίου, στο οποίο εκτίθεται συντομευμένο το περιεχόμενο άλλου εκτενέστερου. Αρκετά κείμενα από τα αρχαία ελληνικά και λατινικά επιβιώνουν μόνο σε επιτομές που οφείλονται στην πρακτική ορισμένων συγγραφέων που αργότερα αποκλήθηκαν επιτομείς (epitomators) που έγραφαν συνόψεις μεγαλυτέρων έργων που έχουν χαθεί. (el)
- Un epítome (del griego ἐπιτομή epitome) es el resumen de una obra extensa, que describe lo fundamental o lo más importante. La importancia de los epítomes para la historiografía actual radica en que en muchas ocasiones permiten conocer un esbozo del contenido de obras perdidas. (es)
- Un'epìtome (dal greco ἐπιτομή, composto dalla preposizione ἐπί epì, "sopra", e dal sostantivo τομή tomè, "taglio") è uno scritto in cui la materia di un'opera di vaste proporzioni è condensata nei suoi contenuti essenziali, in modo da formare un compendio agile e di larga divulgazione. (it)
- En epitom är en förkortad version av ett litterärt verk. Många antika skrifter, till exempel många av böckerna i Titus Livius Ab Urbe Condita , finns idag bara kvar som epitomer. Denna litteraturartikel saknar väsentlig information. Du kan hjälpa till genom att lägga till den. (sv)
- Um epítome (/ ɨpɪtəmiː/ ; do grego ἐπιτομή de ἐπιτέμνειν epitemnein "cortar curto") é uma forma literária sumária ou em miniatura; uma instância que representa uma realidade maior, também usado como um sinônimo para a incorporação. (pt)
- Эпитома́ (от греч. ἐπιτομή, фр. epitomé — «отрывок, выдержка») — краткое изложение большого научного или литературного произведения, составленное эпитоматором — историком, излагающим содержание произведений своих предшественников. Эпитоматорами были Марк Юниан Юстин, Луций Анней Флор и другие. Многие сочинения древних авторов известны нам только в сокращённых версиях. Так сохранилось, например, большинство декад Тита Ливия или всё обширное сочинение Гнея Помпея Трога. (ru)
- Un epítom (del grec ἐπιτομή de ἐπιτέμνειν, epitemnein per 'escurçar') és una forma sumària o abreujada, una instància que representa una realitat més gran. Molts documents del món de l'antiga Grècia i Roma sobreviuen ara tan sols com a «epítom», en referència a la pràctica d'alguns autors posteriors (epitomators) que amb una finalitat didàctica van escriure versions destil·lades de les grans obres que s'han perdut. Alguns autors van tractar de transmetre la postura i l'esperit de l'original, mentre que d'altres afegeixen detalls o anècdotes sobre la temàtica general. Tal com amb totes les fonts històriques secundàries, un diferent biaix cognitiu no present en l'original pot influenciar-hi. (ca)
- Eine Epitome (von altgriechisch ἐπιτομή epitomé, deutsch ‚Abriss‘, ‚Auszug‘, ‚Ausschnitt‘; latinisiert epitoma) ist ein Auszug aus einem umfangreicheren Werk. In der Antike wurden unter anderem die umfangreichen Geschichtswerke des Titus Livius und des Pompeius Trogus epitomisiert (Livius-Epitome oder Oxyrhynchos-Epitome, die recht lückenhaft ist). Bei Trogus ist umstritten, inwiefern die Epitome des Marcus Iunianus Iustinus vom nicht erhaltenen Original abweichen und durch Iustinus verändert wurden. Neuerdings wird Iustinus vermehrt als eigenständiger Literat angesehen. (de)
- An epitome (/ɪˈpɪtəmiː/; Greek: ἐπιτομή, from ἐπιτέμνειν epitemnein meaning "to cut short") is a summary or miniature form, or an instance that represents a larger reality, also used as a synonym for embodiment. Epitomacy represents "to the degree of." An abridgment differs from an epitome in that an abridgment is made of selected quotations of a larger work; no new writing is composed, as opposed to the epitome, which is an original summation of a work, at least in part. (en)
- Epitomea (grezieraz ἐπιτομή epitome, "gainetik moztu") lan luze baten laburpena da, funtsezkoena deskribatzen duena. Epitomeen garrantzia gaur egungo historiografiarentzako, kasu askotan, galdutako lanen edukiaren zirriborro bat ezagutzea ahalbidetzean dago. Erregistratuko lehen epitomea, K.a. IV. mendean egin zuen Teoponpo Kiosekoa historialariak, eta Herodotoren Historiak laburtzen zituen. Beste epitome ospetsu batzuen artean, ena dago, Juniano Justino historialari erromatarrarena, Miriobilion edo Liburutegia deitua, Foziorena, epitome bilduma. (eu)
- Un épitomé (tiré du grec ancien ἐπιτέμνειν / epitemnein, « abréger ») est le condensé d'une chose, généralement une œuvre. Il se distingue d'un résumé par le fait que ce dernier est produit à partir de citations d'un travail plus grand, alors que l'épitomé est une œuvre à part entière faisant intervenir, au moins en partie, un travail inédit. (fr)
- Епіто́ма (грец. ἐπιτομή, epitomé — уривок, витяг) — скорочений виклад великого наукового чи літературного твору. Значні витяги дають змогу швидко орієнтуватися, особливо в наукових працях. Багато творів часів Давніх Греції та Риму дійшли до наших часів у вигляді епітом, висліду творчості пізніших авторів-епітоматерів. Приклади: (uk)
|
