dbo:abstract
|
- Georgios Maniakes († 1043 poblíž Soluně) byl byzantským generálem a vzdorocísařem v letech 1042 až 1043. Maniakes byl stratégem thematu Teluch, když v roce 1030 Roman III. utrpěl porážku v boji s Araby. Krátce poté se Arabové objevili před Teluchem a požadovali kapitulaci města. Maniakes si vyžádal jeden den na rozmyšlenou. Arabské vojáky nechal pohostit vínem a chlebem a když usnuli, byli byzantskými vojáky zmasakrováni, přičemž jim byly odříznuty uši a nosy, které pak byly poslány jako dar císaři. Maniakes byl na to jmenován katepanem a dále pokračoval ve vedení války s Araby. V roce 1032 dobyl Edessu, jedno z klíčových center východního křesťanství, což mu zajistilo nehynoucí slávu. Na počátku roku 1038 se stal velitelem výpravy na Sicílii, připravované z podnětu císaře Michaela IV. Tažení se zúčastnil také císařův švagr Stefanos. Byzantské vojsko vyslané na tuto výpravu se skládalo z vojáků varjažské gardy, která byla v této době vedena Haraldem Hardradou, pozdějším norským králem, a také z normanských žoldnéřů. V létě téhož roku vojsko dorazilo na ostrov. Tažení bylo zpočátku úspěšné: Po krátkém obléhání byly dobyty pevnosti Messina a Rometta a Byzantinci získali kontrolu nad klíčovou silnicí k Palermu. O dva roky později Maniakes dobyl také Syrakusy. Protože si ale tropil posměšky ze Stefana, obvinil jej Stefanos ze zrady proti císaři, takže Maniakes byl povolán do Konstantinopole, kde byl uvězněn. Tažení tak pro něj skončilo. Po jeho odchodu se situace rychle zhoršila a Byzantinci museli ostrov nakonec opustit. Přestože Sicílie byla znovu ovládnuta Araby, Maniakesovy vojenské úspěchy inspirovaly později Normany k vlastní invazi na ostrov. Po smrti Michaela IV. byl Maniakes propuštěn a v roce 1042 se v hodnosti katepana vrátil zpět do Itálie, kde měl bojovat proti Normanům a Langobardům. Dosáhl přitom nad nimi vítězství v bitvě u Monopole. V téže době byly ale jeho pozemky v Anatolii vydrancovány jeho osobním nepřítelem Romanem Sklerem, jenž byl bratrem milenky císaře Konstantina IX. Skleros kromě toho také znásilnil Maniakovu manželku. Současně Skleros intrikoval proti vojevůdci u císaře, který Maniaka nakonec povolal zpět do Konstantinopole. Rozkaz k návratu a zprávu o znásilnění své ženy obdržel Maniakes ve stejný moment. Rozzuřený generál se proto nechal svými vojáky provolat císařem a přesunul své vojsko na druhý břeh Jaderského moře. Při postupu na Soluň narazil na císařské vojsko u místa jménem Ostrovo. Přestože v bitvě samotné zvítězil, byl smrtelně zraněn a zanedlouho na to skonal. (cs)
- Jordi Maniaces -Georgius Maniaces, Γεώργιος Μανιακης-fou un patrici romà d'Orient, fill de Gudeli Maniaces, que fou governador del tema i ciutat de (Τελούχ) a la zona de les muntanyes del Taure, durant el regnat de l'emperador Romà III, vers el 1030. Després de la derrota de l'emperador davant els musulmans prop d'Antioquia, Maniaces va derrotar els vencedors prop de mitjançant un estratagema. Mercès a aquest triomf va obtenir el govern de la província de la i després fou protoespatari i governador de les ciutats de l'Eufrates. El 1032 va conquerir la ciutat d'Edessa, en part mercès a un suborn al governador local, i allí va trobar la suposada carta de Crist al rei Abgar d'Edessa, que va enviar a l'emperador. Després fou governador de l' i de Baspracània. Sota Miquel IV el paflagoni (1035) fou enviat amb un exèrcit al sud d'Itàlia, que encara era en part romana d'Orient, per fer la guerra als musulmans. La flota fou dirigida per Esteve, marit de la germana de l'emperador. Un dels èxits de Jordi fou la conquesta de part de Sicília (1038) tot i que els musulmans de l'illa van rebre l'ajut de cinquanta mil auxiliars que van venir de Tunísia. El 1040 va obtenir la victòria sobre els musulmans tunisians que intentaven recuperar Sicília i es diu que en va matar cinquanta mil a una sola batalla, però el comandant de la flota, Esteve, per negligència, va permetre que el cap de l'exèrcit enemic pugues escapar. Això va provocar un enfrontament entre Esteve i Jordi, i el primer el va acusar de preparar una revolta davant de Joan, germà i ministre de l'emperador (el qual era el seu cunyat). Jordi fou desposseït del comandament i enviat a Constantinoble com a presoner però Miquel V el va alliberar quan va pujar al tron el 1041. Els desastres dels romans d'Orient a Itàlia després que Jordi perdés el comandament, van aconsellar a Zoè Porfirogènita, que va substituir a Miquel V, a cridar-lo altre cop per dirigir les forces romanes d'Orient a Itàlia (1042). Va recuperar la província que havia caigut en mans dels seus antics mercenaris francs. Però mentre , la germana del qual era concubina de l'emperador Constantí IX Monòmac (el marit de Zoe), va procurar desposseir Jordi del títol de magister i va fer saquejar les seves terres a Anatòlia. Davant d'això Jordi es va revoltar i les tropes el van seguir; Constantinoble va enviar Pardos com a nou comandant però Jordi el va fer matar, i es va proclamar emperador, marxant cap a Bulgària per reafirmar el seu títol. Va rebutjar les ofertes de l'emperador Constantí i va derrotar les seves tropes, però quan ja podia avançar sense obstacle cap a Constantinoble, va caure ferit de mort per una mà desconeguda (probablement inicis del 1043). (ca)
- Georgios Maniakes (mittelgriechisch Γεώργιος Μανιάκης; † 1043 bei Thessaloniki) war ein byzantinischer General und Gegenkaiser. (de)
- جورج مانياكيس (باليونانية: Γεώργιος Μανιάκης) (توفي 1043). كان جنرالًا يونانيًا بارزًا في الجيش البيزنطي خلال القرن الحادي عشر وكتبان إيطاليا في عام 1042. كما أنه معروف باسم جيرجير في الملاحم الإسكندنافية. (ar)
- Ο Γεώργιος Μανιάκης (998 - 1043) ήταν Βυζαντινός στρατηγός που έδρασε κατά το β΄ τέταρτο του 11ου αιώνα. Από πολλούς νεώτερους ιστορικούς θεωρείται συνεχιστής της «Μακεδονικής εποποιίας», δηλαδή των στρατιωτικών επιτευγμάτων των αυτοκρατόρων-στρατηλατών Νικηφόρου Β΄ Φωκά, Ιωάννη Α΄ Τσιμισκή και Βασιλείου Β΄ Βουλγαροκτόνου. Υπό την ηγεσία του Μανιάκη τα βυζαντινά όπλα θριάμβευσαν στο ανατολικό (Συρία) και δυτικό (Κάτω Ιταλία, Σικελία) μέτωπο κατά την περίοδο παρακμής που ακολούθησε τον θάνατο του Βουλγαροκτόνου. Όμως, η συνεχής υπονόμευσή του από την αυτοκρατορική αυλή, τον εξώθησε σε ανταρσία με άδοξο τέλος. Οι επιτυχίες του ήταν από τα ελάχιστα δείγματα δυναμισμού του Βυζαντίου εκείνης της περιόδου, καθώς η επιπολαιότητα και η κακοδιοίκηση της κεντρικής εξουσίας οδήγησαν στη συρρίκνωση της αυτοκρατορίας, που ανεστάλη με την άνοδο του Αλεξίου Α΄ Κομνηνού στον αυτοκρατορικό θώκο. (el)
- George Maniakes (Greek: Γεώργιος Μανιάκης, transliterated as Georgios Maniaces, Maniakis, or Maniaches, Armenian: Գևորգ Մանիակես, Italian: Giorgio Maniace; died 1043) was a prominent general of the Byzantine Empire of Byzantine Greek origin during the 11th century. He was the catepan of Italy in 1042. He is known as Gyrgir in Scandinavian sagas. He is popularly said to have been extremely tall and well built, almost a giant. (en)
- Jorge Maniaces (en griego: Γεώργιος Μανιάκης, transcrito como Georgios Maniaces, Maniakis o Maniaches, italiano: Giorgio Maniace) (muerto en 1043) fue un prominente general bizantino en el siglo XI, y catapán de Italia en 1042. Las sagas escandinavas se refieren a él como Gyrgir. Maniakes llegó a ser un prominente general durante la campaña en 1031, cuando el Imperio romano de Oriente fue derrotado en Alepo, pero emprendió la captura de Edesa de los turcos selyúcidas. Su mayor logro fue la reconquista parcial de Sicilia a los árabes a partir de 1038. Allí, fue asistido por la guardia varega, en ese momento dirigida por Harald Hardrada, que más tarde se convirtió en rey de Noruega. También hubo mercenarios normandos con él, al mando de Guillermo Brazo de Hierro, quien ganó su apodo al derrotar al emir de Siracusa en combate singular. Sin embargo, condenó al ostracismo a su almirante, Esteban, cuya esposa era hermana de Juan el Eunuco, el miembro de más alto rango en la corte, y, al humillar públicamente al caudillo del contingente lombardo, , causó su deserción con los normandos y vikingos. Como consecuencia, fue relevado por el emperador Miguel IV, también cuñado de Esteban. Aunque los árabes pronto tomaron de nuevo la isla, los éxitos de Maniaces inspiraron posteriormente a los normandos a invadir Sicilia. Los logros de Maniaces en Sicilia fueron largamente ignorados por el emperador, por lo que se rebeló contra Constantino IX en 1042, a pesar de que había sido nombrado catepán de Italia. El principal responsable de enfrentarse a la revuelta de Maniaces fue Romano Scleros. Scleros, como Maniaces, era uno de los terratenientes inmensamente ricos, que poseía grandes extensiones de Anatolia —sus fincas estaban próximas de las de Maniaces y ambos se habían enfrentado en varias disputas por la tierra—. Scleros debía su influencia sobre el emperador a su encantadora hermana Sclerina, y en la mayoría de las áreas, fue una influencia muy positiva sobre Constantino. Encontrándose en una posición favorable, Scleros usó su influencia para acusar a Maniaces ante Constantino, saquear sus tierras y hasta seducir a su esposa. La respuesta de Maniaces, cuando se enfrentó a Scleros exigiendo que se le entregase el mando de las fuerzas imperiales en Apulia, fue torturarlo brutalmente hasta la muerte, después de sellar sus ojos, oídos, nariz y boca con excremento. Maniaces fue entonces proclamado emperador por sus tropas (incluyendo los varegos), y marcharon hacia Constantinopla. En 1043 su ejército se enfrentó con las tropas leales a Constantino cerca de Tesalónica, y aunque inicialmente tuvo éxito, Maniaces fue asesinado durante el combate cuerpo a cuerpo después de recibir una herida mortal (de acuerdo con Miguel Psellos). El castigo de Constantino a los rebeldes que sobrevivieron fue obligarlos a desfilar en el Hipódromo, montados de espaldas en burros. Con su muerte, la rebelión cesó. En Sicilia, llevan su nombre la ciudad de Maniace y la fortaleza de Siracusa . (es)
- Georgios Maniakes (bahasa Yunani Pertengahan: Γεώργιος Μανιάκης, translit. Geórgios Maniákes; wafat tahun 1043) adalah seorang jenderal terkenal Yunani Romawi Timur pada abad ke-11, yang mengepalai provinsi Italia pada tahun 1042. Dalam hikayat Skandinavia, dia dikenal sebagai Gyrgir. Konon dia sangat tinggi dan kekar, hampir seperti raksasa. Maniakes pertama kali dikenal dalam operasi militer tahun 1030-1031, ketika Kekaisaran Romawi Timur dikalahkan di Aleppo tetapi kemudian berhasil merebut Edessa dari bangsa Arab. Prestasi terbesarnya adalah merebut kembali sebagian Sisilia dari bangsa Arab mulai tahun 1038. Dalam perang ini, dia dibantu oleh Penjaga Varangia, yang saat itu dipimpin oleh Harald Hardrada, yang kemudian menjadi raja Norwegia. Ia juga bersama tentara bayaran Norman, di bawah William de Hauteville, yang membuatnya dijuluki "Lengan Besi" karena mengalahkan amir dari Sirakusa dalam pertempuran tunggal. Namun, tak lama kemudian, dia mengusir laksamananya, Stefanos, yang istrinya adalah saudari dari Ioánnis Orfanotrófos, kepala istana, yang juga mempermalukan pemimpin utusan Langobardi, Arduin, di depan umum, sehingga menyebabkan mereka meninggalkannya, beserta orang Norman dan Norsemen. Akibatnya ia dipanggil oleh kaisar Michael IV, yang juga merupakan ipar Stephen. Meskipun bangsa Arab segera merebut kembali pulau tersebut, keberhasilan Maniakes telah mengilhami orang Norman untuk menginvasi Sisilia. Keberhasilan Maniakes di Sisilia tidak dianggap oleh kaisar, sehingga dia memberontak melawan Konstantinos IX pada tahun 1042, meskipun dia telah ditunjuk sebagai kepala provinsi Italia. Orang yang terutama menyebabkan Maniakes memberontak adalah Romanos Skleros. Seperti Maniakes, Skleros, adalah tuan tanah yang sangat kaya yang memiliki lahan yang luas di Anatolia, tanahnya berdampingan dengan milik Maniakes, dan keduanya dikabarkan sering bertikai memperebutkan lahan.Sclerus memiliki pengaruh atas kaisar karena adiknya Sklerina yang terkenal cantik sangat menarik perhatian Konstantinos. Merasa memiliki kuasa, Sclerus memengaruhi Constantine untuk melawan Maniakes, menjarah rumah Maniakes, bahkan menggoda istrinya dengan menggunakan karisma keluarganya yang terkenal. Menghadapi Sclerus yang memaksanya menyerahkan komando pasukan kekaisaran di Apulia, Maniakes menyiksa Sclerus secara brutal hingga tewas, dengan menutup mata, telinga, hidung, dan mulutnya dengan kotoran manusia. Kemudian Maniakes diproklamirkan sebagai kaisar oleh pasukannya (termasuk orang Varangian) dan berbaris menuju Konstantinopel. Pada tahun 1043 pasukannya bentrok dengan pasukan yang setia pada Constantine di dekat Tesalonika, dan meskipun awalnya menang, Maniakes terbunuh setelah terluka parah dalam pertarungan jarak dekat (menurut laporan Psellus). Constantine menghukum dengan kejam para pemberontak yang masih hidup, mengarak mereka di Hippodrome, dengan mendudukkan mereka di atas keledai dalam posisi mundur. Dengan kematiannya, pemberontakan pun berakhir. Namanya dijadikan nama sebuah kota di Sisilia, Maniace, dan sebuah benteng di Sirakusa, yaitu benteng Castello Maniace. (in)
- Georges Maniakès (Γεώργιος Μανιάκης en grec) est un général byzantin d’origine grecque du XIe siècle, identifié aussi sous le nom de Gyrgir dans les sagas scandinaves. Fils de Goudelios Maniakes, il parvient à se hisser au rang de général malgré ses origines modestes. Il fait valoir ses talents militaires lorsqu’il parvient à prendre la ville d’Édesse aux Seldjoukides en 1032 ainsi que d’autres territoires de l’actuelle Syrie. Il est surtout renommé pour sa reconquête partielle de la Sicile qui commence en 1038. Au cours de sa vie, le tempérament colérique de Maniakès lui attire plusieurs problèmes avec le pouvoir impérial de Byzance. Il se fait emprisonner et plus tard, son mécontentement envers l’empereur Constantin IX Monomaque le pousse finalement à la révolte en 1042, où il trouve la mort durant une importante bataille. Le décès de Maniakès, en l’an 1043, est une énigme pour ses contemporains, car aucun d’eux n’est en mesure de prouver qui l’a achevé. L’intellectuel byzantin Michel Psellos, son contemporain, affirme avoir connu Georges Maniakès et le décrit comme un homme que la nature a destiné à être un commandant militaire, car « sa taille atteignait au dixième pied, et ceux qui le regardaient levaient la tête comme vers une colline ou un sommet de montagne. Sa figure n’était ni douce ni agréable, mais évoquait l’idée d’un ouragan ; sa voix était un tonnerre, et ses mains étaient capables d’ébranler des murailles et de briser des portes de bronze ; son élan était celui d’un lion et son sourcil était terrible. Et tout le reste, en cet homme, s’accordait et concordait avec ces traits. Et ce qui se disait de lui renchérissait sur ce qui se voyait ; et tous les barbares en avaient peur, l’un pour l’avoir vu et admiré, l’autre pour avoir entendu parler de lui en des récits terrifiants». Son armée est composée de mercenaires de toutes sortes. Certains viennent d’Italie et de Lombardie, et il a sous son commandement le semi-légendaire héros scandinave Harald Hardrara, qui commandait la garde varègue. Harald Hardrara devient plus tard roi de Norvège. Un autre personnage notoire sous ses ordres est Guillaume de Hauteville, commandant des mercenaires normands, surnommé Bras-de-fer après avoir vaincu, en combat singulier, l’émir musulman de Syracuse, à Troina. Ces deux commandants quittent à des moments différents les troupes de Maniakès et ne sont donc pas à ses côtés lors de sa mort. Il est représenté dans les Chronique de Skylitzès de Madrid, où se trouvent des miniatures de ses différents accomplissements. (fr)
- Giorgio Maniace (in greco medievale: Γεώργιος Μανιάκης - Georgios Maniaces, Maniakis o Maniaches; Macedonia, 998 – Tessalonica, 1043) è stato un generale bizantino. Fu magistros, strategos col grado di autokrator (στρατηγὸς αὐτοκράτωρ) e catapano d'Italia. Con l'ascesa al trono di Costantino IX Monomaco, maturò l'idea, poi messa in atto, di usurpare il trono di Bisanzio. Nelle saghe scandinave (in particolare nella saga norvegese di Heimskringla) è noto come Gyrgir. (it)
- Georgios Maniakes, Maniaces, Maniakis, Maniacus of Maniaches (Grieks: Γεώργιος Μανιάκης, Italiaans: Giorgio Maniace, gestorven 1043) was een 11e-eeuws Byzantijns generaal. In 1042 was hij katapanos van Italië. Maniakes kwam uit een rijke familie uit Anatolië. Hij speelde voor het eerst een belangrijke rol bij de Byzantijnse veldtocht tegen de Seltsjoeken in 1031, tijdens de regering van keizer Romanos III. Hoewel de Byzantijnen voor Aleppo verslagen werden, wisten ze dankzij Maniakes' inzet de stad Edessa te veroveren. Maniakes' grootste overwinning was de verovering van het oosten van het Emiraat Sicilië op de Arabieren in 1038. Op Sicilië werd Maniakes bijgestaan door de Varjaagse garde onder leiding van Harald Hardrada, die later koning van Noorwegen zou worden. Ook maakten de Byzantijnen gebruik van een contingent Langobardische huurlingen onder bevel van , waarbij zich ook een groep Normandiërs had aangesloten, waaronder Willem van Hautville en Hervé Frangopoulos. Willem de Hautville doodde tijdens de veldtocht eigenhandig de emir van Syracuse en hield daaraan de bijnaam IJzerarm over. Volgens de overlevering zorgde een persoonlijke ruzie tussen Maniakes en Arduino van Melfi ervoor dat de huurlingen hun generaal in de steek lieten. Ze keerden terug naar het vasteland van Italië, waar ze later tegen de Byzantijnen in opstand kwamen. Erger voor Maniakes was een ruzie met zijn adjudant Stefan, wiens zuster getrouwd was met Johannes Orfanotrofos, de hoogste beambte aan het Byzantijnse hof en de broer van keizer Michaël IV. De keizer ontnam Maniakes daarop het bevel in Sicilië. De Arabieren heroverden al snel het gebied dat door Maniakes was veroverd. Maniakes werd in 1042 tot kapatanos van Italië benoemd. Hij kwam echter in hetzelfde jaar in opstand tegen keizer Constantijn IX en marcheerde met het Italiaanse leger naar Constantinopel. Het kwam in 1043 tot een veldslag bij Thessaloniki, waarin Maniakes sneuvelde en de opstand werd neergeslagen. Zowel het plaatsje Maniace op Sicilië als het Castello Maniace in Syracuse is naar Maniakes vernoemd. (nl)
- Georgios Maniakes (? - 1043) - uzurpator w 1043 w Grecji. (pl)
- Jorge Maniaces (em italiano: Giorgio Maniace; em grego: Γεώργιος Μανιάκης; romaniz.: Georgios Maniakis) foi um general bizantino, nascido na Macedônia em 998 e falecido em Tessalônica em 1043. Ele foi o Catepano da Itália em 1042. Ele é conhecido como Gyrgir nas sagas escandinavas. Diz-se popularmente que era extremamente alto e bem construído, quase um gigante. (pt)
- Георгій Маніак (бл. 998 — 1043) — державний та військовий діяч Візантійської імперії. (uk)
- Георгий Маниак (греч. Γεώργιος Μανιάκης, арм. Գևորգ Մանյակ; итал. Giorgio Maniace; умер в 1043 году) — византийский полководец XI века, в последний раз отвоевал для Византии Сицилию в 1038—1040 годах. По происхождению армянин. (ru)
- 喬治·馬尼亞克(希臘語:Γεώργιος Μανιάκης,羅馬化:Georgios Maniaces、Georgios Maniakis,或Georgios Maniaches,義大利語:Giorgio Maniace,-1043年),東羅馬名將,1042年的意大利督軍,曾多次重創入侵東羅馬的法蒂瑪王朝以及諾曼人,但因此引起君士坦丁九世的猜忌,隨後發動兵變,但兵敗身亡。 在1030年至1031年的战役中首次成名,当时拜占庭帝国在阿勒颇被,但后来从阿拉伯人手中夺取了埃德萨。 (zh)
|
rdfs:comment
|
- Georgios Maniakes (mittelgriechisch Γεώργιος Μανιάκης; † 1043 bei Thessaloniki) war ein byzantinischer General und Gegenkaiser. (de)
- جورج مانياكيس (باليونانية: Γεώργιος Μανιάκης) (توفي 1043). كان جنرالًا يونانيًا بارزًا في الجيش البيزنطي خلال القرن الحادي عشر وكتبان إيطاليا في عام 1042. كما أنه معروف باسم جيرجير في الملاحم الإسكندنافية. (ar)
- George Maniakes (Greek: Γεώργιος Μανιάκης, transliterated as Georgios Maniaces, Maniakis, or Maniaches, Armenian: Գևորգ Մանիակես, Italian: Giorgio Maniace; died 1043) was a prominent general of the Byzantine Empire of Byzantine Greek origin during the 11th century. He was the catepan of Italy in 1042. He is known as Gyrgir in Scandinavian sagas. He is popularly said to have been extremely tall and well built, almost a giant. (en)
- Giorgio Maniace (in greco medievale: Γεώργιος Μανιάκης - Georgios Maniaces, Maniakis o Maniaches; Macedonia, 998 – Tessalonica, 1043) è stato un generale bizantino. Fu magistros, strategos col grado di autokrator (στρατηγὸς αὐτοκράτωρ) e catapano d'Italia. Con l'ascesa al trono di Costantino IX Monomaco, maturò l'idea, poi messa in atto, di usurpare il trono di Bisanzio. Nelle saghe scandinave (in particolare nella saga norvegese di Heimskringla) è noto come Gyrgir. (it)
- Georgios Maniakes (? - 1043) - uzurpator w 1043 w Grecji. (pl)
- Jorge Maniaces (em italiano: Giorgio Maniace; em grego: Γεώργιος Μανιάκης; romaniz.: Georgios Maniakis) foi um general bizantino, nascido na Macedônia em 998 e falecido em Tessalônica em 1043. Ele foi o Catepano da Itália em 1042. Ele é conhecido como Gyrgir nas sagas escandinavas. Diz-se popularmente que era extremamente alto e bem construído, quase um gigante. (pt)
- Георгій Маніак (бл. 998 — 1043) — державний та військовий діяч Візантійської імперії. (uk)
- Георгий Маниак (греч. Γεώργιος Μανιάκης, арм. Գևորգ Մանյակ; итал. Giorgio Maniace; умер в 1043 году) — византийский полководец XI века, в последний раз отвоевал для Византии Сицилию в 1038—1040 годах. По происхождению армянин. (ru)
- 喬治·馬尼亞克(希臘語:Γεώργιος Μανιάκης,羅馬化:Georgios Maniaces、Georgios Maniakis,或Georgios Maniaches,義大利語:Giorgio Maniace,-1043年),東羅馬名將,1042年的意大利督軍,曾多次重創入侵東羅馬的法蒂瑪王朝以及諾曼人,但因此引起君士坦丁九世的猜忌,隨後發動兵變,但兵敗身亡。 在1030年至1031年的战役中首次成名,当时拜占庭帝国在阿勒颇被,但后来从阿拉伯人手中夺取了埃德萨。 (zh)
- Jordi Maniaces -Georgius Maniaces, Γεώργιος Μανιακης-fou un patrici romà d'Orient, fill de Gudeli Maniaces, que fou governador del tema i ciutat de (Τελούχ) a la zona de les muntanyes del Taure, durant el regnat de l'emperador Romà III, vers el 1030. Després de la derrota de l'emperador davant els musulmans prop d'Antioquia, Maniaces va derrotar els vencedors prop de mitjançant un estratagema. Mercès a aquest triomf va obtenir el govern de la província de la i després fou protoespatari i governador de les ciutats de l'Eufrates. (ca)
- Georgios Maniakes († 1043 poblíž Soluně) byl byzantským generálem a vzdorocísařem v letech 1042 až 1043. Maniakes byl stratégem thematu Teluch, když v roce 1030 Roman III. utrpěl porážku v boji s Araby. Krátce poté se Arabové objevili před Teluchem a požadovali kapitulaci města. Maniakes si vyžádal jeden den na rozmyšlenou. Arabské vojáky nechal pohostit vínem a chlebem a když usnuli, byli byzantskými vojáky zmasakrováni, přičemž jim byly odříznuty uši a nosy, které pak byly poslány jako dar císaři. Maniakes byl na to jmenován katepanem a dále pokračoval ve vedení války s Araby. V roce 1032 dobyl Edessu, jedno z klíčových center východního křesťanství, což mu zajistilo nehynoucí slávu. (cs)
- Ο Γεώργιος Μανιάκης (998 - 1043) ήταν Βυζαντινός στρατηγός που έδρασε κατά το β΄ τέταρτο του 11ου αιώνα. Από πολλούς νεώτερους ιστορικούς θεωρείται συνεχιστής της «Μακεδονικής εποποιίας», δηλαδή των στρατιωτικών επιτευγμάτων των αυτοκρατόρων-στρατηλατών Νικηφόρου Β΄ Φωκά, Ιωάννη Α΄ Τσιμισκή και Βασιλείου Β΄ Βουλγαροκτόνου. Υπό την ηγεσία του Μανιάκη τα βυζαντινά όπλα θριάμβευσαν στο ανατολικό (Συρία) και δυτικό (Κάτω Ιταλία, Σικελία) μέτωπο κατά την περίοδο παρακμής που ακολούθησε τον θάνατο του Βουλγαροκτόνου. Όμως, η συνεχής υπονόμευσή του από την αυτοκρατορική αυλή, τον εξώθησε σε ανταρσία με άδοξο τέλος. Οι επιτυχίες του ήταν από τα ελάχιστα δείγματα δυναμισμού του Βυζαντίου εκείνης της περιόδου, καθώς η επιπολαιότητα και η κακοδιοίκηση της κεντρικής εξουσίας οδήγησαν στη συρρίκνωση τη (el)
- Jorge Maniaces (en griego: Γεώργιος Μανιάκης, transcrito como Georgios Maniaces, Maniakis o Maniaches, italiano: Giorgio Maniace) (muerto en 1043) fue un prominente general bizantino en el siglo XI, y catapán de Italia en 1042. Las sagas escandinavas se refieren a él como Gyrgir. (es)
- Georgios Maniakes (bahasa Yunani Pertengahan: Γεώργιος Μανιάκης, translit. Geórgios Maniákes; wafat tahun 1043) adalah seorang jenderal terkenal Yunani Romawi Timur pada abad ke-11, yang mengepalai provinsi Italia pada tahun 1042. Dalam hikayat Skandinavia, dia dikenal sebagai Gyrgir. Konon dia sangat tinggi dan kekar, hampir seperti raksasa. (in)
- Georges Maniakès (Γεώργιος Μανιάκης en grec) est un général byzantin d’origine grecque du XIe siècle, identifié aussi sous le nom de Gyrgir dans les sagas scandinaves. Fils de Goudelios Maniakes, il parvient à se hisser au rang de général malgré ses origines modestes. Il fait valoir ses talents militaires lorsqu’il parvient à prendre la ville d’Édesse aux Seldjoukides en 1032 ainsi que d’autres territoires de l’actuelle Syrie. Il est surtout renommé pour sa reconquête partielle de la Sicile qui commence en 1038. Au cours de sa vie, le tempérament colérique de Maniakès lui attire plusieurs problèmes avec le pouvoir impérial de Byzance. Il se fait emprisonner et plus tard, son mécontentement envers l’empereur Constantin IX Monomaque le pousse finalement à la révolte en 1042, où il trouve la (fr)
- Georgios Maniakes, Maniaces, Maniakis, Maniacus of Maniaches (Grieks: Γεώργιος Μανιάκης, Italiaans: Giorgio Maniace, gestorven 1043) was een 11e-eeuws Byzantijns generaal. In 1042 was hij katapanos van Italië. Maniakes kwam uit een rijke familie uit Anatolië. Hij speelde voor het eerst een belangrijke rol bij de Byzantijnse veldtocht tegen de Seltsjoeken in 1031, tijdens de regering van keizer Romanos III. Hoewel de Byzantijnen voor Aleppo verslagen werden, wisten ze dankzij Maniakes' inzet de stad Edessa te veroveren. (nl)
|