| dbo:abstract
|
- El ritme harmònic és, en música, el ritme amb el qual es succeeixen els diferents acords en una determinada composició, amb el benentès que aquest concepte s'aplica exclusivament a la música tonal. De manera semblant i complementària al ritme pròpiament dit, el ritme harmònic és un indicador de l'activitat -harmònica i acordal, en aquest cas concret- d'una composició o d'un determinat passatge d'aquesta. Un ritme harmònic consistent en uns valors més llargs o més curts, és a dir, un grau d'activitat que faci que es romangui més o menys temps sobre un mateix acord, transmet a la composició un sentit d'activitat que es complementa amb el que li donen el ritme i el tempo pròpiament dits. Així, per exemple, un ritme harmònic que s'acceleri pot conferir al conjunt del passatge un sentiment de veritable acceleració malgrat que ni el ritme ni el tempo sofreixin una variació substancial. Són elements habituals del ritme harmònic que aquest s'acceleri en apropar-se als processos cadencials, i que tempo i ritme harmònics sovint siguin inversament proporcionals: que als moviments lents els corresponguin ritmes harmònics ràpids i, a la inversa, que als moviments ràpids sigui fàcil trobar-hi ritmes harmònics lents. Possiblement, en part, si més no, això es deu al fet que un ritme harmònic ràpid dificulta l'assimilació de la música per part de l'oient. En aquest sentit és interessant recordar que l'Escola de Mannheim va aportar al nou estil musical del Classicisme un ritme harmònic més lent que el que havia estat de moda en el Barroc, cosa que -juntament amb altres elements com l'homofonia, etc.- va contribuir a construir un estil més assequible. En canvi, sí que és habitual que els accents mètrics es corresponguin amb els accents harmònics, és a dir, amb els acords que tenen més pes tonal. Per això, irregularitats mètriques ben tipificades, com ho pugui ser l'hemiòlia comporten sovint sengles desplaçaments en el ritme harmònic, com es pot veure, per exemple, al final de la primera frase del tercer moviment de la Serenata Nocturna K. 525 de Wolfgang Amadeus Mozart. (ca)
- In music theory, harmonic rhythm, also known as harmonic tempo, is the rate at which the chords change (or progress) in a musical composition, in relation to the rate of notes. Thus a passage in common time with a stream of sixteenth notes and chord changes every measure has a slow harmonic rhythm and a fast surface or "musical" rhythm (16 notes per chord change), while a piece with a trickle of half notes and chord changes twice a measure has a fast harmonic rhythm and a slow surface rhythm (1 note per chord change). Harmonic rhythm may be described as strong or weak. According to William Russo harmonic rhythm is, "the duration of each different chord...in a succession of chords." According to Joseph Swain (2002 p. 4) harmonic rhythm, "is simply that perception of rhythm that depends on changes in aspects of harmony." According to Walter Piston (1944), "the rhythmic life contributed to music by means of the underlying changes of harmony. The pattern of the harmonic rhythm of a given piece of music, derived by noting the root changes as they occur, reveals important and distinctive features affecting the style and texture." Strong harmonic rhythm is characterized by strong root progressions and emphasis of root positions, weak contrapuntal bass motion, strong rhythmic placement in the measure (especially downbeat), and relatively longer duration. "The 'fastness' or 'slowness' of harmonic rhythm is not absolute, but relative," and thus analysts compare the overall pace of harmonic rhythm from one piece to another, or the amount of variation of harmonic rhythm within a piece. For example, a key stylistic difference between Baroque music and Classical-period music is that the latter exhibits much more variety of harmonic rhythm, even though the harmony itself is less complex. For example, the first prelude (BWV 846) from J. S. Bach's The Well-Tempered Clavier, illustrates a steady harmonic rhythm of one chord change per measure, although the melodic rhythm is much faster. (en)
- El ritmo armónico, también conocido como tempo armónico, en teoría musical es el ritmo con el que se suceden los diferentes acordes en una determinada composición, teniendo en cuenta que este concepto se aplica exclusivamente a la música tonal. (es)
|
| rdfs:comment
|
- El ritmo armónico, también conocido como tempo armónico, en teoría musical es el ritmo con el que se suceden los diferentes acordes en una determinada composición, teniendo en cuenta que este concepto se aplica exclusivamente a la música tonal. (es)
- El ritme harmònic és, en música, el ritme amb el qual es succeeixen els diferents acords en una determinada composició, amb el benentès que aquest concepte s'aplica exclusivament a la música tonal. De manera semblant i complementària al ritme pròpiament dit, el ritme harmònic és un indicador de l'activitat -harmònica i acordal, en aquest cas concret- d'una composició o d'un determinat passatge d'aquesta. Un ritme harmònic consistent en uns valors més llargs o més curts, és a dir, un grau d'activitat que faci que es romangui més o menys temps sobre un mateix acord, transmet a la composició un sentit d'activitat que es complementa amb el que li donen el ritme i el tempo pròpiament dits. Així, per exemple, un ritme harmònic que s'acceleri pot conferir al conjunt del passatge un sentiment de v (ca)
- In music theory, harmonic rhythm, also known as harmonic tempo, is the rate at which the chords change (or progress) in a musical composition, in relation to the rate of notes. Thus a passage in common time with a stream of sixteenth notes and chord changes every measure has a slow harmonic rhythm and a fast surface or "musical" rhythm (16 notes per chord change), while a piece with a trickle of half notes and chord changes twice a measure has a fast harmonic rhythm and a slow surface rhythm (1 note per chord change). Harmonic rhythm may be described as strong or weak. (en)
|
