| dbo:abstract
|
- Sayyid Mir Muhammed Jafar Ali Khan, títol formal Shuja al-Mulk, Hashim al-Dawla, Nawab Ja'afar Ali Khan Bahadur, Mahabat Jang (1691-5 de febrer de 1765), conegut com a Mir Jafar (o Mir Djafar) i com a Gaddar-e-Hind, fou nabab de Bengala, Bihar i Orissa. Era segon fill de Sayyid Ahmad al-Nadjafi i va succeir a Siradj al-Dawla com el octau nabab de Bengala i el primer de la dinastia Nadjàfida. D'ascendencia àrab i aventurer es va casar amb una germanastre de Aliwerdi Khan Mahabat (Mirza Muhammad Ali) de nom Shah Kanin, i va servir al seu cunyat quan aquest va arribar a mensab (nabab) de Bengala (1740) després de derrotar a Safraz Khan, fill i successor de Shudja al-Din, el subardar (governador) mogol de Bengala. El 1742 va obtenir una victòria militar al riu Bagirthi contra el cap maratha Bhaskar Pandit. Llavors fou nomenat naib nazim de Cuttack i fawdjadar de Medinpur i Hidji conservant el càrrec de pagador de l'exèrcit (bakhshi) que ostentava des del 1740. El 1747 fou encarregat de lluitar contra els marathes però va participar en una conspiració amb Ataullah, fawdjadar de Rajmahal i va abandonar al camp i va perdre tots els seus càrrecs, però fou restablert a l'any següent. El 1751 va derrotar Mir Habid i als seus aliats marathes. Quan Aliwerdi fou succeït pel seu net Siradj al-Dawla (1756). L'hindú Diwan Mohanlal fou nomenat per dirigir el diwan, cosa que va molestar als nobles musulmans i especialment a Mir Jafar, i aquest fou destituït dels seus càrrecs per constituir un perill per nou mensab. Va conspirar amb Shawkat Djang, nabab de Purnia, al que va demanar atacar al mensab i li va oferir suport. El 1757 va fer un acord secret amb Lord Robert Clive, per mitjà de Williams Watt, cap de la factoria britànica de Kasimbazar, per enderrocar a Siradj al-Dawla (1 de maig de 1757) a canvi de ser proclamat nabab. Siradj al-Dawla havia perdut molts suports i especialment dels banquers Djagat Seths als que amenaçava de circumcidar. Mir Djafar va comunicar a Clive la debilitat del sobirà i el britànic va decidir avançar ràpidament; Clive va obtenir el jurament de fidelitat de Mir Jafar (5 de juny) i amb reforços rebuts de Madras va derrotar a Siradj al-Dawla que va haver de signar el i retirar-se a la capital Murshidabad. Mort en combat el comandant de l'artilleria bengalí Mir Madan, el mensab va cridar a Mir Jafar que va acceptar donar-li suport però en realitat seguia lleial als britànics; la batalla final es va lliurar a el 23 de juny de 1757, i mercès a la retirada del camp de Mir Jafar, els britànics van aconseguir la victòria. Després de la batalla Mir Jafar es va presentar a Murshidabad on fou proclamat nabab per Clive. Siradj al-Dawla fou capturat pocs dies després i portat a Murshidabad, i Mir Jafar el va fer executar tot i que el seu rival li va demanar clemència. Aviat es va adonar que no podria complir amb els compromisos financers que havia pactat (3.388.000 lliures) i va buscar el suport dels holandesos, però aquestos foren derrotats pels britànics a Chinsurah (1760), i Mir Jafar fou forçat a abdicar en el seu gendre Mir Kasim. Aquest es va mostrar independent dels britànics i el 1763 els va declarar la guerra, però fou derrotat i deposat. Mir Jafar fou proclamat altre cop nabab pels britànics, càrrec que va conservar fins a la seva mort el 1765. Als darrers anys va patir la lepra; era a més a més un addicte a l'opi, l'haixix i els plaers sexuals. Un dels seus descendents, , fou el darrer governador general i primer president del Pakistan (ca)
- Mir Jafar Ali Khan Bahadur (* 1691; † 5. Februar 1765) war der erste Nawab von Bengalen, der unter dem Einfluss der britischen Ostindien-Kompanie stand. Er regierte von 1757 bis 1760 sowie von 1763 bis 1765. (de)
- Syed Mir Jafar Ali Khan Bahadur (en bengali : সৈয়দ মীর জাফর আলী খান বাহাদুর, en persan : سید میر جعفر علی خان), né vers 1691 et mort le 5 février 1765, est un militaire et homme d'État bengali qui fut le premier nawab du Bengale à se placer sous la dépendance de la Compagnie britannique des Indes orientales. Son règne est une étape fondamentale dans la mise en place de la domination britannique sur le sous-continent indien. Mir Jafar commande l'armée du (en) Siraj ud-Daulah, allié aux Français, avant de le trahir en 1757 lors de la bataille de Plassey qui voit la victoire de la Compagnie britannique des Indes orientales. Siraj est exécuté peu après et Mir Jafar lui succède avec le soutien militaire de la Compagnie. Il mène cependant double jeu en tentant de s'allier à la Compagnie néerlandaise des Indes orientales. Les Britanniques réagissent et battent les Hollandais à la bataille de Chinsurah en 1759 puis forcent Mir Jafar à abdiquer en faveur de son gendre (en) en octobre 1760. Le nouveau nabab s'oppose à son tour aux ambitions de la Compagnie des Indes qui exige d'être exemptée des taxes que doivent payer les marchands indiens. La guerre éclate entre Mir Qasim et les britanniques, qui le renversent et replacent Mir Jafar sur le trône en juillet 1763. Il règne jusqu'à sa mort le 5 février 1765. Le nom de Mir Jafar, archétype du traître, est encore de nos jours associé à la trahison dans la mémoire historique bengalie. (fr)
- Sayyid Mīr Jaʿfar ʿAlī Khān Bahādur (c. 1691 – 5 February 1765) was a military general who became the first dependent Nawab of Bengal of the British East India Company. His reign has been considered by many historians as the start of the expansion of British control of the Indian subcontinent in Indian history and a key step in the eventual British domination of vast areas of pre-partition India. Mir Jafar served as the commander of the Bengali army under Siraj ud-Daulah, the Nawab of Bengal, but betrayed him during the Battle of Plassey and succeeded Daulah after the British victory in 1757. Mir Jafar received military support from the East India Company until 1760, when he failed to satisfy various British demands. In 1758, Robert Clive discovered that Jafar had made a treaty with the Dutch East India Company at Chinsurah through his agent Khoja Wajid. Dutch ships of the line were also seen in the River Hooghly. Jafar's dispute with the British eventually led to the Battle of Chinsurah. British company official Henry Vansittart proposed that since Jafar was unable to cope with the difficulties, Mir Qasim, Jafar's son-in-law, should act as Deputy Subahdar. In October 1760, the company forced him to abdicate in favor of Qasim. However, the East India Company eventually overthrew Qasim as well due to disputes over trade policies. Jafar was restored as the Nawab in 1763 with the support of the company. Mir Qasim, however, refused to accept this and went to war against the company. Jafar ruled until his death on 5 February 1765 and lies buried at the Jafarganj Cemetery in Murshidabad, West Bengal. Due to his role in helping the British colonize India, and the eventual downfall of the Mughal Empire, Mir Jafar is reviled in the Indian subcontinent as a traitor, especially among the Bengalis in both India and Bangladesh. Though some historians have tried to rehabilitate his name, it has become synonymous with the word treason among the people of the region. (en)
- ミール・ジャアファル（Mir Ja'afar, 1691年 - 1765年2月5日）は、東インドのベンガル太守（在位：1757年 - 1760年、1763年 - 1765年）。ハーシム・ウッダウラ（Hashim ud-Daula）とも呼ばれる。 (ja)
- Mir Jafar Ali Khan Bahadur (±1691 - Murshidabad, 17 januari 1765) was nawab van Bengalen tussen 1757 en 1760 en 1763 en 1765. Hij regeerde dankzij de steun van de Britse East India Company. Zijn voorganger, Siraj ud-Daulah, sneuvelde in de slag bij Plassey (1757). De Britten onder Robert Clive hadden in deze veldslag dankzij het overlopen van Mir Jafar de overwinning behaald. Mir Jafar werd door de Britten naar voren geschoven als nieuwe nawab, maar regeerde als een Britse marionet. Toen hij pogingen deed onder de Britse invloed uit te komen werd hij in 1760 gedwongen af te treden ten gunste van zijn schoonzoon Mir Qasim. (nl)
- Сеид Мир Джафар Али Хан Бахадур (бенг. সৈয়দ মীর জাফর আলী খান বাহাদুর; ок. 1691 — 5 февраля 1765) — 6-й наваб Бенгалии, Бихара и Ориссы (2 июня 1757 — 20 октября 1760, 25 июля 1763 — 5 февраля 1765). Могольский генерал, который стал первым навабом Бенгалии, зависимым от Британской Ост-Индской компании. Его правление считается началом британского империализма в индийской истории и ключевым шагом в установлении господства Великобритании на обширных территориях Индийского субконтинента. Мир Джафар служил командующим бенгальскими войсками под командованием наваба Бенгалии Сираджа уд-Даулы, но предал его во время битвы при Плесси и сменил его на посту наваба Бенгалии после победы британцев в 1757 году. Мир Джафар получал военную поддержку от Британской Ост-Индской компании до 1760 года, но не смог удовлетворить различные британские требования. В 1758 году британский военачальник Роберт Клайв обнаружил, что Мир Джафар заключил договор с голландцами в Чинсуре через своего агента Ходжу Ваджида. Голландские военные корабли также были замечены в реке Хугли. Все эти обстоятельства привели к битве при Чинсуре в ноябре 1759 года. В октябре 1760 года Британская Ост-Индская компания заставила Мир Джафара отречься от престола в пользу своего зятя Мир Касима. Однако планы нового наваба Мир Касима по вытеснению Британской Ост-Индской компании из Бенгалии привели к его свержению. Мир Джафар был восстановлен в качестве наваба в 1763 году при поддержке Ост-Индской компании. Однако Мир Касим отказался принять свою отставку и начал безуспешную борьбу против Британской Ост-Индской компании. Мир Джафар правил до своей смерти 5 февраля 1765 года и похоронен на кладбище Джафаргандж в Муршидабаде, Западная Бенгалия. Мир Джафар остается спорной фигурой в истории Индии. Он стал символом предательства родины. (ru)
- Мір Джафар Алі Хан Багадур (бл. 1691 — 5 лютого 1765) — перший наваб Бенгалії, який правив під контролем Британської Ост-Індійської компанії. (uk)
- 赛义德·米尔·贾法尔·阿里汗·巴哈杜尔（孟加拉語：সৈয়দ মীর জাফর আলী খান বাহাদুর；波斯語：سید میر جعفر علی خان بہادر；印地語：मीर जाफ़राँ；英語：Syed Mir Jafar Ali Khan Bahadur，1691年－1765年2月5日）是英国东印度公司支持之下的孟加拉纳瓦卜。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- Mir Jafar Ali Khan Bahadur (* 1691; † 5. Februar 1765) war der erste Nawab von Bengalen, der unter dem Einfluss der britischen Ostindien-Kompanie stand. Er regierte von 1757 bis 1760 sowie von 1763 bis 1765. (de)
- ミール・ジャアファル（Mir Ja'afar, 1691年 - 1765年2月5日）は、東インドのベンガル太守（在位：1757年 - 1760年、1763年 - 1765年）。ハーシム・ウッダウラ（Hashim ud-Daula）とも呼ばれる。 (ja)
- Mir Jafar Ali Khan Bahadur (±1691 - Murshidabad, 17 januari 1765) was nawab van Bengalen tussen 1757 en 1760 en 1763 en 1765. Hij regeerde dankzij de steun van de Britse East India Company. Zijn voorganger, Siraj ud-Daulah, sneuvelde in de slag bij Plassey (1757). De Britten onder Robert Clive hadden in deze veldslag dankzij het overlopen van Mir Jafar de overwinning behaald. Mir Jafar werd door de Britten naar voren geschoven als nieuwe nawab, maar regeerde als een Britse marionet. Toen hij pogingen deed onder de Britse invloed uit te komen werd hij in 1760 gedwongen af te treden ten gunste van zijn schoonzoon Mir Qasim. (nl)
- Мір Джафар Алі Хан Багадур (бл. 1691 — 5 лютого 1765) — перший наваб Бенгалії, який правив під контролем Британської Ост-Індійської компанії. (uk)
- 赛义德·米尔·贾法尔·阿里汗·巴哈杜尔（孟加拉語：সৈয়দ মীর জাফর আলী খান বাহাদুর；波斯語：سید میر جعفر علی خان بہادر；印地語：मीर जाफ़राँ；英語：Syed Mir Jafar Ali Khan Bahadur，1691年－1765年2月5日）是英国东印度公司支持之下的孟加拉纳瓦卜。 (zh)
- Sayyid Mir Muhammed Jafar Ali Khan, títol formal Shuja al-Mulk, Hashim al-Dawla, Nawab Ja'afar Ali Khan Bahadur, Mahabat Jang (1691-5 de febrer de 1765), conegut com a Mir Jafar (o Mir Djafar) i com a Gaddar-e-Hind, fou nabab de Bengala, Bihar i Orissa. Era segon fill de Sayyid Ahmad al-Nadjafi i va succeir a Siradj al-Dawla com el octau nabab de Bengala i el primer de la dinastia Nadjàfida. Un dels seus descendents, , fou el darrer governador general i primer president del Pakistan (ca)
- Sayyid Mīr Jaʿfar ʿAlī Khān Bahādur (c. 1691 – 5 February 1765) was a military general who became the first dependent Nawab of Bengal of the British East India Company. His reign has been considered by many historians as the start of the expansion of British control of the Indian subcontinent in Indian history and a key step in the eventual British domination of vast areas of pre-partition India. (en)
- Syed Mir Jafar Ali Khan Bahadur (en bengali : সৈয়দ মীর জাফর আলী খান বাহাদুর, en persan : سید میر جعفر علی خان), né vers 1691 et mort le 5 février 1765, est un militaire et homme d'État bengali qui fut le premier nawab du Bengale à se placer sous la dépendance de la Compagnie britannique des Indes orientales. Son règne est une étape fondamentale dans la mise en place de la domination britannique sur le sous-continent indien. Le nom de Mir Jafar, archétype du traître, est encore de nos jours associé à la trahison dans la mémoire historique bengalie. (fr)
- Сеид Мир Джафар Али Хан Бахадур (бенг. সৈয়দ মীর জাফর আলী খান বাহাদুর; ок. 1691 — 5 февраля 1765) — 6-й наваб Бенгалии, Бихара и Ориссы (2 июня 1757 — 20 октября 1760, 25 июля 1763 — 5 февраля 1765). Могольский генерал, который стал первым навабом Бенгалии, зависимым от Британской Ост-Индской компании. Его правление считается началом британского империализма в индийской истории и ключевым шагом в установлении господства Великобритании на обширных территориях Индийского субконтинента. (ru)
|
_and_Mir_Miran_(right).jpg=3fwidth=3d300)
_and_Mir_Miran_(right).jpg){kind=link}
