| dbo:abstract
|
- Očnice, neboli dutina očnicová či orbita, je kostěný prostor lebky vyplněný oční koulí (bulbus oculi), okolním tukovým vazivem (corpus adiposum orbitae), slznou žlázou (glandula lacrimalis) a slzovodem (ductus lacrimalis), okohybnými svaly (musculi bulbi), cévami a nervy. (cs)
- Les òrbites oculars són dues cavitats exocràniques constituïdes per elements dels ossos del cap. S'hi allotgen els globus oculars i altres estructures corporals que hi estan relacionades, com la glàndula lacrimal, situada en la fossa homònima que ocupa la seva regió lateral interna superior. Tenen una morfologia que protegeix l'ull i als músculs que li donen mobilitat dels impactes externs de poca importància. La seva irrigació sanguínia principal és l'artèria oftàlmica, la primera branca de l'artèria caròtide interna, però existeixen moltes variants anatòmiques individuals. Els nervis cranials relacionats amb l'òrbita són:
* Nervi òptic. Penetra en ella a través del canal òptic, juntament amb l'artèria oftàlmica, i porta al cervell la informació visual obtinguda per la retina. El nervi òptic d'un ull s'uneix al de l'altre i forma el quiasma òptic.
* Nervi motor ocular comú. Provinent del mesencèfal, travessa la fissura orbitària superior i es divideix en superior i inferior. La part superior proporciona innervació motora somàtica als músculs elevador de la parpella superior i recte superior. La part inferior innerva els músculs recte medial, recte inferior i oblic inferior.
* Nervi patètic. Originat en la superfície posterior del tronc encefàlic, fa una corba al voltant del mesencèfal, segueix per la paret lateral del si cavernós, entra en l'òrbita també per la fissura orbitària superior i s'encarrega de la motricitat del múscul oblic superior.
* Branca oftàlmica del nervi trigemin. S'ocupa de la innervació sensorial general de l'òrbita, incloent la de la glàndula lagrimal, la conjuntiva i la pell de la parpella superior.
* Nervi motor ocular extern. Aporta la innervació motora somàtica del múscul recte lateral.
* Nervi facial. Permet plorar i tancar els ulls. Dona innervació motora branquial al múscul orbicular de les parpelles. Des d'un punt de vista osteològic, les òrbites oculars dels humans estan formades per les prolongacions o parts de set ossos: l'os frontal, l'os zigomàtic, l'os maxil·lar, l'esfenoide, l'os palatí, l'etmoide i l'os lacrimal. Cada òrbita es divideix en: base, que correspon a la seva regió més anterior; vèrtex, situat en la zona posterior; quatre parets, superior, inferior i dues laterals i els marges extern i medial. L'interior de l'òrbita està recobert per una membrana fibromuscular, anomenada periòrbita. Adherit a aquesta membrana a nivell del vèrtex orbitari es troba l'anell de Zinn, origen dels tendons dels músculs recte lateral, recte inferior, recte medial, recte superior i elevador de la parpella superior. Els quatre rectes s'inserten distalment en la porció anterior de l'escleròtica, formant un con muscular. La asimetria orbitària, tant de naturalesa congènita com adquirida, és una condició que pot ser subtil i a penes apreciable o provocar un defecte estètic greu. La ciclòpia és una malformació extremadament rara (uns 1,05 casos/100.000 naixements, incloent els fetus morts in utero), que rep el seu nom dels ciclops de la mitologia grega. Es caracteritza per l'existència en la cara d'una única òrbita central, moltes vegades acompanyada de diverses anomalies cerebrals, facials i extrafacials. No és compatible amb la vida i eventualment forma part d'una síndrome de Patau. La ciclòpia amb probòscide (presència en el front d'un apèndix nasal tubular aberrant) és una raresa. Encara que la prevalença de anormalitats cromosòmiques en les ciclòpies és alta, l'etiologia de la major part d'elles té una gran heterogeneïtat genètica. Les fractures orbitàries són, tant en adults com en nens, el tercer tipus més comú de fractura facial i tenen un tractament difícil. Es classifiquen segons la seva localització anatòmica dins de l'orbita (sòl, paret medial, paret lateral i sostre). En un 29 per cent d'elles existeixen lesions oculars concomitants. La causa d'aquestes fractures és una força d'intensitat mitjana o alta dirigida contra l'ull i els ossos que l'envolten. Es veuen generalment com a conseqüència d'agressions físiques, lesions esportives, accidents de trànsit o caigudes al terra. Freqüentment, les fractures de la paret lateral són combinades i involucren l'os zigomàtic. L'elasticitat dels ossos dels nens fa que en alguns casos el traumatisme orbitari produeixi una fractura de canya verda, també anomenada fractura de l'ull blanc per la manca d'un hematoma apreciable o d'altres signes externs de lesió a la zona, la qual pot afectar els músculs extraoculars i ser l'origen d'una diplopia permanent si no es practica amb molta urgència la intervenció quirúrgica oportuna. Algunes vegades les especials característiques de la fractura fan necessària la cirurgia reconstructiva del teixit ossi orbitari, emprant el trasplantament autòleg d'os, cartílag i múscul o fent servir materials sintètics com ara plaques de titani, de titani amb polietilè i de polidioxanona reabsorbible. Quasi tots els hematomes retrobulbars es produeixen per la ruptura traumàtica de les parets d'un vas sanguini de l'òrbita. Molt rarament, tenen un origen iatrogènic derivat de les complicacions d'una cirurgia sinusal o ocular. La gran majoria de cel·lulitis orbitàries són infeccions bacterianes dels músculs i el teixit adipós que hi ha al voltant de l'ull, generalment causades per Staphylococcus aureus o Streptococcus spp. Adesiara, en persones immunodeficients es veuen mucormicosis i aspergil·losis que envaeixen l'òrbita amb el subseqüent risc de provocar una meningitis fúngica. L'orbitopatia tiroïdal és una condició inflamatòria, autoimmunitària i autolimitada que amb freqüència afecta els teixits orbitaris i periorbitaris dels individus amb malaltia de Graves-Basedow, encara que també es pot desenvolupar en subjectes sense anormalitats destacables de la funció de la glàndula tiroide o que tenen antecedents d'hipotiroïdisme o tiroïditis de Hashimoto. En més d'un seixanta per cent dels casos de granulomatosi de Wegener (una vasculitis sistèmica primària necrotitzant de petits vasos, coneguda també com granulomatosi amb poliangiïtis) hi ha dany orbitari, el qual no és rar que sigui la primera o l'única manifestació de la malaltia. Si no es tracta adequadament pot produir pèrdua de visió, proptosi de l'ull i deformitat facial. La miositis orbitària és un trastorn inflamatori agut o crònic poc habitual i que no té un origen clar. Ocasionalment es manifesta associat a una malaltia autoimmunitària com el lupus eritematós sistèmic, per exemple. Es caracteritza per dolor a l'òrbita, hiperèmia conjuntival, desplaçament anterior del globus ocular i progressiva disminució del moviment dels músculs extraoculars. Els tumors de l'òrbita ocular poden ser primaris o metastàtics. Els primers sorgeixen en qualsevol dels teixits orbitaris i els més freqüents són els vasculars, com ara els limfangiomes o els hemangiomes capil·lars infantils i els hemangiomes cavernosos en adults. Els meningiomes primaris de la beina de la porció intraorbitària del nervi òptic són inusuals, mostren un característic creixement tubular i quan envaeixen l'ull poden causar despreniment de retina i ceguesa. En aquesta zona craniofacial és molt rara l'aparició d'un limfoma no hodgkinià. Les neoplàsies malignes de la glàndula lacrimal acostumen a formar masses que comprometen la innervació de l'òrbita i que de vegades infiltren els ossos adjacents, com ocorre en alguns casos de carcinoma adenoide quístic lacrimal. Pel que fa als tumors metastàtics, els carcinomes de mama i de pròstata són els càncers sòlids que tenen una major tendència a colonitzar l'òrbita, si be ho fan poc sovint. Infreqüentment, s'han descrit metàstasis orbitàries de neuroblastomes, de carcinomes de la nasofaringe i d'adenocarcinomes de pulmó o de la papil·la de Vater. El colesteatoma orbitari o colegranuloma frontorbitari és una entitat clínica pseudotumoral gairebé insòlita, formada per cristalls de colesterol, que es presenta principalment en homes de mitjana edat amb antecedents d'un traumatisme banal. Apareix com a conseqüència de la incompleta reabsorció de una hemorràgia que origina una reacció granulomatosa encapsulada. Té tendència a recidivar i en casos de llarga evolució pot produir lesions lítiques òssies al frontal. El tractament és la seva acurada i total exèresi quirúrgica. (ca)
- الحَجَاجُ أو محجر العين أو الوَقَب (بالإنجليزية: Orbit) تجويف عظمي يحوي العين وملحقاتها من أوعية وأعصاب وعضلات، بالإضافة لذلك يحوي جوف الحجاج حفرة تتوضع فيها الغدة الدمعية تدعى: حفرة الغدة الدمعية في الأعلى والوحشي. يتشكل تجويف الحجاج من اجتماع سبعة عظام على شكل هرم، هي: الوتدي، الدمعي، الغربالي، الوجني، الجبهي، الحنكي، الفكي العلوي. (ar)
- Orbita (von lateinisch orbis ‚Kreis‘; Mehrzahl Orbitae) bezeichnet die knöcherne Augenhöhle, eine tiefe Grube am Schädel (Cranium), in der das Auge und seine Anhangsorgane liegen. Der anatomische Begriff wurde im zwölften Jahrhundert von Gerhard von Cremona geprägt, als er Avicennas Kanon der Medizin ins Lateinische übersetzte. Beim Menschen ist die Grube etwa 4 bis 5 cm tief. (de)
- En anatomio, orbito estas la kavaĵo aŭ truo de la kranio, kie situantas la okulo kaj la aldonaj strukturoj. "Orbito" povas aludi al la osta truo, aŭ ĝi povas esti uzata ankaŭ por aludi al ties enhavo. Ĉe homaj plenkreskuloj, la volumeno de la orbito estas 30 ml, el kio la okulo okupas 6.5 ml. (eo)
- Anatomian, betzulo edo begi-zulo begiak kokatzen diren barrunbeetako bakoitza da. Gizaki heldu baten betzuloak 30 ml-ko bolumena du, horietatik 6.5 ml begiak beteta. Bere helburua begia babestea da. (eu)
- Las cavidades orbitarias son las dos cavidades situadas a ambos lados de la línea media de la cara destinadas a alojar los globos oculares y sus anexos. Las estructuras óseas que las delimitan se denominan órbitas. El término anatómico "orbita" fue acuñado por Gerardo de Cremona. (es)
- En anatomie, l'orbite est la cavité du crâne dans laquelle l'œil et ses appendices sont situés. Le massif facial est composé de deux cavités orbitaires. Le terme anatomique d’« orbite » pour désigner cette partie du crâne a été inventé par Gérard de Crémone. D'un point de vue ostéologique, l'orbite humaine est formée par les prolongements ou les parties de sept os : l'os frontal, l'os zygomatique, l'os maxillaire, l'os sphénoïde (corps, petite aile et grande aile), l'os palatin, l'os ethmoïde et l'os lacrymal. (fr)
- In anatomy, the orbit is the cavity or socket of the skull in which the eye and its appendages are situated. "Orbit" can refer to the bony socket, or it can also be used to imply the contents. In the adult human, the volume of the orbit is 30 millilitres (1.06 imp fl oz; 1.01 US fl oz), of which the eye occupies 6.5 ml (0.23 imp fl oz; 0.22 US fl oz). The orbital contents comprise the eye, the orbital and retrobulbar fascia, extraocular muscles, cranial nerves II, III, IV, V, and VI, blood vessels, fat, the lacrimal gland with its sac and duct, the eyelids, medial and lateral palpebral ligaments, cheek ligaments, the suspensory ligament, septum, ciliary ganglion and short ciliary nerves. (en)
- 眼窩（がんか、英: orbit、独: Orbita、羅: Orbita）は、眼球の収まる頭蓋骨のくぼみを指す。哺乳類の眼窩は不完全に眼球を覆うものが多いが、霊長目の眼窩は完全に眼球を取り巻くのが著しい特徴となっている。また、眼窩に視神経孔を伴うのは哺乳類の特徴とされている。 (ja)
- 안와(眼窩) 또는 눈구멍은 해부학에서 머리뼈의 공동(빈 공간)으로, 여기에 눈과 부속물이 위치한다. 성인을 기준으로 안와의 부피는 30 mL이며 이 중 눈이 차지하는 비중은 6.5 mL이다. (ko)
- L'orbita oculare è una cavità esocranica costituita dal comporsi delle ossa craniche (sia del neurocranio, che dello splancnocranio). Nelle orbite oculari si posizionano il bulbo oculare e i suoi annessi, l'arteria oftalmica e la vena oftalmica, la vena centrale della retina e i muscoli estrinseci. L'orbita ha la forma di una piramide quadrangolare, distinguendo una base, un apice, quattro pareti e quattro margini. (it)
- De oogkas of orbita is een opening in de schedel waarin het oog gelegen is. De vorm van de oogkas komt overeen met een vierzijdige piramide. De top ervan ligt aan de binnenkant. De opening wordt door verschillende beenderen begrensd. (nl)
- Oczodół (łac. orbita) – jama kostna pomiędzy mózgoczaszką a twarzoczaszką, w której umieszczona jest gałka oczna. Występuje parzyście. Oczodół ma kształt stożka, którego podstawę tworzy wejście do oczodołu. U góry wejście do oczodołu ogranicza brzeg nadoczodołowy kości czołowej, u dołu szczęka i kość jarzmowa, tworząc brzeg podoczodołowy, ponadto budują go kość łzowa, sitowa, klinowa oraz podniebienna. Oczodół ograniczają cztery ściany: ściana górna:
* część oczodołowa kości czołowej
* skrzydło mniejsze kości klinowej ściana dolna:
* powierzchnia oczodołowa trzonu szczęki
* część powierzchni oczodołowej kości jarzmowej
* wyrostek oczodołowy kości podniebiennej ściana przyśrodkowa:
* tylny odcinek wyrostka czołowego szczęki
* kość łzowa
* blaszka oczodołowa kości sitowej
* mała część trzonu kości klinowej ściana boczna:
* powierzchnia oczodołowa kości jarzmowej
* powierzchnia oczodołowa skrzydła większego kości klinowej W odcinku przednio-bocznym sklepienia oczodołu znajduje się dół gruczołu łzowego. W pobliżu wejścia do oczodołu na ścianie przyśrodkowej leży dół woreczka łzowego, przechodzi on ku dołowi w kanał nosowo-łzowy. W obrębie oczodołu znajduje się kanał nerwu wzrokowego, przez który przechodzi nerw wzrokowy wraz z tętnicą oczną, która oddaje tętnice środkową siatkówki wnikającą do nerwu 1cm – 1,5cm przed gałką oczną. Ponadto w oczodole znaleźć można szczelinę oczodołową górną, przez którą przebiega nerw czołowy, nerw nadoczodołowy, nerw nosowo-rzęskowy, nerw okoruchowy, nerw bloczkowy, nerw odwodzący i żyła oczna górna, a także szczelina oczodołowa dolna, której zawartość stanowią nerw podoczodołowy, nerw jarzmowy, tętnica podoczodołowa, żyła podoczodołowa i żyła oczna dolna. Przyczyny chorób oczodołu:
* dzieci: zapalenie tkanek oczodołu, torbiel skórzasta i naskórkowa, naczyniak włośniczkowy i limfatyczny oraz rzadko spotykane: nerwiakowłókniak, mięsak komórek prążkowanych, glejak nerwu wzrokowego, białaczka.
* dorośli: uraz, oftalmopatia tarczycowa, idiopatyczna choroba zapalna oczodołu, zapalenie i guzy gruczołu łzowego, naczyniak jamisty, żylaki i naczyniak limfatyczny, chłoniak i choroba limfoproliferacyjna, oponiak (nerwu wzrokowego lub skrzydła kości klinowej), przerzuty. (pl)
- Ögonhålor (latin: orbita, av latin orbis = cirkel) är de hålor i kraniet där ögonen är placerade. Hos människan är hålan ungefär 4 till 5 cm djup. Ögonhålan bildas av sju ben:
* Pannben (Os frontale)
* Tårben (Os lacrimale)
* Överkäke (Maxilla)
* Okben (Os zygomaticum)
* Silben (Os ethmoidale)
* (Os palatinum)
* Kilben (Os sphenoidale) I väggarna som begränsar ögonhålan finns flera öppningar för nerver, blodkärl och tårvätskan. En av de största öppningarna är Canalis opticus för synnerven och . Denna anatomirelaterade artikel saknar väsentlig information. Du kan hjälpa till genom att lägga till den. (sv)
- Очни́ця або орбіта, очна ямка (лат. orbis, бувально «коло») — кісткова порожнина в черепі (cranium), в якій розташоване очне яблуко і його допоміжні структури. У дорослої людини, об'єм орбіти становить 30 мл, 6.5 мл якого займає око. (uk)
- A órbita é uma cavidade do esqueleto da face em forma de pirâmide onde estão inseridos o bulbo do olho, músculos, nervos, vasos e o aparelho lacrimal. A parede superior é formada pelos ossos frontal e esfenóide; a parede medial pelo etmóide, esfenóide, lacrimal e frontal; a parede inferior ou assoalho pela maxila, zigomático e palatino; a parede lateral pelo processo frontal do zigomático e asa maior do esfenóide. O ápice da órbita fica no canal óptico, formado pela asa menor do esfenóide. A base que abre para a face possui quatro margens: 1.
* margem superior: osso frontal 2.
* margem inferior: ossos maxilar e zigomático 3.
* margem medial: ossos frontal, lacrimal e maxilar 4.
* margem lateral: ossos zigomático e frontal (pt)
- 在解剖学中，眼眶是颅骨的一個体腔，眼球就位于眼眶中。成年人的眼眶容积为30毫升，其中眼球占6.5毫升。眼眶內除了眼球外，還有眼睑等眼球周邊的器官。 (zh)
- Глазница (лат. orbita) — парная полость в черепе, содержащая глазное яблоко с его придатками. У взрослого человека объём орбиты в среднем составляет 30 мл, из которых 6,5 мл занимает глазное яблоко. (ru)
|
| rdfs:comment
|
- Očnice, neboli dutina očnicová či orbita, je kostěný prostor lebky vyplněný oční koulí (bulbus oculi), okolním tukovým vazivem (corpus adiposum orbitae), slznou žlázou (glandula lacrimalis) a slzovodem (ductus lacrimalis), okohybnými svaly (musculi bulbi), cévami a nervy. (cs)
- الحَجَاجُ أو محجر العين أو الوَقَب (بالإنجليزية: Orbit) تجويف عظمي يحوي العين وملحقاتها من أوعية وأعصاب وعضلات، بالإضافة لذلك يحوي جوف الحجاج حفرة تتوضع فيها الغدة الدمعية تدعى: حفرة الغدة الدمعية في الأعلى والوحشي. يتشكل تجويف الحجاج من اجتماع سبعة عظام على شكل هرم، هي: الوتدي، الدمعي، الغربالي، الوجني، الجبهي، الحنكي، الفكي العلوي. (ar)
- Orbita (von lateinisch orbis ‚Kreis‘; Mehrzahl Orbitae) bezeichnet die knöcherne Augenhöhle, eine tiefe Grube am Schädel (Cranium), in der das Auge und seine Anhangsorgane liegen. Der anatomische Begriff wurde im zwölften Jahrhundert von Gerhard von Cremona geprägt, als er Avicennas Kanon der Medizin ins Lateinische übersetzte. Beim Menschen ist die Grube etwa 4 bis 5 cm tief. (de)
- En anatomio, orbito estas la kavaĵo aŭ truo de la kranio, kie situantas la okulo kaj la aldonaj strukturoj. "Orbito" povas aludi al la osta truo, aŭ ĝi povas esti uzata ankaŭ por aludi al ties enhavo. Ĉe homaj plenkreskuloj, la volumeno de la orbito estas 30 ml, el kio la okulo okupas 6.5 ml. (eo)
- Anatomian, betzulo edo begi-zulo begiak kokatzen diren barrunbeetako bakoitza da. Gizaki heldu baten betzuloak 30 ml-ko bolumena du, horietatik 6.5 ml begiak beteta. Bere helburua begia babestea da. (eu)
- Las cavidades orbitarias son las dos cavidades situadas a ambos lados de la línea media de la cara destinadas a alojar los globos oculares y sus anexos. Las estructuras óseas que las delimitan se denominan órbitas. El término anatómico "orbita" fue acuñado por Gerardo de Cremona. (es)
- En anatomie, l'orbite est la cavité du crâne dans laquelle l'œil et ses appendices sont situés. Le massif facial est composé de deux cavités orbitaires. Le terme anatomique d’« orbite » pour désigner cette partie du crâne a été inventé par Gérard de Crémone. D'un point de vue ostéologique, l'orbite humaine est formée par les prolongements ou les parties de sept os : l'os frontal, l'os zygomatique, l'os maxillaire, l'os sphénoïde (corps, petite aile et grande aile), l'os palatin, l'os ethmoïde et l'os lacrymal. (fr)
- In anatomy, the orbit is the cavity or socket of the skull in which the eye and its appendages are situated. "Orbit" can refer to the bony socket, or it can also be used to imply the contents. In the adult human, the volume of the orbit is 30 millilitres (1.06 imp fl oz; 1.01 US fl oz), of which the eye occupies 6.5 ml (0.23 imp fl oz; 0.22 US fl oz). The orbital contents comprise the eye, the orbital and retrobulbar fascia, extraocular muscles, cranial nerves II, III, IV, V, and VI, blood vessels, fat, the lacrimal gland with its sac and duct, the eyelids, medial and lateral palpebral ligaments, cheek ligaments, the suspensory ligament, septum, ciliary ganglion and short ciliary nerves. (en)
- 眼窩（がんか、英: orbit、独: Orbita、羅: Orbita）は、眼球の収まる頭蓋骨のくぼみを指す。哺乳類の眼窩は不完全に眼球を覆うものが多いが、霊長目の眼窩は完全に眼球を取り巻くのが著しい特徴となっている。また、眼窩に視神経孔を伴うのは哺乳類の特徴とされている。 (ja)
- 안와(眼窩) 또는 눈구멍은 해부학에서 머리뼈의 공동(빈 공간)으로, 여기에 눈과 부속물이 위치한다. 성인을 기준으로 안와의 부피는 30 mL이며 이 중 눈이 차지하는 비중은 6.5 mL이다. (ko)
- L'orbita oculare è una cavità esocranica costituita dal comporsi delle ossa craniche (sia del neurocranio, che dello splancnocranio). Nelle orbite oculari si posizionano il bulbo oculare e i suoi annessi, l'arteria oftalmica e la vena oftalmica, la vena centrale della retina e i muscoli estrinseci. L'orbita ha la forma di una piramide quadrangolare, distinguendo una base, un apice, quattro pareti e quattro margini. (it)
- De oogkas of orbita is een opening in de schedel waarin het oog gelegen is. De vorm van de oogkas komt overeen met een vierzijdige piramide. De top ervan ligt aan de binnenkant. De opening wordt door verschillende beenderen begrensd. (nl)
- Очни́ця або орбіта, очна ямка (лат. orbis, бувально «коло») — кісткова порожнина в черепі (cranium), в якій розташоване очне яблуко і його допоміжні структури. У дорослої людини, об'єм орбіти становить 30 мл, 6.5 мл якого займає око. (uk)
- 在解剖学中，眼眶是颅骨的一個体腔，眼球就位于眼眶中。成年人的眼眶容积为30毫升，其中眼球占6.5毫升。眼眶內除了眼球外，還有眼睑等眼球周邊的器官。 (zh)
- Глазница (лат. orbita) — парная полость в черепе, содержащая глазное яблоко с его придатками. У взрослого человека объём орбиты в среднем составляет 30 мл, из которых 6,5 мл занимает глазное яблоко. (ru)
- Les òrbites oculars són dues cavitats exocràniques constituïdes per elements dels ossos del cap. S'hi allotgen els globus oculars i altres estructures corporals que hi estan relacionades, com la glàndula lacrimal, situada en la fossa homònima que ocupa la seva regió lateral interna superior. Tenen una morfologia que protegeix l'ull i als músculs que li donen mobilitat dels impactes externs de poca importància. (ca)
- Oczodół (łac. orbita) – jama kostna pomiędzy mózgoczaszką a twarzoczaszką, w której umieszczona jest gałka oczna. Występuje parzyście. Oczodół ma kształt stożka, którego podstawę tworzy wejście do oczodołu. U góry wejście do oczodołu ogranicza brzeg nadoczodołowy kości czołowej, u dołu szczęka i kość jarzmowa, tworząc brzeg podoczodołowy, ponadto budują go kość łzowa, sitowa, klinowa oraz podniebienna. Oczodół ograniczają cztery ściany: ściana górna:
* część oczodołowa kości czołowej
* skrzydło mniejsze kości klinowej ściana dolna: ściana przyśrodkowa: ściana boczna: Przyczyny chorób oczodołu: (pl)
- A órbita é uma cavidade do esqueleto da face em forma de pirâmide onde estão inseridos o bulbo do olho, músculos, nervos, vasos e o aparelho lacrimal. A parede superior é formada pelos ossos frontal e esfenóide; a parede medial pelo etmóide, esfenóide, lacrimal e frontal; a parede inferior ou assoalho pela maxila, zigomático e palatino; a parede lateral pelo processo frontal do zigomático e asa maior do esfenóide. O ápice da órbita fica no canal óptico, formado pela asa menor do esfenóide. A base que abre para a face possui quatro margens: (pt)
- Ögonhålor (latin: orbita, av latin orbis = cirkel) är de hålor i kraniet där ögonen är placerade. Hos människan är hålan ungefär 4 till 5 cm djup. Ögonhålan bildas av sju ben:
* Pannben (Os frontale)
* Tårben (Os lacrimale)
* Överkäke (Maxilla)
* Okben (Os zygomaticum)
* Silben (Os ethmoidale)
* (Os palatinum)
* Kilben (Os sphenoidale) I väggarna som begränsar ögonhålan finns flera öppningar för nerver, blodkärl och tårvätskan. En av de största öppningarna är Canalis opticus för synnerven och . (sv)
|
