| dbo:abstract
|
- أوتو يان (بالدنماركية: Otto Jahn) (و. 1813 – 1869 م) هو مؤرخ الفن، وعالم آثار، وعالم موسيقى، ومؤرخ موسيقى، وأستاذ جامعي، وكاتب سير، وملحن، ، ، وعالم آثار كلاسيكية من مملكة الدنمارك، ومملكة بروسيا، ولد في كيل، كان عضوًا في أكاديمية لينسيان (منذ 2 مارس 1869)، وأكاديمية ساكسون للعلوم (منذ 10 يوليو 1847)، والأكاديمية الروسية للعلوم، وأكاديمية العلوم في غوتينغن، والمعهد الألماني للآثار، والأكاديمية البافارية للعلوم والعلوم الإنسانية، والأكاديمية البروسية للعلوم، توفي في غوتينغن، عن عمر يناهز 56 عاماً. (ar)
- Otto Jahn (Kiel, Slesvig-Holstein, 16 de juny de 1813 – Göttingen, Baixa Saxònia, 9 de setembre de 1869), fou un arqueòleg, filòleg, compositor, crític musical i escriptor alemany. Es dedicà primerament a Kiel i després a Leipzig, i des de 1833 a Berlín, als estudis de filologia i arqueologia, havent tingut per professors, respectivament a , , Lachmann i Gerhard. Un viatge per França i Itàlia (1836-39) i una llarga estada a Roma, el portaren a l'estudi de les inscripcions llatines. El 1839 s'establí a Kiel, i el 1842 marxà a Greifswald com a professor extraordinari d'arqueologia i filologia, on fou professor numerari el 1845. Cridat el 1847 a Leipzig per a la càtedra d'arqueologia, allà hi fundà la Societat d'Antiguitats i aconseguí la direcció del Museu Arqueològic de la mateixa ciutat. El 1851 perdé la seva plaça per haver pres part en el moviment nacional de 1848-49. El 1855 fou nomenat professor d'arqueologia de Bonn i director del Museu D'Art Acadèmic de la mateixa capital i el 1867 se'l designà per a ocupar el lloc de Gerhard a Berlín, però el sorprengué la mort abans que pogués prendre possessió del nou càrrec. Entre els seus nombrosos treballs sobre arqueologia, que marcaren una nova era en aquest ram de la ciència, per la seva fina crítica i el gran sentiment artístic que estava dotat, destaquen:
* Telephos und Troilos (Kiel, 1841);
* Die Gemälde des Polygnot (Kiel, 1841);
* Pentheus und die Mänaden (Kiel, 1842);
* Paris und Oinone (Greifswald, 1845);
* Peitho, die Göttin der Uebersedung (Kiel, 1846);
* Ueber einige Darstellungen des Parisurteils (Leipzig, 1849);
* Die Ficoronische Cista (Leipzig, 1852);
* Beschreibung der Vasensammlung des Königs Ludwig (Munic, 1854);
* Die Wandgemälde des Columbariums in der Villa Pamfili (Munic, 1857);
* Der Tod der Sophonisbe (Bonn, 1859);
* Ueber bemalte Vasen mit Goldschmuch (Zuric, 1865);
* Die Lauersforter Phalerä erlaätert (Bonn, 1866);
* Ueber Darstellungen des Handwerks und Handelsverkehrs (Zuric, 1868), etc. Com a treballs filològico-crítics s'anomenen les edicions que va fer de:
* Persius (Aule Persi Flac) (Leipzig, 1843);
* Censorinus (Berlín, 1845);
* Florus (Luci Anneu Flor) (Leipzig, 1852), etc.
* Pausanie descriptiu arcis atheniensis (Bonn, 1860);
* del Brutus i de l'Orator, de Ciceró; de Juvenal (Berlín, 1851);
* del Psyche et Cupido, de Luci Apuleu, etc. Entre els seus escrits de circumstàncies cal citar els seus discursos sobre Winckelmann (Greifswald, 1844) i sobre (Leipzig, 1849), com també les seves obres Die Bedeutung und Stellung der Altertumsstudien in Deutschland (Berlín, 1859), Eduard Gerhard, eine Lebensskizze (Berlín, 1868), i Ausder Altertumswissenschaft (Bonn, 1868). Constitueix una important contribució a la història de la literatura alemanya el seu tractat Ueber Goethes Iphigenia (Greifswald, 1843); l'edició de les cartes de Goethe als seus amics de Leipzig, Goethes Briefe an Leipziger Freunde (Leipzig, 1849), i altres del mateix autor, així com l'escrit Ludwig Uhland (Bonn, 1863)). Com a resultat dels seus estudis de crítica musical són dignes de menció els seus escrits Ueber Mendelsohns Oratorium Paulus (Kiel, 1842); Gesammelte Aufsätze über Musik (Kiel, 1866), i, sobretot, la seva magnífica biografia de Mozart (4 vol., 1856-59), llibre clàssic per excel·lència, no sols pel seu mèrit intrínsec, sinó també des del punt de vista de l'evolució de la literatura musical, perquè en ell s'hi troben per primera vegada els recursos del mètode crític-filològic adaptats a l'estudi històric de la música. També deixà una edició crítica del de Beethoven, i algunes composicions originals no mancades d'interès. Havia reunit abundants materials per a les biografies de Beethoven i Haydn, que foren aprofitats per Thayer i i altres crítics i musicòlegs. (ca)
- Otto Jahn (* 16. Juni 1813 in Kiel; † 9. September 1869 in Göttingen) war ein deutscher Philologe, Klassischer Archäologe und Musikwissenschaftler. Er wirkte als Professor für Philologie und Archäologie an den Universitäten zu Leipzig und Bonn. Jahn verfasste grundlegende kritische Editionen zu verschiedenen antiken Autoren, bereitete als namhafter Epigraphiker das Corpus Inscriptionum Latinarum (CIL) vor, lenkte die Archäologie in neue, methodisch-kritische Bahnen und förderte sie durch seine Forschungsarbeiten sowie seine Vortrags-, Lehr- und Sammlertätigkeit. Als Privatdozent in Kiel (1839–1842) und Extraordinarius in Greifswald (1842–1847), besonders aber als Professor in Leipzig (1847–1850) und Bonn (1855–1869) zog er zahlreiche Schüler an sich und beeinflusste damit die Altertumswissenschaft im 19. und 20. Jahrhundert nachhaltig. Die noch junge Musikwissenschaft bereicherte er um biografische und editorische Arbeiten zu Ludwig van Beethoven und Wolfgang Amadeus Mozart und schuf damit die noch heute gültige Grundlage zur Beschäftigung mit diesen Komponisten. Zudem war Jahn Mitbegründer der alten Leipziger Bach-Gesellschaft. Jahn trat im privaten Kreis selbst als Komponist hervor. (de)
- Otto JAHN (n. 16-an de junio 1813 en Kiel; m. 9-an de septembro 1869 en Göttingen) estis germana klasika filologo, arkeologo kaj muziksciencisto. Li laboris kiel profesoro por filologio kaj arkeologio ĉe la universitatoj de Lepsiko kaj Bonn. (eo)
- Otto Jahn (German: [jaːn]; 16 June 1813, in Kiel – 9 September 1869, in Göttingen), was a German archaeologist, philologist, and writer on art and music. (en)
- Otto Jahn (né le 16 juin 1813 à Kiel ; † 9 septembre 1869 à Göttingen) est un philologue, archéologue et musicologue allemand. Il a enseigné la philologie et l’archéologie dans les universités de Leipzig et de Bonn. Jahn est l'auteur d'éditions critiques historiques de plusieurs classiques grecs et latins. Épigraphiste éminent, il a collationné le Corpus Inscriptionum Latinarum (CIL) ; il a doté l'archéologie de méthodes nouvelles, inspirées de l'analyse critique qu'il a imposées par ses études, son enseignement et ses collections. Privat-docent à Kiel (1839–1842) et professeur surnuméraire à Greifswald (1842–1847), il attira vers lui, notamment lorsqu'il était professeur de Leipzig (1847–1850) et de Bonn (1855–1869), de nombreux disciples, et a exercé par là une influence durable sur l'histoire ancienne. Par ses biographies et ses éditions des compositions de Beethoven et Mozart, il a stimulé la musicologie encore balbutiante et a fourni les sources qui permettent aujourd'hui de connaître ces deux compositeurs. Jahn était d'ailleurs membre de la vénérable Bach Gesellschaft de Leipzig, et passait dans les cercles allemands pour un compositeur honnête. (fr)
- 오토 얀(Otto Jahn, 1813년 6월 16일 ~ 1869년 9월 9일)은 독일의 고고학자, 문헌학자, 그리고 예술/음악 부문의 작가이다. 특히, 모차르트 전기를 쓴 사람이기도 하다. (ko)
- オットー・ヤーン（Otto Jahn 1813年1月16日 - 1869年9月9日）は、ドイツの考古学者、文献学者、美術と音楽に関する著作家。 (ja)
- Otto Jahn (Kiel, 16 giugno 1813 – Gottinga, 9 settembre 1869) è stato un compositore e archeologo tedesco, filologo e critico d'arte. (it)
- Otto Jahn (ur. 16 czerwca 1813 w Kilonii, zm. 9 września 1869 w Getyndze) – niemiecki archeolog, filolog klasyczny i muzykolog. (pl)
- Отто Ян (нем. Otto Jahn; 16 июня 1813, Киль — 9 сентября 1869, Гёттинген) — немецкий филолог, археолог и музыковед. (ru)
- Otto Jahn, född den 16 juni 1813 i Kiel, död den 9 september 1869 i Göttingen, var en tysk filolog, arkeolog och musikskriftställare. Jahn var vid Berlins och Leipzigs universitet lärjunge till Gottfried Hermann, Böckh och Lachmann, blev 1836 filosofie doktor, utbildade sig vidare i Paris och Rom samt inrättade 1839 vid Kiels universitet ett slags arkeologiskt seminarium. Han kallades 1842 till Greifswald som extra ordinarie professor i klassisk litteratur och arkeologi samt blev 1845 ordinarie professor där och 1847 i Leipzig, där han knöt arbetsgemenskap med sin förre student Theodor Mommsen. På grund av sitt deltagande i de nationella rörelserna 1848 och 1849 blev han suspenderad och avsattes 1851 av regeringen. Efter att 1855 utnämnts till ordinarie professor i Bonn verkade han där till sin död, under sista årtiondet med bruten hälsa. Han ägnade sig med största nit åt sin lärarverksamhet och utövade ett ansenligt inflytande på den klassisk-arkeologiska vetenskapen, särskilt genom sin strängt filologiska metod och sitt fina konstsinne. Utom en ansenlig mängd uppsatser i lärda tidskrifter lämnade Jahn, vad beträffar hans läroämnen, kritiska editioner av Persius (1843, 1851, 1868), (1845), Florus (1852), Juvenalis (1851, 1868) med flera auktorer. Dessutom författade han flera utförliga arkeologiska monografier. Hans Beschreibung der Vasensammlung in München (1854) inleds med en omfångsrik och grundläggande avhandling om vaskännedomen. Som litteraturhistoriker och biograf utgav Jahn Goethes (1849, 1867) och Goethes Briefe an (1868) samt skrev över Winckelmann (1844), sin lärare Hermann (1849), Uhland (1863) med flera. Flera av hans levnadsteckningar samlades i Biographische Aufsätze (1866). Alltifrån barndomen idkade Jahn musikstudier, komponerade själv sånger, började i Leipzig samla Bachs manuskript, stiftade "Bach-Gesellschaft" för dessas utgivande samt gav företaget den filologisk-kritiska karaktär, som sedan har präglat monumentaleditionerna av de stora tyska musikernas verk. Jahns mest betydande biografiska verk är W. A. Mozart (4 band, 1856–1859, 3:e upplagan i 2 band 1889–1891; svensk översättning: "W. A. Mozart", 2 delar, 1865), den första värdiga tondiktarbiografi, som någon åstadkommit, ett mästerverk av kritisk metod. Han skildrar däri Mozart och hans verk inom en bred ram av tidsförhållanden. En mängd av Jahn samlat material lades till grund för Thayers Beethovenbiografi och Pohls Haydnbiografi. Jahns Gesammelte Aufsätze über Musik (1866) innehåller bland annat hans skarpt klandrande analyser av Wagners musikdramer. Wikimedia Commons har media relaterad till Otto Jahn. (sv)
- Otto Jahn (Quiel, 16 de junho de 1813 — Göttingen, 9 de setembro de 1869) foi um arqueólogo, filólogo e crítico de arte da Alemanha. (pt)
|
| rdfs:comment
|
- أوتو يان (بالدنماركية: Otto Jahn) (و. 1813 – 1869 م) هو مؤرخ الفن، وعالم آثار، وعالم موسيقى، ومؤرخ موسيقى، وأستاذ جامعي، وكاتب سير، وملحن، ، ، وعالم آثار كلاسيكية من مملكة الدنمارك، ومملكة بروسيا، ولد في كيل، كان عضوًا في أكاديمية لينسيان (منذ 2 مارس 1869)، وأكاديمية ساكسون للعلوم (منذ 10 يوليو 1847)، والأكاديمية الروسية للعلوم، وأكاديمية العلوم في غوتينغن، والمعهد الألماني للآثار، والأكاديمية البافارية للعلوم والعلوم الإنسانية، والأكاديمية البروسية للعلوم، توفي في غوتينغن، عن عمر يناهز 56 عاماً. (ar)
- Otto JAHN (n. 16-an de junio 1813 en Kiel; m. 9-an de septembro 1869 en Göttingen) estis germana klasika filologo, arkeologo kaj muziksciencisto. Li laboris kiel profesoro por filologio kaj arkeologio ĉe la universitatoj de Lepsiko kaj Bonn. (eo)
- Otto Jahn (German: [jaːn]; 16 June 1813, in Kiel – 9 September 1869, in Göttingen), was a German archaeologist, philologist, and writer on art and music. (en)
- 오토 얀(Otto Jahn, 1813년 6월 16일 ~ 1869년 9월 9일)은 독일의 고고학자, 문헌학자, 그리고 예술/음악 부문의 작가이다. 특히, 모차르트 전기를 쓴 사람이기도 하다. (ko)
- オットー・ヤーン（Otto Jahn 1813年1月16日 - 1869年9月9日）は、ドイツの考古学者、文献学者、美術と音楽に関する著作家。 (ja)
- Otto Jahn (Kiel, 16 giugno 1813 – Gottinga, 9 settembre 1869) è stato un compositore e archeologo tedesco, filologo e critico d'arte. (it)
- Otto Jahn (ur. 16 czerwca 1813 w Kilonii, zm. 9 września 1869 w Getyndze) – niemiecki archeolog, filolog klasyczny i muzykolog. (pl)
- Отто Ян (нем. Otto Jahn; 16 июня 1813, Киль — 9 сентября 1869, Гёттинген) — немецкий филолог, археолог и музыковед. (ru)
- Otto Jahn (Quiel, 16 de junho de 1813 — Göttingen, 9 de setembro de 1869) foi um arqueólogo, filólogo e crítico de arte da Alemanha. (pt)
- Otto Jahn (Kiel, Slesvig-Holstein, 16 de juny de 1813 – Göttingen, Baixa Saxònia, 9 de setembre de 1869), fou un arqueòleg, filòleg, compositor, crític musical i escriptor alemany. Es dedicà primerament a Kiel i després a Leipzig, i des de 1833 a Berlín, als estudis de filologia i arqueologia, havent tingut per professors, respectivament a , , Lachmann i Gerhard. Un viatge per França i Itàlia (1836-39) i una llarga estada a Roma, el portaren a l'estudi de les inscripcions llatines. El 1839 s'establí a Kiel, i el 1842 marxà a Greifswald com a professor extraordinari d'arqueologia i filologia, on fou professor numerari el 1845. Cridat el 1847 a Leipzig per a la càtedra d'arqueologia, allà hi fundà la Societat d'Antiguitats i aconseguí la direcció del Museu Arqueològic de la mateixa ciutat. E (ca)
- Otto Jahn (* 16. Juni 1813 in Kiel; † 9. September 1869 in Göttingen) war ein deutscher Philologe, Klassischer Archäologe und Musikwissenschaftler. Er wirkte als Professor für Philologie und Archäologie an den Universitäten zu Leipzig und Bonn. Jahn verfasste grundlegende kritische Editionen zu verschiedenen antiken Autoren, bereitete als namhafter Epigraphiker das Corpus Inscriptionum Latinarum (CIL) vor, lenkte die Archäologie in neue, methodisch-kritische Bahnen und förderte sie durch seine Forschungsarbeiten sowie seine Vortrags-, Lehr- und Sammlertätigkeit. (de)
- Otto Jahn (né le 16 juin 1813 à Kiel ; † 9 septembre 1869 à Göttingen) est un philologue, archéologue et musicologue allemand. Il a enseigné la philologie et l’archéologie dans les universités de Leipzig et de Bonn. (fr)
- Otto Jahn, född den 16 juni 1813 i Kiel, död den 9 september 1869 i Göttingen, var en tysk filolog, arkeolog och musikskriftställare. Jahn var vid Berlins och Leipzigs universitet lärjunge till Gottfried Hermann, Böckh och Lachmann, blev 1836 filosofie doktor, utbildade sig vidare i Paris och Rom samt inrättade 1839 vid Kiels universitet ett slags arkeologiskt seminarium. Han kallades 1842 till Greifswald som extra ordinarie professor i klassisk litteratur och arkeologi samt blev 1845 ordinarie professor där och 1847 i Leipzig, där han knöt arbetsgemenskap med sin förre student Theodor Mommsen. På grund av sitt deltagande i de nationella rörelserna 1848 och 1849 blev han suspenderad och avsattes 1851 av regeringen. Efter att 1855 utnämnts till ordinarie professor i Bonn verkade han där til (sv)
|
