| dbo:abstract
|
- Themistios, řecky Θεμίστιος (asi 317 – 388), byl pohanský filosof a rétor. Pocházel z Paflagonie, působil u konstantinopolského císařského dvora. Usiloval o soulad mezi pohanskou aristokracií a křesťanským panovníkem. Je autorem 34 proslovů a několika komentářů k Aristotelovi. (cs)
- Temisti (en llatí Themistius, en grec antic Θεμίστιος) (entre els anys 317 i 390) va ser un distingit retòric i filòsof grec, anomenat Eufrades (per la seva eloqüència), nadiu de Paflagònia, fill d'Eugeni, que també era un filòsof distingit, i a qui Temisti menciona més d'una vegada. Va viure en temps dels emperadors Constanci Clor, Julià l'Apòstata, Jovià, Valent, Flavi Gracià i Teodosi I el Gran i va florir a Constantinoble primer i després breument a Roma. Tots els emperadors li van donar el seu favor tot i les divergències d'opinió que van tenir i el fet que Temisti no era cristià. Instruït pel seu pare, va estudiar principalment a Aristòtil, però també a Pitàgores i Plató. Sobre el primer va escriure sent adolescent uns comentaris que es van publicar sense el seu coneixement però li van donar una gran reputació. Va viure de jove a l'Àsia Menor i Síria. Es va trobar amb Constanci Clor quan aquest va visitar Ancyra a Galàcia l'any 347, quan li va entregar el primer dels seus discursos titulat περὶ φιλανθρωπίας. Poc després va fixar la seva residència a Constantinoble on va ensenyar filosofia durant 20 anys. L'any 355 l'emperador, mitjançant una carta dirigida al senat, que es conserva, el va fer senador, alabant els seus coneixements i els del seu pare. També es conserva el discurs donant les gracies que Temisti va dirigir al senat de Constantinoble a principis de l'any 356 en resposta a la carta de l'emperador. El 357 va llegir al senat dos discursos en honor de l'emperador (que hauria d'haver estat present, però en aquell moment era a Roma) i Constanci li va conferir l'honor d'una estàtua de bronze. El 361 va rebre la dignitat pretoriana (Themistius, cujus auget scientia dignitatem, segons el Codex Theodosianus). Constanci va morir l'any 361, però Temisti com a filòsof i pagà va conservar el favor de Julià l'Apòstata que el va considerar davant tothom con el primer filòsof del seu temps. Suides diu que Julià el va nomenar prefecte de Constantinoble, però això sembla no ser correcte segons el discurs que el mateix Temisti va fer anys després en ser nomenat efectivament per aquest càrrec per Teodosi. Mort Julià el 363 Temisti va llegir un discurs en honor seu. El 364 va anar com a delegat del senat a trobar a Jovià a entre Galàcia i Bitínia, per conferir-li el consolat, i va llegir un discurs, que després va repetir a Constantinoble, en el que demanava la llibertat de consciència per cristians i pagans. El mateix any va llegir a Constantinoble un discurs en honor de l'accés al tron de Valentinià I i Valent. Un altre discurs el 367 es felicitava per la victòria de Valent sobre Procopi el 366. L'any 368 va acompanyar a Valent al Danubi en la segona campanya gòtica i va llegir davant l'emperador un discurs a Marcianòpolis, sobre la Quinquennalia. Un altre discurs el va dirigir al jove Valentinià sobre el seu consolat el 369. L'any següent al senat va fer un discurs en presència de Valent en honor de la pau concedida als gots. El 28 de març del 373 es va dirigir a Valent que era a Síria, felicitant-lo en un discurs pel seu desè aniversari de regnat. També li va dirigir un discurs demanant aturar la persecució dels cristians, llavors enfrontats als arrians protegits per l'emperador. L'any 377 era a Roma on dirigia una ambaixada enviada a l'emperador Flavi Gracià al que va dirigir el discurs titulat Ἐρωτικός. El 379 Gracià va associar a l'Imperi a Teodosi a Sírmium i Temisti va llegir un elegant discurs felicitant al nou emperador. Els discursos posteriors, públics o privats, són menys importants. El 384 va ser nomenat prefecte (governador) de Constantinoble, càrrec que li havia estat ofert altres vegades i sempre havia refusat. El va exercir pocs mesos, ja que la seva edat i mala salut no li permetien seguir al càrrec, com indica en un discurs posterior. Un altre discurs conservat assenyala que havia estat també princeps senatus i praefectus annonae, abans de la seva ambaixada a Roma. En un altre discurs menciona les ambaixades que havia encapçalat i encara en un altre diu que durant 40 anys havia exercit càrrec públics i ambaixades. Tot i ser pagà, Teodosi, quan va anar a l'oest per oposar-se a Magne Màxim, va confiar-li el seu fill Arcadi. Ja no es coneixen altres detalls i va morir probablement a l'entorn del 390, no abans del 388. Foci diu que al seu temps es conservaven 36 discursos de Temisti, i al dia d'avui encara n'hi ha 33 en versió grega i 2 en versió llatina, l'altra s'ha perdut. Va mantenir amistat i correspondència amb Libani i amb Gregori Nazianzè, que en una carta conservada l'anomena βασιλέα λόγων (rei dels arguments). Foci diu que va escriure comentaris sobre tots els llibres d'Aristòtil (ὑπομνήματα), i uns resums útils (μεταφράσεις) dels Analítics, el llibre sobre l'ànima, i de la Física. Al Suides s'hi menciona la seva paràfrasi de la Física d'Aristòtil en 8 llibres, la de les Analítiques en dos llibres, De l'ànima en 7 llibres i de les Categories en 1 llibre. Un epigrama suposadament seu figura a l'Antologia grega. (ca)
- ثامسطيوس (317 - 390 م) هو فيلسوف وشارح لأرسطو وخطيب. وقد ذكر ابن تيمية أن أشهر أتباع أرسطو من الأولين هم: بُرقلس والإسكندر الأفروديسي وثامسطيوس. (ar)
- Ο Θεμίστιος (Παφλαγονία, 317 – 388), επονομαζόμενος και εὐφραδής , ήταν πολιτικός, ρήτορας και φιλόσοφος. (el)
- Temistio (Θεμίστιος: Paflagonia, ca. 317 – Constantinopla, ca. 388) fue un filósofo griego, escoliasta o exégeta (comentarista) de Platón y de Aristóteles, además de alto funcionario del Imperio Romano de Oriente. (es)
- Themistios (altgriechisch Θεμίστιος; * um 317; † nach 388) war ein spätantiker Rhetor, Philosoph und Politiker. Obwohl er kein Christ war, erfreute er sich der Gunst der christlichen römischen Kaiser, die ihn mit wichtigen Aufgaben betrauten. Seine Reden sind wertvolle Quellen für die Politik und Geistesgeschichte seiner Zeit. Seine sowohl vom Aristotelismus als auch vom Platonismus geprägte Philosophie zeigt eine zeittypische Tendenz zur Harmonisierung der Schulrichtungen. In seinen philosophischen Schriften gibt er den Inhalt einzelner Werke des Aristoteles wieder, wobei er ihn didaktisch aufbereitet. Diese Paraphrasen erzielten – auch in mittelalterlichen arabischen und lateinischen Übersetzungen – eine starke Nachwirkung. Die Epoche, in der Themistios lebte, war von heftigen religiösen Konflikten geprägt: Christen und Nichtchristen sowie verfeindete Vertreter verschiedener christlicher Bekenntnisse bekämpften einander mit wechselndem Erfolg. Überdies wurde das Römische Reich durch die beginnende Völkerwanderung herausgefordert. Themistios sah seine Aufgabe als Philosoph und Redner darin, sich mit diesen Problemen auseinanderzusetzen und seine Position im Diskurs der Entscheidungsträger zur Geltung zu bringen. Dabei pflegte er im Einvernehmen mit dem jeweils herrschenden Kaiser zu agieren. Sowohl innenpolitisch als auch außenpolitisch trat er für eine Politik des Interessenausgleichs ein. Sein Konzept religiöser Toleranz hat bis in die Gegenwart viel Beachtung gefunden. Hinsichtlich des Umgangs mit den andrängenden fremden Völkerschaften war er der Meinung, dass es möglich und wünschenswert sei, sie zu romanisieren und zu integrieren. Eine solche Politik hielt er für zukunftsträchtiger als die Beschränkung auf militärische Abwehr. (de)
- Temistios (antzinako grezieraz: Θεμίστιος, Themistios; Paflagonia, 317, — Konstantinopla, 390), εὐφραδής (ele-eder) ezizena zuena, greziar filosofoa eta hizlaria izan zen. Konstantinoplako unibertsitateko zuzendaria izan zen, eta Konstantinoplako prefektua Juliano Apostataren inperioaren garaian. Paganismoa eta kristautasuna elkartzen saiatu zen. Aristotelesi buruzko "Parafrasiak" eta "Hitzaldiak" idatzi zuen. (eu)
- Thémistios (en grec Θεμίστιος ; en latin : Themistius) est un rhéteur et philosophe né vers 317 en Paphlagonie (nord de l'Asie Mineure) et mort vers 388 à Constantinople, païen, célèbre pour avoir inauguré la paraphrase d'Aristote. Il ouvrit une école de rhétorique et de philosophie à Constantinople vers 347 et fut également un haut dignitaire de l'Empire romain d'Orient. (fr)
- Themistius (Greek: Θεμίστιος Themistios; 317 – c. 388 AD), nicknamed Euphrades, Εὐφραδής (eloquent), was a statesman, rhetorician, and philosopher. He flourished in the reigns of Constantius II, Julian, Jovian, Valens, Gratian, and Theodosius I; and he enjoyed the favour of all those emperors, notwithstanding their many differences, and the fact that he himself was not a Christian. He was admitted to the senate by Constantius in 355, and he was prefect of Constantinople in 384 on the nomination of Theodosius. Of his many works, thirty-three orations of his have come down to us, as well as various commentaries and epitomes of the works of Aristotle. (en)
- Temistio (in greco antico: Θεμίστιος, Themístios; Costantinopoli, 317 circa – Costantinopoli, 388 circa) è stato un filosofo greco antico, insegnante e alto funzionario dell'Impero romano. Esegeta di Aristotele, fu maestro di filosofia in una sua scuola di Costantinopoli. Benché pagano, ricoprì prestigiose cariche nell'amministrazione imperiale degli imperatori cristiani Costanzo II, Gioviano, Valente e Teodosio I (oltre che sotto l'imperatore pagano Giuliano); fu nominato senatore nel 355, proconsole nel 358 e praefectus urbi nel 384. Visitò Roma nel 357, nel 376 e forse nel 383, e fu scelto come inviato del senato in almeno dieci ambascerie. (it)
- テミスティオス（Θεμίστιος, Themistius; 317-390?)は雄弁家（ギリシャ語：εὐφραδής）と呼ばれた）は、政治家、修辞学者、哲学者。コンスタンティウス2世、ユリアヌス、ヨウィアヌス、グラティアヌス、テオドシウス1世の時代に活躍した。彼自身はキリスト教徒ではなかったのにも拘わらず、キリスト教皇帝たちの好意を享受した。彼は355年に皇帝によって元老院議員に、384年にはテオドシウスの指名によってコンスタンティノープルの都市長官となった。アリストテレス作品の解説や要約が三十三作伝わっている。 (ja)
- 데미스티우스(Themistius, AD 317 – 390)는 별명이 Euphrades, εὐφραδής (웅변가) 라고 불리며 정치가, 수사학자 및 철학자였다. 그는 Constantius II, Julian, Jovian, Valens, Gratian 및 Theodosius I의 통치에서 활동했다. 그는 많은 차이점과 자신이 그리스도인 이 아니라는 사실에도 불구하고 모든 황제들의 호의를 누렸다. 그는 355년에 콘스탄티우스에 의해 상원에 입각했으며, 384년에 테오도시우스의 지명으로 콘스탄티노플에서 지사를 지냈다. 그의 많은 작품들 중에서, 그의 서른 세 개의 연설은 우리에게 내려 왔으며, 아리스토텔레스의 작품들에 대한 다양한 논평들과 요약들이 있다. (ko)
- Themistios (Oudgrieks: Θεμίστιος) (Paphlagonië 317 – Constantinopel 390 na Chr.) was een Romeins staatsman, redenaar en filosoof. Hij leefde ten tijde van Constantius II, Julian, Jovianus, Valens, Gratianus en Theodosius I en hij genoot de gunst van al die keizers, ondanks hun vele verschillen en het feit dat hij zelf geen christen was. Hij werd in 355 toegelaten tot de senaat van Constantius en werd in 384 onder Theodosius prefect van Constantinopel. Van zijn vele werken, zijn drieëndertig redevoeringen ook nu nog bekend, evenals diverse commentaren en epitomes op de werken van Aristoteles. (nl)
- Temístio (317, Paflagónia - ca. 387 CE) foi um filósofo da antigüidade tardia que, como poucos, seguiu somente a filosofia aristotélica e assim se contrapôs aos outros filósofos de sua época que tomavam o pensamento de Aristóteles como um apêndice do pensamento de Platão, e que ficaram conhecidos como neoplatônicos. (pt)
- Temistios (gr. Θεμίστιος, łac. Themistius) z Paflagonii (ur. ok. 317, zm. w 388) – grecki filozof i retor, wykładowca w założonej przez Konstantyna szkole w Konstantynopolu. Już jako dwudziestolatek napisał kilka utworów. W mowach skierowanych do władców podkreślał takie zalety jak: filantropia, tolerancja czy sprawiedliwość. W swej lojalności do władcy kierował się zasadą: salus imperii [tj. imperatoris] suprema lex esto (najwyższym prawem [dla obywatela] niech będzie dobro imperatora). W wychowywaniu swoich uczniów kładł nacisk na etykę, zakładając, że celem filozofii jest wychowanie uczniów na ludzi moralnych, kierujących się w życiu przyzwoitością, wstydem i umiarkowaniem. W 383 roku został mianowany prefektem miasta Konstantynopol (Praefectus urbi) przez cesarza Teodozjusza, który powierzył Temistionowi na wychowanie swoich synów (mianowany przywódcą młodzieży, princeps iuventutis). Objął także godność princeps senatus. (pl)
- Themistios (grekiska Θεμίστιος, latin Themistius), född omkring 317, död efter 388, var en grekisk filosof och retor från Paflagonien, tillhörande den nyplatonska riktningen. Themistios inträdde i statstjänst och blev slutligen stadsprefekt i Konstantinopel 384. Under hans namn har till vår tid kommit 34 tal, mestadels kejsarpanegyriker, samt åtskilliga filosofiska skrifter, huvudsakligen "parafraser" till delar ur Aristoteles skrifter (utgivna av Leonhard Spengel 1866). Themistios var en för sin tid betydande skriftställare, ärad även av de kristna. Bland hans lärjungar märks kyrkofadern Augustinus. Hans kommentarer till Aristoteles och hans tal utgavs av Wilhelm Dindorf 1832. (sv)
- Фемістій (*317 — † 388) — давньогрецький філософ та ритор, політичний діяч Римської імперії пізньої доби. (uk)
- Фемистий (лат. Themistius, др.-греч. Θεμίστιος; ок. 317 — после 388) — государственный деятель Римской империи (Константинополь), греческий ритор и философ. (ru)
- 狄米斯提厄斯（希臘語：Θεμίστιος 317年－390年）古罗马外交官、修辞学家、哲學家，尽管他不是基督徒而且在见解上不尽相同，他仍受到了君士坦提烏斯二世、尤利安、约维安、瓦伦斯、格拉提安和狄奧多西一世的青睐。他曾入选元老院，还为亚里士多德作注。 (zh)
|
| rdfs:comment
|
- Themistios, řecky Θεμίστιος (asi 317 – 388), byl pohanský filosof a rétor. Pocházel z Paflagonie, působil u konstantinopolského císařského dvora. Usiloval o soulad mezi pohanskou aristokracií a křesťanským panovníkem. Je autorem 34 proslovů a několika komentářů k Aristotelovi. (cs)
- ثامسطيوس (317 - 390 م) هو فيلسوف وشارح لأرسطو وخطيب. وقد ذكر ابن تيمية أن أشهر أتباع أرسطو من الأولين هم: بُرقلس والإسكندر الأفروديسي وثامسطيوس. (ar)
- Ο Θεμίστιος (Παφλαγονία, 317 – 388), επονομαζόμενος και εὐφραδής , ήταν πολιτικός, ρήτορας και φιλόσοφος. (el)
- Temistio (Θεμίστιος: Paflagonia, ca. 317 – Constantinopla, ca. 388) fue un filósofo griego, escoliasta o exégeta (comentarista) de Platón y de Aristóteles, además de alto funcionario del Imperio Romano de Oriente. (es)
- Temistios (antzinako grezieraz: Θεμίστιος, Themistios; Paflagonia, 317, — Konstantinopla, 390), εὐφραδής (ele-eder) ezizena zuena, greziar filosofoa eta hizlaria izan zen. Konstantinoplako unibertsitateko zuzendaria izan zen, eta Konstantinoplako prefektua Juliano Apostataren inperioaren garaian. Paganismoa eta kristautasuna elkartzen saiatu zen. Aristotelesi buruzko "Parafrasiak" eta "Hitzaldiak" idatzi zuen. (eu)
- Thémistios (en grec Θεμίστιος ; en latin : Themistius) est un rhéteur et philosophe né vers 317 en Paphlagonie (nord de l'Asie Mineure) et mort vers 388 à Constantinople, païen, célèbre pour avoir inauguré la paraphrase d'Aristote. Il ouvrit une école de rhétorique et de philosophie à Constantinople vers 347 et fut également un haut dignitaire de l'Empire romain d'Orient. (fr)
- Themistius (Greek: Θεμίστιος Themistios; 317 – c. 388 AD), nicknamed Euphrades, Εὐφραδής (eloquent), was a statesman, rhetorician, and philosopher. He flourished in the reigns of Constantius II, Julian, Jovian, Valens, Gratian, and Theodosius I; and he enjoyed the favour of all those emperors, notwithstanding their many differences, and the fact that he himself was not a Christian. He was admitted to the senate by Constantius in 355, and he was prefect of Constantinople in 384 on the nomination of Theodosius. Of his many works, thirty-three orations of his have come down to us, as well as various commentaries and epitomes of the works of Aristotle. (en)
- Temistio (in greco antico: Θεμίστιος, Themístios; Costantinopoli, 317 circa – Costantinopoli, 388 circa) è stato un filosofo greco antico, insegnante e alto funzionario dell'Impero romano. Esegeta di Aristotele, fu maestro di filosofia in una sua scuola di Costantinopoli. Benché pagano, ricoprì prestigiose cariche nell'amministrazione imperiale degli imperatori cristiani Costanzo II, Gioviano, Valente e Teodosio I (oltre che sotto l'imperatore pagano Giuliano); fu nominato senatore nel 355, proconsole nel 358 e praefectus urbi nel 384. Visitò Roma nel 357, nel 376 e forse nel 383, e fu scelto come inviato del senato in almeno dieci ambascerie. (it)
- テミスティオス（Θεμίστιος, Themistius; 317-390?)は雄弁家（ギリシャ語：εὐφραδής）と呼ばれた）は、政治家、修辞学者、哲学者。コンスタンティウス2世、ユリアヌス、ヨウィアヌス、グラティアヌス、テオドシウス1世の時代に活躍した。彼自身はキリスト教徒ではなかったのにも拘わらず、キリスト教皇帝たちの好意を享受した。彼は355年に皇帝によって元老院議員に、384年にはテオドシウスの指名によってコンスタンティノープルの都市長官となった。アリストテレス作品の解説や要約が三十三作伝わっている。 (ja)
- 데미스티우스(Themistius, AD 317 – 390)는 별명이 Euphrades, εὐφραδής (웅변가) 라고 불리며 정치가, 수사학자 및 철학자였다. 그는 Constantius II, Julian, Jovian, Valens, Gratian 및 Theodosius I의 통치에서 활동했다. 그는 많은 차이점과 자신이 그리스도인 이 아니라는 사실에도 불구하고 모든 황제들의 호의를 누렸다. 그는 355년에 콘스탄티우스에 의해 상원에 입각했으며, 384년에 테오도시우스의 지명으로 콘스탄티노플에서 지사를 지냈다. 그의 많은 작품들 중에서, 그의 서른 세 개의 연설은 우리에게 내려 왔으며, 아리스토텔레스의 작품들에 대한 다양한 논평들과 요약들이 있다. (ko)
- Themistios (Oudgrieks: Θεμίστιος) (Paphlagonië 317 – Constantinopel 390 na Chr.) was een Romeins staatsman, redenaar en filosoof. Hij leefde ten tijde van Constantius II, Julian, Jovianus, Valens, Gratianus en Theodosius I en hij genoot de gunst van al die keizers, ondanks hun vele verschillen en het feit dat hij zelf geen christen was. Hij werd in 355 toegelaten tot de senaat van Constantius en werd in 384 onder Theodosius prefect van Constantinopel. Van zijn vele werken, zijn drieëndertig redevoeringen ook nu nog bekend, evenals diverse commentaren en epitomes op de werken van Aristoteles. (nl)
- Temístio (317, Paflagónia - ca. 387 CE) foi um filósofo da antigüidade tardia que, como poucos, seguiu somente a filosofia aristotélica e assim se contrapôs aos outros filósofos de sua época que tomavam o pensamento de Aristóteles como um apêndice do pensamento de Platão, e que ficaram conhecidos como neoplatônicos. (pt)
- Themistios (grekiska Θεμίστιος, latin Themistius), född omkring 317, död efter 388, var en grekisk filosof och retor från Paflagonien, tillhörande den nyplatonska riktningen. Themistios inträdde i statstjänst och blev slutligen stadsprefekt i Konstantinopel 384. Under hans namn har till vår tid kommit 34 tal, mestadels kejsarpanegyriker, samt åtskilliga filosofiska skrifter, huvudsakligen "parafraser" till delar ur Aristoteles skrifter (utgivna av Leonhard Spengel 1866). Themistios var en för sin tid betydande skriftställare, ärad även av de kristna. Bland hans lärjungar märks kyrkofadern Augustinus. Hans kommentarer till Aristoteles och hans tal utgavs av Wilhelm Dindorf 1832. (sv)
- Фемістій (*317 — † 388) — давньогрецький філософ та ритор, політичний діяч Римської імперії пізньої доби. (uk)
- Фемистий (лат. Themistius, др.-греч. Θεμίστιος; ок. 317 — после 388) — государственный деятель Римской империи (Константинополь), греческий ритор и философ. (ru)
- 狄米斯提厄斯（希臘語：Θεμίστιος 317年－390年）古罗马外交官、修辞学家、哲學家，尽管他不是基督徒而且在见解上不尽相同，他仍受到了君士坦提烏斯二世、尤利安、约维安、瓦伦斯、格拉提安和狄奧多西一世的青睐。他曾入选元老院，还为亚里士多德作注。 (zh)
- Temisti (en llatí Themistius, en grec antic Θεμίστιος) (entre els anys 317 i 390) va ser un distingit retòric i filòsof grec, anomenat Eufrades (per la seva eloqüència), nadiu de Paflagònia, fill d'Eugeni, que també era un filòsof distingit, i a qui Temisti menciona més d'una vegada. Va viure en temps dels emperadors Constanci Clor, Julià l'Apòstata, Jovià, Valent, Flavi Gracià i Teodosi I el Gran i va florir a Constantinoble primer i després breument a Roma. Tots els emperadors li van donar el seu favor tot i les divergències d'opinió que van tenir i el fet que Temisti no era cristià. (ca)
- Themistios (altgriechisch Θεμίστιος; * um 317; † nach 388) war ein spätantiker Rhetor, Philosoph und Politiker. Obwohl er kein Christ war, erfreute er sich der Gunst der christlichen römischen Kaiser, die ihn mit wichtigen Aufgaben betrauten. Seine Reden sind wertvolle Quellen für die Politik und Geistesgeschichte seiner Zeit. Seine sowohl vom Aristotelismus als auch vom Platonismus geprägte Philosophie zeigt eine zeittypische Tendenz zur Harmonisierung der Schulrichtungen. In seinen philosophischen Schriften gibt er den Inhalt einzelner Werke des Aristoteles wieder, wobei er ihn didaktisch aufbereitet. Diese Paraphrasen erzielten – auch in mittelalterlichen arabischen und lateinischen Übersetzungen – eine starke Nachwirkung. (de)
- Temistios (gr. Θεμίστιος, łac. Themistius) z Paflagonii (ur. ok. 317, zm. w 388) – grecki filozof i retor, wykładowca w założonej przez Konstantyna szkole w Konstantynopolu. Już jako dwudziestolatek napisał kilka utworów. W mowach skierowanych do władców podkreślał takie zalety jak: filantropia, tolerancja czy sprawiedliwość. W swej lojalności do władcy kierował się zasadą: salus imperii [tj. imperatoris] suprema lex esto (najwyższym prawem [dla obywatela] niech będzie dobro imperatora). W wychowywaniu swoich uczniów kładł nacisk na etykę, zakładając, że celem filozofii jest wychowanie uczniów na ludzi moralnych, kierujących się w życiu przyzwoitością, wstydem i umiarkowaniem. (pl)
|
