| dbo:abstract
|
- توماس الصقلبي (توفي 208 هـ / 823 م) هو قائد عسكري بيزنطي. قاد ثورة واسعة النطاق ضد الإمبراطور مايكل الثاني. (ar)
- Tomáš Slovan (Thomas Sklavinos) byl byzantský vojevůdce a v letech 821 až 823 . Pocházel z rodiny Slovanů usídlených v Malé Asii (odtud také jeho přízvisko). Společně s pozdějšími císaři a svými někdejšími spolubojovníky, Leonem V. a Michaelem II., podporoval v roce 803 vzdorocísaře Bardana Turka. Po porážce Turkova povstání odešel Tomáš do arabského exilu. V roce 813 se vrátil a po Leonově smrti se rozhodl sám stát císařem. V roce 821 byl patriarchou v Antiochii, která byla tehdy pod kontrolou Arabů, korunován císařem. Chalífa Al-Ma’mún se snažil využít nestability v Byzanci a proto finančně zajišťoval Tomášovo povstání. Západní provincie podpořily Tomáše kvůli jeho ikonodulskému postoji. Maloasijské provincie si získal zase tím, že se vydával za Konstantina VI. Avšak příčiny popularity tohoto uzurpátora byly mnohem hlubší. Lid trpěl vysokými daněmi a nenáviděl Michaela II. pro jeho krutost a proradnost (nechal zavraždit svého někdejšího přítele Leona V.). Na počátku roku 821 vstoupil Tomáš se svým vojskem do Malé Asie, kterou až na themata Opsikion a Armeniakon téměř celou dobyl. V prosinci se se svými 80 000 vojáky slovanského, germánského, íránského, arménského a arabského původu přeplavil do Thrákie a zahájil obléhání Konstantinopole. Došlo k několika bitvám. Na moři sice Tomáš dokázal zvítězit nad císařskou flotilou, ovšem jeho pozemní vojsko bylo na počátku roku 822 poraženo. Jeho loďstvo bylo následně zničeno řeckým ohněm. Přestože Tomáš byl jednoznačně poražen, stále se nevzdával. Za této situace na něj zaútočil Michaelův spojenec, bulharský chán Omurtag, který zničil jeho vojsko v březnu 823 u Herakleie. Zbytek armády se vzdal Michaelovi. Tomáš uprchl s několika věrnými do Arkadiopole, kde ho Michael oblehl. Poté, co ve městě došly zásoby a Michael slíbil vzbouřencům milost, vydali Tomáše císaři. Císař nechal vůdce rebelů nejprve vodit pro městě, poté ho přinutil pokleknout před svým trůnem a šlápl mu na šíji. Po tomto ponižujícím aktu byl Tomáš krutě popraven. Kati mu usekli ruce i nohy a jeho trup narazil na kůl, kde vůdce rebelů pomalu vykrvácel. Jeho adoptivního syna, mnicha Anastasia, potkal tentýž osud. (cs)
- Tomàs l'Eslau fou un militar romà d'Orient al qual l'emperador Lleó V l'Armeni va confiar el comandament militar i naval a l'Àsia. Quan el seu rival Miquel el Tartamut va pujar al tron, es va revoltar i va concertar una aliança amb el califat. El 821 fou coronat a Antioquia de l'Orontes pel patriarca Job i va reunir un fort exèrcit de vuitanta mil homes en el qual l'historiador diu que hi havia sarraïns, , getes, alans, caldeus, armenis, vàndals, paulicians, i altres sectaris. A la part oriental de l'imperi va dir que era l'antic emperador Constantí VI que havia escapat de ser cegat, i a la part occidental es presentà com a defensor de la iconofília. En general es va presentar com a campió dels pobres i va abaixar les taxes. Aviat tots els temes anatòlics es van posar del seu costat menys dos (sí que li va donar suport el tema naval). Com que no tenia fills va adoptar un jove desconegut que fou proclamat august, i al capdavant del seu exèrcit va marxar contra Constantinoble. El seu fill adoptiu fou mort a la vora de l'Hel·lespont i Tomàs va adoptar llavors un antic monjo, que portà el nom d'Anastasi; després va travessar l'Hel·lespont i va assetjar Constantinoble. El seu exèrcit va travessar a Tràcia i la lluita davant la capital va durar fins al 824, però tots els seus atacs foren rebutjats. En aquest any fou derrotat pels búlgars i es va retirar a Arcadiòpolis on fou obligat a rendir-se per Miquel II. Se li van tallar les mans i finalment se'l va deixar morir en una presó, on va expirar al cap de pocs dies. (ca)
- Thomas (griechisch Θωμάς, † Oktober 823 in Arkadiopolis), in der Neuzeit mit dem Beinamen der Slawe bedacht, war von 821 bis zu seinem Tod byzantinischer Gegenkaiser. (de)
- Ο Θωμάς ο Σλάβος ή Σκλαβηνός (περ. 760 - 823) ήταν Βυζαντινός στρατιωτικός και σφετεριστής του αυτοκρατορικού θρόνου, κατά τη βασιλεία του αυτοκράτορα Μιχαήλ Β΄. (el)
- Tomás el Eslavo (en griego: Θωμᾶς; ca. 760 – octubre de 823) fue un comandante militar bizantino del siglo IX, conocido por haber liderado entre 820 y 823 una revuelta de gran escala contra el emperador Miguel II, cuyo reinado duró de 820 a 829. Como oficial de origen eslavo de la región de Ponto (actual noreste de Turquía), Tomás adquirió prominencia, junto con los futuros emperadores Miguel II y León V el Armenio (r. 813–820), bajo la protección del general Bardanes el Turco. Luego de la fallida rebelión de Bardanes en 803, Tomás cayó en desgracia hasta el ascenso al poder de León V, cuando Tomás fue ascendido a un mando militar de alto rango. Tras el asesinato de León y la usurpación del trono por Miguel el Amoriano, Tomás se rebeló y reclamó el trono para sí. Rápidamente, Tomás se aseguró el apoyo de la mayoría de las themas (provincias) y tropas en Asia Menor y firmó una alianza con el califato abasí. Después de ganar a las fuerzas marítimas, navegó con su ejército para sitiar Constantinopla. Miguel II solicitó ayuda al gobernante búlgaro, cuyas tropas atacaron al ejército de Tomás. Si bien fueron repelidos, los búlgaros infligieron fuertes bajas en las filas de Tomás, que se dispersaron y huyeron cuando Miguel llegó al campo de batalla pocos meses después. Tomás buscó refugio en Arcadiopolis, donde fue pronto capturado por las tropas de Miguel y ejecutado. La rebelión de Tomás fue una de las mayores en la historia del imperio, pero sus circunstancias exactas no están claras debido a narrativas históricas contradictorias, incluyendo algunas fabricadas por Miguel para distorsionar los relatos de la revuelta. En consecuencias, varios motivos y fuerzas motrices han sido atribuidas a ella. En el sumario proporcionado por el Oxford Dictionary of Byzantium, «la revuelta de Tomás ha sido atribuida indistintamente a una reacción contra la iconoclasia, una revolución social y levantamiento popular, una revuelta por los grupos étnicos no griegos del imperio, las ambiciones personales de Tomás y su deseo de vengar a León V». Sus efectos sobre la posición militar del imperio también son controvertidos. (es)
- Tomaž dari Slavia (skt. 760 – Oktober 823 M) merupakan seorang komandan militer Bizantium abad ke-9, yang paling terkenal karena memimpin pemberontakan berskala besar pada tahun 821-23 terhadap Kaisar Amoria (bertakhta 820-29). Seorang perwira tentara asal Slavia dari wilayah Pontus (sekarang Turki timur laut), Tomaž mulai terkenal, bersama dengan kaisar masa depan Mikhael II dan Leo V Armenia (bertakhta 813-820), di bawah perlindungan jenderal Vardanis Tourkos. Setelah pemberontakan Vardanis yang gagal pada tahun 803, Tomaž jatuh dalam ketidakjelasan sampai Leo V naik ke takhta, ketika Tomaž diangkat sebagai komandan militer senior di Asia Kecil. Setelah pembunuhan Leo dan perebutan takhta oleh Mikhael Amoria, Tomaž memberontak, menggugat takhta untuk dirinya sendiri. Tomaž dengan cepat memperoleh dukungan dari sebagian besar thema (provinsi) dan pasukan di Asia Kecil, mengalahkan serangan balik awal Mikhael dan mengakhiri aliansi dengan Kekhalifahan Abbasiyah. Setelah memenangkan thema maritim dan kapal mereka juga, dia menyeberang dengan pasukannya ke Eropa dan mengepung Konstantinopel. Ibu kota kekaisaran menahan serangan Tomaž melalui darat dan laut, sementara Mikhael II meminta bantuan dari penguasa Bulgaria khan Omurtag. Omurtag menyerang pasukan Tomaž, tetapi meskipun ditolak, bangsa Bulgaria itu menimbulkan banyak korban pada orang-orang Tomaž, yang melarikan diri dan melarikan diri ketika Mikhael turun ke lapangan beberapa bulan kemudian. Tomaž dan pendukungnya mencari perlindungan di Arkadioupoli, di mana dia segera diblokade oleh pasukan Mikhael. Pada akhirnya, pendukung Tomaž menyerahkannya dengan imbalan pengampunan, dan dia dieksekusi. Pemberontakan Tomaž adalah salah satu yang terbesar dalam sejarah Kekaisaran Bizantium, tetapi keadaan tepatnya tidak jelas karena narasi sejarah yang bersaing, yang telah datang untuk memasukkan gugatan dibuat oleh Mikhael untuk menghitamkan nama lawannya. Akibatnya, berbagai motif dan kekuatan pendorong telah dikaitkan dengan Tomaž dan pengikutnya. Seperti yang dirangkum oleh Kamus Oxford Dictionary of Byzantium, "Pemberontakan Tomaž secara beragam dikaitkan dengan reaksi terhadap Ikonoklasme, sosial, revolusi sosial dan pemberontakan rakyat, pemberontakan oleh kelompok etnis non-Yunani kekaisaran, ambisi pribadi Tomaž, dan keinginannya untuk membalas Leo V." Pengaruhnya pada posisi militer Kekaisaran, khususnya vis-à-vis bangsa Arab, juga diperdebatkan. (in)
- Thomas le Slave (vers 760-octobre 823) est un chef militaire byzantin du IXe siècle particulièrement connu pour avoir mené une révolte de grande envergure contre l'empereur byzantin Michel II. D'origine slave, cet officier vient de la région du Pont (dans le nord-est de la Turquie actuelle) et monte dans la hiérarchie, de même que les futurs empereurs Léon V l'Arménien et Michel II, sous la protection du général Bardanès Tourkos. Après l'échec de la rébellion de Bardanès en 803, Thomas tombe en disgrâce jusqu'à l'intronisation de Léon V. C'est à ce moment-là qu'il est élevé à un commandement militaire important. Après le meurtre de Léon V l'Arménien et l'usurpation du trône par Michel II, Thomas se révolte et réclame le titre impérial pour lui-même. Il parvient à s'assurer rapidement du soutien des thèmes de l'Asie mineure et conclut une alliance avec le califat abbasside. Après avoir vaincu les troupes et la marine des thèmes maritimes, il fait voile avec son armée vers Constantinople pour l'assiéger. Michel II fait alors appel au khan bulgare Omourtag qui envoie ses troupes combattre l'armée de Thomas. Si les Bulgares sont repoussés, ils parviennent à infliger de lourdes pertes aux rebelles qui finissent par s'enfuir quand Michel II décide de se porter à leur rencontre. Thomas trouve refuge à Arcadiopolis où il est finalement capturé et exécuté. La rébellion de Thomas est l'une des plus importantes de l'histoire de l'Empire byzantin mais ses circonstances précises restent floues du fait de la coexistence de récits historiques concurrents, dont certains comprennent des faits inventés par Michel II. De ce fait, la rébellion se voit attribuer différentes motivations et forces agissantes. L'Oxford Dictionary of Byzantium résume ainsi : « La révolte de Thomas a été diversement attribuée à une réaction contre l'iconoclasme, à une révolution sociale ou une révolte populaire, à une révolte des groupes ethniques non grecs de l'empire, aux ambitions personnelles de Thomas et à son désir de venger Léon V l'Arménien. » De même, les conséquences de la révolte, notamment sur la situation militaire de l’empire, sont discutées. (fr)
- Thomas the Slav (Greek: Θωμᾶς ὁ Σλάβος, romanized: Thōmas ho Slavos, c. 760 – October 823) was a 9th-century Byzantine military commander, most notable for leading a wide-scale revolt in 821–23 against Emperor Michael II the Amorian (r. 820–829). An army officer of Slavic origin from the Pontus region (now north-eastern Turkey), Thomas rose to prominence, along with the future emperors Michael II and Leo V the Armenian (r. 813–820), under the protection of general Bardanes Tourkos. After Bardanes' failed rebellion in 803, Thomas fell into obscurity until Leo V's rise to the throne, when Thomas was raised to a senior military command in central Asia Minor. After the murder of Leo and usurpation of the throne by Michael the Amorian, Thomas revolted, claiming the throne for himself. Thomas quickly secured support from most of the themes (provinces) and troops in Asia Minor, defeated Michael's initial counter-attack and concluded an alliance with the Abbasid Caliphate. After winning over the maritime themes and their ships as well, he crossed with his army to Europe and . The imperial capital withstood Thomas's attacks by land and sea, while Michael II called for help from the Bulgarian ruler khan Omurtag. Omurtag attacked Thomas's army, but although repelled, the Bulgarians inflicted heavy casualties on Thomas's men, who broke and fled when Michael took to the field a few months later. Thomas and his supporters sought refuge in Arcadiopolis, where he was soon blockaded by Michael's troops. In the end, Thomas's supporters surrendered him in exchange for a pardon, and he was executed. Thomas's rebellion was one of the largest in the Byzantine Empire's history, but its precise circumstances are unclear due to competing historical narratives, which have come to include claims fabricated by Michael to blacken his opponent's name. Consequently, various motives and driving forces have been attributed to Thomas and his followers. As summarized by the Oxford Dictionary of Byzantium, "Thomas's revolt has been variously attributed to a reaction against Iconoclasm, a social revolution and popular uprising, a revolt by the Empire's non-Greek ethnic groups, Thomas's personal ambitions, and his desire to avenge Leo V." Its effects on the military position of the Empire, particularly vis-à-vis the Arabs, are also disputed. (en)
- スラヴ人トマス（ギリシア語: Θωμᾶς ὁ Σλάβος、Thōmas ho Slavos、760年頃 - 823年10月）は、9世紀のビザンツ帝国の将軍。821年から823年にかけてビザンツ皇帝ミカエル2世（在位：820年-829年）に対して大規模な反乱を起こした。 ポントス地方（トルコ北西部）のスラヴ人に出自を持つ軍人であったとされるトマスは、将軍（トルコ人バルダネス）の庇護の下でミカエル（2世）やアルメニア人レオン（5世、在位：813年-820年）と共に頭角を現した。803年のバルダネスの反乱失敗からレオン5世の治世中に小アジアの上級司令官に抜擢されるまでの間、トマスの動向は不明瞭となる。ミカエル2世がレオン5世を殺害し帝位を簒奪すると、トマスは自らの帝位を主張して反乱を起こした。トマスは速やかに大半のテマ（地方）と小アジアの軍団の支持を取り付けてミカエル2世の最初の反撃を打ち破り、さらにアッバース朝との同盟を締結した。そして「海のテマ」とその艦隊に勝利を収めた後、軍団と共にヨーロッパへ渡り、した。トマスは帝都コンスタンティノープルを陸上と海上から攻撃したが陥落させることができず、その間にミカエル2世はブルガリア帝国の支配者（ハーン）オムルタグの支援を求めた。トマスはオムルタグの攻撃を撃退したが多大な損失を出し、数ヶ月後にミカエル2世が野戦に打って出た際には撃破され逃亡を余儀なくされた。トマスと彼の支持者たちはに避難したが、間もなくそこでミカエル2世の軍に包囲された。結局、トマスの支持者たちは恩赦と引き換えにミカエル2世に降伏し、トマスは処刑された。 トマスの反乱はビザンツ帝国史上最大の反乱の1つであるが、歴史的記録にミカエル2世が反逆者トマスの名前を貶めるために創り出した情報が含まれているために相互に矛盾した物語が残されており、その正確な経過は不透明である。この結果、トマス本人や彼の支持者たちが反乱を起こした動機や背景について様々に論じられてきた。『』は「トマスの反乱は、聖像破壊運動、社会革命と民衆の蜂起、帝国に対する非系エスニック・グループの反乱、トマスの個人的野心とレオン5世殺害に対する復讐心など、様々な要因に対する反応に起因している。」とまとめている。また、この反乱が帝国の軍事的地位に及ぼした影響、とりわけ相対するアラブ人に対するそれについても議論されている。 (ja)
- Tommaso lo Slavo (... – 823) è stato un generale bizantino. (it)
- Tomasz Słowianin (także zwany Tomasz z Giazury) – przywódca powstania antyfeudalnego, które wybuchło w 821 roku na terenie Cesarstwa Bizantyjskiego. Oficer armii bizantyjskiej, potomek słowiańskich przesiedleńców do Azji Mniejszej. (pl)
- Thomas de Slaviër was een Byzantijnse generaal van Slavische afkomst. Na de dood van keizer Leo V van Byzantium was hij voor enige tijd een usurpator. (nl)
- Фома Славянин или лже-Константин (ок. 760 — октябрь 823) — вождь одной из самых крупных гражданских войн в Византийской империи, имевшей место в 821—823 годах. Выдавал себя за императора Константина VI, якобы избегшего ослепления и спасшегося невредимым от козней матери Ирины. Подробностей его биографии сохранилось мало. Известно, он происходил из славян, переселённых в Малую Азию, и имел титул турмарха (военачальника) одной из фем на данном полуострове. Восстание под руководством Фомы, который провозгласил себя императором Константином VI, охватило значительную часть территории Малой Азии, а также балканские провинции империи, где был высок процент славянского населения (Македония, Фракия). Причиной восстания формально стало требование восстановления почитания икон, которое за шесть лет до начала восстания было вновь запрещено императором-иконоборцем Львом V Армянином. Фактической же причиной восстания стало беззащитное положение крестьян перед новым классом византийских феодалов — военачальников-динатов, подчинявших себе свободных крестьян, требуя от них уплаты высоких налогов. Дворцовый переворот в Константинополе был выгоден Фоме Славянину. Замешательство в рядах сторонников Льва V, боявшихся репрессий со стороны нового императора Михаила II, помогло Фоме привлечь на свою сторону местный аппарат власти на захваченных территориях; он получил большие средства, присвоив налоговые поступления и создал прочную материальную базу для дальнейшего развития движения. Восстание охватило почти всю Малую Азию, часть Фракии и Македонии. Кроме того самозванец захватил царский флот, овладел Мраморным морем и Босфором. Уже к 821 г. почти весь восток Византии находился под контролем мятежников. В халифате Фома объявил себя Константином VI. После чего арабы организовали в Антиохии торжественное коронование самозванца и тут же стали собирать наемную армию из различных народностей Востока. В декабре 821 года армия восставших под руководством Фомы дошла до Константинополя и осадила его; осада продолжалась более года. Византийский император Михаил II в 823 году призвал на помощь болгарского хана Омуртага, войска которого разбили восставших под стенами византийской столицы. Фома с оставшимися войсками отступил в Аркадиополь, который вскоре, однако, был взят византийцами, а сам вождь восставших был выдан императору и казнён: Фоме отрубили руки и ноги, а сам он был посажен на кол. (ru)
- Tomás, o Eslavo (em grego: Θωμᾶς; c. 760 — outubro de 823) foi um comandante militar do Império Bizantino que se notabilizou principalmente por liderar uma revolta em larga escala contra o imperador Miguel II, o Amoriano (r. 820–829), entre 820 e 823. Tomás era provavelmente de origem eslava da região do Ponto (atualmente o nordeste da Turquia), embora isso seja contradito por algumas fontes que o apresentam como arménio. Juntamente com os futuros imperadores Miguel II e Leão V, o Arménio (r. 813–820), ascendeu na carreira sob a proteção do general de origem arménia Vardanes, o Turco. Este rebelou-se em 803, chegando a autoproclamar-se imperador, mas a rebelião fracassou. Após isso, não se sabe o que aconteceu a Tomás, que só volta à ribalta quando Leão V sobe ao trono bizantino e lhe atribui um comando militar importante. Depois do assassinato de Leão por ordem de Miguel, o Amoriano, que usurpou o trono, Tomás revolta-se, reclamando o trono para ele. Obtém rapidamente o apoio da maior parte dos temas (províncias militares) e tropas da Ásia Menor e alia-se ao Califado Abássida. Depois de tomar os temas marítimos e os seus navios, em 821 navega com o seu exército para cercar Constantinopla. Miguel II pede ajuda ao líder búlgaro Omortague, cujas tropas atacam Tomás. Embora repelidos, os búlgaros infligem pesadas baixas nas tropas de Tomás, que bate em retirada quando Miguel passou ao ataque alguns meses mais tarde. Tomás refugiou-se em Arcadiópolis (atual Lüleburgaz), na Trácia, onde pouco depois foi cercado pelas tropas de Miguel e executado. A rebelião de Tomás foi uma das maiores da história bizantina, mas as circunstâncias em que ocorreu não são claras devido às contradições das narrativas históricas, que incluem relatos forjados por Miguel que distorcem os registos da revolta, para a qual, consequentemente, são apontados várias causas e motivações, que variam desde uma reação ao Iconoclasma até à ambição pessoal de Tomás e ao seu desejo de vingança pela morte de Leão V, passando por uma revolução social popular e uma revolta dos grupos étnicos não gregos do império. Os efeitos da revolta no poderio militar do império também é um tema controverso. (pt)
- Фома Слов'янин або Хома Слов'янин (760 — 823) — керівник народного повстання у Візантії близько 820 року. (uk)
|
| rdfs:comment
|
- توماس الصقلبي (توفي 208 هـ / 823 م) هو قائد عسكري بيزنطي. قاد ثورة واسعة النطاق ضد الإمبراطور مايكل الثاني. (ar)
- Thomas (griechisch Θωμάς, † Oktober 823 in Arkadiopolis), in der Neuzeit mit dem Beinamen der Slawe bedacht, war von 821 bis zu seinem Tod byzantinischer Gegenkaiser. (de)
- Ο Θωμάς ο Σλάβος ή Σκλαβηνός (περ. 760 - 823) ήταν Βυζαντινός στρατιωτικός και σφετεριστής του αυτοκρατορικού θρόνου, κατά τη βασιλεία του αυτοκράτορα Μιχαήλ Β΄. (el)
- Tommaso lo Slavo (... – 823) è stato un generale bizantino. (it)
- Tomasz Słowianin (także zwany Tomasz z Giazury) – przywódca powstania antyfeudalnego, które wybuchło w 821 roku na terenie Cesarstwa Bizantyjskiego. Oficer armii bizantyjskiej, potomek słowiańskich przesiedleńców do Azji Mniejszej. (pl)
- Thomas de Slaviër was een Byzantijnse generaal van Slavische afkomst. Na de dood van keizer Leo V van Byzantium was hij voor enige tijd een usurpator. (nl)
- Фома Слов'янин або Хома Слов'янин (760 — 823) — керівник народного повстання у Візантії близько 820 року. (uk)
- Tomàs l'Eslau fou un militar romà d'Orient al qual l'emperador Lleó V l'Armeni va confiar el comandament militar i naval a l'Àsia. Quan el seu rival Miquel el Tartamut va pujar al tron, es va revoltar i va concertar una aliança amb el califat. El 821 fou coronat a Antioquia de l'Orontes pel patriarca Job i va reunir un fort exèrcit de vuitanta mil homes en el qual l'historiador diu que hi havia sarraïns, , getes, alans, caldeus, armenis, vàndals, paulicians, i altres sectaris. (ca)
- Tomáš Slovan (Thomas Sklavinos) byl byzantský vojevůdce a v letech 821 až 823 . Pocházel z rodiny Slovanů usídlených v Malé Asii (odtud také jeho přízvisko). Společně s pozdějšími císaři a svými někdejšími spolubojovníky, Leonem V. a Michaelem II., podporoval v roce 803 vzdorocísaře Bardana Turka. Po porážce Turkova povstání odešel Tomáš do arabského exilu. V roce 813 se vrátil a po Leonově smrti se rozhodl sám stát císařem. V roce 821 byl patriarchou v Antiochii, která byla tehdy pod kontrolou Arabů, korunován císařem. Chalífa Al-Ma’mún se snažil využít nestability v Byzanci a proto finančně zajišťoval Tomášovo povstání. Západní provincie podpořily Tomáše kvůli jeho ikonodulskému postoji. Maloasijské provincie si získal zase tím, že se vydával za Konstantina VI. Avšak příčiny popularity t (cs)
- Tomás el Eslavo (en griego: Θωμᾶς; ca. 760 – octubre de 823) fue un comandante militar bizantino del siglo IX, conocido por haber liderado entre 820 y 823 una revuelta de gran escala contra el emperador Miguel II, cuyo reinado duró de 820 a 829. (es)
- Thomas le Slave (vers 760-octobre 823) est un chef militaire byzantin du IXe siècle particulièrement connu pour avoir mené une révolte de grande envergure contre l'empereur byzantin Michel II. D'origine slave, cet officier vient de la région du Pont (dans le nord-est de la Turquie actuelle) et monte dans la hiérarchie, de même que les futurs empereurs Léon V l'Arménien et Michel II, sous la protection du général Bardanès Tourkos. Après l'échec de la rébellion de Bardanès en 803, Thomas tombe en disgrâce jusqu'à l'intronisation de Léon V. C'est à ce moment-là qu'il est élevé à un commandement militaire important. Après le meurtre de Léon V l'Arménien et l'usurpation du trône par Michel II, Thomas se révolte et réclame le titre impérial pour lui-même. Il parvient à s'assurer rapidement du so (fr)
- Tomaž dari Slavia (skt. 760 – Oktober 823 M) merupakan seorang komandan militer Bizantium abad ke-9, yang paling terkenal karena memimpin pemberontakan berskala besar pada tahun 821-23 terhadap Kaisar Amoria (bertakhta 820-29). (in)
- Thomas the Slav (Greek: Θωμᾶς ὁ Σλάβος, romanized: Thōmas ho Slavos, c. 760 – October 823) was a 9th-century Byzantine military commander, most notable for leading a wide-scale revolt in 821–23 against Emperor Michael II the Amorian (r. 820–829). (en)
- スラヴ人トマス（ギリシア語: Θωμᾶς ὁ Σλάβος、Thōmas ho Slavos、760年頃 - 823年10月）は、9世紀のビザンツ帝国の将軍。821年から823年にかけてビザンツ皇帝ミカエル2世（在位：820年-829年）に対して大規模な反乱を起こした。 ポントス地方（トルコ北西部）のスラヴ人に出自を持つ軍人であったとされるトマスは、将軍（トルコ人バルダネス）の庇護の下でミカエル（2世）やアルメニア人レオン（5世、在位：813年-820年）と共に頭角を現した。803年のバルダネスの反乱失敗からレオン5世の治世中に小アジアの上級司令官に抜擢されるまでの間、トマスの動向は不明瞭となる。ミカエル2世がレオン5世を殺害し帝位を簒奪すると、トマスは自らの帝位を主張して反乱を起こした。トマスは速やかに大半のテマ（地方）と小アジアの軍団の支持を取り付けてミカエル2世の最初の反撃を打ち破り、さらにアッバース朝との同盟を締結した。そして「海のテマ」とその艦隊に勝利を収めた後、軍団と共にヨーロッパへ渡り、した。トマスは帝都コンスタンティノープルを陸上と海上から攻撃したが陥落させることができず、その間にミカエル2世はブルガリア帝国の支配者（ハーン）オムルタグの支援を求めた。トマスはオムルタグの攻撃を撃退したが多大な損失を出し、数ヶ月後にミカエル2世が野戦に打って出た際には撃破され逃亡を余儀なくされた。トマスと彼の支持者たちはに避難したが、間もなくそこでミカエル2世の軍に包囲された。結局、トマスの支持者たちは恩赦と引き換えにミカエル2世に降伏し、トマスは処刑された。 (ja)
- Tomás, o Eslavo (em grego: Θωμᾶς; c. 760 — outubro de 823) foi um comandante militar do Império Bizantino que se notabilizou principalmente por liderar uma revolta em larga escala contra o imperador Miguel II, o Amoriano (r. 820–829), entre 820 e 823. (pt)
- Фома Славянин или лже-Константин (ок. 760 — октябрь 823) — вождь одной из самых крупных гражданских войн в Византийской империи, имевшей место в 821—823 годах. Выдавал себя за императора Константина VI, якобы избегшего ослепления и спасшегося невредимым от козней матери Ирины. Подробностей его биографии сохранилось мало. Известно, он происходил из славян, переселённых в Малую Азию, и имел титул турмарха (военачальника) одной из фем на данном полуострове. (ru)
|
