Muntanya Damavand
La muntanya Damavand[1] (persa: دماوند) és una muntanya volcànica de l'Iran al districte de Laridjan, dins el comtat d'Amol, província de Mazanderan. Forma part de les muntanyes Elburz. Es troba a uns 80 km al sud de la costa de la mar Càspia. Al sud-oest, hi ha la ciutat de Damavand. La seva altitud és de 5.610 metres, cosa que el converteix en el punt més alt de l'Orient Mitjà i el volcà més alt de tot Àsia. Com a tal no té activitat; al cim, hi ha algunes fumeres que treuen sofre. L'accés és possible a través d'almenys 16 rutes conegudes, algunes molt difícils, en les quals cal escalar la roca. La ruta més popular és la del sud, amb el camp Bargah Sevom a 4.220 metres. La més llarga és la del nord-est, que s'inicia al llogaret de Nāndal. La ruta de l'oest és famosa per la posta de sol. La cascada glaçada d'Ābshār Yakhī es troba en aquesta muntanya a 5.100 metres.
(fa) دماوند | ||||
Tipus | muntanya estratovolcà atracció turística punt de referència | |||
---|---|---|---|---|
Obra | El Llibre dels Reis | |||
Part de | Set cims volcànics | |||
Localització | ||||
Continent | Àsia | |||
Entitat territorial administrativa | Amol County (Iran) (en) | |||
| ||||
Serralada | Elburz | |||
Característiques | ||||
Altitud | 5.610 m | |||
Prominència | 4.667 m | |||
Isolament | 1.165 km | |||
Candidat a Patrimoni de la Humanitat | ||||
Data | 5 febrer 2008 | |||
Identificador | 5278 | |||
Història | ||||
Cronologia | ||||
1837 | primer ascens | |||
Bikni és, suposadament, el nom assiri de la muntanya Damavand. El 715 aC, el rei Sargon diu que va subjectar els medes fins a la muntanya Bikni. Però el primer que diu que hi va estar fou Assarhaddon el 673 aC, que en una inscripció declara que va anar fins a la terra de Patušarra, districte al límit del desert de la sal, a la terra dels medes llunyans, limitada per la muntanya Bikni (muntanya del Lapislàtzuli), la qual cap dels seus antecessors havia trepitjat, i havia deportat a Assíria grups de població dirigits per "els venerats ḫazanu (caps)” Sidirparna i Eparna, amb els seus cavalls, camells i ramats. Bikni s'hauria d'identificar amb Damāvand; el desert de sal és el Dašt-e Kavīr; Patušarra (antic persa: Pātišuvari, elamita: Pattišmarriš, persa mitjà: Padišxwārgar, grec: Choarene) estava a l'est de Māzandarān; Partakka (grec: Paraitakene, llatí: Paraetacene en Plini el Vell), esmentada en la inscripció, seria la moderna Isfahan; Uraka-Zabarna seria Hircània, modern Gorgān, on hi hauria la ciutat esmentada com a Partukka. El regne de l'escita Bartatua (que va demanar la mà d'una princesa assíria i l'aliança amb l'imperi) no ha estat localitzat, però estaria més aviat cap al nord d'Elam o el país cassita.[2]
Referències
modifica- ↑ «Damavand». ésAdir. [Consulta: 19 abril 2024].
- ↑ «Enciclopedia Irànica, J. A. Delaunay, article Assarhaddon». Arxivat de l'original el 2010-12-08. [Consulta: 2 setembre 2014].
Mapa de l'Elburz | Cims: | 1 `Alam Kūh |
---|---|---|
2 Āzād Kūh | 3 Damāvand | |
4 Do Berar | 5 Do Khaharan | |
6 Ghal`eh Gardan | 7 Gorg | |
8 Kholeno | 9 Mehr Chal | |
10 Mīšīneh Marg | 11 Naz | |
12 Shah Alborz | 13 Sīālān | |
14 Tochal | 15 Varavašt | |
Rius: | 0 | |
1 Alamūt | 2 Chālūs | |
3 Do Hezār | 4 Harāz | |
5 Jājrūd | 6 Karaj | |
7 Kojūr | 8 Lār | |
9 Nūr | 10 Sardāb | |
11 Seh Hazār | 12 Shāh Rūd | |
Ciutats: | 1 Āmol | |
2 Chālūs | 3 Karaj | |
Altres: | D Dīzīn | |
E Emāmzādeh Hāšem | K Kandovān Tunnel | |
* Latīān Dam | ** Lār Dam |