Location via proxy:   [ UP ]  
[Report a bug]   [Manage cookies]                
Vés al contingut

Gracia Mendes

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 09:50, 5 set 2024 amb l'última edició de EVA3.0 (bot) (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
(dif.) ←la pròxima versió més antiga | vegeu la versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)
Plantilla:Infotaula personaGracia Mendes

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(he) חנה נשיא
(pt) Gracia Mendes Nasi Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 juny 1510 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Lisboa (Portugal) Modifica el valor a Wikidata
Mort3 novembre 1569 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (59 anys)
Istanbul (Imperi Otomà) Modifica el valor a Wikidata
Altres nomsDoña Gracia Modifica el valor a Wikidata
ReligióJudaisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióbanquera, diplomàtica, impressora Modifica el valor a Wikidata
Família
ParentsDiogo Mendes, cunyat
Josep Nasi, nebot Modifica el valor a Wikidata

Gracia Nasi, el nom del qual de conversa va ser Beatriz de Lluna Miques, coneguda simplement com "La Senyora" (1510-1569), va ser una rica i poderosa dona, nascuda en una família judeoconversa de Portugal, d'origen jueu aragonès.[1]

Vida

[modifica]

Als divuit anys va casar amb Francisco Mendes, membre de la família de banquers portuguesos dels Mendes, que eren rivals dels Medicis de Florència. Una vegada vídua, va seguir amb el negoci del seu marit, prestant diners als monarques d'Europa. Davant la possibilitat de ser detinguda i lliurada a la Inquisició, va fugir i es va establir a la capital de l'Imperi Otomà, Istanbul, sota la protecció del sultà Suleimán, el magnífic, el qual en 1549 va demanar a les autoritats venecianes que permetessin a Donya Gràcia, les seves dues filles i la seva germana sortir lliurement, ja que ell les acollia en el seu regne. Va arribar a Turquía en 1553, fent servir la seva fortuna per ajudar els sefardís perseguits per la inquisició, ajudant-los a fugir cap a l'Imperi Otomà.

Al llarg de la seva vida va fer servir diversos noms:

  • Beatriz de Luna Miques, com a cristiana conversa.
  • Gracia Mendes com a dona de Francisco Mendes.
  • Gracia Nasi, fent servir el cognom del seu nebot José Nasi.

Referències

[modifica]
  1. Birnbaum, Marianna D. The long journey of Gracia Mendes. [Online-Ausg.].. Budapest: Central European University Press, 2003. ISBN 9639241679. 

Bibliografia

[modifica]
  • jwa.org
  • Andrée Aelion Brooks, The Woman who Defied Kings Paragon House, 2002
  • Marianna D. Birnbaum, 2003: The long journey of Gracia Mendes
  • "Nasi, Gracia", in The Encyclopaedia Judaica
  • Gad Nassi, Rebecca Toueg, Doña Gracia Nasi, Women's International Zionist Organisation, Tel-Aviv, 1990
  • Cecil Roth, Dona Gracia of the House of Nasi, The Jewish Publication Society of America, Philadelphia, 1948
  • Novel - The Ghost of Hannah Mendes [1] St. Martin's Griffin (November 16, 2001)
  • Di Leone Leoni A. The Hebrew Portuguese Nations in Antwerp and London at the Time of Charles V and Henry VIII, New Jersey.
  • Solomon H. P. and Leone Leoni A. "Mendes, Benveniste, De Luna, Micas, Nasci: The State of the Art (1522-1558)". The Jewish Quarterly Review 88, 3-4, 1998, pp. 135–211.
  • Maynes, Mary Jo., and Ann Beth. Waltner. "Chapter 5 Families in Global Markets." The Family: A World History. Oxford: Oxford UP, 2012. 65-67. Print.