Taro
- Per altres significats vegeu: Taro (desambiguació)
Colocasia esculenta  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Font de | taro (plante) (fr)  |
| Planta | |
| Tipus de fruit | baia |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 169058 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Alismatales |
| Família | Araceae |
| Tribu | Colocasieae |
| Gènere | Colocasia |
| Espècie | Colocasia esculenta Schott i Endl., 1832 |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Arum esculentum |
.svg){kind=icon}
Colocasia esculenta coneguda com taro, pituca, papa xina o malanga,[1] és una planta conreada, en països tropicals com la Xina o Hawaii, pels seus corms comestibles o secundàriament per les seves fulles o flors.
La planta ha de ser consumida cuita (bullida, fregida, etc.), ja que si es menja crua ocasiona greus problemes digestius. És rica en midó, vitamines i minerals. Pel seu contingut alt en àcid oxàlic ha de ser evitada per persones amb problemes de pedres al ronyó.
Taxonomia
Colocasia esculenta fou descrita per (Linné.) Schott i publicat a Meletemata Botanica 18. 1832.[2]
Distribució i habitat
S'hauria començat a cultivar fa uns 7000 anys a les muntanyes de Papua Nova Guinea.[3] L'extensió de la zona d'origen del taro encara està en discussió, molts els autors coincideixen a sostenir que se situa al nord-est de l'Índia, Sud-est d'Àsia, estenent-se segons altres autors també fins a Austràlia, Nova Guinea, Illes Marshall.[4]
Pot vegetar a arrossars o a terres altes on l'aigua és subministrada constantment per pluja o irrigació. Algunes varietats creixen també fora dels tròpics, en llocs com Galícia, Corea i Japó.
És un aliment tradicional en moltes àrees tropicals del món i la base per fer el poi a Hawaii. La planta és indigerible si es menja crua a causa de les substàncies ergàstiques a les cèl·lules de la planta. Produeix severs problemes gastrointestinals llevat que es cuini.[5]
Donat el seu origen asiàtic, a Veneçuela se'l coneix amb el nom d'ocumo xinès.
Us
Com en gairebé totes les verdures, les fulles de taro són riques en vitamines i minerals i font de fibra dietètica. En la seva forma crua, la planta és tòxica a causa de la presència d'oxalat de calci i la presència de rafidis a les cèl·lules vegetals amb forma d'agulla.[6]
El corm se sol consumir cuit generalment com a hortalissa, ja sigui com a acompanyament de plats de carn, pollastre o peix o bé formant part del popular sancocho (principalment a Veneçuela, Colòmbia i Panamà). A Costa Rica s'utilitza majoritàriament a la seva zona caribenya.[7]A Corea el corm es pela i els plançons de les fulles se sofregeixen.
Referències
- ↑ R. Muñoz. «Malanga». [Consulta: 27 agost 2020].
- ↑ «Colocasia esculenta». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 9 agost 2013].
- ↑ Andrew Pawley 2007, Why do Polynesian island groups have one language and Melanesian have many? Arxivat 2018-desembre-22 a la Wayback Machine. p.5 Australian National University
- ↑ Matthews, Peter J. "Genetic Diversity in Taro, and the Preservation of Culinary Knowledge".
- ↑ «[https://web.archive.org/web/20150923203409/http://www.ciencias.unal.edu.co/unciencias/data-file/farmacia /revista/V18P53-59.pdf Estudio quimico bromatologico de la colocasia suculenta (taro)]». Arxivat de l'original el 23 de setembre de 2015. [Consulta: 1r setembre 2015].
- ↑ http:/ /www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/24903360
- ↑ Sedó, Patrícia. «Ñampí». A: Conozcamos más sobre nuestros alimentos con historia y nutrición (en castellà). San José, Costa Rica: UCR, 2014, p. 36.
