1890
_issued_by_Kinney_Bros._MET_DPB874642.jpg) | |
| Tipus | any civil i any comú que comença en dimecres  |
|---|---|
| Altres calendaris | |
| Gregorià | 1890 (mdcccxc) |
| Islàmic | 1308 – 1309 |
| Xinès | 4586 – 4587 |
| Hebreu | 5650 – 5651 |
| Calendaris hindús | 1945 – 1946 (Vikram Samvat) 1812 – 1813 (Shaka Samvat) 4991 – 4992 (Kali Yuga) |
| Persa | 1268 – 1269 |
| Armeni | 1339 |
| Rúnic | 2140 |
| Ab urbe condita | 2643 |
| Categories | |
| Naixements Defuncions Esdeveniments Obres | |
| Segles | |
| segle xviii - segle xix - segle xx | |
| Dècades | |
| 1860 1870 1880 - 1890 - 1900 1910 1920 | |
| Anys | |
| 1887 1888 1889 - 1890 - 1891 1892 1893 | |
Esdeveniments
[modifica]- 20 de maig, Espanya: Fermina Orduña, patenta un carruatge especial per a vendre llet. És la primera dona a obtenir una patent a Espanya.
- Altmann descriu una tècnica per tenyir els mitocondris i assumeix la seva autonomia metabòlica i genètica.
- Zanzíbar es va convertir en un protectorat britànic.
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 3 d'abril - Barcelona: Manuel Carrasco i Formiguera, advocat i polític català (m. 1938).[1]
- 7 d'abril - Sabadell: Joan Morral i Pelegrí, regidor de l'Ajuntament de Sabadell i militant republicà federal.
- 16 d'abril - Barcelona: Laura Albéniz Jordana, il·lustradora i pintora catalana del Noucentisme (m. 1944).[2]
- 20 d'abril - Sabadell: Gertrudis Artigas i Setó, professora de l'Escola Industrial i directora de l'Escola de Sargidores.[3]
- 22 d'abril - Carcaixent, Ribera Alta: Joan Vert, compositor valencià de sarsueles (m. 1931).[4]
- 24 d'abril - Sabadell: Eulàlia Garriga i Casals, mestra compromesa en la formació i la promoció de la dona treballadora.
- 17 de maig - Jersey City: Philip James, organista, compositor i director d'orquestra estatunidenc.
- 31 de maig - Sabadell: Francesc Casañas i Riera, industrial corder i fotògraf català.
- 15 de juny - Marçà, el Prioratː Rosa Roig i Soler, pedagoga i feminista catalana, arraconada pel franquisme (m. 1969).[5]
- 21 de juny - Barcelona: Lluís Mas i Gomis, teòric tèxtil i historiador català.
- 11 de juliol - Catarroja, Horta Sud: Josep Manuel Izquierdo Romeu, músic i compositor valencià (m. 1951).
- 13 de juliol - Barcelona: Joan Amades i Gelats, etnògraf i folklorista català.
- 6 d'agost - Barcelona: Manuel Humbert i Esteve, pintor i dibuixant català (m. 1975).
- 18 d'agost - Barcelona: Daniel Cardona i Civit, polític independentista català (m. 1943).
- 25 d'agost - València: Concepción Tarazaga Colomer, professora valenciana compromesa amb la República i exilada a Mèxic (m.1957).[6]
- 26 d'octubre - Onda: Anna Rebeca Mezquita Almer, poetessa valenciana (m. 1970).[7]
- 10 de novembre - Sant Quirze del Vallès: Joan Vila i Puig, pintor paisatgista català.
- 9 de desembre - Barcelona: Gaietana Lluró, soprano o tiple catalana de sarsuela, molt popular als anys 20 (m. 1967).[8]
- Vic: Miquel Vilatimó i Costa, filòsof (m. 1936).
- Resta del món
- 9 de gener - Malé Svatonovice, Txèquia: Karel Čapek, escriptor txec, creador del terme “robot” (m. 1938).
- 10 de febrer - Moscou, Imperi Rus: Borís Pasternak, escriptor rus, Premi Nobel de Literatura 1958 (que refusà) (m. 1960).
- 22 de febrer - Hinojosas de Calatrava, Ciudad Real: Leonor Serrano, mestra i advocada, defensora dels drets de les dones (m. 1942).[9]
- 9 de març - Kukarka (Imperi Rus): Viatxeslav Mólotov, polític i diplomàtic soviètic (m. 1986).[10]
- 20 de març - Copenhaguen, Dinamarca: Lauritz Melchior, tenor danès nacionalitzat nord-americà (m. 1973).
- 28 de març - Denver, Colorado: Paul Whiteman, director d'orquestra de jazz nord-americà (m. 1967).[11]
- 31 de març - Adelaida, Austràlia: William Lawrence Bragg, físic australià, Premi Nobel de Física de l'any 1915 (m. 1971).[12]
- 2 d'abril - Florència: Alina Bucciantini, soprano italiana (m. 1932).[13]
- 7 d'abril - Buenos Aires, Argentina: Victoria Ocampo, escriptora i editora argentina.[14]
- 12 d'abril - Tarba, França: Hortense Bégué, escultora i il·lustradora francesa (m. 1957).[15]
- 10 de maig - Würzburg,(Alemanya): Alfred Jodl ,comandant militar alemany (m. 1946).[10]
- 15 de maig - Indian Creek, Texasː Katherine Anne Porter, escriptora, periodista i activista política (m. 1980).[16]
- 19 de maig - Nghệ An, Indoxina francesa: Ho Chi Minh, líder polític i revolucionari vietnamita (m. 1969).[17]
- 31 de maig - Estrasburgː Hilla von Rebay, artista abstracta, cofundadora i directora del Museu Solomon R. Guggenheim (m. 1967).[18]
- 21 de juny - Bolonya (Itàlia): Giorgio Morandi, pintor italià (m. 1964).[19]
- 23 de juliol - Zarza de Granadilla, província de Càceres: Apolinar de Cáceres Gordo, magistrat.
- 3 d'agost - Pamplona: Matilde Huici Navaz, mestra, advocada i pedagoga espanyola, exiliada a Xile (m. 1965).[20]
- 7 d'agost - Concord, EUA: Elizabeth Gurley Flynn, periodista, escriptora, sindicalista, activista i comunista nord-americana (m. 1964).[21]
- 27 d'agost - Filadèlfia: Man Ray, artista estatunidenc d'origen rus (m. 1976).[19]
- 4 de setembre - Buenos Airesː Antonia Mercè i Luque, La Argentina, ballarina i coreògrafa argentina (m. 1936).[22]
- 10 de setembre - Roma: Elsa Schiaparelli, dissenyadora italiana que va dirigir una casa de moda a París (m. 1973).[23]
- 15 de setembre - Torquay, Devon, Anglaterra: Agatha Christie, escriptora.[24]
- 2 d'octubre - Nova York, Estats Units: Groucho Marx, actor i comediant (m. 1977).[25]
- 12 d'octubre - Lióː Marise Beaujon, soprano francesa (m. 1968).[26]
- 17 d'octubre, Fontainebleau, França: Élisabeth Chaplin, pintora postimpressionista franco-toscana (m. 1982).[27]
- 31 d'octubre, Estats Units: Carl Hugo Grimm, organista i compositor.
- 5 de novembre - Okrouhlice, República Txeca: Jan Zrzavý, pintor, artista gràfic i il·lustrador txec.
- 5 de desembre - Viena (Àustria): Fritz Lang, director de cinemaalemany d'origen austríac (m. 1976).[28]
- 12 de desembre - Ternópil, Galítsia, Imperi Austrohongarès: Kazimierz Ajdukiewicz, filòsof polonès de l'escola de Lviv-Varsòvia.
- 18 de desembre - Nova York, Estats Units: Edwin Howard Armstrong, enginyer elèctric i inventor nord-americà. Inventor del receptor superheterodí.
- 20 de desembre - Praga (Imperi austrohongarès): Jaroslav Heyrovský, químic, Premi Nobel de Química de 1959 (m. 1967).
Necrològiques
[modifica]Països Catalans
Resta del món
- 17 de gener: Salomon Sulzer, músic i baríton vienès.
- 18 de gener, Torí, Regne d'Itàlia: Amadeu I d'Espanya, Rei d'Espanya (1871-73) (44 anys).
- 11 d'abril, Londres, Regne Unit: Joseph Merrick, conegut com L'Home Elefant. Mor desnucat a causa del pes del seu gran crani deformat per la síndrome de Proteu (n. 1862).[29]
- 24 de maig, Venèrca, Françaː Joan Baptista Noulet, investigador, arqueòleg i naturalista. Va fixar definitivament l'edat dels Pirineus (n. 1802).
- 1 de juny, São Miguel de Seide, Portugal: Camilo Castelo Branco, literat portuguès (n. 1825).[30]
- 17 de juny, Madrid: Robustiana Armiño, poeta espanyola (n. 1821).[31]
- 6 de juliol, East Sheen, Surrey (Anglaterra): Sir Edwin Chadwick , reformista social britànic conegut per la seva tasca de reforma de les Lleis de Pobres (Poor Laws)(n. 1800).[32]
- 29 de juliol, Auvers-sur-Oise, Illa de França, França: Vincent van Gogh, pintor i dibuixant holandès.[33]
- 2 d'agost, Niça: Louise-Victorine Ackermann, poetessa francesa (n. 1813).[34]
- 30 d'agost, Gloucestershire: Marianne North, prolífica biòloga victoriana i artista botànica (n. 1830).[35]
- 3 d'octubre: Alfredo Baccarini, enginyer i polític
- 8 de novembre, París, França: César Franck, músic belga, naturalitzat francès (67 anys).[36]
- 15 de desembre, Estats Units: Bou Assegut, cabdill sioux, vencedor de la batalla de Little Bighorn.
- 22 de desembre, París: Louise Marquet, ballarina i mestra de ball francesa.[37]
- Madrid: Ramon Subirat i Codorniu, escultor deixeble de Damià Campeny
- Madrid: Claudio Moyano, polític espanyol, ministre de Foment, autor de la primera llei d'educació espanyola, coneguda com la Llei Moyano.
Referències
[modifica]- ↑ «Manuel Carrasco i Formiguera | enciclopèdia.cat». [Consulta: 15 abril 2020].
- ↑ Parcerisas, Pilar «L'estela d'un somni». Emblecat. Revista de l'Associació Catalana d'Estudis d'Emblemàtica, Art i Societat, Núm. 6, 2017. ISSN: 2014-5675 ISSN 2014-5675.
- ↑ Nomenclàtor. «Passatge de Gertrudis Artigas». Ajuntament de Sabadell. [Consulta: 20 maig 2016].
- ↑ «El Mestre Vert». Conservatori Professional de Música Mestre Vert. Generalitat Valenciana. [Consulta: 20 abril 2020].
- ↑ Martí Font, Jordi. «Rosa Roig i Soler, pedagoga pacifista i feminista catalana». Diari de l’Educació. Fundació Periodisme Plural, 01-09-2019. [Consulta: 8 juny 2021].
- ↑ Agulló Díaz, María del Carmen; Juan Agulló, Blanca. Orígenes, evolución y formas de acceso e integración de las mujeres en la Escuela Normal de Magisterio de Valencia (1867-1967)., 2012.
- ↑ Navarro i Borràs, Pilar. «Biografia Anna Rebeca Mezquita i Almer». memoriavalencianista.cat i Fundació Josep Irla. [Consulta: 8 maig 2020].
- ↑ «Gaietana Lluró i Morcillo | enciclopèdia.cat». [Consulta: 31 maig 2020].
- ↑ Serrano, Leonor. Maria del Carmen Agulló [Estudi introductori]. Dones, educació i treball. 1ª ed.. Vic: Eumo Editorial, 2019. ISBN 978-84-9766-688-6.
- ↑ 10,0 10,1 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Paul Whiteman | enciclopèdia.cat». [Consulta: 27 març 2020].
- ↑ «William Bragg. Facts» (en anglès). The Nobel Prize. [Consulta: març 2020].
- ↑ «Memorial» (en anglès). findagrave. [Consulta: 5 febrer 2018].
- ↑ «Hace 30 años fallecía Victoria Ocampo». La Nación, 27-01-2009.
- ↑ «Visionneuse - Archives de Paris». [Consulta: 5 octubre 2021].
- ↑ «Katherine Anne Porter». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: febrer 2020].
- ↑ Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ Sicherman, Barbara; Green, Carol Hurd. Notable American Women: The Modern Period : a Biographical Dictionary. Harvard University Press, 1980. ISBN 978-0-674-62733-8.
- ↑ 19,0 19,1 Argan, Giulio Carlo, 1909-1992.. El arte moderno : del Iluminismo a los movimientos contemporaneos. 2a. ed. Tres Cantos (Madrid): Akal, [1998]. ISBN 84-460-0034-2.
- ↑ «Huici Navaz, Matilde». Fundación Pablo Iglesias. Arxivat de l'original el 2020-06-04. [Consulta: 4 juny 2020].
- ↑ «Elizabeth Gurley Flynn | American activist» (en anglès). Encyclopedia Britannica.
- ↑ «Antonia “La Argentina” Mercé (1890-1936)» (en anglès). Find a Grave. [Consulta: 20 febrer 2022].
- ↑ Nieto, Jessica. «El renacido surrealismo de Schiaparelli». Fuera de Serie, 22-05-2015. [Consulta: 19 juliol 2020].
- ↑ «Agatha Christie | enciclopèdia.cat». [Consulta: 31 maig 2020].
- ↑ «Groucho Marx | American actor» (en anglès). [Consulta: 1r octubre 2020].
- ↑ Arakelyan, Ashot. «Marise Beaujon (Soprano) (Lyon, France 12 October 1890 – 16 August 1968 Paris, France)». Forgotten Opera Singers, 11-11-2018. [Consulta: 20 juny 2020].
- ↑ «Élisabeth Chaplin» (en anglès). Obelisk Art History, 2021. [Consulta: 8 desembre 2021].
- ↑ Sánchez Noriega, José Luis.. Historia del cine: teoría y géneros cinematográficos, fotografía y televisión. Nueva ed. Madrid: Alianza, 2006. ISBN 84-206-7691-8.
- ↑ «Joseph Merrick | Biography» (en anglès). [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ «Camilo Castelo Branco | Portuguese novelist» (en anglès). [Consulta: 25 juny 2020].
- ↑ «Robustiana Armiño». Poemas del alma. [Consulta: 23 abril 2020].
- ↑ «Sir Edwin Chadwick | British lawyer» (en anglès). [Consulta: 6 juliol 2020].
- ↑ «Vincent Willem van Gogh | enciclopèdia.cat». [Consulta: 29 maig 2020].
- ↑ «Louise Victorine Ackermann | enciclopèdia.cat». [Consulta: 2 juny 2020].
- ↑ Martínez Pulido, Carolina. «Marianne North, excelente ilustradora científica». Mujeres con ciencia, 01-10-2014. [Consulta: maig 2020].
- ↑ Diccionario enciclopédico de la música. 1a. ed. en español. México, D.F.: Fondo de Cultura Económica, 2009. ISBN 978-607-16-0020-2.
- ↑ «Louise Marquet (chorégraphe, 1834-1890)». Bnf-Data. Bibliothèque nationale de France. [Consulta: 27 octubre 2020].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 1890