4 de setembre
| << | Setembre 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | ||||||
| 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 |
| 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 |
| 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 | 22 |
| 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 | 29 |
| 30 | ||||||
| Tots els dies | ||||||
El 4 de setembre és el dos-cents quaranta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents quaranta-vuitè en els anys de traspàs. Queden 118 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1535, Maó: Barba-roja, encapçala el saqueig de la ciutat.
- 1714, Manresa (Bages): Les forces catalanes van fer l'assalt a Manresa contra la guarnició borbònica durant la Guerra dels catalans.
- 1869, Barcelona: Manuel, Pau i Josep Espasa s'associen amb Manuel Salvat per fundar l'editorial Espasa Hermanos y Salvat.
- 1989, Inici d'emissions RTVV.
- 1993, Girona: S'inaugura el Pavelló Municipal Girona-Fontajau.[1]
- 2004, Verdú, Urgell: s'hi inaugura el Museu de Joguets i Autòmats.
- Resta del món
- 476 - Imperi Romà: el capitost germànic Odoacre deposa Ròmul Augústul, fet que marca la caiguda de facto de l'Imperi Romà d'Occident (de iure el 480) i l'inici de l'edat mitjana.
- 1781 - Los Angeles, Califòrnia, EUA: un grup de 44 colons espanyols funden la ciutat amb el nom de El Pueblo de Nuestra Señora la Reina de los Ángeles de Porciúncula.
- 1800 - Malta: l'exèrcit francès es rendeix al final del Setge de Malta (1798–1800) en el curs de les Guerres de la Revolució Francesa.
- 1870 - França: després de l'abdicació de Napoleó III, s'hi declara la Tercera República.
- 1888 - Rochester (Nova York), EUA: George Eastman patenta la seva càmera amb la marca Kodak i la publicita amb la llegendària frase "You push the button, we do the rest" ("Vostè premi el botó, que nosaltres ja farem la resta").[2]
- 1948 - La reina Guillemina I dels Països Baixos abdica per raons de salut.
- 1973 - EUA: es produeix la primera aparició de Shang-Chi al nº 15 de Special Marvel Edition de Marvel Comics.
- 1982 - EUA: els New Mutants es presenten a Marvel Graphic Novel nº4, de Marvel Comics, creats per Chris Claremont (guió) i Bob McLeod (dibuixos).
- 2014 - Unió Europea: el Banc Central Europeu abaixa els tipus d'interès al 0,05% un mínim històric.[3]
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1896ː
- Rubí: Lluís Parcerisa i Serra, publicista i promotor musical català.
- Mallén, Saragossaː Justa Goicoechea, obrera, política catalana i regidora municipal de l'Hospitalet de Llobregat (m. 1973).[4]
- 1924 - Burjassot: Vicent Andrés i Estellés, periodista i poeta valencià (m. 1993).[5]
- 1932 - Castelló de la Plana: Joan García Ripollés (Ripollés), escultor valencià.
- 1934 - Palma: Natàlia Solà i Salvà, compositora, pianista i pedagoga mallorquina que viu a Andorra.[6]
- 1940 - el Masnou: Carme Giralt, mestra catalana que ha treballat per a la coeducació, l'escoltisme laic i la política local.[7]
- 1949 - Alcoi: Francesc Moisès, actor, compositor i cantant valencià.
- 1957 - Barcelonaː Montserrat Candini i Puig, política catalana que ha estat alcaldessa de Calella, senadora i diputada (m. 2024).[8]
- 1960 - L'Hospitalet de Llobregat: Marta Balletbò-Coll, actriu, directora, productora i guionista de cinema catalana.[9]
- 1968 - Barcelona: Yolanda Ramos, actriu i guionista còmica espanyola.[10]
- 1972 - Girona: Glòria Gauchia Vila, jugadora de tennis de taula, campiona de Catalunya individual.[11]
- 1985 - Vilamarxant: Raül Albiol i Tortajada és un futbolista valencià.
- 1994 - Cala Millor: Virginia Torrecilla Reyes, futbolista mallorquina, que juga de centrecampista.[12]
- Resta del món
- 1563 - Pequín (Xina): Emperador Wanli (萬曆), el nom personal del qual era Zhu Yijun (朱翊鈞), va ser el tretzè emperador de la Dinastia Ming (m. 1620).[14]
- 1666 - Estocolmː Anna Maria Ehrenstrahl, pintora barroca sueca (m. 1729).[15]
- 1768 - Saint-Malo (França): François-René de Chateaubriand, escriptor francès d'origen bretó (m. 1848).[16]
- 1811 - Parísː Marie-Félicité Moke Pleyel, pianista belga (m. 1875).[17]
- 1816 - Marsella, Provença (França): François Bazin, compositor francès (m. 1878).[18]
- 1824 - Ansfelden, propo de Linz, Alta Àustria: Anton Bruckner, compositor austríac (m. 1896).[19]
- 1890 - Buenos Airesː Antonia Mercè i Luque, La Argentina, ballarina i coreògrafa argentina (m. 1936).[20]
- 1892 - Ais en Provença, França: Darius Milhaud, compositor francès (m. 1974).[21]
- 1899 - Nova Yorkː Ida Kamińska, actriu polonesa (m. 1980).[22]
- 1905 - Londres, Anglaterra: Mary Renault, escriptora anglesa (m. 1983).[23]
- 1906
- Stettin, Imperi alemany: Dita Parlo, actriu alemanya.
- Berlín, Imperi alemany: Max Delbrück, biofísic alemany.
- 1913:
- Chicago, Estats Units: Stanford Moore, químic i bioquímic estatunidenc.Premi Nobel de Química de l'any 1972 (m. 1982).[24]
- Osaka (Japó): Kenzō Tange (en japonès: 丹下健三), arquitecte i urbanista japonès (m. 2005).[25]
- 1917 - Detroit, Michigan (EUA): Henry Ford II, empresari estatunidenc (m. 1987).[26]
- 1923 - Homburg, Saarlandː Edith Aron, escriptora i traductora alemanya, inspiradora de la Maga, de Rayuela (m. 2020).[27]
- 1924 - Vabre, Tarn: Simone Iff, activista francesa pels drets de les dones (m. 2014).[28]
- 1927 - Boston, Massachusetts (EUA): John McCarthy, matemàtic estatunidenc (m. 2011)[29]
- 1929 - Oakland, Califòrniaː Elizabeth Roemer, astrònoma nord-americana especialitzada en l'estudi d'estels i asteroides (m. 2016).[30]
- 1931 - Chicago, EUA: Mitzi Gaynor, actriu, cantant i ballarina estatunidenca (m. 2024).
- 1933 - Durham, Anglaterra: Frederick Wilfrid Lancaster, bibliotecari i documentalista anglès.
- 1934 - Swansea, Gal·les: Clive Granger, economista gal·lès. Premi Nobel d'Economia de l'any 2003 (m. 2009).[31]
- 1937 - Balmain, Sydney: Dawn Fraser, nedadora australiana guanyadora de vuit medalles olímpiques.[32]
- 1949 - París, França: Yann Queffélec, escriptor francès, Premi Goncourt de l'any 1985.[33]
- 1958 -
- Irlanda del Nord: Rosemary Nelson, destacada advocada irlandesa defensora dels drets humans (m. 1999).[34]
- Washington DC: Jacqueline N. Hewitt, astrofísica nord-americana.[35]
- 1961 - Neuilly-sur-Seine, França: Cédric Klapisch, director de cinema francès.
- 1962 - Higashiōsaka, Japó: Shinya Yamanaka, metge japonès.
- 1970 - Vitòria, País Basc: Koldo Álvarez, futbolista i entrenador andorrà.
- 1974 - Catània, Sicília: Carmen Consoli, la cantantessa, cantautora, guitarrista i compositora italiana.[36]
- 1981 - Houston, Texas, Estats Units: Beyoncé Giselle Knowles és una cantant estatunidenca de música Pop, R&B i soul.
- 1984 - Pamplona, Navarra: Ainhoa Tirapu, portera de futbol navarresa que ha jugat amb l'Atlètic de Bilbao.[37]
- 1985 -
- Kharkhorin, RP Mongòlia: Mөnkhbaatarin Bundmaa, judoka mongola.
- Calgary, Canadà: Kaillie Humphries, corredora de bobsleigh canadenca.[38]
- 1994 - Goma: Rebecca Kabugho, activista congolesa defensora dels drets humans, Premi Internacional Dona Coratge el 2017.[39]
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1743 - illa fluvial Reinnach (el Rin, Breisach, Alsàcia, Alemanya: Carrasclet, militar català, mort lluitant per l'Arxiducat d'Àustria contra el Regne de França en la guerra de Successió austríaca.
- 1907 - Sagunt, Camp de Morvedre: Antoni Chabret i Fraga, historiador valencià (n. 1846).
- 2012: Lola Bosshard, pintora valenciana.
- 2013: Joaquim Díaz i Muntané, actor de cinema i actor i director de doblatge.
- Resta del món
- 1164 - Pavia: Enric II de Leez, príncep-bisbe del principat de Lieja.
- 1633 - Hackness, Scarborough: Margaret Hoby, primera dietarista anglesa (n.1571).[40]
- 1916 - Madrid (Espanya): José Echegaray y Eizaguirre, matemàtic, enginyer, polític i escriptor espanyol, Premi Nobel de Literatura de 1904 (n. 1832).[41]
- 1907 - Bergen, Noruega: Edvard Grieg, compositor i pianista noruec.[42]
- 1924 - Berlín: Hilde Mangold, embrióloga alemanya que demostrà la inducció embrionària.[43]
- 1963 - Metz (França): Robert Schuman, polític francès, considerat "pare d'Europa", conegut per la Declaració Schuman (n. 1886).
- 1965 - Lambaréné, Gabon: Albert Schweitzer, teòleg, pacifista, metge i músic alsacià, premi Nobel de la Pau de l'any 1952 (n. 1875).[44]
- 1990 - Los Angeles, Califòrnia: Irene Dunne, actriu de cinema estatunidenca (n. 1898).[45]
- 1996 - Oxfordː Joan Clarke, criptoanalista i numismàtica anglesa que treballà a Bletchley Park durant la 2a Guerra Mundial (n. 1917).[46]
- 2006 -
- Múnic: Astrid Varnay, soprano dramàtica nord-americana, d'origen hongarès i suec (n. 1918).[47]
- Steve Irwin, conegut com “el caçador de cocodrils”.
- 2017 - Barcelona, Claudi Esteva i Fabregat fou un antropòleg cultural i historiador americanista català.
- 2018, Madrid: Elisa Serna, cantautora espanyola de la dècada de 1970 (n. 1943).[48]
Festes i commemoracions
[modifica]- Festa major de Capçanes. S'inicien les festes de Moros i Cristians de Villena, Alt Vinalopó (País Valencià) fins al 9 de setembre.
- Santoral:
- Josep el Patriarca
- Papa Bonifaci I
- Santa Irmgardis
- Sant Fresald del Gavaldà, bisbe;
- Santa Rosalia de Palerm, verge;
- Servent de Déu Robert Schuman.
Referències
[modifica]- ↑ Artigas, Lurdes. «25 anys d'un pavelló d'elit - 09 set 2018». El Punt-Avui, 03-08-2023. [Consulta: 3 agost 2023].
- ↑ «Eastman Kodak Company | American corporation» (en anglès). [Consulta: 4 setembre 2020].
- ↑ «El BCE abaixa els tipus d'interès al 0,05%». Diari Ara, 04-09-2014. [Consulta: 4 setembre 2014].
- ↑ «Justa Goicoechea, primera regidora de l'Hospitalet». Fundació Josep Irla. [Consulta: agost 2021].
- ↑ «Vicent Andrés i Estellés | enciclopèdia.cat». [Consulta: 30 setembre 2020].
- ↑ Pol, Antoni «Semblança de Natàlia Solà». Ex-libris Casa Bauró, núm. 24 (2021). Biblioteca Nacional d'Andorra, 01-12-2021, pàg. 7-19.
- ↑ «Carme Giralt i Rosés | Escola Bergantí» (en anglès). [Consulta: 30 abril 2019].
- ↑ «Montserrat Candini anuncia que deja la alcaldía de Calella» (en castellà). La Vanguardia, 11-05-2022. [Consulta: 26 juliol 2022].
- ↑ «Marta Balletbò-Coll | enciclopèdia.cat». [Consulta: 10 juliol 2020].
- ↑ «Yolanda Ramos» (en castellà). Bekia. [Consulta: 11 juliol 2020].
- ↑ «Glòria Gauchia Vila | enciclopèdia.cat». [Consulta: 11 juliol 2020].
- ↑ «Virginia Torrecilla Reyes (Centrocampista)». Txapeldunak. [Consulta: 11 juliol 2020].
- ↑ «Alexander III | Facts, Reign, & Significance» (en anglès). [Consulta: 4 setembre 2021].
- ↑ «Wanli | emperor of Ming dynasty» (en anglès). [Consulta: 4 setembre 2020].
- ↑ Sjöblom, Axel. «Anna Maria Ehrenstrahl» (en suec). Svenskt Biografiskt Lexikon. [Consulta: 12 juliol 2021].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - François René vicomte de Chateaubriand» (en francès). [Consulta: 2 setembre 2020].
- ↑ «Marie-Félicité-Denise Pleyel» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 30 març 2020].
- ↑ Diccionario enciclopédico de la música. 1a. ed. en español. México, D.F.: Fondo de Cultura Económica, 2009. ISBN 978-607-16-0020-2.
- ↑ Hawkshaw, Paul; Jackson, Timothy L. «Bruckner, (Joseph) Anton». A: Grove Music Online, 2001. DOI 10.1093/gmo/9781561592630.article.40030 [Consulta: 22 abril 2020].
- ↑ «Antonia “La Argentina” Mercé (1890-1936)» (en anglès). Find a Grave. [Consulta: 20 febrer 2022].
- ↑ «Darius Milhaud». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Ida Kaminska». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 21 febrer 2020].
- ↑ «Mary Renault | British author» (en anglès). [Consulta: 4 setembre 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Chemistry 1972» (en anglès americà). [Consulta: 28 setembre 2020].
- ↑ Argan, Giulio Carlo, 1909-1992.. El arte moderno : del Iluminismo a los movimientos contemporaneos. 2a. ed. Tres Cantos (Madrid): Akal, [1998]. ISBN 84-460-0034-2.
- ↑ «Henry Ford II | Biography & Facts» (en anglès). [Consulta: 4 setembre 2021].
- ↑ Quiñones, Alfonso. «Murió La Maga de Julio Cortazar a los 96 años de edad, solo ayer se supo» (en castellà). Nota Clave. El periódico digital, 28-07-2020. [Consulta: 31 juliol 2022].
- ↑ Dupont, Gaëlle «Mort de Simone Iff, militante indéfectible du droit des femmes» (en francès). Le Monde, 31-12-2014.
- ↑ «John McCarthy | American mathematician and computer scientist» (en anglès). [Consulta: 4 setembre 2021].
- ↑ «Elizabeth Roemer, astrónoma» (en castellà). Mujeres con ciencia, 04-09-2014. [Consulta: 17 febrer 2022].
- ↑ «Clive W.J. Granger | Welsh economist» (en anglès). [Consulta: 4 setembre 2020].
- ↑ «Dawn Fraser» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 11 juliol 2020].
- ↑ «Auteurs français contemporains (0 à R) - aLaLettre». [Consulta: 1r setembre 2020].
- ↑ «Rosemary Nelson». El norte de Irlanda, 15-03-2019. [Consulta: 11 juliol 2020].
- ↑ Macho Stadler, Marta. «Jacqueline N. Hewitt, astrofísica» (en castellà). Mujeres con ciencia, 04-09-2014. [Consulta: 5 agost 2023].
- ↑ «Carmen Consoli - Biografía y discos de la catansesa» (en castellà). LaSicilia.es, 14-12-2015. [Consulta: 11 juliol 2020].
- ↑ «Ainhoa Tirapu cuelga los guantes con el final de la temporada» (en castellà). Athletic Club, 28-04-2020. [Consulta: 11 juliol 2020].
- ↑ «Olympedia – Kaillie Humphries». [Consulta: 18 febrer 2022].
- ↑ Mayimona, Christian. «50 femmes qui inspirent: Rebecca Kabugho, jeune activiste des droits de l'homme très engagée» (en francès). PourElle.info, 19-03-2019. Arxivat de l'original el 2020-07-12. [Consulta: 11 juliol 2020].
- ↑ «Margaret Dakins Hoby (1571-1633)» (en anglès). Find a Grave. [Consulta: 6 agost 2023].
- ↑ «The Nobel Prize in Literature 1904» (en anglès americà). [Consulta: 28 setembre 2020].
- ↑ «Edvard Grieg | enciclopèdia.cat». [Consulta: 26 abril 2020].
- ↑ Martínez Pulido, Carolina. «Participación de una joven científica en un experimento que hizo historia» (en castellà). Mujeres con ciencia, 03-09-2014. [Consulta: 10 agost 2024].
- ↑ «The Nobel Peace Prize 1952» (en anglès americà). [Consulta: 28 setembre 2020].
- ↑ «Irene Dunne» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 11 juliol 2020].
- ↑ «Joan Clarke: la criptóloga que ayudó a descifrar (el) Enigma» (en castellà). Mujeres con ciencia, 13-07-2017. [Consulta: 21 abril 2021].
- ↑ «Astrid Varnay | enciclopèdia.cat». [Consulta: 11 juliol 2020].
- ↑ «Muere la cantautora Elisa Serna a los 75 años» (en castellà). Huffington Post, 04-09-2018. [Consulta: 29 juliol 2023].
