3 de juliol
| << | Juliol 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| 29 | 30 | 31 | ||||
| Tots els dies | ||||||
El 3 de juliol és el cent vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-cinquè en els anys de traspàs. Resten 181 dies per a acabar l'any.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1965,
- Barcelona: Els Beatles actuen a Barcelona.[1]
- Barcelona: Obre la Cova del Drac, local musical que serà referent de la Nova Cançó.
- 1970: Accident aeri del Montseny de 1970, un avió de la companya anglesa Dan Air procedent de Manchester, es va estavellar al Massís del Montseny amb 112 passatgers a bord.[2]
- 2006, València: L'Accident de metro a València del 2006 causat pel descarrilament d'un comboi a l'estació de Jesús, provoca més d'una quarantena de morts i ferits.
- 2015, El Govern balear aprova la derogació de la Llei de Símbols i l'amnistia dels expedientats per aquesta llei. El Parlament balear ho va confirmar el 6 d'octubre.[3]
- Resta del món
- 1620 - Ulm: la Unió Protestant, una coalició d'estats alemanys protestants, signa el Tractat d'Ulm amb l'emperador Ferran II.
- 1710 - Hannover (Alemanya): Rússia i el ducat de Brunswick-Lüneburg s'alien en el Tractat de Hannover de 1710 durant la Gran Guerra del Nord.
- 1720 - Castell de Frederiksborg (Dinamarca): Suècia i el Regne de Dinamarca i Noruega signen el Tractat de Frederiksborg que representà el final de la Gran Guerra del Nord entre aquests països. Dinamarca va guanyar el control del ducat de Slesvig.
- 1754 - Farmington (Pennsilvània, EUA): George Washington va patir la seva única derrota en la batalla de Great Meadows durant la Guerra Franco-Índia.
- 1850, Regne Unit: La Reina Victòria rep el cèlebre diamant Koh-i-Noor.[4]
- 1880: Es publica el primer número de la revista Science.
- 1940 - Atac a Mers-el-Kébir, també conegut com a Operació Catapulta va ser un atac realitzat a l'Algèria francesa quan un grup de la Royal Navy britànica destruí gran part de la flota francesa allà ancorada.[5]
- 1953 - Pakistan: Hermann Buhl aconsegueix fer la primera ascensió al Nanga Parbat.
- 1973: Hèlsinki (Finlàndia):Inici de la Conferència de Hèlsinki, o Conferència sobre Seguretat i Cooperació a Europa (CSCE), celebrada a Hèlsinki entre el 1972 i el 1975, era hereva del Tractat de Seguretat Col·lectiva a Europa, firmat a Moscou el 1954.[5]
- 1988: és abatut el vol 655 d'Iran Air al sud de l'illa de Qeshm, a l'estret d'Ormuz, per un creuer llançamíssils estatunidenc provocant l'anorreament dels passatgers i la tripulació.
- 2019ː Illes Eòliesː El volcà Stromboli entra en erupció i causa un mort i dos ferits.[6]
- 2024, Saint Vulbas (França): Mark Cavendish guanya la cinquena etapa del Tour de França i esdevé el ciclista amb més victòries d'etapa en la història de la prova.[7]
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1754 - Carlet: Antoni Montesinos i Millo, mestre de capella i compositor valencià (m. 1822).[8]
- 1903 - Els Hostalets d'en Bas: Mercè Bayona i Codina, poetessa catalana (m. 1972).[9]
- 1911 - Gandesa: Joan Grijalbo, editor català (m. 2002).
- 1914 - Barcelona: Joan Vinyoli i Pladevall, poeta català (m. 1984).[10]
- 1918 - Barcelona: Josep Rahola i d'Espona, enginyer industrial i polític català (m. 2023).
- 1933 - Barcelona: Carme Barbarà i Geniés, dibuixant de còmic i il·lustradora.[11]
- 1940 - Barcelonaː Laura Almerich, guitarrista catalana, coneguda per la seva relació artística amb Lluís Llach (m. 2019).[12]
- 1970 - Barcelona: Lolita Bosch, escriptora catalana.[13]
- 1976 - Santpedorː Laura Vilagrà, politòloga i política catalana; ha estat alcaldessa de Santpedor i diputada al Parlament.[14]
- Resta del món
- 1517 - Huanggang, Hubei (Xina): Li Shizhen, metge, farmacòleg i erudit xinès de la Dinastia Ming (m. 1593).[15]
- 1550 - Reifnitz, Eslovènia: Jacobus Gallus Carniolus, Jacob Handl o Jacob Handl-Gallus, compositor txec del Renaixement (m. 1591).[16]
- 1590 - Bolonyaː Lucrezia Orsina Vizzana, important compositora del Renaixement, cantant i organista (m. 1662).[17]
- 1842 - Hall in Tirol, Àustria: Otto Stolz, matemàtic austríac.
- 1854 - Hukvaldy, Moràvia, República Txeca: Leoš Janáček, compositor txec (m. 1928).[18]
- 1860 - Hartford: Charlotte Perkins Gilman, escriptora, sociòloga i activista política estatunidenca (m. 1935).[19]
- 1861 - Lowell, Massachusetts: Frederick Stark Pearson, enginyer i empresari nord-americà, fundador de la Barcelona Traction, Light and Power i dels Ferrocarrils de Catalunya (m. 1915).
- 1880 - Danzig, Imperi Alemany: Carl Schuricht, director d'orquestra alemany.
- 1883 - Praga, Imperi Austrohongarès: Franz Kafka, escriptor txec en llengua alemanya.[20]
- 1888 - Madrid, Espanya: Ramón Gómez de la Serna, escriptor espanyol.
- 1897 - Surat, Índia: Hansa Jivraj Mehta, política i activista feminista (m. 1995).
- 1901 - East Liverpool, Ohio: Ruth Crawford Seeger, compositora nord-americana, especialista en música popular (m. 1953).[21]
- 1927 - Teuven, Voeren, Bèlgica: Charles Vandenhove, arquitecte belga.
- 1930 - San Cristóbal de la Laguna, Canàries, Espanya: Antonio Cubillo, polític independentista canari.
- 1937 - Zlín, Txecoslovàquia: Tom Stoppard, dramaturg britànic d'origen txec.
- 1938 - Durham, Anglaterra: Jean Aitchison, lingüista, professora i investigadora britànica.[22]
- 1939 - Berlín (Alemanya): Brigitte Fassbaender, mezzosoprano alemanya.[23]
- 1950 - Hangzhou, Zheijiang (Xina): Zhang Kangkang (en xinès tradicional: 張抗抗; en xinès simplificat: 张抗抗; en pinyin: Zhāng Kàngkàng) és una de les escriptores més destacats del panorama literari xinès contemporani. Una de les principals representants del moviment literari anomenat "literatura de les cicatrius.[24]
- 1951 - Port-au-Prince (Haití): Jean-Claude Duvalier, anomenat Bébé Doc o Baby Doc, polític haitià. Fou president d'Haití (m. 2014).[5]
- 1959 - London (Ontario), Canadà: David Shore, guionista de sèries televisives.
- 1962 - Siracusa, Nova York, Estats Units: Tom Cruise, actor de cinema estatunidenc.
- 1965 - Elling, Frederikshavn, Dinamarca: Connie Nielsen, actriu danesa.
- 1987 - Heppenheim, Hessen, Alemanya: Sebastian Vettel, pilot de fórmula 1.
- 1973 - Davao, Filipines: Mimi Miyagi, actriu porno.
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1431 - Bellesguard, Barcelonaː Violant de Bar, reina consort d'Aragó, València, Mallorca, Sardenya i Còrsega, duquessa de Girona, Atenes i Neopàtria i comtessa de Barcelona, Rosselló, Cervera i Cerdanya (n. ca. 1365).[25]
- 1977 - Mafet (Urgell): Josep Maria Benet i de Caparà, advocat i militar català, primer president de la Unió Excursionista de Catalunya (n. 1905).
- 2000 - Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental): Enric Miralles i Moya, arquitecte català (n. 1955).[26]
- 2009 - Barcelona: Assumpció Català i Poch, astrònoma i matemàtica (n. 1925).[27]
- 2018 - Barcelona: Eva Serra i Puig, historiadora i activista política catalana, militant en favor de l'independentisme català.[28]
- Resta del món
- 683 - Roma: Lleó II, papa.
- 710 - Xi'an (Xina): Emperador Zhongzong de Tang (xinès: 唐中宗) 4t emperador de la Dinastia Tang (n. 656).[29]
- 1904 - Budapest (Hongria): Theodor Herzl, en hongarès: Tivadar Herzl, en hebreu Benjamin Ze'ev (בנימין זאב), escriptor, dramaturg i periodista hongarès (n. 1860).[30]
- 1964 - Londres, Regne Unit: Gertrud Bing, historiadora de l'art, acadèmica, bibliotecària i directora del Warburg Institute (n.1892).
- 1969 - Hartfield, Sussex, Anglaterra: Brian Jones, músic anglès de rock, membre dels Rolling Stones.
- 1971 - París, França: James Douglas Morrison, conegut com a Jim Morrison, músic estatunidenc, cantant de The Doors.
- 1977 - Chicagoː Gertrude Abercrombie, artista pintora americana, adscrita al corrent surrealista (n. 1909).[31]
- 1985, Wetzlar (Alemanya): Germaine Krull, fotògrafa alemanya, figura essencial de la Nova Visió (n.1897).[32]
- 2001 - Northamptonː Delia Derbyshire, compositora de música concreta, pionera en l'àmbit de la música electrònica (n. 1937).[33]
- 2013 - Bucarest, Romania: Radu Vasile, polític, economista, poeta i historiador romanès.
Festes i commemoracions
[modifica]- Sants al Martirologi romà: Tomàs apòstol; Memnó i Sever de Wiza, màrtirs; Anatoli de Laodicea, bisbe (280); Marc, Mucià i Pau de Mèsia, màrtirs (s. IV); Heliodor d'Altino, bisbe (405); Anatoli de Constantinoble, patriarca (458); Lleó II papa; sant Raimon Gairard, mestre; Josep Nguyen Dinh Uyen, màrtir (1838); Felip Phan Van Minh, màrtir (1853); Pere Zhao Mingzhen, Joan Baptista Zhao Mingxi, màrtirs (1900).
- Beats: Anna Maria Mogas, fundadora de les Franciscanes Missioneres de la Mare del Diví Pastor.
- Sants: Jacint de Capadòcia, màrtir (ca. 120); Dàtus de Ravenna, bisbe (190); Ireneu i Mustiola de Chiusi, màrtirs (270); Pau, màrtir (s. IV); Trifó i dotze màrtirs d'Alexandria; Eulogi i companys màrtirs de Constantinoble (ca. 365); Germà de Man, bisbe (ca. 474); Byblig o Públic de Gal·les (s. V); Bladus de Man, bisbe; Gunthiern de Bretanya, abat de Kemperle (ca. 500); Cil·leni de Iona, abat (ca. 752); Gutagó de Oostkerk, reclòs (s. VIII); Maelmuire O'Gorman, abat de Knock (1167).
- Venerable Joseph Lenzel, màrtir (1942).
Església Copta
[modifica]- Gabriel arcàngel: consagració de l'església a el-Nakloun, Fajjum; Josuè, cabdill d'Israel.
Església Ortodoxa (segons el calendari julià)
[modifica]- Se celebren els corresponents al 16 de juliol del calendari gregorià.
Església Ortodoxa (calendari gregorià)
[modifica]Corresponen als sants del 20 de juny del calendari julià.
- Sants Inna, Pinna i Rimma d'Escítia, màrtirs (s. I-II); Leuci de Brindisi, bisbe (180); Africà, monjo; Pau, Ciríac, Paula, Feliciana, Tomàs, Fèlix, Martiri, Vatali, Crispí i Emili de Tomi, màrtirs (290); Arístocles, Demetrià i Atanasi de Xipre, màrtirs (306); Metodi de Patara, màrtir (312); Crescenci, màrtir; Estudi de Constantinoble, fundador del monestir de Studion (s. V); Adalbert de Magdeburg, arquebisbe (981); translació (956-970) de les restes dels apòstols Andreu, Tomàs i Joan, de Lluc l'Evangelista, d'Eliseu i Llàtzer de Betània a l'església dels Sants Apòstols de Constantinoble; Mina de Polotsk (1116); Gleb de Vladímir, príncep (1175); Calixt de Constantinoble, patriarca (ca. 1363); Nicolau Cabàsilas, teòleg (1371); Rafael de Lesbos, monjo i màrtir (1463); Gurias de Kazan (1630, translació de les relíquies); Tots els Sants del Mont Atos; a Ohrid: Naüm d'Ocrida, missioner.
Esglésies luteranes
[modifica]- Sant Tomàs apòstol; Església Evangèlica d'Alemanya: Aoni Paleari, humanista (1570).
Esglésies anglicanes
[modifica]- Sant Tomàs apòstol.
Referències
[modifica]- ↑ «Barcelona: Éxito clamoroso de los "Beatles"». La Vanguardia, 04-07-1965, pàg. 36.
- ↑ Gallart, Ignasi «S.O.S al Montseny». Sàpiens [Barcelona], núm. 93, 7-2010, p. 42-47. ISSN: 1695-2014.
- ↑ Riera, Antoni. «El Govern deroga la Llei de Símbols i anul·la els recursos en defensa del TIL», 03-07-2015. [Consulta: 18 octubre 2020].
- ↑ Jean Marie, Lafont. Maharaja Ranjit Singh: lord of the five rivers (en anglès). Oxford University Press, 2002, p.140. ISBN 0195661117.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «El volcà Stromboli entra en erupció i causa un mort i dos ferits». CCMA. 324cat, 03-07-2019. [Consulta: 15 maig 2024].
- ↑ Camps, Albert. «Cavendish ja en suma 35». L'esportiu de Catalunya, 03-07-2024. [Consulta: 4 juliol 2024].
- ↑ Aviñoa, Xosé. Història de la música catalana, valenciana i balear: Cronologia universal. Barcelona: Ed. 62, 2004, p. 54. ISBN 9788429747003. Altres autors, seguint Constantí Llombart. Valencia antigua y moderna. València: Aguilar, 1887, p. 178., donen com a data de naixement l'any 1748.
- ↑ «Recordant a Mercè Bayona i Codina». Ajuntament de La Vall d'en Bas, 08-03-2017. [Consulta: 30 maig 2023].
- ↑ «Joan Vinyoli i Pladevall | enciclopèdia.cat». [Consulta: 11 maig 2020].
- ↑ «Carmen Barbará» (en anglès). Lambiek Comiclopedia. [Consulta: 11 maig 2020].
- ↑ «Laura Almerich i Santacreu | enciclopèdia.cat». [Consulta: 11 abril 2020].
- ↑ «Lolita Bosch i Sans | enciclopèdia.cat». [Consulta: 11 maig 2020].
- ↑ «Laura Vilagrà Pons». Esquerra Republicana de Catalunya. [Consulta: 22 maig 2021].
- ↑ «Li Shizhen: El sabio doctor de la dinastia Ming» (en castellà). Instituto Confucio, 01-09-2016. [Consulta: novembre 2018].
- ↑ Diccionario enciclopédico de la música. 1a. ed. en español. México, D.F.: Fondo de Cultura Económica, 2009. ISBN 978-607-16-0020-2.
- ↑ «VIZZANI, Lucrezia» (en italià). Dizionario Biografico Treccani. [Consulta: 15 març 2022].
- ↑ «Leoš Janáček». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Showalter, Elaine; Baechler, Lea; Litz, A. Walton. Modern American Women Writers (en anglès). Simon and Schuster, 1993-09-27, p. 97. ISBN 978-0-02-082025-3.
- ↑ «Franz Kafka | enciclopèdia.cat». [Consulta: 11 maig 2020].
- ↑ «Ruth Crawford Seeger» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 11 maig 2020].
- ↑ Birthdays, The Guardian , 03-07-2014.
- ↑ Randel, Don Michael. The Harvard Concise Dictionary of Music and Musicians (en anglès). Harvard University Press, 1999, p. 224. ISBN 978-0-674-00084-1.
- ↑ Lévy, André. Dictionnaire de littérature chinoise. París: Presses universitaires de France, 2000. ISBN 2-13-050438-8.
- ↑ Varela Rodríguez, Mª Elisa. «Moments històrics de les dones a Catalunya. La cultura a la cort: Violant De Bar». Biblioteca Virtual de Investigación Duoda. Universitat de Barcelona, 08-02-2017. [Consulta: 10 maig 2021].
- ↑ «Enric Miralles i Moya | enciclopèdia.cat». [Consulta: 11 maig 2020].
- ↑ «Maria Assumpció Català i Poch | enciclopèdia.cat». [Consulta: 11 maig 2020].
- ↑ «Eva Serra i Puig | enciclopedia.cat». [Consulta: 12 maig 2022].
- ↑ Lewis, Mark Edward, 1954-. China's cosmopolitan empire : the Tang dynasty. Cambridge, Mass.: Belknap Press of Harvard University Press, 2009. ISBN 978-0-674-03306-1.
- ↑ Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ «Cat & I or Gertrude Abercrombie Self-Portrait» (en anglès). National Portrait Gallery. Smithsonian. [Consulta: 30 maig 2022].
- ↑ «Germaine Krull» (en anglès). MoMA. Object Photo. [Consulta: 2 novembre 2022].
- ↑ Hodgson, Brian «Delia Derbyshire. Pioneer of electronic music who produced the distinctive sound of Dr Who». The Guardian, 07-07-2001.
- ↑ «Kalender - 3. Juli - Ökumenisches Heiligenlexikon» (en alemany). Das Ökumenische Heiligenlexikon. [Consulta: 23 desembre 2011]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.
- ↑ Santi, beati e testimoni.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 3 de juliol
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:3 de juliol.