Hessen

Hessen

Bandera Escut d'armes
Tipus	estat federat alemany
Epònim	cats
Localització
50° 36′ 29″ N, 9° 01′ 42″ E
Estat	Alemanya
Capital	Wiesbaden
Conté la subdivisió	Regió de Darmstadt Regió de Gießen Regió de Kassel
Població humana
Població	6.420.729 (2023) (304,3 hab./km²)
Idioma oficial	alemany
Geografia
Superfície	21.100 km²
Altitud	264 m
Punt més alt	Wasserkuppe (950 m)
Limita amb	Baixa Saxònia Baden-Württemberg Renània-Palatinat Baviera Turíngia Rin del Nord - Westfàlia
Creació	19 setembre 1945:  (Q698099, Q1572600)
Organització política
Òrgan legislatiu	Landtag de Hessen , (Escó: 133)
• Ministre-president	Boris Rhein (2022–)
Màxima autoritat judicial	Tribunal Constitucional de Hessen
Membre de	IT-Planungsrat
Pressupost	48.053.957.900 € (2024)
Identificador descriptiu
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard UTC+02:00, horari d'estiu
ISO 3166-2	DE-HE
Codi NUTS	DE7
Clau de regió d'Alemanya	06
Altres
Agermanament amb	Emília-Romanya Wisconsin
Lloc web	hessen.de

Hessen és un dels 16 estats (Länder) d'Alemanya, al centre del país. Ocupa una àrea d'aproximadament 21 milers de quilòmetres quadrats i té més de sis milions d'habitants, sent el cinquè estat més poblat del país. La capital és Wiesbaden, però la ciutat més gran és Frankfurt del Main, que és el principal centre financer alemany, on es troba també un dels més grans aeroports del món.

Història

L'actual territori de Hessen estava habitat pels celtes. A Glauberg es va descobrir un centre d'aquesta cultura de la meitat del segle I aC. Després es van establir els Cats.

A l'edat mitjana Hessen va ser ocupat per francs i saxons. Des del segle xii va ser annexionat a Turíngia. Després de la guerra de successió de Turíngia (1247-64), Hessen va esdevenir un comtat independent dins del Sacre Imperi Romanogermànic. Després de la mort de Felip I de Hessen el 1567, Hessen va ser dividit entre els seus fills en quatre estats: Hessen-Kassel, Hessen-Darmstadt, Hesse-Rheinfels i Hessen-Marburg. Entre ells es van consolidar dos estats: Hessen del nord (Hessen-Kassel) i Hessen del sud (Hessen-Darmstadt).

El 1803 el príncep de Hessen-Kassel va ser nomenat príncep elector. El 1868 Hessen-Kassel va ser incorporat a Prússia, juntament amb el ducat de Nassau, formant la província de Hessen-Nassau.

Hessen-Darmstadt va ser anomenat Gran Ducat de Hessen del 1806 i manté la seva autonomia a l'Imperi Alemany. Durant la República de Weimar va tenir el nom Volksstaat Hessen (Estat Popular de Hessen).

Després de la derrota alemanya a la Segona Guerra Mundial, Hessen va ser ocupat pels Estats Units. Els territoris de la regió històrica de Hessen es van unir per formar el Land Hessen (Estat federat de Hessen) dins de la República Federal d'Alemanya. Una altra part es va integrar a l'Estat federat de Renània-Palatinat.

Geografia

Estats Veïns

Hessen limita amb els estats de: Baixa Saxònia al nord, Turíngia a l'est, Baviera al sud-est, Baden-Württemberg al sud, Renània-Palatinat al sud-oest i Rin del Nord-Westfàlia al nord-oest.

Muntanyes

Hessen pertany a la regió muntanyosa anomenada Mittelgebirgsschwelle, que inclou els paisatges de Rhön, Taunus, Rothaargebirge (part de Hessen, corresponent a Sauerland), Vogelsberg, Hoher Meissner, Kellerwald, Westerwald Kaufunger Wald, Knüllgebirge, Habichtswald, Odenwald, Stolzing Gebirge, Spessart, Schlierbachswald, Schelderwald, Seulingswald i Reinhardswald. La muntanya més alta és de Wasserkuppe (altitud de 950,2 NN) a la regió de Rhön.

Hidrografia

Rius

El riu Rin és el més important de Hessen i és la frontera natural amb l'estat de Renània-Palatinat. El Neckar marca el límit amb Baden-Württemberg, mentre que els rius Werra i Weser formen la frontera oriental. Els rius més llargs són els següents:

Llacs

A Hessen no hi ha gaires llacs naturals, però sí que n'hi ha d'artificials, entre ells el més gran de l'estat, l'Edersee. Altres llacs importants són el Langener Waldsee, el Diemelsee, el Borkenersee i el Werratalsee.

Divisió administrativa

Hessen és dividit en 21 districtes (entre parèntesis, les ciutats destacades de cada districte):

1. Bergstraße (Heppenheim, Bensheim)
2. Darmstadt-Dieburg (Darmstadt, Dieburg)
3. Fulda (Fulda, Eiterfeld)
4. Gießen (Gießen)
5. Groß-Gerau (Groß-Gerau, Rüsselsheim)
6. Hersfeld-Rotenburg (Bad Hersfeld)
7. Hochtaunuskreis (Bad Homburg)
8. Kassel (Kassel, Hofgeismar)
9. Lahn-Dill (Wetzlar)
10. Limburg-Weilburg (Limburg, Weilburg)
11. Main-Kinzig (Hanau)
12. Main-Taunus (Hofheim, Bad Soden)
13. Marburg-Biedenkopf (Marburg)
14. Odenwaldkreis (Erbach)
15. Offenbach (Offenbach am Main)
16. Rheingau-Taunus (Idstein)
17. Schwalm-Eder (Fritzlar, Borken)
18. Vogelsbergkreis (Alsfeld, Lauterbach)
19. Waldeck-Frankenberg (Korbach)
20. Werra-Meißner (Eschwege, Witzenhausen)
21. Wetteraukreis (Friedberg, Bad Nauheim)

Hi ha a més cinc ciutats independents, no incloses en cap districte:

Ciutat	Habitants 31.12.2009
Frankfurt del Main	671.927
Wiesbaden	277.493
Kassel	194.774
Darmstadt	143.332
Offenbach am Main	118.770

Els 21 districtes i les cinc ciutats independents estan agrupats en tres regions administratives (Regierungsbezirke): Hessen està dividida en tres regions administratives:

Regió administrativa	Capital	Area	Habitants (2009)
Darmstadt	Darmstadt	7.444,88 km²	3.792.941
Gießen	Gießen	5.381,18 km²	1.044.269
Kassel	Kassel	8.288,92 km²	1.224.741

Economia

Hessen és una de les regions més riques d'Alemanya i de la Unió Europea. El producte interior brut el 2007 va ser de 215.661 milions d'euros, més que Catalunya, que té més habitants. A Hessen la renda per capita arriba al 139,3% de la mitjana europea.

Els sectors clau de l'economia regional són els productes químics, maquinària, electrònica i producció d'automòbils (en particular Opel). D'altra banda, Frankfurt és el centre financer d'Alemanya i un dels principals d'Europa, sent la seu del Banc Central Europeu (BCE). L'aeroport de Frankfurt és també el més important d'Alemanya.

Les empreses amb més empleats en Hessen

	Estadístiques de 2003
1. Deutsche Lufthansa AG	34.500
2. Deutsche Bahn AG	25.000
3. Deutsche Post AG	24.700
4. Rewe-Zentral-Aktiengesellschaft	23.500
5. Adam Opel GmbH	20.000
6. Deutsche Telekom AG	19.000
7. Allianz Group	17.400
8. Siemens AG	16.300
9. Fraport AG	15.900
10. Volkswagen	15.300

Política

Després d'haver estat durant dècades un bastió de la Socialdemocràcia alemanya (SPD), Hessen es va convertir en un feu de la Democràcia Cristiana, quan Roland Koch va guanyar les eleccions del 1999. Koch fou substituït per Volker Bouffier l'any 2010.

En les eleccions del 22 de setembre del 2013, la CDU de Volker Bouffier va assolir una nova victòria, i fins i tot aconseguir augmentar un escó respecte a la convocatòria del 2009. Després dels resultats, la formació de coalicions però, no fou fàcil, ja que la CDU no sumà amb els liberals del FDP, però tampoc el SPD amb Die Grüne. Finalment, i després d'escrutar entre diverses opcions es formà una coalició entre la CDU i Die Grüne el 18 de gener de 2014.

partit	vots	% vots (var.)	escons (var)
CDU	1.199.633	38,3% (+1,1%)	47 (+1)
SPD	961.896	30,7% (+7,0%)	37 (+8)
B90/Grüne	348.661	11,1% (-2,6%)	14 (-3)
Die Linke	161.488	5,2% (-0,2%)	6 (=)
FDP	157.451	5,0% (-11,2%)	6 (-14)
total			110 (-8)

Llista de Ministres-Presidents de Hessen (des de 1945)

Ministres-Presidents de Hessen
Núm.	Nom	Naixement-Mort	Partit	Inici de mandat	Fi de mandat
1	Karl Geiler	1878–1953	Cap	16 d'octubre de 1945	20 de desembre de 1946
2	Christian Stock	1884–1967	SPD	20 de desembre de 1946	14 de desembre de 1950
3	Georg August Zinn	1901-1976	SPD	14 de desembre de 1950	3 d'octubre de 1969
4	Albert Osswald	1919-1996	SPD	3 d'octubre de 1969	12 d'octubre de 1976
5	Holger Börner	1931-2006	SPD	12 d'octubre de 1976	23 d'abril de 1987
6	Walter Wallmann	*1932	CDU	23 d'abril de 1987	5 d'abril de 1991
7	Hans Eichel	*1941	SPD	5 d'abril de 1991	7 d'abril de 1999
8	Roland Koch	*1958	CDU	7 d'abril de 1999	31 d'agost de 2010
9	Volker Bouffier	*1951	CDU	31 d'agost de 2010	actualitat

Enllaços externs

• Portal del Govern de l'estat de Hessen Arxivat 2002-11-12 at the Library of Congress