Location via proxy:   [ UP ]  
[Report a bug]   [Manage cookies]                
Vés al contingut

Hamburg

Modifica els enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «Hamburg (desambiguació)».
Plantilla:Infotaula geografia políticaHamburg
Freie und Hansestadt Hamburg (de) Modifica el valor a Wikidata
Bandera
Bandera
Escut d'armes
Escut d'armes
Vista nocturna
Vista aèria
Fotomuntatge
Imatge
Tipusestat federat alemany, gran ciutat, ciutat de la Lliga Hanseàtica, ciutat imperial lliure, ciutat portuària, metròpoli, Einheitsgemeinde of Germany (en) Tradueix, municipi urbà, ciutat estat i urban district of Hamburg (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Símbol oficialHammonia (personificació de ciutat) Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 53° 33′ N, 10° 00′ E / 53.55°N,10°E / 53.55; 10
EstatAlemanya Modifica el valor a Wikidata
Capital de
Boques de l'Elba (1811–1814) Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població1.910.160 (2023) Modifica el valor a Wikidata (2.529,71 hab./km²)
Geografia
Part de
Superfície755,09 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perAlster, Elba, Bille, Seevekanal, Große Flottbek, Este, Wandse, Osterbek, Goldbekkanal, Isebek, Tarpenbek, Saselbek, Rodenbek, Bredenbek, Mar del Nord, Susebek, Rethe, Köhlbrand, Elba meridional i Wedeler Au Modifica el valor a Wikidata
Altitud6 m Modifica el valor a Wikidata
Punt més altHasselbrack (116,2 m) Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Slesvig-Holstein
Districte de Segeberg
Pinneberg
Stormarn
Districte d'Harburg
Districte del Ducat de Lauenburg
Districte de Stade
Reinbek
Norderstedt
Baixa Saxònia
Halstenbek
Seevetal
Bönningstedt
Neu Wulmstorf
Ahrensburg Modifica el valor a Wikidata
Dades històriques
Anterior
Esdeveniment clau
PatrociniVerge Maria Modifica el valor a Wikidata
Organització política
Òrgan legislatiuParlament d'Hamburg , (Escó: 123) Modifica el valor a Wikidata
• Primer alcalde Modifica el valor a WikidataPeter Tschentscher (2018–) Modifica el valor a Wikidata
Màxima autoritat judicialTribunal Constitucional d'Hamburg Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Xarxa de Biblioteca Comuna
IT-Planungsrat
Lliga Hanseàtica
Federació Mundial de Ciutats Turístiques
Unió de Ciutats Bàltiques
Wendischer Städtebund
Aliança per el medi ambient (1993–)
Alcaldes per la Pau (2009–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal20095–21149, 22041–22769 i 27499 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Prefix telefònic040 i 04721 Modifica el valor a Wikidata
ISO 3166-2DE-HH Modifica el valor a Wikidata
Codi NUTSDE6 Modifica el valor a Wikidata
Clau de regió d'Alemanya020000000000 Modifica el valor a Wikidata
Clau de municipalitat alemanya02000000 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb
Varna
São Paulo
Valdivia
Sant Petersburg (1957–)
Marsella (1958–)
Shanghai (1986–)
Dresden (1987–)
Osaka (1989–)
León (1990–)
Praga (1990–)
Chicago (1994–)
Kaliningrad (2005–)
Auckland (2007–)
Dar es Salaam (2010–)
Kíiv (2022–) Modifica el valor a Wikidata
Lloc webhamburg.de Modifica el valor a Wikidata
Facebook: hamburg X: hamburg_de Instagram: hamburg_de Modifica el valor a Wikidata

Hamburg (baix alemany: Hamborg, [ˈhaˑmbɔːχ]; llatí: Hammonia) és una ciutat estat i un dels 16 estats federats d'Alemanya. Té una superfície de 750 km² i 1.753.380 habitants (novembre 2013). Situat al conflent estancat de l'Elba i de l'Alster, és el principal port alemany. El seu nom oficial complet Freie und Hansestadt Hamburg, prové del fet d'haver format part de la Lliga Hanseàtica a l'edat mitjana.

Història

[modifica]

Fundat a començaments del segle ix, el burg Hammaburg va ser designat capital d'un bisbat l'any 834. L'any 845, una flota de vikings va remuntar l'Elba i va destruir la població, que tenia cap a 500 habitants. El 847 el bisbat d'Hamburg va fusionar-se amb el de Bremen. Els anys 1066 i 1072 la ciutat va ser atacada des de l'est pels eslaus. Finalment, la seu del bisbat es va traslladar a Bremen.

De la ciutat vella, bressol de la metròpoli actual, ja no en queda pràcticament res. Després de l'edat mitjana ha estat destruïda cinc vegades: el 1842 per un gran incendi; una segona vegada pel projecte megalòman de «ciutat del Führer» hitlerià; en tercer lloc pels bombardejos aliats de l'Operació Gomorra el 1943, durant la Segona Guerra Mundial, que van causar cap a 42.000 morts; per quarta vegada per l'urbanisme funcionalista,[1] amb prioritat absoluta per al cotxe durant la postguerra, que va trencar la ciutat en molts indrets;[2] i finalment per l'«arquitectura d'inversors»,[3] des dels anys 1970[4] fins avui.[5] La seva silueta la defineixen l'Elbphilharmonie, la talaia de la casa de la vila i un conjunt d'esglésies, els campanars de les quals encara destaquen en certs indrets per sobre dels edificis nous.

El 1189, l'emperador Frederic I va permetre el lliure accés a Hamburg des de l'Elba, amb la qual cosa la ciutat es convertí en un centre comercial ben comunicat cap a les mars del Nord i Bàltica per via fluvial i per ruta (l'Ossenpadd). L'aliança d'Hamburg amb Lübeck (1241) és l'origen de la Lliga Hanseàtica.

Mapa d'Hamburg al 1572

L'any 1520 la ciutat va declarar-se oficialment luterana. Va estar un cert temps sota sobirania danesa, fins que el 1768, després del tractat de Gottorp va aconseguir dels danesos l'estatut de ciutat imperial lliure. Més endavant va ser annexionada per França (1810-1814) durant les guerres napoleòniques i va ser la prefectura del departament francès de Boques de l'Elba. A la segona meitat del segle xix la indústria i el desenvolupament del port van causar un creixement ràpid i la ciutat va arribar als 800.000 habitants. La construcció d'una xarxa ferroviària metropolitana (la U-Bahn) va permetre la urbanització dels pobles rurals (die Walddörfer) que formaven part d'Hamburg però estaven enclavats a Prússia.

La ciutat històrica intra muros va ser destruïda pel foc els anys 1284 i 1842. Durant l'operació Gomorra a la fi de juliol de l'any 1943, quasi la meitat de la ciutat va ser arrasada. El 1962 va patir greus inundacions.

Geografia

[modifica]
Hamburg 1800
L'Alster al dic Rathsmühlendamm, al nord d'Hamburg

La ciutat va construir-se a la gran planúria europea, al conflent, molt estratègic, dels rius estancats Alster i Bille a l'Elba. Té un terreny molt humit, a cavall de pòlders, torberes i bruguerar, creuat per dotzenes de rius, rierols, braços de l'Elba i molls. Fins als anys cinquanta del segle passat aquesta xarxa aquàtica va ser molt important per al transport a l'interior de la ciutat. Els Barkassen (barcasses) van conèixer el seu darrer moment de glòria per eliminar els detritus de la ciutat destruïda durant la guerra. Els dos llacs interiors Binnenalster i l'Außenalster són un lloc de trobada i esbarjo, amb les cases més cares a les seves ribes. Malgrat el seu aspecte natural, són embassaments, construïts a l'edat mitjana per a alimentar molins. El territori de la ciutat històrica intra muros només era una part menuda de tota la ciutat estat. Fins a la reforma del 1937, amb la llei de l'àrea metropolitana d'Hamburg o (Groß-Hamburg-Gesetz), el seu territori va canviar molt per adquisicions i guerres i era un amàs d'enclavats i exclavats. Comprenia entre altres les ciutats de Cuxhaven i Geesthacht. Tots els municipis de Groß-Hamburg es van fusionar i després de la Segona Guerra Mundial aquesta entitat va transformar-se en estat federal alemany.

La ciutat històrica intra muros es troba als barris (Stadtteile) Hamburg-Altstadt i Neustadt, que forma, juntament amb les illes del mar del Nord Neuwerk, Scharhörn, Nigehörn i 17 barris més, el bezirk Hamburg-Mitte.

Es parla també d'àrea metropolitana d'Hamburg que inclou parts de Slesvig-Holstein i de la Baixa Saxònia. La Metropolregion té una superfície de cap a 18.100 km² i una població de 4,3 milions de persones.[6] No hi ha estructura administrativa per a la regió, però hi ha molts acords de cooperació i projectes comuns. Aquesta regió suburbana forma una unitat sociogeogràfica amb la ciutat.

Tot i ser un dels estats més urbanitzats d'Alemanya, els parcs naturals de la ciutat hanseàtica cobreixen uns 6.388 ha, el 8,46% del territori (sense comptar les 13.750 ha del parc nacional del Mar de Wadden hamburguès), una de les proporcions més elevades de tot el país.[7]

Administració

[modifica]

La ciutat estat està administrada per un parlament, anomenat a les ciutats hanseàtiques Bürgerschaft, elegit pel sufragi universal. El parlament elegeix un poder executiu, anomenat senat,[8] del qual el ministre president es diu primer burgmestre. La ciutat està dividida en set bezirks, que tenen el seu consell elegit i que organitzen els serveis d'atenció de proximitat al ciutadà.

Llengua

[modifica]

Originalment la llengua parlada a Hamburg era l'hamburger Platt, una variant del baix alemany. Aquesta llengua ha anat reculant per la pressió de l'alt alemany o Hochdeutsch, fins que a mitjans del segle xx pràcticament va desaparèixer de l'ús habitual. El platt subsisteix nogensmenys en molts topònims i en noms de negocis i de teatres. L'Ohnsorg Theater, creat l'any 1902 per Richard Ohnsorg, es dedica únicament als espectacles en baix alemany i a la promoció de la llengua.

Esport

[modifica]

El principal equip de futbol és el Hamburger Sport-Verein (HSV), que és l'únic equip alemany que ha jugat sempre a la primera Bundesliga. El segon equip d'Hamburg és el FC St. Pauli. També són a destacar els equips d'handbol HSV Hamburg i hoquei sobre gel Hamburg Freezers.

Cultura

[modifica]

La ciutat ofereix una àmplia programació cultural. És considerada com la capital alemanya del musical. Té la seva companyia d'òpera estatal, l'Staatsoper Hamburg, el Hamburg Ballet[9] l'orquestra filharmònica Philharmoniker Hamburg i dotzenes de teatres públics i privats. És cèlebre perquè The Beatles hi van iniciar la carrera musical a principis dels anys 60. Kampnagel és principal centre d'arts escèniques alternatives del país.

La Kunsthalle Hamburg és el principal museu d'art de la ciutat, conegut per tenir exposades les obres mestres de Caspar David Friedrich El caminant sobre el mar de boira i El mar de gel. L'Hamburgmuseum és el museu d'història local.

La ciutat compta amb dos diaris d'informació general, l'Hamburger Morgenpost, d'orientació centre esquerra, i l'Hamburger Abendblatt, de centre dreta, que, considerat «el diari de l'àvia» (Omazeitung), pretén acollir la cultura de tothom.

Transport

[modifica]

Hamburg és un nus de transports multimodals dels més importants d'Alemanya: el port d'Hamburg, que és el més llarg del país i el tercer d'Europa, l'aeroport d'Hamburg, de passatgers i mercaderies, les autopistes A1, A7, A24 i A23, i les línies ferroviàries cap a Berlín, Hanover, Lübeck, Kiel, Copenhaguen i Rostock. Dins de l'àrea metropolitana, l'Hamburger Verkehrsverbund (HVV) coordina una llarga xarxa de transport públic que integra quatre línies de metro (U1, U2, U3 i U4), una xarxa de trens de rodalia (S-Bahn), els bacs a l'Elba i els autobusos.

Llista de burgmestres d'Hamburg (des de 1945)

[modifica]
Burgmestres d'Hamburg
Núm. Nom Naixement-Mort Partit Inici de mandat Fi de mandat
1 Rudolf Petersen 1878–1962 CDU 15 de maig de 1945 15 de novembre de 1946
2 Max Brauer 1887–1973 SPD 15 de novembre de 1946 2 de desembre de 1953
3 Kurt Sieveking 1897-1986 CDU 2 de desembre de 1953 4 de desembre de 1957
4 Max Brauer 1887-1973 SPD 4 de desembre de 1957 1 de gener de 1961
5 Paul Nevermann 1902-1979 SPD 1 de gener de 1961 9 de juny de 1965
6 Herbert Weichmann 1896-1983 SPD 9 de juny de 1965 9 de juny de 1971
7 Peter Schulz *1930 SPD 9 de juny de 1971 12 de novembre de 1974
8 Hans-Ulrich Klose *1937 SPD 12 de novembre de 1974 24 de juny de 1981
9 Klaus von Dohnanyi *1928 SPD 24 de juny de 1981 8 de juny de 1988
10 Henning Voscherau *1941 SPD 8 de juny de 1988 12 de novembre de 1997
11 Ortwin Runde *1944 SPD 12 de novembre de 1997 31 d'octubre de 2001
12 Ole von Beust *1955 CDU 31 d'octubre de 2001 25 d'agost de 2010
13 Christoph Ahlhaus *1969 CDU 25 d'agost de 2010 7 de març de 2011
14 Olaf Scholz *1958 SPD 7 de març de 2011 28 de març de 2018
15 Peter Tschentscher *1966 SPD 28 de març de 2018 actualitat

Fills i filles il·lustres

[modifica]

Monuments i llocs d'interès

[modifica]
La torre de l'Església de Sant Miquel

Referències

[modifica]
  1. ↑ Kaever, Oliver «Hamburg Heights: Radikale Bausünden, radikale Maßnahmen (Les altituds d'Hamburg: pecats de construcció radicals, mesures radicals)» (en alemany). Die Zeit, 30-06-2015.
  2. ↑ Tiedemann, Axel «Handelskammer: Willy-Brandt-Straße zum Tunnel machen» (en alemany). Hamburger Abendblatt, 14-10-2016.
  3. ↑ Rauterberg, Hanno «Architektur: Schluss mit klotzig!» (en alemany). Die Zeit, 21-11-2011. «Perquè moltes ciutats esdevenen lletges: l'exemple d'Hamburg (Warum viele deutsche Städte in Hässlichkeit versinken. Das Beispiel Hamburg)»
  4. ↑ Müller, Rainer «Kampf um Hamburger Altbauten: Alice am Elbufer». Spiegel Online, 20-08-2010.
  5. ↑ «Stuck und Altbau statt Sichtbeton und Investoren­architektur!» (en alemany). Investorenarchitektur, 27-08-2016. [Consulta: 9 maig 2018]. «Die Architekten haben in den letzten Jahrzehnten zehnmal mehr zerstört als jeder Krieg (Janosch)»
  6. ↑ Die Metropolregion Hamburg
  7. ↑ Internationale Werbung für Hamburgs grüne Schätze (Publicitat internacional per als tresors verds d'Hamburg) in: Hamburger Abendblatt, 7 de maig de 2010
  8. ↑ No es confongui amb l'homònim «senat» al sentit de parlament als sistemes bicamerals
  9. ↑ Web de Hamburg Ballet,

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hamburg
  • Plana oficial de la ciutat Arxivat 2008-06-30 a Wayback Machine. (català)
  • Panoràmiques d'Hamburg


Premis i fites
Precedit per:
Estocolm 		Premi Capital Verda Europea
Premi Capital Verda Europea
2011 		Succeït per:
Vitòria
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Hamburg&oldid=34137143»