Location via proxy:   [ UP ]  
[Report a bug]   [Manage cookies]                
Vés al contingut

Èquids

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Èquid)
Infotaula d'ésser viuÈquids
Equidae Modifica el valor a Wikidata

Zebres comunes
Període
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseMammalia
OrdrePerissodactyla
FamíliaEquidae Modifica el valor a Wikidata
Gray, 1821
Tipus taxonòmicEquus Modifica el valor a Wikidata
Subfamílies i gèneres
Eohippus
Epihippus
Erihippus
Eurohippus
Merychippus
Heteropliohippus
Parapliohippus
Pliolophus
Proboscidipparion
Protorohippus

Els èquids (Equidae) formen la família de mamífers que actualment es compon de tres grups d'espècies: cavalls, ases i zebres. Tots són part del gènere Equus. Són perissodàctils (Perissodactyla), és a dir amb un nombre imparell de dits, en aquest cas un sol dit.

Evolució

[modifica]

Els fòssils més antics coneguts assignats a la família Equidae són de principis de l'Eocè, fa 54 milions d'anys. Solien estar assignats al gènere Hyracotherium, però l'espècie tipus d'aquest gènere ara no es considera membre d'aquesta família. Les altres espècies s'han dividit en diferents gèneres. Aquests primers èquids eren animals de la mida d'un gos amb tres dits dels peus posteriors i quatre als peus frontals. Eren herbívors que vivien en estepes, menjant plantes toves i adaptats per a corre. La complexitat dels seus cervells suggereixen que ja eren animals llestos i intel·ligents.[2] Les espècies posteriors van reduir el nombre de dits dels peus, i van desenvolupar les dents més adequades per tot tipus d'herbes de les planes i altres plantes mes consistents.

Aquesta família es va tornar relativament diversa durant el Miocè, quan n'aparegueren moltes noves espècies. Per aquesta època, els èquids van evolucionar amb una configuració semblant als cavalls actuals, desenvolupat la forma típica del cos de les espècies modernes.[3] Moltes d'aquestes espècies van tenir el pes principal dels seus cossos en el tercer dit central del peu, mentre que altres el van reduir, i amb prou feines tocaven a terra. L'únic gènere supervivent, Equus, evolucionà a principis del Plistocè i es va estendre ràpidament pet tot el món.[4]

Sistemàtica

[modifica]

Espècies salvatges actuals

[modifica]

Les espècies salvatges actuals continuen sent objecte de debat entre els autors i encara es discuteix l'estatus d'espècie o subespècie de determinats tàxons. Hi ha 6 o 7 espècies silvestres (segons els autors) encara vives, generalment en perill d'extinció.

Moltes d'aquestes espècies inclouen subespècies, algunes de les quals ja s'han extingit, i que van desaparèixer a causa de l'ampla distribució geogràfica d'aquests animals.

Cavalls:

Subgènere Equus:

Ases (2 o 3 espècies segons autors):

Subgènere Asinus:

  • Equus africanus (Fitzinger, 1857) - Ase salvatge africà (Banya d'Àfrica).
  • Equus hemionus (Pallas, 1775) - Hemió o Onagre (Orient Mitjà, Mongòlia i Àsia central fins al nord de l'Índia).
  • Equus Kiang (Moorcroft, 1841) - Kiang o Ase salvatge del Tibet - Molt a prop de l'Equus hemionus. Alguns autors el consideren una subespècie (llavors es descriuria com Equus hemionus Kiang).

Zebres (3 espècies):

Subgènere Dolichohippus

Subgènere Hippotigris

  • Equus burchellii (Gray, 1824) - La Zebra de Burchell: potser es una subespècie d'una espècie relacionada amb el Quagga (Equus quagga quagga, actualment extingida). Groves i Bell van proposar el 2004 el nom Equus quagga burchellii per a la cebra de Burchell, l'espècie Equus quagga reagruparia les Zebres de les planes.
  • Equus zebra (Linnaeus, 1758) - Zebra de les muntanyes.

Espècies salvatges desaparegudes

[modifica]
Mesohip

Hi ha diverses espècies d'èquids ja extintes, probablement des de l'hiracoteri del Paleogen, que no es classificarien dins de la família dels èquids.

Espècies domèstiques - estatus taxonòmic

[modifica]
Protorohippus

Hi ha dues espècies domèstiques (o subespècie, o fins i tot només varietats, segons els autors), àmpliament diversificada a través dels nombroses races de diferents mides i variants de colors:

No hi ha consens en atribuir l'estatus taxonòmic per aquests grups d'animals. Alguns autors els reconeix l'estatus d'espècie, mentre que altres els consideren una única subespècie amb varietats de les espècies salvatges originals.

Hipparion

D'acord amb Ernst Mayr, una espècie és una comunitat reproductiva de poblacions aïllades d'altres comunitats.[5] Les espècies domèstiques es creuen amb la seva espècie relacionada quan tenen ocasió. Les races primitives d'animals domèstics constituirien, en general, una entitat reproductiva amb la seva espècie ancestral si tinguessin oportunitat. La classificació d'animals domèstics en tant que espècie propera no seria acceptada. Per aquest motiu es definiria com a subespècie.

La nova subespècie rep el nom de l'espècie original, complementada amb el nom de la subespècie (que inclou l'epítet específic).

Nom comú Nom científic tradicional Nom científic revisat
Gos domèstic Canis familiaris Canis lupus familiaris
Cavall domèstic Equus caballus Equus ferus caballus
Ase domèstic Equus asinus Equus africanus asinus
Cavall de Przewalski

Alguns biòlegs són fins i tot reticents a utilitzar la noció de subespècie per a un grup domesticat. Des d'un punt de vista evolutiu, la idea d'una espècie o subespècie està de fet relacionada amb la idea de selecció natural i no de selecció artificial. A causa d'aquesta reticència, des de 1960, s'utilitza cada cop més la forma de designació, abreviada f, que expressa clarament que es tracta d'una forma d'animal domèstic que possiblement pot relacionar-se amb diverses subespècies salvatges:

  • gos domèstic - Canis lupus f. familiaris
  • boví domèstic - Bos primigenius f. taurus
  • cabra domèstica - Capra aegagrus f. hircus

Classificació

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Entrada «Equidae» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 5 setembre 2023].
  2. Palmer, Douglas. The illustrated encyclopedia of dinosaurs and prehistoric animals. Londres: Marshall Pub, 1999, p. 255. ISBN 1840281529. 
  3. MacFadden, Bruce J. «Fossil Horses--Evidence for Evolution» (en anglès). Science, 307, 5716, 18-03-2005, pàg. 1728–1730. DOI: 10.1126/science.1105458. ISSN: 0036-8075. PMID: 15774746.
  4. Savage, Robert J.G. Mammal evolution : an illustrated guide. Nova York, N.Y.: Facts on File Publications, 1986, p. 200-204. ISBN 081601194X. 
  5. Clamens, Alex; Allano; Louis «L'espèce : à chacun sa définition ?». Biologie Géologie, 2, 2012, pàg. 1-13.
  6. Hay, Oliver P. (1915). "Contributions to the Knowledge of the Mammals of the Pleistocene of North America". Proceedings of the United States National Museum. 48 (2086): 535–549. doi:10.5479/si.00963801.48-2086.515

Enllaços externs

[modifica]