Location via proxy:   [ UP ]  
[Report a bug]   [Manage cookies]                
Vés al contingut

Cilindre de Cir

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'obra artísticaCilindre de Cir

El Cilindre de Cir al Museu Britànic, recobert per línies de caràcters cuneïforms Modifica el valor a Wikidata
Tipusobjecte arqueològic, troballa arqueològica i inscripció Modifica el valor a Wikidata
Creació539
Data de descobriment o invenciómarç 1879 Modifica el valor a Wikidata
Lloc de descobrimentBabiló Modifica el valor a Wikidata
Materialargila Modifica el valor a Wikidata
Llenguaaccadi Modifica el valor a Wikidata
Col·leccióMuseu Britànic (Camden) Modifica el valor a Wikidata
Catalogació
Número d'inventari90920 Modifica el valor a Wikidata

El cilindre de Cir és un cilindre d'argila descobert per A. H. Rassam a Babilònia el 1879 i que és avui al Museu Britànic. Conte inscripcions acadianes escrites amb caràcters cuneïformes referides al rei Cir II el Gran de Pèrsia i a la seva obra. El cilindre fou descobert durant l'excavació del temple de Marduk a la ciutat de Babilònia. Consisteix en dos fragments, anomenats "A" i "B". En el text, el rei Cir legitima la seua conquesta i pren mesures polítiques per guanyar-se el favor dels seus nous súbdits. El cilindre també incloïa un catàleg de mesures polítiques: tolerància religiosa, abolició de l'esclavitud, llibertat d'elecció de la professió, i expansió de l'imperi.

Context històric

[modifica]

El 12 d'octubre de 539 aC (segons el Calendari julià, 7 al calendari gregorià, 15 deTashritu al calendari babiloni) l'exèrcit persa va entrar a Babilònia sense resistència. El 29 d'octubre, el mateix Cir va arribar a la ciutat, assumint els títols de "rei de Babilònia, rei de Sumer i Acad, rei dels quatre extrems del món."

Tot i contenir seccions en les quals Cir parla en primera persona, la redacció del cilindre li va ser encomanada a sacerdots babilonis, que van utilitzar models babilonis i assiris. El cilindre va ser dipositat en els fonaments de les muralles de Babilònia, una pràctica habitual a l'antiga Mesopotàmia, per commemorar les reparacions fetes per Cir. Entre altres textos favorables a Cir i escrits des del punt de vista de la classe sacerdotal de Babilònia, hi ha el "Relat en vers sobre Nabònides".

Descripció i contingut

[modifica]

El fragment "A" (Museu Britànic 90.920) mesura al voltant 23 x 8 cm i comprèn 35 línies (1-35), mentre que el fragment "B" fa uns 8,6 x 5,6 cm i comprèn 9 línies (1936-1945).[1] El seu contingut es pot resumir així:

  • Línies 1-19: Es descriuen els actes "criminals" de Nabònides, l'últim rei de Babilònia, així com la recerca d'un nou rei per part del déu Marduk, i la consegüent elecció de Cir.
  • 20-22: Genealogia (fins al seu besavi Teispes) i títols de Cir.
  • 22-34: El mateix Cir compte com garantir la pau, restablir els cultes i permetre tornar a les seves terres als pobles deportats a Babilònia.
  • 34-35: Oració de Cir al déu Marduk, demanant per ell mateix i pel seu fill Cambises.
  • 36-45: Cir descriu la reconstrucció de les muralles de Babilònia i la troballa d'una inscripció d'Assurbanipal.[2]

El cilindre i la Bíblia

[modifica]

Durant els segles de domini persa, els jueus es relacionaven amb aquesta cultura, amb l'organització i administració estatals, amb la vida literària de les altes capes socials, amb el culte religiós i amb la seva ideologia.

Aquesta influència es reflecteix en els capítols 40-55 d'Isaïes, a on l'autor ens parla del rei Cir persa, com un "ungit de Déu" i "salvador d'Israel". Aquesta obra és el paral·lel jueu del Cilindre de Cir, redactat pels sacerdots de Marduk. L'autor anònim d'aquest fragment del llibre bíblic, anomenat pels experts Deutero-Isaïes, probablement va conèixer el Cilindre i l'utilitzà com a referència.[3] Redactats similars els podem trobar també a 2 Cròniques 36:22 i a Esdres 1:1.

Referències

[modifica]
  1. "The Cyrus Cylinder Arxivat 2007-02-24 a Wayback Machine." a Livius.org
  2. Basat en M. Dandamaev,op. cit.p. 521, i J. Wisehöfer,Ancient Pèrsia from 550 BC to 650 AD, 2006 [1996], pp. 44-45.
  3. «Rabino Dr. Esteban Veghazi, Pèrsia i la Bíblia». Arxivat de l'original el 2012-04-10. [Consulta: 11 agost 2010].

Enllaços externs

[modifica]