Kinpusen-ji

Infotaula edifici Kinpusen-ji
Nom en la llengua original	(ja) 金峯山寺
Dades
Tipus	Temple budista
Part de	Llocs sagrats i camins de pelegrinatge de les muntanyes de Kii, En no Gyōja Reiseki Fudasho (en) i Shinbutsu Reijō Junpai no Michi
Construcció	segle VII
Dedicat a	Zaō Gongen (en)
Característiques
Superfície	Patrimoni de la Humanitat: 0,9 ha
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Yoshino (Japó)
Localització	奈良県吉野郡吉野町大字吉野山2498
34° 22′ 06″ N, 135° 51′ 29″ E
Format per	Kane no Torii (en) Niō Gate, Kinpusen-ji (en) Main Hall, Kinpusen-ji (en)
Lloc component de Patrimoni de la Humanitat
Data	2004 (28a Sessió)
Identificador	1142-04bis
Tresors Nacionals del Japó
Propietats culturals destacades del Japó
Kane no Torii
Tresors Nacionals del Japó
Niō Gate, Kinpusen-ji
Data	14 novembre 1953
Propietats culturals destacades del Japó
Niō Gate, Kinpusen-ji
Data	14 abril 1906
Data de finalització	14 novembre 1953
Tresors Nacionals del Japó
Main Hall, Kinpusen-ji
Data	14 novembre 1953
Propietats culturals destacades del Japó
Main Hall, Kinpusen-ji
Data	17 abril 1902
Data de finalització	14 novembre 1953
Plànol
Activitat
Religió	Shugendo
Fundador	En no Gyōja (en)
Lloc web	kinpusen.or.jp

Kinpusen-ji (金峯山寺) és el temple principal d'una branca del shugendō anomenada Kimpusen-Shugendō, religió ascètica basada en el culte a la muntanya, que combina el xintoisme antic, el budisme i creences animistes, alhora que és també un temple budista. Es troba al poble de Yoshino, en la prefectura de Nara, al Japó i el seu nom Kinpusen —Cim de la muntanya d'or— dona nom alhora a tota la regió. El 2004 fou catalogat com a Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, sota la denominació conjunta «Llocs sagrats i camins de pelegrinatge de les muntanyes de Kii».

Historia i arquitectura

Segons la tradició, el temple fou fundat en la segona meitat del segle vi per l'asceta En cap Gyōja, creador del shugendō. Històricament les empremtes oscil·len en els anys del període Heian; d'acord amb els escrits d'un monjo budista shingon, Regeixen Daishi (832-909), l'any 892 es va reformar el complex del temple, van crear rutes de pelegrinatge i es van construir alguns temples més petits als voltants. Així doncs, va cobrar rellevància durant el Període Nanboku-chō en convertir-se en l'epicentre de la Cort del Sud i en un punt important d'una sèrie de rutes de pelegrinatge budistes. El 1874 la secta shugendō fou prohibida pel govern i el temple va ser abandonat i caure en un estat ruïnós fins al 1886, quan fou reconstruït com un temple Tendai, una altra branca del budisme. El 1948, es va fer independent i convertí en un temple Kimpusen-Shugendō.

Vista general

Dins el temple destaca la sala principal Zaōdō (蔵王堂), construïda el 1592 sobre 68 pilars i amb 34 metres d'altura, la segona estructura de fusta més gran del Japó, només superada pel Daibutsuden del temple Tōdai-ji de Nara, i catalogada com a Tresor Nacional del Japó, així com la Porta de Niō (二王門, Niō-mon), estructura que fa de porta d'entrada al complex del temple.

En l'interior de la sala Zaōdō destaquen una sèrie de tres estàtues de Zaō Gongen —protectores de les muntanyes i deïtats shugendō—, amb pell blava i una alçada al voltant de set metres. Cadascuna representa una de les tres facetes del Buda gongen: la salvació del passat, el present i el futur (d'esquerra a dreta), i també han estat catalogades com a Tresor Nacional.

Galeria

• 
  Zaō-dō
• 
  Porta de Niō (Tresor Nacional)
• 
  Zaō Gongen
• 
  Aizendō
• 
  Kannonō
• 
  Itoku-tenmangū
• 
  Nanchō Myōhōden
• 
  En no Gyōja (En no Ozunu)