Latzurita
|
No s'ha de confondre amb la latzulita ni amb l'atzurita. |
 Latzurita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Na₇Ca(Al₆Si₆O24)(SO₄)(S₃)·H₂O |
| Epònim | blau |
| Localitat tipus | Ladjuar Medam |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.FB.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.FB.10 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/F.07 |
| Dana | 76.2.3.4 |
| Heys | 17.9.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | isomètric |
| Estructura cristal·lina | a = 9,09Å |
| Grup puntual | 4 3m - hextetrahedral |
| Grup espacial | space group P-43n (en)  |
| Color | blau-marí, blau fosc, blau verdós, verd |
| Macles | no observades |
| Fractura | irregular, desigual |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 5 a 5,5 |
| Lluïssor | mat |
| Color de la ratlla | blau brillant |
| Diafanitat | opaca |
| Densitat | 2,38 a 2,45 g/cm³ (mesurada); 2,4(1) g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | isotròpica |
| Índex de refracció | n = 1,502 a 1,522 |
| Birefringència | δ = 0,000 |
| Fluorescència | fluorescent |
| Solubilitat | Soluble en àcid clorhídric |
| Impureses comunes | Fe, Mg, K, H |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) i mineral heretat (G) |
| Codi IMA | IMA2021 s.p. |
| Any d'aprovació | 1890 |
| Símbol | Lzr |
| Referències | [1] |
La latzurita és un mineral de la classe dels silicats. El seu nom deriva de la paraula àrab lazurd que significa "cel". Un sinònim usat és pigment blau ultramar o ultramarina. Després de ser considerada durant molt de temps com una varietat d'haüyna, l'any 2021 va ser redefinida i acceptada per l'Associació Mineralògica Internacional al demostrar-se portadora tant de sulfat (VI) com de trisulfur com a anions essencials.[2]
Característiques
[modifica]Químicament és un aluminosilicat amb altres anions de sodi i calci, de color blau intens. La seva fórmula química és: Na₇Ca(Al₆Si₆O24)(SO₄)(S₃)·H₂O. La latzurita és el component de color blau que s'observa en la gemma decorativa denominada lapislàtzuli, la qual és una roca formada per tres minerals: latzurita, calcita i pirita. De vegades es pren erròniament el nom d'aquesta roca com a sinònim de latzurita.
Sovint ha estat confosa amb la latzulita o amb l'atzurita, dos minerals que no tenen res a veure i que només s'assemblen en el seu color blau. Es distingeix bé de la latzulita perquè aquesta té un llustre vitri molt marcat, i de l'atzurita perquè aquesta reacciona fortament amb els àcids.
Formació i jaciments
[modifica]Apareix en roques calcàries sotmeses a metamorfisme de contacte, normalment associada als minerals calcita, pirita, diòpsid i moscovita, així com afghanita. També pot trobar-se en granulites d'alta temperatura.
És un mineral car i conegut popularment per ser el blau de la gemma lapislàtzuli. El lapislàtzuli ha estat extret durant segles d'unes mines que encara segueixen en explotació a Afganistan, a la vall de Kokscha, d'on era exportat a orient proper i d'aquí a Europa des de fa més de mil anys. Es troba també a Ovalle (Xile), Birmània, Sibèria, Angola, Canadà i als Estats Units. A Europa es molia la latzurita fins a una pols fina, el pigment anomenat blau ultramar o blau marí, que era usat com a tint per acolorir de blau.
Avui dia aquest pigment es fabrica de forma artificial, per la qual cosa ha deixat d'explotar-se aquest mineral amb aquesta finalitat. Els cristalls ben formats i nets de latzurita pura són molt valorats pels col·leccionistes.
Referències
[modifica]- ↑ «Lazurite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 6 maig 2021].
- ↑ Miyawaki, Ritsuro; Hatert, Frédéric; Pasero, Marco; Mills, Stuart J. «Newsletter 60» (en anglès). Mineralogical Magazine, 14-04-2021, pàg. 1–5. Arxivat de l'original el 6 de maig 2021. DOI: 10.1180/mgm.2021.30 [Consulta: 6 maig 2021].
Enllaços externs
[modifica]