Pixacà
Amanita pantherina  | |||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
.jpg) | |||||||||
| Bolet | |||||||||
| |||||||||
| Estat de conservació | |||||||||
| Segur | |||||||||
| Taxonomia | |||||||||
| Superregne | Eukaryota | ||||||||
| Regne | Fungi | ||||||||
| Classe | Agaricomycetes | ||||||||
| Ordre | Agaricales | ||||||||
| Família | Amanitaceae | ||||||||
| Gènere | Amanita | ||||||||
| Espècie | Amanita pantherina Krombh., 1846 | ||||||||
| Nomenclatura | |||||||||
| Basiònim | Agaricus pantherinus | ||||||||
| Sinònims | Amanita abietum Agaricus pantherinus
| ||||||||
.svg){kind=icon}
El pixacà,[1] també anomenat cogomella pigada, pigat bord o pigat (Amanita pantherina, del grec pánther, que vol dir "pantera", al·ludint a color i pigallat del barret del seu bolet, semblant a la pell d'una pantera), és una cogomella pigada, una espècie de fong de la família de les agaricàcies. El seu bolet fa el típic desenvolupament de les amanites.
No s'ha de confondre amb l'Amanita rubescens, la cogomella vinosa, a la qual ressembla molt,i que al contrari del pixacà és comestible després de coure.
Morfologia
[modifica]
Té un barret de fins a 12 cm de ròdol, amb el marge estriat, de color molt variable des del crema o beix fins al bru fosc o marró xocolata, amb abundants restes del vel fragmentat en esquames d'un blanc net, que es manté sense tacar-se ni enfosquir-se, fins i tot quan el bolet és vell. Les làmines són blanques i lliures.
El peu, que també és blanc, porta un anell poc evident que es disgrega amb facilitat. A la part de baix, les restes del vel que haurien de formar la volva es limiten a dibuixar uns cèrcols disposats com la rosca d'un vis.
La carn blanca no fa a penes olor en els bolets joves. Els més vells fan pudor.
Hàbitat
[modifica]Surt a la tardor al sotabosc dels boscos caducifolis i mixtos, de les suredes i fagedes i també a les brolles d'estepes i brucs.
Toxicitat
[modifica]És un bolet tòxic. Ocasiona trastorns digestius més forts encara que els produïts pel reig bord, però no porta els principis actius causants de les al·lucinacions. És totalment rebutjable i fàcil de reconèixer.
Cal vigilar la possible confusió d'aquest bolet amb altres de similar fesomia, comestibles, com la cua de cavall (A. rubescens) i la cua de cavall grossa (A. spissa).[2]
Galeria
[modifica]
Referències
[modifica]- ↑ Cuello Subirana, Josep. Els noms dels bolets. Bellaterra: Lynx, 2007, p. 493. ISBN 978-84-96553-39-2.
- ↑ Pascual, Ramon: Els bolets (on surten, com es coneixen, com es cuinen). Editorial Pòrtic, S.A., Barcelona, octubre del 1997. Col·lecció Els manuals de Pòrtic, núm. 1. ISBN 84-7306-965-X, planes 102-103.
- Régis Courtecuisse & Bernard Duhem: Guide des champignons de France et d'Europe (Delachaux & Niestlé, 1994-2000).
Bibliografia
[modifica]
- Marcel Bon : Champignons de France et d'Europe occidentale (Flammarion, 2004)
- Dr Ewaldt Gerhardt: Guide Vigot des champignons (Vigot, 1999) - ISBN 2-7114-1413-2
- Roger Phillips : Les champignons (Solar, 1981) - ISBN 2-263-00640-0
- Thomas Laessoe, Anna Del Conte : L'Encyclopédie des champignons (Bordas, 1996) - ISBN 2-04-027177-5
- Peter Jordan, Steven Wheeler : Larousse saveurs - Les champignons (Larousse, 1996) - ISBN 2-03-516003-0
- G. Becker, Dr L. Giacomoni, J Nicot, S. Pautot, G. Redeuihl, G. Branchu, D. Hartog, A. Herubel, H. Marxmuller, U. Millot et C. Schaeffner : Le guide des champignons (Reader's Digest, 1982) - ISBN 2-7098-0031-4
- Henri Romagnesi: Petit atlas des champignons (Bordas, 1970) - ISBN 2-04007940-8
- Larousse des champignons édition 2004 sous la direction de Guy Redeuilh - ISBN 2-03-560338-2