Renault FT
FT al Museu de l'Exèrcit Reial a Brussel·les | |
Historial de servei | |
---|---|
En servei a | Afganistan Imperi Alemany |
Període en actiu | 1917-1945 |
Guerres | I Guerra Mundial, Guerra Civil Russa, Guerra polonesa-soviètica, Guerra Civil Xinesa, Guerra Civil Espanyola, II Guerra Mundial, Guerra tailandesa-francesa |
Característiques generals | |
Tipus | Tanc lleuger |
País d'origen | França |
Fabricant | Renault |
Dissenyador | Rodolphe Ernst-Metzmaier |
Variants | Char à canon 37, Char mitrailleur, FT 75 BS, Char signal, FT 17 modifié 31, Model de sis tones de 1917, Russkiy Reno, FIAT 3000 |
Dimensions | |
Pes | 6,5 tonnes |
Amplada | 1,47 m |
Longitud | 5 m |
Altura total | 2,14 m |
Tripulació | 2 (comandant i conductor) |
Especificacions | |
Motor | Petroli de 4 cilindres |
Potència màxima | 39 hp (29 kW) |
Rati potència/pes | 6 hp/tona |
Prestacions | |
Vel. camp a través | 7 km/h |
Autonomia camp a través | 65 km |
Armament | |
Primari | Canó de 37 mm o metralladora de 7,92 mm |
Blindatge en buc | 22 mm |
El Renault FT-17 és el tanc francès més conegut en la Primera Guerra Mundial, va estar en servei en l'exèrcit francès fins i tot el començament de la Segona Guerra Mundial.
Presentació
[modifica]El tanc Renault FT 17 es pot considerar el primer tanc modern, un disseny francès que després de la Gran Guerra va ser copiat i exportat a quantitat de països (entre ells Espanya amb el Tanc Trubia A4[1]). Pot considerar-se modern per la seva disposició i xassís amb torreta superior, que posteriorment seria l'estàndard per a la majoria dels carros de combat.
Es tractava d'un carro lent, de suport a la infanteria, amb una velocitat màxima de 6-8 km/h, i una tripulació de només dos homes, el cap-tirador, situat a la torreta, i el conductor, situat al frontal del vehicle. Motor, canvi i altres elements mecànics ocupaven la part posterior del vehicle.
Fabricació
[modifica]D'aquest model se'n van fabricar més de 3.000 unitats durant la Gran Guerra, estant en servei fins i tot el 1944, any en què els alemanys de la França ocupada els van utilitzar en els combats que van tenir lloc als carrers de París.
Versions
[modifica]Existien dues versions en funció del seu armament, una muntava el canó curt de 37 mm Puteaux SA-18, i l'altra la metralladora de 8 mm Hotchkiss Mle 1914. Els carros espanyols portaven la metralladora de la mateixa marca de calibre 7 mm. Posteriorment es van fabricar algunes unitats de comandament desarmades.
Els FT-17 a Espanya
[modifica]Entre els països que van comptar amb aquest carro després de la Primera Guerra Mundial, Espanya en va rebre un per a la seva avaluació el 1919.
El 1925, foren usats en el desembarcament d'Alhucemas, però la llanxa K que els transportava encallà i no van poder ser usats en les primeres onades de combats. Posteriorment mostrarien la seva eficàcia en la guerra del Rif, tot i que mostrant clarament la seva tendència a quedar indefensos quan la seva única peça s'avariava o reescalfava.
Posteriorment serien usats a Astúries, en els combats de la revolució d'octubre, i amb l'arribada de la guerra civil, 5 quedarien en mans governamentals, a Madrid i uns altres 5 en mans revoltades, a Saragossa. El bàndol republicà en compraria a Polònia uns altres 64 que aquests anaven a enviar a desballestament.
Els carros Renault es van mostrar molt actius al front nord i en els combats de la batalla de Madrid, i les seves últimes accions en Espanya se centren en els últims dies de la guerra, a Madrid, en les lluites entre comunistes i homes de Segismundo Casado.
Referències
[modifica]- ↑ de Mazarrasa, Javier. Blindados en España (en castellà). vol.2: La Dificil Postguerra 1939–1960. Quiron Ediciones, 1994, p. 184. ISBN 84-87314-10-4.
Bibliografia
[modifica]- Zaloga, Steven J., James Grandsen (1984). Soviet Tanks and Combat Vehicles of World War Two, London: Arms & Armour Press. ISBN 0-85368-606-8