Romano Guardini
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 17 febrer 1885 Verona (Itàlia) |
| Mort | 1r octubre 1968 (83 anys) Múnic (Alemanya) |
| Sepultura | Ludwigskirche (en)  |
| Religió | Catolicisme |
| Formació | Universitat de Tübingen Universitat de Friburg de Brisgòvia Universitat de Bonn Rabanus-Maurus-Gymnasium (en) |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Múnic Tübingen |
| Ocupació | sacerdot catòlic, professor d'universitat, teòleg, escriptor, filòsof |
| Ocupador | Universitat de Tübingen Universitat de Múnic Universitat Humboldt de Berlín |
| Membre de | |
| Premis | |
| |
 | |
Romano Guardini (Verona, Itàlia, 17 de febrer de 1885 - Múnic, 1 d'octubre de 1968) va ser un sacerdot, pensador, escriptor i acadèmic catòlic alemany. Va desenvolupar els seus estudis i el seu treball acadèmic a Alemanya. Se'l considera un dels teòlegs més acreditats del segle XX:[1] la seva influència es va estendre a figures com el filòsof Josef Pieper, el seu amic el director d'orquestra Eugen Jochum, el sacerdot Luigi Giussani (fundador del moviment Comunió i Alliberament), l'educador Félix Messerschmid, Heinrich Getzeny, l'arquitecte Rudolf Schwarz, el filòsof Jean Gebser, i els papes Benet XVI i Francesc.
Biografia
[modifica]Va néixer a Verona però amb només un any la seva família es va mudar a Magúncia (Alemanya). Va viure la major part de la seva vida en aquest país, on el seu pare va treballar com a diplomàtic.
Es va ordenar sacerdot de l'Església Catòlica l'any 1910,[2] i va ser un dels líders dels moviments espirituals i intel·lectuals que van desencadenar després les reformes aprovades pel Concili Vaticà II.
El 1922 esdevení professor de Teologia Dogmàtica a Bonn.[3] En 1923 se li va donar una posició en filosofia de la religió a la Universitat de Berlín, que va mantenir fins a ser forçat a renunciar pels nazis l'any 1939. El 1945 Guardini va ser nomenat professor de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Tubinga,[3] i va donar lliçons de filosofia de la religió. Finalment, l'any 1948 es va convertir en professor també de filosofia de la Universitat de Múnic,[1] on va romandre fins a retirar-se, per raons de salut, el 1962.
Premis i reconeixements
[modifica]L'any 1952 va obtenir el premi de la pau dels llibreters alemanys,[3] i l'any 1961 li fou atorgat el Premi Erasme.[1]
Vegeu també
[modifica]Bibliografia
[modifica]- López Quintás, Alfonso. Romano Guardini, maestro de vida (en castellà). Madrid: Ediciones Palabra, 1998. ISBN 84-8239-258-1.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Santidrián, Pedro R. Diccionario breve de pensadores cristianos (en castellà). Estella: Editorial Verbo Divino, 1991, p. 215. ISBN 9788471517241.
- ↑ López Quintás, Alfonso. «Romano Guardini» (en castellà). Philosophica: enciclopèdia filosófica on line, 2009. [Consulta: 11 abril 2022].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Fernández, Tomás; Tamaro, Elena. «Biografía de Romano Guardini» (en castellà). Biografías y Vidas, 2004. [Consulta: 11 abril 2022].
Enllaços externs
[modifica]- Morts a Múnic
- Professors de la Universitat de Múnic
- Professors de la Universitat de Tübingen
- Professors de la Universitat Humboldt de Berlin
- Escriptors catòlics
- Alumnes de la Universitat de Friburg de Brisgòvia
- Alumnes de la Universitat de Tübingen
- Alumnes de la Universitat de Bonn
- Gran Creu amb Estrella de l'Orde del Mèrit de la República Federal d'Alemanya
- Distingits amb el Pour le Mérite (classe civil)
- Guanyadors del Premi Erasmus
- Doctors honoris causa per la Universitat de Pàdua
- Doctors honoris causa per la Universitat de Friburg de Brisgòvia
- Teòlegs catòlics italians
- Escriptors del Vèneto
- Escriptors alemanys
- Artistes veronesos
- Teòlegs catòlics alemanys
- Naixements del 1885