Tour de França de 2012
| |||
 | |||
| Detalls de la cursa | |||
| Cursa | 99. Tour de França | ||
| Competició | UCI World Tour 2012 2.UWT | ||
| Etapes | 21 | ||
| Dates | 30 de juny – 22 de juliol de 2012 | ||
| Distància | 3.494,4 km | ||
| Països |  França.svg){kind=small} Bèlgica Suïssa | ||
| Sortida | Lieja | ||
| Arribada | París | ||
| Equips | 22 | ||
| Inscrits | 198 | ||
| Finalitzen | 153 | ||
| Velocitat mitjana | 39,9 km/h | ||
| Pàgina oficial | Official site | ||
| Palmarès | |||
| Vencedor | .svg){kind=small} Bradley Wiggins (Team Sky) | ||
| Segon | Christopher Froome (Team Sky) | ||
| Tercer |  Vincenzo Nibali (Liquigas-Cannondale) | ||
| Punts |  Peter Sagan (Liquigas-Cannondale) | ||
| Muntanya | Thomas Voeckler (Team Europcar) | ||
| Joves |  Tejay van Garderen (BMC Racing Team) | ||
| Combativitat |  Chris Anker Sørensen (Saxo Bank-Tinkoff Bank) | ||
| Equip |  RadioShack-Nissan | ||
 | |||
| ◀2011 | 2013▶ | ||
 | Documentació  | ||
_pictogram.svg){kind=small}
El Tour de França de 2012 és la 99a edició del Tour de França i es disputà entre el 30 de juny i el 22 de juliol de 2012, amb un recorregut de 3.496,9 km repartits entre 21 etapes. Aquesta era la 18a prova de l'UCI World Tour 2012.
La cursa fou guanyada pel britànic Bradley Wiggins (Team Sky), que es vestí amb el mallot groc en acabar la primera etapa de mitja muntanya, amb final a Planche des Belles Filles. Amb aquesta victòria es convertí en el primer britànic a guanyar la cursa. Wiggins succeeix l'australià Cadel Evans (BMC Racing Team), que finalment acabà setè de la classificació general. La segona posició en la classificació general fou pel company d'equip de Wiggins, el també britànic Christopher Froome, mentre que tercer acabà l'italià Vincenzo Nibali (Liquigas-Cannondale).
Peter Sagan (Liquigas-Cannondale), vencedor de tres etapes, fou el primer eslovac a guanyar la classificació per punts, mentre el francès Thomas Voeckler (Team Europcar) s'adjudicà la classificació de la muntanya. L'estatunidenc Tejay van Garderen (BMC Racing Team), cinquè a la general, guanyà la classificació dels joves, el RadioShack-Nissan la classificació per equips i el danès Chris Anker Sørensen (Team Saxo-Tinkoff) el premi de la combativitat.
Recorregut
[modifica]El 29 d'octubre de 2010 l'ASO anuncià que el Tour de França de 2012 començaria amb un pròleg el dissabte 30 de juny a Lieja. Aquesta serà la quarta vegada que el Tour de França comença a Bèlgica, després de les edicions de 1958, 1975 i 2004, que també començà a Lieja. El recorregut fou presentat el 18 d'octubre de 2011,[1] després que pocs dies abans es fes públic per error al lloc web oficial del Tour de França.[2][3]
El Tour comença amb un pròleg de 6,4 quilòmetres pels carrers de Lieja. Les dues següents etapes es disputen per carreteres belgues, sent la primera d'elles la més complicada, amb cinc cotes puntuables, en la darrera de les quals es troba l'arribada després de 2,5 km de pujada. En la tercera etapa s'entra a França, amb una etapa força accidentada, amb 6 cotes en els darrers 60 km i l'arribada, a Boulogne-sur-Mer, en una d'elles després de 700 metres a més de 7%. Les següents tres etapes són gairebé planes, pel lluïment dels esprintadors.
Les primeres etapes de mitja muntanya, per la serralada del Jura, arriben en la 7a i 8a etapa, primer amb final a La Planche des Belles Filles, el primer port de primera categoria d'aquesta edició i rampes molt dures en els poc menys de 6 km d'ascensió, i després amb una curta etapa, amb final a Suïssa, amb 4 ports de segona i un de primera en poc més de 100 km. Tot això abans de la primera contrarellotge llarga pels voltants de Besançon. Després de la jornada de descans, els ciclistes hauran d'afrontar les etapes alpines, primer en una etapa en què se supera la novetat del coll de Grand Colombier, el primer de categoria especial, i després amb l'etapa reina dels Alps, amb arribada a La Toussuire, previ pas pel coll de la Madeleine i de la Croix de Fer, ambdós de categoria especial i sols 14 km plans en els poc menys de 150 km de què consta l'etapa. Els Alps s'acomiaden amb una etapa de mitja muntanya, amb dos ports de primera en els primers 80 km, abans d'afrontar els darrers 140 km plans fins a Anonai.
El pas cap als Pirineus durà els ciclistes fins a la costa mediterrània, a Cap d'Agde, per tot seguit apropar-se, en una etapa de mitja muntanya a Foix. Una nova etapa plana precedirà el segon dia de descans, previ a les etapes d'alta muntanya pirinenca.
La 16a etapa ve marcada per l'encadenat Aubisque - Tourmalet - Aspin - Peyresourde, abans d'arribar a Banhèras de Luishon. L'endemà l'ascens al Port de Balès i l'arribada a l'estació de Peyragudes suposa l'últim contacte amb la muntanya. Una segona contrarellotge, de 53,5 km i amb final a Chartres, en la penúltima etapa suposa la darrera de les oportunitats per a moure la classificació general, abans de la festa final de l'arribada a l'Avinguda dels Camps Elisis de París.[1]
Equips participants
[modifica]Al Tour de França, en tant que prova World Tour, hi prenen part els 18 equips ProTour. Quatre equips continentals professionals són convidats pels organitzadors el 6 d'abril de 2012:[4] Cofidis, Team Europcar, Argos-Shimano i Saur-Sojasun.
|
|
Favorits i altres participants
[modifica]Favorits a la classificació general
[modifica]Dos dels principals protagonistes de les darreres edicions del Tour de França no prenen part en aquesta edició: Alberto Contador, vencedor el 2007 i el 2009, i actualment suspès per dopatge, i Andy Schleck, declarat vencedor del Tour de França de 2010 després de la desqualificació de Contador, que patí una fractura al sacre en una caiguda patida durant la disputa del darrer Critèrium del Dauphiné.[5]
En la seva absència els ciclistes considerats com a principals favorits són el britànic Bradley Wiggins[6] i el vigent vencedor de la cursa, Cadel Evans,[7][8] alhora que es poden citar en menor mesura Vincenzo Nibali[9] i Robert Gesink.[10][11]
Altres ciclistes que són anomenats a l'hora de pujar al podi final són Samuel Sánchez,[12] Fränk Schleck,[13] Christopher Horner, Jurgen van den Broeck, Ryder Hesjedal,[14] Levi Leipheimer,[15] Alejandro Valverde,[16] Juan José Cobo i Denís Ménxov.[17][11][18]
Els esprintadors
[modifica]Els principals candidats a guanyar el mallot verd són Mark Cavendish, vencedor de la classificació el 2011, José Joaquín Rojas, segon el 2011, Peter Sagan, André Greipel i Matthew Goss.[19] Els altres principals esprintadors que prenen part al Tour de França són Óscar Freire, mallot verd el 2008, Alessandro Petacchi, vencedor el 2010, Iauhèn Hutaròvitx i Tyler Farrar.
Participants dels Països Catalans
[modifica]Etapes
[modifica]
Classificacions finals
[modifica]Classificació general
[modifica]| Ciclista | Equip | Temps | |
|---|---|---|---|
| 1 |  Bradley Wiggins (GBR) 
|
Team Sky | 87h 35' 54" |
| 2 | Chris Froome (GBR)
|
Team Sky | + 3' 21" |
| 3 |  Vincenzo Nibali (ITA)
|
Liquigas-Cannondale | + 6' 19" |
| 4 |  Jurgen van den Broeck (BEL)
|
Lotto-Belisol | + 10' 15" |
| 5 |  Tejay van Garderen (USA) 
|
BMC Racing Team | + 11' 04" |
| 6 |  Haimar Zubeldia (ESP)
|
RadioShack-Nissan 
|
+ 15' 43" |
| 7 |  Cadel Evans (AUS)
|
BMC Racing Team | + 15' 51" |
| 8 |  Pierre Rolland (FRA)
|
Team Europcar | + 16' 31" |
| 9 |  Janez Brajkovič (SVN)
|
Astana Qazaqstan Team | + 16' 38" |
| 10 | Thibaut Pinot (FRA)
|
FDJ-BigMat | + 17' 17" |
Classificacions secundàries
[modifica]
Classificació dels punts[modifica]
|
Classificació de la muntanya[modifica]
|
Classificació dels joves[modifica]
|
Classificació per equips[modifica]
|
Evolució de les classificacions
[modifica]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Dos finales en alto y casi 100 kilómetros de contrarreloj en el Tour de 2012» (en castellà). Marca, 18-10-2011. [Consulta: 19 juny 2012].
- ↑ Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.«». El Periódico de Catalunya, 10-10-2011. [Consulta: 19 juny 2012].[Enllaç no actiu]
- ↑ «El Tour publica por error su recorrido de 2012» (en castellà). Marca, 10-10-2011. [Consulta: 19 juny 2012].
- ↑ «Europcar, Saur, Cofidis et Argos-Shimano invitées», 06-04-2012.
- ↑ «Andy Schleck es queda sense el Tour de França». El Punt-Avui, 14-06-2012. [Consulta: 22 juliol 2012].
- ↑ (francès) «Wiggins a tout pour lui», 29-06-2012. [Consulta: 30 juny 2012].
- ↑ (francès) «Evans à double tour ?», 29-06-2012. [Consulta: 30 juny 2012].
- ↑ (francès) «Evans-Wiggins, duel dans un mouchoir», 28-06-2012. [Consulta: 29 juny 2012].
- ↑ (francès) «Nibali a un gros appétit», 29-06-2012. [Consulta: 30 juny 2012].
- ↑ (francès) «Gesink, c'est l'heure», 29-06-2012. [Consulta: 30 juny 2012].
- ↑ 11,0 11,1 (anglès) «Tour de France: Top-five general classification contenders», 23-06-2012. [Consulta: 23 juny 2012].
- ↑ (anglès) «Tour de France 2012: Samuel Sanchez May Be Taking Final Shot At Title». [Consulta: 26 juny 2012].
- ↑ (francès) «Frank le grand frère», 28-06-2012. [Consulta: 29 juny 2012].
- ↑ (francès) «Hesjedal s'attaque à l'Everest», 27-06-2012. [Consulta: 29 juny 2012].
- ↑ (francès) «Leipheimer, sans faire de bruit», 28-06-2012. [Consulta: 29 juny 2012].
- ↑ (francès) «Valverde, quatre ans après», 28-06-2012. [Consulta: 29 juny 2012].
- ↑ (francès) «Menchov y croit encore», 27-06-2012. [Consulta: 29 juny 2012].
- ↑ (anglès) «Rating the Tour de France favorites, from W(iggins) to Z», 22-06-2012. Arxivat de l'original el 2015-09-06. [Consulta: 26 juny 2012].
- ↑ (anglès) «2012 Tour de France: Top five points classification contenders», 25-06-2012. Arxivat de l'original el 2012-06-28. [Consulta: 30 juny 2012].
Enllaços externs
[modifica]
Tour Down Under • París-Niça • Tirrena-Adriàtica • Milà-Sanremo • Volta a Catalunya • E3 Harelbeke • Gant-Wevelgem • Tour de Flandes • Volta al País Basc • París-Roubaix • Amstel Gold Race • Fletxa Valona • Lieja-Bastogne-Lieja • Tour de Romandia • Giro d'Itàlia • Critèrium del Dauphiné • Volta a Suïssa • Tour de França • Volta a Polònia • Eneco Tour • Clàssica de Sant Sebastià • Volta a Espanya • Vattenfall Cyclassics • GP Ouest France-Plouay • GP de Quebec • GP de Mont-real • Giro de Llombardia • Tour de Pequín |