Location via proxy:   [ UP ]  
[Report a bug]   [Manage cookies]                
Vés al contingut

Valmont

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaValmont
Fitxa
DireccióMiloš Forman Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Dissenyador de produccióPierre Guffroy Modifica el valor a Wikidata
GuióJean-Claude Carrière i Miloš Forman Modifica el valor a Wikidata
MúsicaChristopher Palmer Modifica el valor a Wikidata
FotografiaMiroslav Ondříček Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeNena Danevic Modifica el valor a Wikidata
VestuariTheodor Pištěk Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorOrion Pictures Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança i Estats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1989 Modifica el valor a Wikidata
Durada137 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
RodatgeParís i Aube Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enLes relacions perilloses Modifica el valor a Wikidata
Gènerecinema romàntic, drama i pel·lícula basada en una novel·la Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióFrança Modifica el valor a Wikidata
Premis i nominacions
Nominacions

IMDB: tt0098575 FilmAffinity: 364259 Allocine: 5209 Rottentomatoes: m/valmont Letterboxd: valmont Mojo: valmont Allmovie: v52152 TCM: 94651 Metacritic: movie/valmont TV.com: movies/valmont AFI: 69953 TMDB.org: 37606 Modifica el valor a Wikidata

Valmont és una pel·lícula franco-britànico-estatunidenca dirigida per Miloš Forman estrenada el 1989. Ha estat doblada al català.[1]

Argument

[modifica]

La pel·lícula és una adaptació prou lliure, sobretot quant al desenllaç, de les Les relacions perilloses de Choderlos de Laclos. És en aquest sentit menys fidel a la novel·la que Les amistats perilloses de Stephen Frears, pel·lícula estrenada un any abans.[2]

Repartiment

[modifica]

Origen de la pel·lícula

[modifica]

El 1986, Christopher Hampton adapta per un teatre de Londres Les Connexions perilloses de Laclos.

Miloš Forman, que confiarà haver tingut accés a aquesta novel·la gràcies a Milan Kundera, queda atònit per la ferocitat d'aquests personatges. Es posa a treballar amb Jean-Claude Carrière, després d'haver rebutjat comprar els drets, cosa que els permetrà guardar tot la seva llibertat a prop de la novel·la epistolar Les Connexions perilloses que desitgen posar en escena, sobretot el que no figura pas a les cartes, i que Miloš Forman reivindica tenir la llibertat d'imaginar a partir del que és suggerit per l'escriptura.

Els drets són venuts a Stephen Frears. Forman és molt ràpidament informat i prossegueix malgrat tot el seu treball, amb el suport del seu amic productor Claude Berri i Paul Rassam. En relació a això, Forman va declarar que sabia que el film de Frears sortiria abans que el seu, "perquè el meu treball es basa en la durada, en la preparació més llarga i més minuciosa possible" ».[3]

Box-office

[modifica]

El film de Frears, Les connexions perilloses, surt el 19 de març de 1989. Valmont surt el 6 de desembre, Claude Berri ha estirat tot el possible el període que separa la sortida dels dos films. El film de Frears recull l'aposta: el seu film menys car que el de Forman — 14 milions de dòlars contra 33 milions de dòlars — Però Valmont només n'obté 1,2 milions de dòlars arreu del món i esdevé un fracàs comercial, el més gran de Claude Berri com a productor, segons va dir en la presentació de Tothom en parla.[3]

Reconeixements

[modifica]

Guanyadora

[modifica]

Nominada

[modifica]

Llocs de rodatge

[modifica]
  • Calvados
    • Les primeres escenes del film van ser rodades a Caen a l'Abadia als Homes
  • Aube
    • El castell de la Motte-Tilly ha servit de decorat pel domini de Madame de Rosemonde.
  • París
    • L'escena de la trobada entre Cécile de Volanges i el vescomte de Valmont ha estat rodada a l'Òpera-Còmica.
  • Seine-i-Marne
  • Oise
  • Yvelines
  • Seine-Sant-Denis
  • Gironde

Referències

[modifica]
  1. «Valmont». esadir.cat.
  2. «Valmont». The New York Times.
  3. 3,0 3,1 Le Point 21/07/2011