doblegar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /dub.bɫəˈɣa/, /du.βɫəˈɣa/
	balear /dob.bɫəˈɣa/, /dub.bɫəˈɣa/
Occidental:	nord-occidental /dob.bɫeˈɣa/, /do.βɫeˈɣa/
	valencià /do.bɫeˈɣaɾ/, /do.βɫeˈɣa/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: doblegà
• Etimologia: Del llatí duplicāre, segle XV, doblet de duplicar.

Verb

doblegar trans., pron. ‎(pronominal doblegar-se)

1. Posar una part d'una peça de material sobre ella mateixa, una o diverses vegades, amb l'objectiu que la peça ocupi menys espai o que canviï de direcció.

   Si dobleguem el tub cabrà dins el solc.

2. Col·locar una articulació en posició flexionada.

   doblegar el genoll, doblegar l'esquena.

3. Vèncer la voluntat d'algú.

   No volia demanar disculpes però al final s'ha doblegat a la petició del director.

Conjugació

Primera conjugació regular, amb alternança consonàntica en el radical

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	doblegar			haver doblegat
gerundi	doblegant			havent doblegat
participi	doblegat, doblegada, doblegats, doblegades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	doblego	doblegues	doblega	dobleguem	doblegueu	dobleguen
	doblegue						val
	doblegui						sept
	dobleg				doblegau		bal, alg
				doblegam			bal
imperfet	doblegava	doblegaves	doblegava	doblegàvem	doblegàveu	doblegaven
passat simple	dobleguí	doblegares	doblegà	doblegàrem	doblegàreu	doblegaren
futur	doblegaré	doblegaràs	doblegarà	doblegarem	doblegareu	doblegaran
condicional	doblegaria	doblegaries	doblegaria	doblegaríem	doblegaríeu	doblegarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	doblegui	dobleguis	doblegui	dobleguem	doblegueu	dobleguin
	doblegue	doblegues	doblegue			dobleguen	occ, bal
imperfet	doblegués	dobleguessis	doblegués	dobleguéssim	dobleguéssiu	dobleguessin
		dobleguesses		dobleguéssem	dobleguésseu	dobleguessen
	doblegàs	doblegassis	doblegàs	doblegàssim	doblegàssiu	doblegassin	bal
		doblegasses		doblegàssem	doblegàsseu	doblegassen	val, bal (1)
	doblegara	doblegares	doblegara	doblegàrem	doblegàreu	doblegaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	doblega	doblegui	dobleguem	doblegueu	dobleguin
	–				doblegau		bal, alg
	–		doblegue			dobleguen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				doblegàvom	doblegavo		centr, n-occ
	doblegavi						sept
	doblegaia	doblegaies	doblegaia	doblegàiem	doblegàieu	doblegaien	n-occ
condicional	doblegariva	doblegarives	doblegariva	doblegarívem	doblegaríveu	doblegariven	alg
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	doblego	doblegos	doblego	doblegueguem	dobleguegueu		n-occ
imperfet	dobleguessi		dobleguessi				sept, alg
	dobleguessa						centr, n-occ
	doblegueguessa	doblegueguesses	dobleguegués	doblegueguéssom	doblegueguéssou	doblegueguessen	n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... doblegat
				havem	haveu
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... doblegar
		vares		vàrem	vàreu	varen
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... doblegat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... doblegat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... doblegat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... doblegat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... doblegar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... doblegat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... doblegat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... doblegat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver

Paradigmes de flexió: doblego, doblega, dobleguem
Vocal rizotònica: /ɛ/, /ə/, /e/

Sinònims

• atavellar, plegar, prisar, corbar
• flexionar
• rendir-se, vinclar

Traduccions

Posar una part d'una peça de material sobre ella mateixa

• Afrikaans: vou ^(af)
• Alemany: falten ^(de), zusammenlegen ^(de)
• Anglès: fold ^(en)
• Àrab: طَوَى ^(ar)
• Armeni: ծալել ^(hy) ‎(tsalel)
• Asturià: doblar ^(ast)
• Búlgar: сгъвам ^(bg) ‎(sgavam)
• Castellà: doblar ^(es)
• Finès: taittaa ^(fi)
• Francès: plier ^(fr)
• Friülà: pleâ ^(fur)
• Gallec: dobrar ^(gl)
• Grec: πτύσσω ^(el) ‎(ptisso), διπλώνω ^(el) ‎(diplono)
• Grec antic: πτύσσω ^(grc) ‎(ptýssō)
• Islandès: brjóta saman ^(is)
• Italià: piegare ^(it)
• Japonès: 折る ^(ja)
• Kurd: çemandin ^(ku)
• Llatí: plicare ^(la)
• Occità: plegar ^(oc)
• Portuguès: dobrar ^(pt)
• Romanès: îndoi ^(ro), plia ^(ro)
• Rus: перегиба́ть ^(ru) ‎(pereguibat), перегну́ть ^(ru) ‎(peregnut)
• Serbocroat: савити ^(sh), saviti ^(sh)
• Sicilià: chicari ^(scn)
• Suec: vika ^(sv)
• Turc: katlamak ^(tr)
• Xinès: 摺 ^(zh) ‎(折, zhé)

Col·locar una articulació en posició flexionada

• Anglès: bend ^(en)
• Castellà: doblar ^(es)
• Francès: plier ^(fr)
• Italià: piegare ^(it)

Vèncer la voluntat d'algú

• Anglès: bend ^(en)
• Castellà: plegarse ^(es)
• Francès: bander ^(fr)
• Italià: piegarsi ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: do·ble·gar (3)
• Heterograma de 8 lletres (abdeglor)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: doblegar