esgremir

Català antic

• Etimologia: De l'occità antic escremir, del fràncic *skermjan ‎(literalment «defensar, protegir»).

Verb

esgremir

1. Practicar la lluita d’espases.

   «Córrer cavayl, bohornar, lansar a taulat, enar ab armas, torneys, fer taules radones, esgremir, cassar cers, orces, senglars, leons, e les altres coses semblants a aquestes són offici de cavayler.» (Ramon Llull, Llibre de l'orde de cavalleria, 1274-1276)

Conjugació

Conjugació antiga

Formes no personals
infinitiu	esgremir
gerundi	esgremint
participi	esgremit
Formes personals simples
indicatiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	esgremesc	esgremeixes	esgremeix	esgremim	esgremits	esgremeixen
					esgremiu
imperfet	esgremia	esgremies	esgremia	esgremíem	esgremíets	esgremien
					esgremíeu
passat simple	esgremí	esgremist	esgremí	esgremírem	esgremist	esgremiren
		esgremires		esgremim	esgremíreu
futur	esgremiré	esgremiràs	esgremirà	esgremirem	esgremireu	esgremiran
condicional	esgremiria	esgremiries	esgremiria	esgremiríem	esgremiríets	esgremirien
					esgremiríeu
subjuntiu	io, yo, jo	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	esgremesca	esgremesques	esgremesca	esgremíam	esgremíats	esgremesquen
				esgremim	esgremíau
					esgremiu
imperfet	esgremís	esgremisses	esgremís	esgremíssem	esgremíssets	esgremissen
	esgremira	esgremires	esgremira	esgremírem	esgremísseu	esgremiren
					esgremírets
					esgremíreu
imperatiu	–	tu	él, eyl, ell	nós, nosaltres	vós, vosaltres	éls, eyls, ells
present	–	esgremeix	esgremesca	esgremíam	esgremits	esgremesquen
	–			esgremim	esgremiu

Variants

• esgrimir, sgremir

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Faraudo, DTCA

Occità antic

Nom

esgremir

1. forma alternativa de escremir