naïf

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /nəˈif/, occidental /naˈif/
• Rimes: -if
• Etimologia: Del francès naïf ‎(«ingenu»), del llatí nativus ‎(«innat»). Doblet del patrimonial nadiu.

Adjectiu

naïf inv. ‎(plural naïfs)

1. Relatiu o pertanyent a l'art naïf, corrent artístic caracteritzat per la ingenuïtat i l'espontaneïtat.
2. (per extensió) Que es caracteritza per la ingenuïtat i l'espontaneïtat.

Sinònims

• ingenu, càndid [2]

Traduccions

Traduccions

• Anglès: naive ^(en)
• Castellà: naíf ^(es)
• Francès: naïf ^(fr)
• Italià: naif ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: na·ïf (2)
• Anagrames: afín, fina

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC